Vell, pont

Vell, pont TOPON/HIST Obra d’enginyeria popular que permet travessar el riu de Santa Eulària per un dels llocs on els afloraments de roca (pedra tur) eren més elevats i estretien la llera del riu a manera de petit congost. El pont té quatre ulls, tres consecutius i un de separat, fet més cap a llevant. Els pilars presenten diferent factura els que s’encaren al corrent del riu, que presenten un acabat en proa de vaixell per partir les aigües i impedir que mates i arbres embossassin el pas, i de paret plana atalussada els que miren riu avall. Els arcs dels ulls són irregulars i malgrat que la intenció era fer-los de volta de mig canó, les imperfeccions n’atansen algun més aviat a la volta apuntada, encara que molt baixa. L’arc més oriental és rebaixat. Les parabandes de la plataforma del pont són fetes de paret baixa de pedra i argamassa, diferents la de riu amunt, que és d’acabat redó, de la de riu avall, que és en esquena d’ase. El camí o plataforma del pont és empedrada d’antic i presenta una restauració, també de pedra, feta devers 1998. En aquest empedrat són discernibles dues línies de pedres afilerades longitudinalment al camí. Com la major part dels ponts antics, el Vell travessa el riu perpendicular a la llera, però es desvia lleugerament cap al nord al seu extrem de llevant, tram corresponent a l’arc separat dels altres tres. De moment, la primera notícia d’aquest pont pertany a l’any 1743 i prové dels Llibres d’Entreveniments, llavors era conegut com pont des Molins o pont de Santa Eulària, tal com apareix esmentat en un altre lloc de la mateixa font l’any 1748. Probablement llavors ja es tractava del pont actual, encara que posteriorment se li feren algunes obres de manteniment i una considerable crescuda en el seu ample afegint-i aproximadament un metre cap a la banda de la mar. Fins a aquella ampliació, l’empedrat tenia una filera de pedres més grosses que la resta i que tenien la funció de marcar el centre del camí, servir de guia als picapedrers mentre empedraven i donar-hi un toc ornamental. En el moment que s’afegí amplada a un sol costat del pont (el de la mar) aquesta filera de pedres deixà d’indicar-ne el punt mitjà. Marcant la part ampliada es va fer una altra filera de pedres, des de la qual i fins a la parabanda del costat ampliat l’empedrat es veu lleugerament diferent. Aquest increment de l’ample del pont pot coincidir amb la generalització de l’ús del carro durant la segona meitat del s. XIX. Tal vegada aquesta ampliació coincideixi amb la construcció del quart arc, el de més a llevant, que l’arxiduc Lluís Salvador no va veure quan visità el riu i això que s’hi fixà perquè ens en deixà una de les seues litografies. El quart arc, doncs, és posterior a 1867 i està tallat a la roca de tur, al seu costat hi ha traces clares d’haver-hi hagut una pedrera d’aquest tipus de material. El tur es tallava com el marès i les empremtes que queden a les pedreres són negatius de carreus paral·lelepípedes. El pont és protagonista de diferents llegendes relatives a la seua construcció recollides especialment per M. Ferrer Clapés i per G. Sabrafin. Cal esmentar que és creença popular que aquest pont és d’època romana, fins i tot algunes guies turístiques han arribat a retolar-lo com a “pont romà”. Sembla que aquesta idea sorgí en el moment de construir el pont Nou, que s’havia traçat pel mateix lloc del Vell i per tant aquest havia de quedar destruït. Per salvar-lo i per interessos dels propietaris dels terrenys, segons es diu, va començar a parlar-se de l’alt valor patrimonial del pont Vell perquè era romà. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments