Unió Republicana (UR)

Unió Republicana (UR) HIST/ POLÍT Formació política republicana d’àmbit estatal que existí entre la darrera dècada del s. XIX i els anys vint del s. XX.

A Eivissa va gaudir d’implantació i dinamisme sobretot la primera dècada del s. XX. Primerament sorgí com a coalició electoral entre diversos partits republicans que havien subsistit a la Primera República, l’any 1893. En el cas d’Eivissa, els federalistes ( Partit Republicà Democràtic Federal) i els unionistes (partidaris d’un estat centralista) mantenien bones relacions, feien actes conjunts i solien donar suport a candidatures liberals. Un dels republicans unitaris més destacats, Francesc Medina Puig , fou regidor de l’Ajuntament d’Eivissa en alguns períodes, entre 1889 i 1905; arribà a ser tinent de batle en alguna ocasió d’aquella etapa, i el primer batle d’Eivissa durant la dictadura de Primo de Rivera.

Els federalistes desaparegueren de l’escena política eivissenca cap a 1893, i es va desfer la coalició esmentada. No tornà a haver-hi una organització republicana a Eivissa i Formentera fins que es fundà, l’any 1900, el partit Unió Republicana, iniciativa del veterà expresident de la Primera República Nicolás Salmerón i que cercava la unió de tot el republicanisme a l’àmbit estatal. En el cas de Mallorca, havia sorgit el 1896. Entre 1900 i 1909, hi ha dades de nuclis d’UR en diversos municipis pitiüsos i que arribà a comptar amb tres publicacions periòdiques pròpies, a més d’un casino.

A Eivissa, cal destacar que fou el maig de 1900 quan un grup de republicans decidí obrir una seu d’UR, mitjançant una comissió gestora, liderada per Manuel Puget, i en la qual ja s’integraven els membres més destacats d’UR de tota aquella dècada: Francesc Medina Puig, Jaume Riera Planells, Antoni Albert i Nieto , Antoni Juan Bonet, Joan Mayans Céspedes o Emili Carles Buil de Velasco, entre d’altres. Un dels membres, Josep Castelló Ribas , era regidor de l’Ajuntament d’Eivissa quan es fundà UR i n’havia estat batle, entre juliol i octubre de 1899. Poc després, el partit obrí seu al carrer de la Creu, 52.

El primer comitè directiu era presidit per Buil (cap de Telègrafs), Marià Tur Guevara i Jaume Riera Planells. Es definia com a “partit autònom” i s’autoanomenava “el partit republicà d’Eivissa”. En el mateix local s’ubicava el Casino de la Unió Republicana, del qual fou primer president Francesc Medina Puig.

Electoralment, UR no tengué massa èxit ni presentà candidatura pròpia en totes les conteses. En les eleccions a diputats provincials presentà llistes els anys 1901 i 1905. En el cas de maig de 1901, els pitiüsos podien triar tres candidats dels quatre presentats: l’industrial Marià Tur Guevara (proposat pel comitè d’Eivissa), el professor Joan Clapés Escandell (per Santa Eulària), el capità d’artilleria Bartomeu Ferrer Riera (per Sant Antoni) i l’independent Josep Marí Ramon. No obtengueren cap escó.

L’any 1905, el candidat republicà a la Diputació Provincial fou el metge Antoni Serra Torres; els seus 704 vots no li permeteren, tampoc, sortir escollit diputat. Després d’una campanya en la qual UR denuncià el caciquisme, el cunerisme, el centralisme mallorquí, la influència de Salinera Española en la política local, i demanava que es votassin candidats eivissencs, UR criticà també una nova tupinada i la sostracció de vots que els correspondrien, en favor dels conservadors.

Pel que fa a les eleccions al Congrés dels Diputats, UR donà suport al conservador Pere Tur Palau (juny 1901), i demanà l’abstenció a les de desembre de 1902, com a les d’abril de 1903 i a les de setembre de 1905.

Respecte a les eleccions locals, UR arribà a una entesa preelectoral amb el Partit Conservador en les eleccions de novembre de 1901, en les quals sortí elegit regidor Francesc Medina. En els comicis de novembre de 1903 hi havia renovació parcial de regidors; cap dels quatre candidats d’UR no sortí escollit. Francesc Medina seguia sent-ho. En les eleccions parcials de novembre de 1903, UR presentà candidatura pròpia amb Jaume Riera, Vicent Gotarredona i Gea, Antoni Marí i Ripoll, Josep Medina i Puig, Josep Ferrer Verdera i Josep Ramon Ferrer; cap d’ells no hi sortí escollit. El novembre de 1905, emperò, Medina deixà de ser regidor, atès que la candidatura d’UR, en què es presentava amb Antoni Albert, no aconseguí cap acta al consistori de la ciutat. Tampoc no l’aconseguí Antoni Guasch, candidat republicà a Santa Eulària. Medina tampoc no assolí l’acta de regidor d’Eivissa en les eleccions de 1909, data en la qual l’activitat d’UR pràcticament havia desaparegut.

Molt més tard, el novembre de 1915, UR feia part d’una conjunció republicanosocialista, presentant a l’Alcaldia d’Eivissa una llista amb el republicà Marià Roig Tur i els socialistes Vicent Costa Garcia i Josep Ferrer Hernández, que no sortiren elegits. En la seua acció política, UR propugnava l’adveniment de la República i deia defensar els interessos illencs. Les principals denúncies que feia era el mal que causava el caciquisme, tant de persones properes al Partit Conservador (com Pere Tur i el seu cercle d’influència) com al Partit Liberal Fusionista (com Josep Riquer Llobet i Joan Roman). Tanmateix, entre 1900 i 1906, la majoria de les crítiques als partits dinàstics les rebien els liberals, per diversos motius, però sobretot per compartir electorat i rivalitat al barri de la Marina d’Eivissa.

Una altra línia d’actuació era la denúncia de la manca de poder de decisió del poble eivissenc per mor del caciquisme, la del centralisme que patia Eivissa respecte dels polítics dinàstics mallorquins, exemplificat en la Diputació Provincial de les Illes Balears, o del cunerisme que se solia practicar en algunes eleccions. També era molt corrent criticar el costum dels partits dinàstics de destituir treballadors municipals en haver-hi canvis de govern.

L’impuls de l’associacionisme obrer també fou un dels eixos d’actuació d’UR, tot reclamant-ne la necessitat, sobretot pel que feia al treball assalariat als voltants del port i de les salines. Així, el desembre de 1902 naixia la Unió Obrera Marítima d’Eivissa, després la Societat Obrera la Marítima Terrestre , presidida per Vicent Roig Ferrer, primer, i Miquel Tur Torres “Gabrielet”, posteriorment. UR donà un explícit suport a la vaga d’estibadors que durà entre gener i març de 1903 contra les condicions laborals i salarials que imposava Salinera Española, i que implicà fins a 1.200 obrers.

Així mateix, UR reclamava que la Diputació i el Govern de l’Estat pagassin els seus deutes amb l’Ajuntament d’Eivissa (com és el cas d’unes obres de dragatge del port, o del cànon per les salines). Una constant respecte a l’Ajuntament d’Eivissa fou la repetida demanda de la baixada d’impostos, la reducció de l’encara existent impost de consums, el descens de les despeses municipals, el foment de l’ensenyament, la promoció de cases còmodes i la higiene de la ciutat, la dotació d’enllumenat públic o el proveïment d’aigua potable, entre d’altres.

Organitzativament, el partit UR comptava amb una crossa, el Casino de la Unió Republicana, amb seu al carrer de la Creu, 52 i, posteriorment, en un local als baixos del Teatre Pereira, i al carrer d’Eugeni Molina, 19, tots a la ciutat d’Eivissa. Socis i directius d’ambdós ens eren compartits. Entre 1902 i 1904, les dues directives coincidiren quant a representants, i ambdues eren presidides per Jaume Riera Planells, fins al 1904. A partir d’aquell any, Riera només presidí la direcció del partit.

Entre les activitats més destacables d’UR, cal mencionar l’organització d’excursions a diversos punts de l’illa des de la ciutat, o la celebració del tradicional banquet en memòria de l’11 de febrer de 1873, quan es proclamà la Pimera República espanyola. A més, organitzà homenatges diversos com el tributat a Vicente Blasco Ibáñez , el setembre de 1903. Participà en activitats col·lectives com l’erecció del monument a Vara de Rey o als corsaris. Encara que els mitjans de comunicació propis sempre estigueren escrits en llengua castellana, els membres d’UR solien usar la llengua catalana en fer els seus mítings o actes.

A l’àmbit insular, UR comptà amb diversos nuclis fora de Vila, encara que amb una activitat baixa. El primer a aparèixer fou el comitè de Santa Eulària des Riu, el juliol de 1900, presidit per Vicent Juan Tur. Arribaren a intentar obrir-hi un casino republicà, sense que consti que ho fessin. El gener de 1905 n’era president de la junta municipal Vicent Juan Juan. D’altra banda, existia una junta municipal a Sant Antoni de Portmany, presidida per Bartomeu Ferrer Riera, que en fou batle a partir de gener de 1906. L’abril de 1905 es constituïa, també, junta local a Santa Gertrudis, liderada per Vicent Cardona. A Sant Josep de sa Talaia també consta que hi hagué una organització republicana, aquell any. El juny del mateix 1905, Josep Torres Verdera presidia la junta local de Formentera.

Semblava que aquell any UR vivia una etapa d’expansió, es llançaven circulars a les juntes municipals perquè es defensàs un programa basat en millores de caràcter general (dotació d’escoles, creació de camins rurals, subvencions per a la modernització del camp, etc.), donant autonomia a les juntes per, si era necessari, fer candidatures mixtes (amb altres partits) en les quals hi hagués candidats republicans disponibles.

El 1904 el partit UR passà a tenir junta directiva pròpia, presidida pel metge Guillem Ramon Colomar, encara que fou ràpidament substituït per Jaume Riera Planells. El Casino tenia, llavors, una direcció liderada per Antoni Juan Bonet. La majoria dels membres d’ambdues eren compartits. A partir de 1905, Antoni Serra Torres passà a ser el president de la junta directiva, fins que el 1906, passà a ser-ho Antoni Albert. La seua direcció decidí passar a subvencionar la publicació El Gorro Frigio, però era una decisió desesperada perquè el març s’anunciava el tancament del Casino.

Pel que fa als mitjans de comunicació, UR comptava a favor seu amb tres publicacions, en l’etapa 1900-1906, que se succeïren en el temps. En primer lloc, el setmanari La Unión, editat entre juny i novembre de 1900 i dirigit per Emillio Carlos Buil de Velasco. El succeí el també setmanari La Unión Republicana (Edición especial para Ibiza), publicat entre desembre de 1900 i febrer de 1904, sota la direcció de Francesc Medina Puig, que aparegué cada deu dies a partir de gener de 1901. Finalment, es publicà El Gorro Frigio (Edición especial para Ibiza, órgano del Partido Unión Republicana), també dirigit per Francesc Medina Puig, i que va veure la llum entre febrer de 1905 i maig de 1906. La redacció d’aquest periòdic tengué les seus habituals d’UR i del Casino Republicà, a més de la del carrer d’Amadeu, 28, 2n pis, a la fi de 1905.

Des d’aquestos mitjans es feia apologia de l’ideari d’UR, es denunciava el caciquisme, els republicans que col·laboraven amb el Partit Liberal, la pèrdua de les colònies de 1898 (el liberal Sagasta era president de Govern en el moment de la rendició), es promovia l’esbucament de les murades renaixentistes per les limitacions urbanístiques que significava la seua existència, les celebracions en honor del general Vara de Rey, la necessitat del trasllat del cementeri de Sant Antoni des del centre als afores, la campanya en favor d’un monument als corsaris a les andanes del port d’Eivissa, la necessitat d’una Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera (instaurada el 1903, i de la qual arribaren a ser presidents Francesc Medina, Marià Tur i Antoni Juan), la denúncia de l’endarreriment econòmic i la discriminació que patia Formentera, el ressò dels episodis de criminalitat (assassinats, baralles, robatoris) al camp o de malifetes a Vila, entre d’altres.

En aquesta etapa primera, replicant les tesis republicanes, UR tenia com a mitjans adversaris especialment La Isla, òrgan del Partit Liberal, partit amb el qual UR va tenir les principals divergències, sobretot l’any 1901. També era un opositor als seus postulats El Correo, amb qui mantengué una polèmica al voltant de la vaga dels treballadors de les salines, el 1900, així com El Porvenir, molt crític amb el posicionament social dels republicans. A partir de 1903, Diario de Ibiza fou un dels mitjans més crítics amb El Gorro Frigio. Des de les seues pàgines, Isidor Macabich també atiaria els republicans pel seu anticlericalisme. Aquell 1903 El Correo de Ibiza també es mantendria crític amb l’acció dels republicans. Per contra El Agricultor es congratulava de la col·laboració amb El Gorro Frigio en alguna campanya reivindicativa.

En una segona etapa (1913-1916), els republicans tornaren a comptar amb un mitjà propi, El Pueblo, que es publicà entre octubre de 1913 i agost de 1916, encara que es nomenà El Pueblo de Ibiza entre novembre i desembre de 1915. En foren directors Josep Castelló Ribas, Salvador Juan Castelló i Miquel Tur Roig “Gabrielet”. A l’apel·latiu “republicà”, se sumà el de “socialista” per decisió d’aquesta darrera persona. El febrer de 1916, el periòdic deixà de ser l’òrgan republicà, per discrepàncies entre el partit i el director.

Cal remarcar la participació d’Antoni Albert en la campanya per a la descentralització, entre 1911 i 1912, en pro d’una autonomia política per a les Balears.

L’activitat d’UR semblava reprendre’s el setembre de l’any 1910, quan es nomenà una nova direcció, amb Jaume Riera de president i l’habitual Medina i una renovació de persones, però no se’n registrà activitat fins al 1912. Aquell any, el desembre, s’obria al carrer de Josep Verdera el Cercle Republicà Eivissenc, presidit per Pere Oliver Tur, que comptava amb membres com Josep Chorat, Josep Ferrer Hernández o Francesc Redolat.

Aquesta etapa contrasta molt amb la primera quant a activitat i acabà cap al 1916. Molts de republicans eivissencs destacats passaren a donar suport a les files liberals, a formar part de la direcció d’associacions diverses o, com és el cas de Medina Puig, arribà a ser dirigent de la primoriverista Unió Patriótica , partit amb el qual també col·laboraren Albert o Antoni Serra. Albert reprengué la militància republicana i arribà a ser, durant la Segona República, president del Partit Radical Socialista .

A diferència del que passà a Mallorca, no consta que a Eivissa sorgís una escissió per formar el Partit Republicà Radical (liderat per Alejandro Lerroux), el 1908, que aglutinàs els federals, o que el partit continuàs actiu fins a l’any 1923. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors