Tur i Barrueta, Antoni

Tur i Barrueta, Antoni (Eivissa 1791 — Sevilla 1833) SOC Brigadier d’infanteria. Fill de Marià Tur i Riera, de la línia genealògica dels Tur “Damià”, capità de les milícies de Formentera, i de Manuela Barrueta i Anglada. Inicià la carrera militar l’any 1809 com a cadet del regiment d’infanteria de Borbó. Des de 1809 fins a 1812 participà activament en la Guerra del Francès . Assolí el 1813 la graduació de capità. Intervengué en la defensa de la ciutat de Girona el 1809. Pel mèrit mostrat en defensa de la ciutat el general i governador Mariano Álvarez de Castro li concedí el grau de subtinent el 29 d’octubre de 1809. També prengué part en la defensa de la ciutat de València. Participà al setge de Morella de 1810, a Sarrión (Terol) el 1811, on el general en cap del Segon Exèrcit, Luís de Bassecourt, li donà les gràcies en nom de S. M. pel seu valent comportament a la batalla de Castalla (1812), on rebé una ferida de sabre al cap. A la dita Guerra del Francès fou fet presoner tres vegades, de les quals acabà sempre fugint. L’any 1818, amb la graduació de capità del regiment Cantàbria, formà part del contingent militar que s’embarcà a Cadis en l’arriscada expedició “Mar del Sur” amb destinació al Callao (Perú) amb la finalitat de reforçar l’exèrcit reialista en la lluita contra els independentistes d’Amèrica. Al virregnat del Perú participà en nombroses accions de guerra: expedicions als pobles de Huacho i Huaura amb motiu del desembarcament dels insurrectes de Xile (1819); als bloqueigs que patí el port i la plaça del Callao el 1819; a la campanya contra el general Álvarez de Arenales (1820); a la batalla d’Ica (1822) i a la de Moqueda (1823), a l’ocupació de Lima (1823), al combat de Corpahuaico o Matará (1824) i a la batalla d’Ayacucho (1824), així com en la cerca i persecució dels guerrillers Bruno Terreros (frare franciscà que esdevengué temporalment cap guerriller, considerat un prohom de la independència del Perú) i Quirós. La destacada actuació d’Antoni Tur en diversos combats, en especial al de Corpahuaico o Matará el dia 3 de desembre de 1824, li valgueren el grau de general de brigada al mateix camp de batalla als 33 anys. La pèrdua del virregnat del Perú significà per al general eivissenc l’estroncament de la carrera militar. Antoni Tur fou fet presoner i, en virtut de les estipulacions de la Capitulació d’Ayacucho, alliberat i embarcat a Pisco cap a Espanya. Arribà a Cadis el 19 de setembre de 1825. Des de 1825 fins a 1830, data en què quedà tancat el seu full de serveis, no tornà a ascendir i va romandre en situació de “qualificació sense destinació”, desenvolupant funcions de “comissionat” per passar revista d’inspecció al “cos d’invàlids inhàbils i companyia d’hàbils de la província de Sevilla” (1826) i la de “cap de brigada dels voluntaris reialistes de la província de Sevilla” (1827-1830). Malgrat que la Junta de Agravios y Purificaciones de la Capitanía General de Andalucía (1825) donà fe del correcte comportament religiós, polític i militar d’Antoni Tur en els dominis d’Amèrica, tot sembla indicar que el govern de Ferran VII prengué mesures de prevenció amb el general eivissenc, igual que ho féu amb altres comandaments derrotats a la batalla d’Ayacucho. Morí a Sevilla l’any 1833 a conseqüència de l’epidèmia de còlera que patí Andalusia entre 1833-1835. Les circumstàncies de la mort d’Antoni Tur tenen relació amb la sortida precipitada de la ciutat de Sevilla del seu governador, a causa de l’epidèmia de còlera, i amb la transferència del càrrec en la persona del brigadier Tur. El deure féu que el general eivissenc restàs a la capital i assumís l’autoritat delegada. En aquesta funció prengué mesures de desinfecció per a la ciutat i visità diàriament hospitals i cases particulars fins que ell mateix emmalaltí i morí. Era casat amb la sevillana María Amparo de Burgos i Mendicute i tenia dues filles, Teresa i Manuela. La filla gran, Teresa Tur i de Burgos , esdevendria amb els anys una prestigiosa monja de la Societat del Sagrat Cor. Dos germans d’Antoni Tur també foren militars, Manuel, general d’infanteria, i Vicent, que amb el grau de coronel o tinent coronel lluità amb els independentistes peruans contra les tropes espanyoles a la batalla d’Ayacucho. [CGT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments