Unió de Centre Democràtic (UCD)

Unió de Centre Democràtic (UCD) POLÍT Formació política d’àmbit estatal fundada el mes de maig de 1977 per un grup de persones liderades pel llavors president del Govern espanyol Adolfo Suárez González.

Inicialment es constituí com una coalició de formacions polítiques, fins a 15 a les Illes Balears (diversos partits socialdemòcrates balears, el Partit Demòcrata Balear, l’antic Partit Popular i membres del Partit Liberal), per passar, l’any 1978, a ser un partit polític.

Les reformes legislatives impulsades el 1976 preveien eleccions generals el juny de 1977 i la UCD era l’opció política de persones provinents del franquisme, de l’oposició, o de nova incorporació al joc polític. L’aposta ideològica passava per bastir una opció basada en un liberalisme d’espectre ampli que pogués atreure liberals de dretes, liberals moderats, democratacristians i socialcristians, amb la intenció d’esdevenir partícips en la construcció d’un Estat espanyol sota una democràcia parlamentària i una monarquia constitucional. Es considerava un partit democràtic, interclassista, reformista i progressista, a més de favorable a l’autonomia per als pobles de l’Estat i al foment de la llengua i la cultura a l’àmbit de les Balears. La UCD va esdevenir el partit clau per liderar el procés conegut com a transició a la democràcia, i va ser el partit hegemònic entre 1977 i 1982.

En el cas de les illes Pitiüses, el partit es fundà de forma molt ràpida, com a tot l’Estat. El seu primer president fou l’advocat Andreu Tuells Juan, que provenia del Partit Popular (de José María de Areilza). Es forní amb persones provinents de diverses formacions: el Partit Social Demòcrata (PSD) amb Joan Prats Bonet “Cavallers”, el Partit d’Eivissa i Formentera (PEF), la Unió Democràtica Espanyola (UDE) amb Enric Ramon Fajarnés o la Democràcia Cristiana en el cas de Joan Josep Ribas Guasch; altre dirigent destacat va ser Antoni Matutes Juan, provinent del Partit Liberal, i dels fundadors independents també s’ha d’esmentar Vicent Marí Prats.

La Unió de Centre Democràtic s’estrenà electoralment amb les primeres eleccions democràtiques que es duien a terme a l’Estat, les generals de juny de 1977, presentant-se com una opció centrista i amb un clar avantatge sobre la resta de candidatures des d’un punt de vista mediàtic. El funcionari jubilat i empresari Guillem Tuells Riquer fou el candidat a senador per Eivissa i Formentera (la direcció balear vetà la candidatura d’Andreu Tuells Juan). En una situació atípica a l’àmbit estatal, el PSD eivissenc demanà el vot per a la UCD per al Congrés i per al Bloc Autonomista, per al Senat.

Tuells aconseguí 5.585 vots a les Illes Pitiüses (un 24,04 % dels votants, dels quals 5.025 a Eivissa i 559 a Formentera); fou el tercer candidat més votat, lluny del vencedor, Abel Matutes Juan. Fou l’única circumscripció balear al Senat on la UCD no va obtenir cap escó.

La llista al Congrés aconseguí 11.679 vots a les Pitiüses, senyal de la tirada que tenia la figura de Suárez. 10.905 vots (un 49,7 % dels votants) van fer que la llista de la UCD quedàs primera a tots els municipis i pobles d’Eivissa. A Formentera foren 774 vots (un 53,6 %). En aquelles eleccions, la UCD aconseguí 4 diputats per les Balears, en una llista liderada per Raimundo Clar Garau.

Tot i no guanyar per majoria absoluta, la UCD constituí govern estatal mentre les Corts redactaven la Constitució espanyola. Aquell govern nomenà delegats de diversos ministeris per a Eivissa i Formentera. Foren Joan Marí Tur “Botja” de Cultura (1978-1982), Bartomeu Amengual Serra d’Obres Públiques i Urbanisme (1980-1982), Miquel Riera Alcover de Sanitat i Seguretat Social (1981-1982), Juan Gallego Tomico fou delegat insular del Consell Superior d’Esports (1979-1982), Antoni Calafat Mayans fou sotsdelegat a Formentera d’Educació Física i Esports, Cosme Vidal Juan fou delegat del Govern a Eivissa i Formentera (1977) i el substituí Miquel Roig Mas.

En aquell primer executiu democràtic estatal l’eivissenc Eveli Verdera Tuells fou director general del Patrimoni Artístic.

El mes de juliol del 1977 es reuní la comissió per redactar l’avantprojecte d’Estatut Autonomia per a Eivissa i Formentera. Prèviament, s’havia signat, el juny, el Pacte de l’Hotel Noray, ratificat per Guillem Tuells en nom de la UCD. També va fer part des del 1977 del Pacte Autonòmic, compromís per reivindicar l’autonomia per a Balears a les futures Corts constituents. La UCD va obtenir majoria absoluta (set escons d’onze) a l’Assemblea de Parlamentaris el juliol del 1977, únic organisme democràtic a les Balears, i en fou president Jeroni Albertí Picornell.

En el Consell General Interinsular, òrgan pre-autonòmic, juliol de 1978, als mateixos parlamentaris s’afegiren quatre consellers més complementaris per a les Pitiüses i Menorca, dels quals dos eren ucedistes i pitiüsos: Ricard Curtoys Escandell i Antoni Calafat.

El mes de març de 1979 es convocaren eleccions generals novament. La UCD presentà al Senat per Eivissa i Formentera Joan Marí Tur, que va obtenir 5.612 vots a les Pitiüses (un 23,63 %, 5.212 vots a Eivissa i 400 a Formentera); quedà el número tres dels candidats. La UCD balear assolí quatre diputats a Madrid, un dels quals era el president del partit a les Pitiüses, ministre i cap de llista, Íñigo Cavero Lataillade. Joan Josep Ribas Guasch era el número 5 de la candidatura, i va obtenir 10.152 vots, 9.514 a Eivissa i 638 a Formentera. La UCD repetia l’esquema de 1977: la llista al Congrés obtenia pràcticament el doble de vots que la del Senat. En aquells moments Joan Prats era membre de la Comissió Mixta de Transferències entre el Consell General Interinsular i el Ministeri d’Obres Públiques.

Les primeres eleccions locals tengueren lloc l’abril del mateix 1979. La UCD fou l’única formació a presentar candidatura als sis municipis pitiüsos i al Consell General Interinsular. A l’àmbit municipal va obtenir 29 regidors (els mateixos que Coalició Democràtica, que superà per poc la UCD en nombre de vots) i quatre batlies.

L’arquitecte Joan Prats Boned va ser batle d’Eivissa gràcies als 7 regidors aconseguits, amb 2.346 vots (30,8 %), i el suport dels regidors d’Independents per Coalició Democràtica.

L’empresari Vicent Marí Prats “s’Estanyer” passà a ser batle de Sant Antoni de Portmany, gràcies als 5 regidors (1.410 vots, un 36,4 %) i en ser la llista més votada, encara que sense majoria absoluta.

Jaume Tur Juan “Petit” fou batle de Sant Joan de Labritja, amb 6 regidors, gràcies a 875 vots (52,5 %).

L’empresari Antoni Calafat fou el primer alcalde democràtic de Formentera, només amb 2 regidors (292 vots, un 15,9 %), perquè Coalició Democràtica acceptà votar a favor de la investidura de Calafat.

A Sant Josep de sa Talaia, el mestre Pere Planells Marí va obtenir 5 regidors, gràcies a 1.054 vots (un 36 %) però no assolí la batlia en no ser la llista més votada (CD també tenia 5 regidors i només cinc electors més).

A Santa Eulària des Riu, l’empresari Antoni Ferrer Marí liderà el grup opositor majoritari, amb 4 regidors (1.034 vots, un 23,4 %).

A les Balears, la UCD va aconseguir quatre dels 12 diputats per Eivissa i Formentera, en una llista que encapçalava Enric Ramon Fajarnés, a qui acompanyaven Joan Josep Ribas, Joan Marí Tur (aquestos elegits a Eivissa) i Antoni Calafat (per Formentera), i que va obtenir 5.820 vots a Eivissa i Formentera (un 25,6 %), quedant en segon lloc a les Pitiüses i a Eivissa (5.477 vots), i 343 a Formentera, tercera opció més votada. El grup de la UCD passà a ser el grup opositor majoritari del primer Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Joan Marí Tur fou l’únic representant d’aquest partit en la Comissió de Govern.

El Consell General Interinsular va tenir com a president novament l’ucedista Jeroni Albertí. Joan Josep Ribas fou un dels consellers insulars i representant del Consell Insular d’Eivissa i Formentera en el Consell General Interinsular, com també ho fou el cap de llista Enric Ramon Fajarnés, nomenat conseller de Transports i Comunicacions.

El 1980 tengué lloc una de les crisis que patí la UCD, atès que la direcció estatal optà perquè les Balears arribassin a l’autonomia a través de l’article 143, la via lenta, de la Constitució, i no pel 151, la via ràpida, de les autonomies considerades històriques, tal com s’havia acordat a les Balears. No obstant això, quatre representants ucedistes a una comissió d’onze redactaren un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia, el 1981.

Aparegué una segona crisi perquè els dirigents ucedistes pitiüsos i menorquins reclamaren que el text contemplàs la paritat de diputats de les seues illes respecte dels de Mallorca en un Parlament Balear i, també, el principi de subsidiarietat (gestió d’un govern balear només de les competències que els deleguin els consells insulars). La no acceptació de les direccions estatals de la UCD i del PSOE d’aquestos dos principis, el juliol del 1981, ocasionà aquesta furibunda crisi, saldada amb dimissions sonades com les d’Enric Ramon Fajarnés (dels càrrecs de conseller balear i pitiús, de la presidència del partit a Eivissa i la seua baixa del partit), la baixa d’Andreu Tuells Juan i el vot contrari a l’avantprojecte dels municipis de Formentera, Sant Joan de Labritja, Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany (aquest ajuntament deixà el tema sobre la taula en primera instància, aprovant-lo en una altra sessió pel vot de qualitat del batle), a més del Consell Insular pitiús. A Vila, dos regidors ucedistes romperen la disciplina de partit i votaren la moció contra el procés autonòmic.

Foren expulsats Calafat i tots els membres de la direcció de Formentera que havien votat a favor de negar-se a rebutjar la moció contra el procés autonòmic, expedientats i dimitits els regidors díscols de Vila (Andreu Villar Colera i Bartomeu Ordinas) i expulsats quatre regidors de Santa Eulària. L’expulsió dels regidors Calafat i Ángel Bustos de la UCD, provocà que el primer dimitís de batle, el desembre del 1981, passant a ser-ho el cap de llista de CD, Antoni Serra Colomar, gràcies en part als vots favorables dels dos nous regidors ucedistes, Vicent Escandell Mayans i Maties Torres, contra el criteri de la direcció formenterera del partit, que preferia investir batle el candidat del PSOE, Miquel Ribas.

No obstant la crisi anterior, el desembre del 1981 l’Assemblea de Parlamentaris i Consellers aprovà el projecte d’Estatut, i el febrer del 1982 en començava la tramitació al Congrés dels Diputats. Ramon Fajarnés va ser substituït per Víctor Ferraz Yagüe com a conseller del Consell General Interinsular i del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. En un assumpte molt destacat per a la política eivissenca d’aquells anys, la protecció de ses Salines, la UCD es mostrava a favor, però en els termes justos, sense lesionar drets privats.

Des de 1981, la UCD patí a tot l’Estat la baixa de nombrosos càrrecs institucionals, que passaren a les files d’altres formacions. Aquesta sagnia era minimitzada per la direcció pitiüsa, fins i tot quan Suárez es donà de baixa del partit per fundar el Centre Democràtic i Social (CDS). Leopoldo Calvo Sotelo passà a dirigir la formació i el govern a l’Estat. A més, a l’àmbit balear també afectava molt la formació la pugna interna entre sectors liderats per Albertí i Miquel Àngel Llauger; el primer acabà per dimitir i fundar Unió Mallorquina. El menorquí Francesc Tutzó Bennàssar el substituí com a president del CGI entre setembre del 1982 i maig del 1983.

Els resultats a les eleccions generals de 1982 foren un fracàs complet per a la UCD. En el cas de les generals, la dissolució de les Corts per part del president del Govern, Calvo Sotelo, l’agost de 1982, portà a les eleccions d’octubre del 1982. El partit col·locà Josep Sala Torres “Llucià” com a número dos a la llista al Congrés i Víctor Ferraz, com a candidat al Senat. La ruptura d’un pacte entre la UCD i el Partit Demòcrata Liberal (PDL) impedí que Alons Marí Calbet fos el candidat conjunt al Senat, i Joan Marí Tur al Congrés. Ferraz va quedar en tercera posició entre els candidats al Senat, amb 2.316 vots a Eivissa i Formentera.

En el cas de la llista al Congrés, la UCD assolí 2.862 vots (2.762 a Eivissa i 100 a Formentera) i fou també la tercera llista més votada; el ministre Santiago Rodríguez Miranda n’era el cap de llista. Tota la representació a Madrid que tenia la UCD passà al vencedor PSOE i a la coalició AP-PDP-UL. Els mals resultats i la discrepància amb la confecció de les llistes varen fer que Ribas Guasch dimitís de secretari general de la UCD pitiüsa i de conseller del CGI i del Consell Insular; Marí Tur també dimití de la delegació de Cultura. Víctor Ferraz passà a substituir Ribas Guasch com a conseller pitiús i conseller d’Interior balear.

Cal dir que els mals resultats per a la UCD també ho foren per al CDS d’Adolfo Suárez. La desaparició del partit a Eivissa i Formentera va ser molt ràpida. En les eleccions locals i autonòmiques de maig del 1983 ja no hi presentà cap candidatura. Encara que alguns destacats dirigents s’apartaren momentàniament de la primera línia política (Joan Marí Tur), la majoria s’ubicà en altres formacions, com el CDS (Andreu Tuells, Joan Prats), Aliança Popular, AP (Ramon Fajarnés), Partit Liberal (Vicent Marí Prats), PDP, UL i sobretot, el Partit Demòcrata Liberal, PDL (Ferraz, Josep Sala, Pere Palau, etc.).

Contràriament a Mallorca, cap exmembre d’UCD intentà posar en marxa un projecte regionalista, com sí fou el cas d’Unió Mallorquina.

A Eivissa i Formentera la UCD tengué tres presidents: l’advocat Andreu Tuells Juan, el ministre Íñigo Cavero i l’empresari hoteler i alcalde de Sant Antoni, Vicent Marí Prats. Joan Josep Ribas en fou el secretari general a nivell pitiús entre 1977 i octubre del 1982. A Eivissa en fou president, entre d’altres, Joan Prats. A Formentera, Vicent Escandell Mayans, fins a setembre de 1981; Carlos García de Paredes n’era el secretari general. [JPB/MCL]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments