Vallès Costa, Rosa

Vallès Costa, Rosa (Bagà, Berguedà 1942) GEO Llicenciada en filosofia i lletres i catedràtica de geografia i història.

Estudià a l’Escola de Magisteri de les Illes Balears sota la influència pedagògica de Catalina Vives i ha exercit de mestra per oposició a València, Montmajor (Baix Berguedà) i Sant Ferran de ses Roques (Formentera).

Es llicencià en filosofia i lletres en l’especialitat d’història a la Universitat de València (1968), on va ser alumna del geògraf Antonio López Gómez i dels historiadors Joan Reglà i Emili Giralt, entre d’altres, i posteriorment, del geògraf Vicenç Maria Rosselló Verger, en els cursos de doctorat (1972).

Va ser professora no numerària a l’Institut Santa Maria d’Eivissa (1968-1971) i professora ajudant de geografia a la Delegació de la Universitat de Barcelona a Palma (1972-1973), sota la direcció de Bartomeu Barceló i Pons. L’any 1973 guanyà la càtedra d’Instituts d’Ensenyament Mitjà per oposició lliure i passà a exercir la docència a l’institut Pau Vila de Sabadell (1974-1978).

De família eivissenca per part de mare, retornà a l’illa d’Eivissa, el 1978, a l’IES Santa Maria, on assumí el càrrec de cap de departament fins a la seua jubilació el 2003. Entre 1982 i 1988 passà, en comissió de serveis, al Centre Cultural i Educatiu Espanyol Reyes Católicos, a Bogotà, des d’on va organitzar activitats culturals i comptà amb la col·laboració de professorat universitari de Colòmbia.

La seua tasca docent s’ha desenvolupat també en altres àmbits a Eivissa, impartint i dirigint els cursos de reciclatge de català per al professorat (1980-1982) i a l’extensió del Centre Associat de la UNED a Balears (gener de 1990-2013), on va ser tutora d’història i de geografia (curs d’accés) i de geografia general (llicenciatura i grau).

És autora d’una extensa bibliografia que combina materials per a ús educatiu i publicacions d’investigació científica centrades en temes de geografia de les illes Pitiüses. L’any 1971 presentà la tesi de llicenciatura, dirigida pel professor Emili Giralt, de la qual es publicà un ampli resum en el Butlletí de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma de Mallorca amb el títol “Contribución al estudio del turismo en Ibiza y Formentera” (1972). Aquest treball va constituir la primera aproximació sistemàtica al fenomen turístic a les Illes Pitiüses. A “El poblamiento en las islas de Ibiza y Formentera” (1973) estudià les característiques del poblament pitiús, publicat a la revista Saitabi de la Universitat de València.

Des dels seus primers estudis de geografia va rebre les orientacions i el mestratge del geògraf Joan Vilà i Valentí , amb qui ha col·laborat en alguns dels treballs científics que aquest ha desenvolupat sobre les illes Pitiüses. Són autors de la recerca bibliogràfica “Bibliografía para el estudio geográfico de unas islas mediterráneas: Las Pityusas (Ibiza y Formentera)” (1978), que sortí a la Revista de Geografia de la Universitat de Barcelona. Ambdós també coordinaren l’equip de redacció de Geografia de les Pitiüses, una proposta pedagògica elaborada per Rosa Vallès, Ernest Prats i Francesc Ramon, de la qual només varen veure la llum les tres primeres unitats: Presentació de les illes d’Eivissa i Formentera. La geografia física i biogeografia (1979), La població (1980) i Les activitats agràries (1984), publicades per l’Institut d’Estudis Eivissencs i, en edició conjunta, l’any 2001 en un monogràfic sobre Joan Vilà i Valentí a la revista Territoris del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears.

Rosa Vallès ha col·laborat en diverses obres col·lectives: Biogeography and ecology of the Pityusic islands (1974), coordinada per Cristòfol Guerau de Arellano i Tur, Josep Antoni Alcover i Heinrich Kubhier; Eivissa y Formentera ante el siglo XXI (Diario de Ibiza, 2003); Alan Lomax. Mirades: músics i gent de Mallorca, Eivissa i Formentera (Lunwerg Editores / Fundació “Sa Nostra” Caixa de Balears, 2006), coordinada per Antoni Pizà; Vila i ses Feixes. Els camins de l’aigua (GEN-GOB, 2009); Història de la Ciència a les Illes Balears. El segle XIX. Vol. IV (2011) i V (en elaboració), obra coordinada per Vicenç Maria Rosselló Verger, Isabel Moll Blanes i Josep Miquel Vidal Hernández. Així mateix va elaborar, en col·laboració amb Vicent Marí Costa , el treball El rellotge del temps (inèdit), una proposta pedagògica que guanyà una beca d’investigació convocada per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern de les Illes Balears (1997).

Ha treballat, sobretot, en geografia urbana. En aquest sentit, l’any 1977 se li concedí una beca d’investigació de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona a través de l’Institut d’Estudis Eivissencs, per al projecte d’estudi del nucli històric emmurallat de la ciutat d’Eivissa, que va aparèixer editat anys després amb el títol Dalt Vila. Ciutat d’Eivissa. Estudi de geografia urbana (CIEF, 1993), amb pròleg de Joan Vilà i Valentí i plànols fets pel seu pare, Josep Vallès Enseñat, topògraf militar.

Ha escrit l’assaig El món agrari tradicional. Un intent de comprensió de l’Eivissa rural (Editorial Mediterrània-Eivissa, 1995), és autora d’Eivissa Marítima (Ajuntament d’Eivissa, 1995) i La ciutat d’Eivissa i la seua significació històrica (1996), en el marc de la X edició de la Universitat Internacional de la Mediterrània, i va tenir cura de l’edició de La ciutat i badia d’Eivissa (Editorial Mediterrània-Eivissa, 1996), obra pòstuma d’Antoni Costa Ramon .

Ha col·laborat en diferents publicacions, com l’almanac El Pitiús i les revistes Eivissa, Pissarra i Territoris, de la qual ha estat membre del Consell de Redacció. A Territoris, 2, monogràfic sobre Eivissa i Formentera, publicà, juntament amb Bartomeu Barceló i Pons i Antoni Miquel i Lucas, Bibliografia sobre i de les Pitiüses (Eivissa i Formentera) (1999). Participà en els volums d’homenatge als geògrafs Joan Vilà i Valentí (Universitat de Barcelona, 1999; Territoris, 3, 2001) i Bartomeu Barceló i Pons (Lleonard Muntaner, 2010). Ha prologat les obres Sa Penya (Ajuntament d’Eivissa, 2007), Història d’un il·lustre formenterer: Antoni Mayans Marí (1843-1921) de Joana Maria Ferrer (2008) i Eivissa i Formentera. La cuina pas a pas (Balàfia Postals, 2008). Col·labora en l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.

Ha pronunciat diverses conferències (Curs Eivissenc de Cultura, Jornades de Cultura Popular, etc.). Membre de l’Associació de Geògrafs Espanyols i geògrafa col·legiada, ha participat en col·loquis i jornades de geografia presentant-hi comunicacions (Barcelona, Palma, Huelva, Eivissa) i ha estat vocal de la Junta de Govern de la Delegació a Balears del Col·legi de Geògrafs.

Compromesa socialment, ha estat sòcia fundadora i primera presidenta de l’Associació Pitiüsa de Familiars de Malalts Mentals (APFEM), participant en Jornades de Salut Mental i en algun congrés de voluntariat.

La seua tasca en l’àmbit docent i en la difusió del coneixement de la geografia de les Illes Pitiüses va ser reconeguda amb l’entrega del Premi Tanit 2005 del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. El 2019 se li concedí la Medalla d'Or de l'Illa d'Eivissa, per la seua trajectòria professional i investigadora i pel seu compromís social com a sòcia fundadora i primera presidenta de l'Associació Pitiüsa de Familiars de Malalts Mentals (APFEM). [VMa]

Descàrregues

Col·laboradors