Ureña Pastor, Manuel

Ureña Pastor, Manuel (Albaida 1945) SOC/REL Clergue valencià i bisbe d’Eivissa.

Rebé les primeres lletres a les escoles nacionals del seu poble i el 1959 ingressà al Seminari Metropolità de València, a Montcada, on cursà els batxillers elemental i superior i els estudis eclesiàstics. El 1970 obtengué el batxiller en teologia. Entre els anys 1968 i 1973 cursà estudis d’història i geografia a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Literària de València. El 1973 rebé la llicenciatura en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca amb un treball titulat El tema de Dios en el joven Leibnitz. El 14 de juliol d’aquell mateix any fou ordenat prevere i passà a exercir el ministeri sacerdotal com a coadjutor de la Mare de Déu de l’Olivar d’Alaquàs i impartia classes com a professor adjunt de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València.

L’any 1976 anà a Roma a estudiar filosofia a la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs, on es graduà com a doctor amb la màxima qualificació el 1984 amb una tesi sobre el pensament del filòsof alemany neomarxista Ernst Bloch. L’any 1980 rebé el nomenament de director del Col·legi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot, tot i que continuà la seua tasca docent a l’esmentada facultat de teologia.

Fou preconitzat desè bisbe d’Eivissa el 8 de juliol de 1988, i rebé l’ordenació i prengué possessió de la diòcesi a la plaça de la Catedral l’11 de setembre del dit any. Entre els anys 1990 i 1991 també fou administrador apostòlic de la diòcesi de Menorca, aleshores en seu vacant. Durant la seua estada a les Pitiüses inaugurà el Monestir de la Santíssima Trinitat, de monges carmelites descalces, construït a Sant Rafel sobre terrenys de la hisenda de can Pep Xico. Va vendre l’edifici de l’antic Seminari de Dalt Vila i elaborà el projecte del nou Col·legi-Seminari Sant Domingo Savio, vora el de Joan XXIII, formant el complex educatiu de Sa Real. Emprengué importants obres de reforma al Palau episcopal. Creà la parròquia de Sant Pau, aprofitant la capella d’aquesta advocació a la barriada Ca n’Escandell, segregant-la de la de Sant Ciriac. Inicià la construcció del temple de la parròquia de la Mare de Déu del Roser i Sant Ciriac.

El 23 de juliol de l’any 1991 fou traslladat a la seu de la nova diòcesi d’Alcalá de Henares. L’1 de juliol de 1998 passà a regir la diòcesi de Cartagena. El 2 d’abril de 2005 fou nomenat arquebisbe de Saragossa. Cessà el 2014.

És autor de diverses publicacions de caire filosòfic i teològic, de les quals s’ha de destacar el llibre basat en la seua tesi doctoral: Ernst Bloch, ¿un futuro sin Dios?, editat per la Biblioteca de Autores Cristianos. [FTP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments