Voz de Ibiza, La

Voz de Ibiza, La  SOC 

1 Publica­ció que s’edità a Eivissa del 2 de març de 1922 al 7 d’agost de 1936, amb un total de 3.478 números. S’impri­mia a l’Editorial Ibicenca o Im­prem­ta Abel Matutes Torres, anomenada també Impremta de La Voz de Ibiza. Tenia el taller i la redacció al passeig de Vara de Rey.

Des dels seus inicis i fins al 29 de setembre de 1923 por­tà com a sub­títol Diario de la tarde. Els seus promotors havien anunciat el naixe­ment de La Tarde de Ibiza com a òrgan d’expressió del Partit Liberal Dissident ↑ (sota l’òr­bita dels dissi­dents Joan March i Abel Matutes Torres) i successor d’El Resumen, però finalment hagueren de canviar aquest nom pel de La Voz de Ibiza. Carles Roman, adversari polític dels liberals dissidents, havia posat el nom de La Tarde a una altra publi­cació acabada de fundar, i la simi­litud dels noms podia donar lloc a confusió. A partir del 30 de se­tem­bre de 1923 portà el subtítol Diario de Información i dos mesos després hi afegí el lema “Aparece por la ma­ñana”. De 1925 fins a l’agost de 1929 el subtítol fou Diario de la mañana, de información, artístico y literario.

El diari estava vinculat a les tertúlies conegudes com La cripta de la Voz. El seu fundador i director era Enric A. Fajarnés Ramon. En foren redac­tors Josep Tarrés Palau, Lluís Juan Riquer, Josep Costa Ramon, Alexan­dre Llobet Ferrer, Críspul Gotarre­dona Serra, Bernat Ribas Ribas, Gre­gori Cano Sobrino, Enric Fajarnés Puget, Antoni Planells Torres, Fèlix Costa Fajarnés i Josep Navarro Ri­quer. També comptà amb una llarga llista de col·laboradors, així com amb corresponsals fora de l’illa. Com a administradors hi figuraren Miquel Colomar Puget, Rafel Julve, Pere Ma­rí i Quirino Cerón Noval.

A les eleccions de 1923 donà suport a Pere Matutes Noguera pel Partit Liberal Eivissen­quista i mantengué disputes dialèc­tiques amb el Diario de Ibiza, par­tidari del liberal Carles Roman. Amb la dictadura de Primo de Ri­vera ha­gué d’adaptar el seu discurs, mentre que, en finalitzar, continuà identi­fi­cant-se amb el Bloc Monàr­quic Ei­vis­senquista ↑. Amb la pro­clamació de la República, la seua posició to­talment monàrquica capgirà comple­tament. A les eleccions a Corts, el mes de juny de 1931 i les posteriors de 1933, donà suport a Pere Matutes Noguera en la Coalició Republicana de Centre.

El seu preu era de 10 cèn­tims. Durant els tres primers anys tengué un format de 56 x 39 cm, que després reduí a 43 x 32 cm, sempre amb quatre pàgines i a cinc co­lum­nes. Les seccions més re­presen­ta­ti­ves eren “Fondo”, “Infor­ma­ción política”, “Vida social”, “En el Ayuntamiento”, “No­ticias”, “El tiempo”, “Notas del puerto”, “Tele­gramas”, “Ibiza fuera de Ibiza”, “Cró­ni­ca Internacional”, “Crónicas Bar­ce­lo­nesas”, a més de poesies, anuncis, gravats i necrològiques.

Comptà amb la primera col·laboració femenina i regular a la premsa pitiüsa, a través de la secció “Pluma de mujer” (a ve­gades “Letra de mujer”), en què escri­gueren la mestra Emília Noya i Ca­sanovas (13 de febrer i 16 de maig de 1929) i Teresa Regio.

Publicà en forma de fulletó algunes novel·les com El frac azul d’Enrique Pérez Escrich, o La cosaca, de Paul Feval.

2 Revista setmanal editada a Eivis­sa per Dia­rio de Ibiza. El pri­mer número sortí a la llum el 6 d’agost de 1988. Era dirigida per Francesc Verdera; Car­les Tur n’era cap de redacció i for­maren part del cos de redactors ini­cial Pilar Fernández Hierro, Mari Carmen de la Cuadra Benavides i Julio Herranz en les seccions de cultura; Juan Suá­rez com a especialista en música i ví­deos, i Juan Manuel Sánchez Ferrei­ro en societat. D’entre els col·labora­dors més assidus, hi figuraven Lla­nos Lozano, Cosme Vidal, Joan Marí Tur, Vicent Ribas, Leopoldo Irriguible, En­ric Ribes, Ramon Arnau, P. Lafuente i Nito Verdera, entre d’altres, així com els fotògrafs Toni Pomar, Joan Costa i Rafa Domínguez. En la sec­ció d’humor signaren Roig-Francolí, Banegas i Cork.

En general el seu contengut era format per reportatges d’actualitat, entrevistes extenses a po­lítics, empresaris, escriptors, poetes, artistes i personatges coneguts vin­cu­lats a l’illa, informació local, articles d’opinió, articles de caire històric i un apartat d’oci. Dedicà reportatges a la situació del port d’Eivissa, l’habi­tatge, el turisme, es Castell, el barri de sa Penya, la presó d’Eivissa, la pre­sència femenina en la política illen­ca, la Ruta de la Sal, el turisme, la crisi o el nacionalisme eivissenc. El seu format era de 30 x 21 cm a color i comptava amb una cinquantena de pàgines.

Juntament amb el diari, el seu preu era de 100 pessetes els primers exemplars i després pujà a 125. A partir del número 37, de 21 de maig de 1989, Diario de Ibiza substituí la revista autònoma per un dominical a tot color a l’interior del diari. En aquella etapa s’hi incor­po­raren nous col·laboradors. Es publi­cà fins al diumenge 10 de juny de 1990, amb un total de 90 números. Amb la seua desaparició, algunes de les seccions com “Retratos de papel” o els articles d’opinió “Islas de pa­pel” de Cosme Vidal, “Vamos, digo yo” de Llanos Lozano i “Entre no­sal­tres” d’Enric Ribes” continuaren pu­blicant-se al Diario de Ibiza. [ACM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments