Tur i Palau, Faustí

Tur i Palau, Faustí (Eivissa 1856 — Saragossa 1909) MIL Enginyer militar. Fill de Joan Tur i Llaneres d’Espanyol i de Francesca Palau i Gil. Ingressà a l’Acadèmia Militar d’Enginyers de Guadalajara el 1873 i en sortí graduat de tinent l’any 1879. El 1880 fou destinat a la Subinspecció d’Enginyers de Balears per auxiliar en els treballs de la comandància de Maó. Fou a la fortalesa d’Isabel II o de la Mola, al costat N del port de Maó, on destacà en projectes i obres d’enginyeria militar. Després d’una curta estada a la comandància de Barcelona amb motiu del seu ascens a capità (1882), període en què es féu càrrec de les obres de la caserna Jaume I, tornà a la comandància de Maó. Faustí Tur i Palau, Marià Rubió i Bellvé i Ramon Taix i Fàbregues foren els enginyers militars que instal·laren, el darrer terç del s. XIX, el nou sistema de defensa artillera de la Mola. Faustí Tur projectà les bateries Reina Regent (1888), Alta del Clot (1890) i de l’Esperó (1891) —aquesta última la primera a Espanya dotada d’un observatori cuirassat—, en les quals s’emplaçaren potents canons Krupp de 26,5 i 30 cm, representants de la nova artilleria. També intervengué en altres projectes d’enginyeria militar a la fortalesa de la Mola (obres del baluard 9, projectes i reformes d’emplaçaments d’artilleria, magatzems de pólvora, allotjaments subterranis, etc.) i als municipis des Castell (camp de tir amb càrrega reduïda al patí de la caserna de l’Esplanada i obres a les antigues casernes britàniques) i de Maó (al Palau del Govern Militar), així com en l’avantprojecte d’obertura del canal de navegació Sant Jordi (1891). Ascendit a comandant el 1894, fou destinat al regiment de pontoners de Saragossa. Des de 1899 fins a 1901 fou nomenat auxiliar de la Comissió de Defenses del Regne per a l’estudi de la defensa de les illes Balears, motiu pel qual es desplaçà a Mallorca, Menorca i Eivissa. L’octubre de 1904 obtengué el grau de tinent coronel. Estava encarregat des de 1904 de l’estudi del material de ponts i, amb motiu de la històrica riuada del Segre a Lleida del 22 d’octubre de 1907 que s’emportà el tram metàl·lic del pont de pedra que unia les dues ribes del riu, se li encomanà amb caràcter urgent establir un pont provisional per a ús de la població. El pont fou inaugurat deu dies després d’haver-se enfonsat el pont civil i constituí a Lleida un esdeveniment. Amb aquest motiu la RO de 21 de maig de 1908 mostrà la satisfacció de SM pels grans serveis prestats amb el pont militar a Lleida i felicità Faustí Tur i els altres oficials i soldats del regiment. Contragué matrimoni a Maó el 1885 amb Anna Vidal i Villalonga. El matrimoni tengué set fills. Morí a Saragossa, en vida activa militar i amb el grau de tinent coronel, als 53 anys. Estava en possessió de la Creu i la Placa del Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild i de la Medalla d’Alfons XIII. Les seues restes foren traslladades a la cripta de Francesca Tur i Palau del cementeri Vell d’Eivissa. L’Ajuntament d’Eivissa el nomenà Fill Il·lustre de la ciutat el 16 de juliol de 1924. [CGT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments