Vinya, pou d’en

Vinya, pou d’en TOPON Antic sistema de captació d’aigua tipus qanat , pertanyent a la parròquia de Sant Mateu d’Albarca, vénda de Benimaimó, situat dins un petit canal a llebeig del puig d’en Tur, al costat d’un dels darrers trams del camí Vell de Sant Mateu. Just al seu costat hi ha una casa de construcció molt posterior i, més avall, una petita casa anomenada can Toni d’en Verd, construïda durant la primera meitat del s. XX.

Com ocorre en altres casos, a pesar del seu nom popular, no es tracta d’un pou convencional, sinó que és una instal·lació per a la captació d’aigua amb les característiques generals del qanat. A la capçalera del sistema hi ha el pou mare, d’on parteix la conducció subterrània del qanat, amb paredat de pedra seca i coberta de lloses. El primer tram de la fibla, de devers 40 m de llarg, està perforat verticalment per dos pous d’oreig de petit diàmetre, coberts amb sengles pedres. A continuació del segon pou d’oreig hi ha el pou d’abeurada, amb un clot de grans dimensions i secció quadrangular, paredat amb pedra seca. Des de l’exterior, aquest pou presenta les característiques pròpies dels que es troben arreu de l’illa, amb brocal alt descobert i obertura frontal. El travesser o brancal és de fusta, igual que ho era la corriola, el 2015 desapareguda. Al costat hi ha una petita pica de pedra morta que en substituí una altra de pedra viva, que es conta que fou destruïda per mor de certes desavinences entre alguns dels seus usuaris.

Si s’ha de jutjar per la relació del pou d’abeurada amb la resta del sistema hidràulic, sembla que es tracta d’un element afegit amb posterioritat a la construcció del qanat, perforant l’antiga conducció. La fibla o galeria del qanat segueix canal avall en direcció SE i surt finalment a cel obert abans d’arribar a un safareig regulador de dimensions relativament grans, amb altes parets de maçoneria, una de les quals està reforçada amb contraforts de perfil atalussat. Al peu del safareig hi ha una gran troneta, des d’on l’aigua passa a una regadora feta de maçoneria de pedres lligades amb fang. En aquesta regadora, de gran llargària, destaca un pontet que permet salvar-la per passar als horts, situats en el nivell inferior, a més d’un partidor que hi davalla.

Des d’un punt de vista tipològic, cal emfasitzar l’excel·lent estat de conservació del sistema, que ha arribat al s. XXI sense alteracions substancials. Segons Marí Cardona, els primers anys del s. XX començà a fer-s’hi ball el dia de Santa Maria. En realitat es tractà d’un trasllat del lloc de celebració del ball de la font de la vénda de cas Turs, a causa d’unes diferències sorgides entre els fadrins que hi participaven. Aquest ball deixà de celebrar-s’hi devers 1930. [JSR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments