Unió Patriòtica (UP)

Unió Patriòtica (UP) HIST/ POLÍT Partit polític d’àmbit estatal creat l’abril de 1924, per iniciativa del general Miguel Primo de Rivera, dictador des de setembre de 1923, amb la finalitat de gaudir d’un únic partit polític legal, afí al règim i que servís per enquadrar els seus dirigents i càrrecs públics i representatius.

L’òrgan governatiu, el directori militar, deia que creava la formació per assolir una majoria política i iniciar el retorn a la normalitat constitucional (suspès just després de triomfar el colp d’estat de setembre de 1923).

Ideològicament conservador i monàrquic, aconseguí unir persones d’idearis diversos, des de conservadors a republicans, en el cas d’Eivissa. Els polítics més coneguts dels partits dinàstics es mantengueren al marge d’UP, encara que, per exemple, el 1928 s’intentava recuperar per a l’acció política el liberal Carles Roman Ferrer.

A Eivissa, el mes de maig de 1924 ja hi va haver els primers moviments per a la creació d’UP; una de les persones claus en el seu establiment a les Pitiüses fou el delegat governatiu i capità d’artilleria Martínez Guillén, que seguia les directrius en aquest sentit des de la delegació provincial de les Illes Balears (Lluís Canals n’era delegat i pressionava molt per a l’obertura de nuclis d’UP a l’àmbit local; alhora era el president de la diputació provincial i cap del partit a les Balears).

Francesc Medina, exregidor republicà, exmembre d’Unió Republicana i llavors batle d’Eivissa (el primer designat des de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera), fou un fervent entusiasta de la implantació del partit. També en foren peces clau la resta de batles, els secretaris dels ajuntaments d’Eivissa (Pere Matutes Noguera) i de Santa Eulària des Riu (Miquel Tur Roig “Gabrielet”) i els diputats provincials (Bartomeu de Roselló i Enric Fajarnés Tur).

L’octubre de 1924 iniciava les tasques una comissió organitzadora d’UP a l’àmbit insular. A Sant Antoni de Portmany la constitució d’un comitè municipal anava més avançada, atesa la resolució del batle Joan Prats Colomar, els sometents Lluc Riera “Pou” i Francesc Ramon, i Marià Riera, Joan Cardona i Antoni Torres. A Sant Joan de Labritja, el batle Miquel Riera Torres liderava la comissió, a la qual també hi havia Jaume Tur i Antoni Roig. El també batle Llorenç Carbonell Marí liderava la comissió de Sant Josep de sa Talaia, juntament amb Josep Marí Tur. Francesc Ribas Noguera, batle de Santa Eulària des Riu, presidia la comissió d’aquest terme, on també hi havia Jaume Noguera. En el cas de Formentera, el propietari Francesc Marí i Carles Tur eren els encarregats de les tasques inicials.

L’agost de 1925, el diputat provincial Enric Fajarnés Tur presidia el comitè local de la ciutat d’Eivissa, acompanyat en tasques directives pel metge Antoni Serra, el veterinari Francesc Verdera Riquer, el farmacèutic Vicent Tur, el professor Josep Tur Vidal i el fabricant Miquel Sancho Andrés. Bartomeu de Roselló també hi col·laborà fins que traslladà la seua residència a Barcelona.

Com s’ha vist, organitzativament, UP comptava amb un comitè insular i tants de comitès locals com municipis, i un altre a l’illa de Formentera.

El juliol de 1927, el comandant militar de la plaça d’Eivissa, el capità Ricard Gotarredona Prats, passà a presidir UP a l’illa. Per aquelles dates, el president del comitè de Vila era Antoni Torres Juan, cap de Correus, juntament amb Verdera Riquer, Sancho i Josep Hernández Sorà “Patriciet”. Antoni Marí Escandell ho va ser de Sant Joan de Labritja, Mariano Riera de Santa Eulària i Francesc Ramon era el del Sant Antoni; el juny de 1926, Bartomeu Marí passà a presidir el comitè de Sant Josep.

L’agost de 1928 es produí la renovació d’alguns comitès locals, en virtut de la qual Francesc Tur Ramon passà a presidir el de Santa Eulària des Riu; el de Sant Joan de Labritja, Antoni Marí Escandell, i el de Sant Antoni de Portmany, l’empresari dels transports Alfons Ribas. Antoni Marí Escandell fou el darrer president del comitè de Sant Joan de Labritja.

Arribaren a formar part del comitè insular d’UP persones com l’advocat Andreu Tuells Riquer (actiu fins a la seua dimissió el març de 1925) o la mestra Emília Noya Casanovas, a partir de 1926. S’ha de remarcar que els dirigents d’UP i del Sometent rebien, també, instruccions sobre l’ordre públic, com la realització d’un registre sobre “persones propícies a la difamació, l’aldarull social i a la desmoralització de l’ànim públic”.

Entre les accions més destacades d’UP a les Pitiüses, hi hagué la cerca de persones idònies per als càrrecs de partit i institucionals, la difusió de les directius que arribaven des de Palma i Madrid, la transmissió de demandes de reformes i actuacions des d’Eivissa cap a Palma i Madrid, l’ajuda en la celebració del plebiscit per ratificar la confiança en el govern (setembre de 1926, en el qual les dones també podien participar) o demandes diverses com la de la recuperació de la Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera, la dotació de telèfon urbà, l’obertura de l’Escola Graduada, etc.

Entre les actuacions realitzades durant la dictadura, es poden destacar la construcció de col·legis i de carreteres i camins diversos.

Un altre dels actes en els quals s’involucrà UP fou la celebració del Dia de la Raça (12 d’octubre), a partir de 1925, en homenatge a l’exèrcit espanyol i els soldats que participaren en combats al protectorat espanyol del Marroc.

Ideològicament, UP es declarava a Eivissa “ni de dretes ni d’esquerres”, més que un partit una “conducta organitzada”, partidari del patriotisme (amb dues pàtries: la gran, Espanya, i la petita, Eivissa), de la moralitat pública i d’una concepció d’àmplia base. Les línies mestres havien de ser la fiscalització de la cosa pública, combatre la indiferència i l’abstenció populars, fer possible la feina conjunta de tots els eivissencs, fugir de personalismes i partidismes. La creació del partit primoriverista es va justificar a Eivissa, per part dels seus impulsors, com a “salvador”, que hauria permès fer un munt d’actuacions que no es podien haver fet abans, o perquè era un moviment “moral i sa”.

Quant a l’organització institucional, UP i el règim treballaven per instaurar noves normes que regulassin les administracions públiques, com l’Estatut Provincial i l’Estatut Municipal. Pel que fa al primer, només es preveien dos diputats provincials per a Eivissa, fet que molestà els dirigents locals d’UP. Pel que fa als mitjans de comunicació, les pàgines de Diario de Ibiza sempre es feren ressò de la marxa d’UP i dels seus dirigents, malgrat alguns comentaris irònics. I és que imperava una fèrria censura governamental que obligava que totes les edicions imprimissin un visible “El present número (exemplar) ha estat sotmès a la prèvia censura militar” a les seues pàgines. Així mateix, La Voz de Ibiza també recollia notícies relacionades amb el partit de la dictadura, alhora que no tenia problemes a proposar-li actuacions concretes per a Eivissa o Formentera. Es dóna el cas que La Voz de Ibiza havia recriminat a Diario de Ibiza posicions que interpretava com a excessivament crítiques amb UP. S’ha d’aclarir que la direcció del mitjà era d’Enric Fajarnés, fill del dirigent del mateix nom.

El règim dictatorial impulsà que UP comptàs amb un mitjà de comunicació propi, La Nación, a partir d’octubre de 1925, del qual no consta que es creàs cap corresponsalia o lligam amb les illes Pitiüses. El de gener de 1929 anava dedicat a les Illes Balears i contenia un extens reportatge sobre Eivissa. Així mateix, es publicà també a les Balears el periòdic Patria, editat a Palma de febrer a maig de 1928.

Un dels moments àlgids de la vida d’UP a les illes Pitiüses fou la visita a Eivissa del dictador Primo de Rivera i de l’infant Jaume de Borbó, el setembre de 1929, que visitaren ses Salines i l’Ajuntament d’Eivissa, on reberen nombroses peticions d’intervencions quant a infraestructures i obres.

El 8 d’octubre de 1929 visitava Eivissa i Formentera el rei Alfons XIII. Després de la dimissió de Primo de Rivera, el gener de 1930, UP gairebé no va mantenir activitat durant les presidències de Berenguer o d’Aznar. Com a la resta de l’Estat, UP demanava, el març de 1930, l’assistència a les nombroses misses que hi hauria en honor del finat Primo de Rivera. L’abril se celebrà una missa a la Catedral amb les principals autoritats. Antoni Torres Juan seguia dirigint el partit.

Sense fer remor, el partit i el sometent de Primo de Rivera cessaren, integrant-se llurs membres actius en altres partits polítics o associacions, o abandonant les mostres de compromís públic.

Tot i el seu posicionament clarament conservador i antianarquista de la dictadura, no consta cap menció d’UP respecte de la vaga que convocà la CNT a les salines de Formentera, el 1928.

Foren batles d’Eivissa nomenats per UP Francesc Medina Puig (octubre 1923-abril 1925), Antoni Juan Castelló (abril 1925-març 1926), Vicent Pereyra Morante (març-setembre 1926) i Eugeni Bonet Riera (setembre 1926 fins a poc més enllà de la fi de la dictadura). En acabar la dictadura de Primo de Rivera, eren batles a Eivissa (a més de Bonet), Joan Prats a Sant Antoni, Antoni Juan Ferrer “Guillem” a Santa Eulària, Francesc Marí Ribas a Sant Josep i Pere Juan Marí a Sant Joan; a l’illa de Formentera ho era Francesc Marí Roig.

Els diputats provincials seleccionats per UP foren, el gener de 1924, els comerciants Manuel Pineda i Manuel Escandell Ferrer. El governador civil nomenà directament dos mallorquins: Bartomeu Fons i Jaume Vicens Martorell. El mes de setembre del mateix any es renovaren els diputats, passant a ser-ho Bartomeu de Roselló, Josep Tur Vidal (nebot de Lluís Tur) i els mallorquins Josep Morell Bellet i Marià Truyols Villalonga. El març de 1925 hi hagué una reestructuració de la Diputació Provincial i passaren a ser diputats pitiüsos Enric Fajarnés Tur i Miquel Sancho Andrés. El comerciant Domingo Viñets n’era suplent. Finalment, el 1928 la dimissió dels dos diputats titulars comportà la designació de Josep Hernández Sorà i Joan Mayans Escandell. Ho foren fins al febrer de 1930, quan es constituí una nova Diputació, ja sota el govern del general Dámaso Berenguer. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors