Valterra, Ènnec de

Valterra, Ènnec de (c. 1330 — 1407) HIST/REL Nasqué a València en el si d’una antiga i noble família d’origen navarrès, establerta en aquella ciutat en temps de la reconquista. Estudià ambdós drets fins al punt d’assolir un alt grau d’erudició en la matèria. Per la seua condició i la seua ciència exercí un paper molt important tant en el món eclesiàstic com en el de la política.

Fou bisbe de Girona de 1362 a 1369. Allí manà fer una notable compilació de sinodals, normes jurídiques emanades dels sínodes per al bon govern de l’Església. Traslladat a la seu de Sogorb (Alt Palància) el 1370, en fou titular de la diòcesi fins que el papa Climent VII el nomenà arquebisbe de Tarragona el 1380. A causa del Cisma d’Occident no pogué prendre possessió de la prebenda i romangué com a electe fins al 1387, residint encara a Sogorb. Entrà a Tarragona el dia 30 de gener de 1388; hi convocà quatre concilis provincials.

Els darrers anys de la seua vida, ja molt vell i malalt, els passà entre València i Sogorb. Morí en aquesta darrera ciutat el 18 de febrer de 1407, havent regit l’arxidiòcesi de Tarragona vint anys i cinc mesos.

En el camp de la política s’ha de destacar el seu exercici com a canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el viatge a Roma el 1377 amb el seu germà, Andreu de Valterra, per sol·licitar la investidura de Sicília per al rei Pere III.

No hi ha constància que visitàs mai les illes Pitiüses, però com a senyor espiritual i temporal seu se n’ocupà mitjançant els seus subordinats. Així, l’any 1392 trameté el batxiller en drets Joan de la Mata “per a visitar la Yglésia de Santa Maria de Yviça tant en lo cap com en los membres…“ i “per a inquirir contra los officials de dit senyor Archebisbe”. Aquesta visita eclesiàstica i civil portà molts de maldecaps, fruit de les males relacions entre la corona i la mitra i de la resistència dels jurats, del mateix governador i d’altra gent a col·laborar. Precisament per això la visita es perllongà per espai de tres llargs anys, durant els quals el governador acabà processat i excomunicat.

Amb carta signada a Barcelona el 26 de juliol de 1396 facultà i comissionà l’aleshores oficial i comissari general a Eivissa, el prevere Francesc Colomar, per elaborar un capbreu o repertori de tots i cada un dels béns i drets que posseïa l’arquebisbat a les Pitiüses, establerts a particulars. Colomar començà la tasca el 10 de novembre del dit any, però avançà molt lentament i dificultosa, de manera que el 1399 encara no s’havia pogut concloure. Sembla que, altra vegada, la resistència de certs sectors illencs a aclarir les coses impedí que mai no pogués finalitzar-se. Del manuscrit resultant, obra del notari Francesc Pasqual, se n’ha conservat només una part, 177 folis, a l’Arxiu Històric de la Pabordia d’Eivissa. Foren transcrits i estudiats per Francesc Xavier Torres Peters a El capbreu de l’arquebisbe Ènnec de Valterra (1396-1398). Introducció. Estudi. Transcripció. [FTP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments