Unió de Pagesos d’Eivissa

Unió de Pagesos d’Eivissa SOC Sindicat agrari establert a Eivissa l’any 1976.

Tot i que existia també la Unió de Pagesos de Formentera , no hi havia cap relació orgànica entre ambdues organitzacions, ni amb la Unió de Pagesos de Mallorca. En tot cas, hi havia una coordinació entre la trentena de formacions del mateix nom arreu de l’Estat espanyol, en especial “amb les de la resta de les Illes, del País Valencià i de Catalunya”, segons figurava en els estatuts del grup eivissenc. Com les altres unions de pagesos, feia part de la Coordinadora d’Organitzacions Agrícoles i Ramaderes (COAG).

El naixement del sindicat s’ha d’entendre en el context de la Transició espanyola, en el qual començava a ser possible exercir els drets d’associació, de lliure sindicació i de llibertat d’expressió, a més d’haver-hi les ànsies de moltes persones de democratitzar totes les esferes socials, cosa que era necessària estendre al camp eivissenc, segons el parer dels fundadors del sindicat.

La Unió de Pagesos d’Eivissa va ser fundada el novembre de 1976 per Francesc Sala Torres “Casetes”, Josep Guasch Torres “Botigues” i Mateu Juan Bufí, “Malalt” (Jesús), i comptava amb uns 400 associats en aquella fase inicial. Entre els motius de la seua fundació hi havia la denúncia del semiabandonament del camp, de la caiguda de l’agricultura en mans d’intermediaris i especuladors (la qual cosa deixava en un “domini caciquil” el comerç local) i, sobretot, la manca d’existència d’organitzacions representatives i democràtiques per relacionar-se amb les administracions.

Els promotors volien constituir un sindicat que fos una alternativa a l’òrgan agrari del règim franquista, les Germandats Sindicals d’Agricultors i Ramaders, a les quals recriminaven la seua intenció de burocratització i control del sector agrari eivissenc. Una alternativa que volien unitària (de tots els pagesos), democràtica i independent (de qualsevol partit polític i administració). També mantenia una postura contrària a l’existència de les cambres agràries, per ser un òrgan innecessari i representar el mateix que les Germandats.

Josep Guasch Torres en fou el seu únic secretari general, a Eivissa; aquest secretariat era l’òrgan de direcció del sindicat, que tenia membres per tota la geografia eivissenca. Cal destacar el nombre dels provinents de la parròquia de Sant Carles de Peralta. Vicent Colomar “des Terç” en fou un dels més destacats, a més de dirigent del sindicat.

La Unió de Pagesos d’Eivissa va mantenir una estreta relació amb la Cooperativa Agrícola Es Nostro Camp , atès que moltes persones en compartien la seua adscripció com a membres i que totes les reivindicacions eren compartides. Era la cooperativa qui duia a terme la majoria de les reivindicacions dels pagesos eivissencs davant les decisions administratives.

La Unió de Pagesos pressionà l’Ajuntament d’Eivissa perquè obrís un mercat pagès que donàs cabuda als que havien estat desallotjats de les parades que tenien a redós des Rastrillo, a la Marina; després de passar per l’espai de darrere de l’església de la Santa Creu, aconseguiren finalment fixar el mercat pagès a l’emplaçament del carrer de Vicent Serra.

Una altra actuació destacada va ser l’intent de canalitzar les subvencions per pal·liar els efectes de les avingudes d’aigua de 1977, que perjudicaren moltes explotacions. Els ajuts, emperò, no arribaren als damnificats.

La Unió de Pagesos d’Eivissa arribà a tenir una seu al carrer de Carles III, 20, al barri des Pratet de la ciutat d’Eivissa. La decaiguda de la cooperativa Es Nostro Camp, a partir de 1978, va ser un colp molt fort per al sector agrari organitzat i reivindicatiu de la pagesia eivissenca que ambdues organitzacions representaven. A més, els seus lligams tan estrets feren que el desencantament s’instauràs en les mateixes persones.

Després d’una fase de davallada en les seues activitats, la Unió de Pagesos d’Eivissa cessà en les seues funcions l’octubre de 1983. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors