Visconti Beretta, Giovanni Battista

Visconti Beretta, Giovanni Battista (Gènova ? — Mallorca 1751) HIST Capità i mercader d’una família genovesa; casat amb Josepa Capurro, tengueren almenys dos fills, Apol·lònia i Antoni (1727-1797), capità de companyia. Estava establert a Mallorca poc abans de 1709, data en què, segons Joan Piña Ramon, arribà a Eivissa amb la intenció d’obtenir l’opinió favorable de la Universitat al seu projecte d’arrendar les salines. En l’empresa col·laboraren el cònsol de Venècia a Barcelona, el governador d’Eivissa llavors, José Ponce de León, i a més, comptava amb complicitats locals com la de Vicent Prats de Vintimilla i Onofre Riambau. En aquell moment els exèrcits de l’arxiduc Carles i de Felip d’Anjou combatien a la península Ibèrica pel tron d’Espanya ( Guerra de Successió). Finalment, els jurats d’aquella anyada, coaccionats, signaren en secret a favor de l’arrendament, que va ser ratificat per l’arxiduc Carles. Els jurats següents s’enfrontaren a Visconti qüestionant la legalitat de l’acte, però la cort de Barcelona deixà clar aquest assumpte, posà sota protecció reial Visconti i la seua família i manà que li fossin reconegudes les immunitats i els privilegis que tenien els naturals d’Eivissa. L’arrendament causà divisió a l’illa i fins i tot es produïren alguns aldarulls. Visconti intentà atreure cap a la seua banda els pagesos, que eren qui treien la sal, prometent-los vendre’ls queviures a preus baixos. Incomplida la promesa, hi hagué revoltes a la vila i a la pagesia contra els jurats, el governador i el mateix Visconti. El 1712 aquest personatge va obtenir un nou arrendament per deu anys, però el canvi de governador —ocupà el càrrec Felipe Domingo— dificultà les maniobres del genovès. Després d’una lluita aferrissada per part de Visconti per mantenir l’arrendament i de diferents canvis de governador, el curs de la guerra el va fer abandonar Eivissa i fins i tot el territori espanyol, al qual tornà una vegada que Felip V de Borbó havia estès el seu poder a Mallorca i a Eivissa el 1715. Tot i que les salines foren incorporades en aquell moment a la Corona, Visconti encara s’aprofità de la situació i obtengué un contracte per extreure’n la sal d’aquell any, signat en el seu nom pel seu cunyat Pablo Capurro. Se sap que cap a 1720 sufragà una capella dedicada a sant Serampi a l’església del Carme de ciutat de Mallorca i que, girat d’austriacista a filipista, Visconti i el seu altre cunyat, Antoni, s’aliaren amb la família mallorquina dels Ballester, també botiflers o filipistes, per formar la Companyia Mallorquina. Comercià, sobretot amb cereal, però féu fallida i Visconti hagué de subhastar les seues possessions de So na Jaume i Son Penyaflor i s’instal·là a Deià. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments