Tur Puget, Just –Corb–

Tur Puget, Just –Corb– (Eivissa 1909 — Cuernavaca, Mèxic 1955) SOC Advocat, polític, editor, periodista, escriptor i professor. Pertanyia a una família burgesa de Dalt Vila formada per Manuela Puget Chorat i Vicent Tur Cardona, registrador de la propietat de la ciutat, dels quals fou l’únic fill baró. Posseïdor d’una cultura extraordinària, primer fou alumne dels jesuïtes i després es llicencià en dret i filosofia i lletres a El Escorial (Madrid). Al llarg d’un mes i mig de l’estiu de 1933 va efectuar un creuer llegendari —atesa la seua repercussió mediàtica— per la Mediterrània a bord del vaixell Ciudad de Cádiz, que havia patrocinat el Ministeri d’Instrucció Pública. Hi navegaren 188 professors i estudiants, alguns d’ells molt il·lustres, com ara Guillem Díaz-Plaja, Salvador Espriu, Julián Marías, Jaume Vicens Vives, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i José María Mañá de Angulo (director del Museu Arqueològic d’Eivissa durant vint anys), entre altres personalitats del món cultural. Se’l va vincular inicialment amb l’Agrupació Socialista (PSOE), constituïda el 1931. Alguna font sosté que era soci de l’Ateneu Llibertari , de tendència àcrata, però mentre creixia com a intel·lectual, anava bevent de les fonts marxistes. No resulta estrany, doncs, que la societat conservadora de l’època, sorpresa i escandalitzada alhora, el titllàs d’extremista. Tur Puget i el mestre comunista Joan Antoni Palerm Vich impulsaren el periòdic quinzenal Masas (1935), de caràcter frontpopulista que volia unir les forces progressistes insulars. Poc abans d’esclatar la Guerra Civil Espanyola, aquest jove alt, prim, fofo, pàl·lid i coix —“mentor dels socialistes revolucionaris”, segons testimoniatge del seu amic Enric Fajarnés Cardona — va conèixer els escriptors Rafael Alberti Merello i María Teresa León Goyri , aleshores residents provisionals a l’illa, que estaven ben connectats amb els sectors esquerrans. El 18 de juliol de 1936, en produir-se l’alçament militar contra la Segona República, que triomfà a tot l’arxipèlag menys a Menorca, va participar a la reunió de la Casa del Poble, on es va debatre una acció que semblava tan desesperada com necessària: robar explosius del polvorí de Talamanca, mesura adreçada sobretot a evitar les represàlies dels facciosos i tenir-los una mica a ratlla. Això creien els artífexs de tan arriscada idea, que al cap i a la fi va fracassar, perquè els franquistes aconseguiren trobar-les. Dies més tard, juntament amb el pescador Agustí Gutiérrez Serra , dirigent del sindicat ugetista La Marítima Terrestre , va fugir a València, encara fidel al règim democràtic, per demanar ajuda i, d’aquesta manera, va sumar-se a l’expedició de Manuel Uribarry Barutell , que aviat s’afegiria a les tropes d’Alberto Bayo Giroud procedents de Barcelona. Negocià la rendició de Formentera. Retornades les Pitiüses als constitucionalistes (7, 8 i 9 d’agost), “es Corb” —com li deien— integrà el Comitè de Milícies Antifeixistes de Vila, representant el Partit Socialista Unificat (JSU) i, en qualitat de secretari general, hi treballà d’assessor jurídic. A més, fou membre del Tribunal Revolucionari d’Eivissa, en què exercí de defensor d’ofici. Quan es feren evidents els excessos dels ocupants més indisciplinats, les noves autoritats illenques, amoïnades davant l’agreujament de la situació, enviaren el 12 d’agost una comissió a Barcelona per sol·licitar forces d’ordre públic, benzina i també queviures a la Generalitat. Els tres emissaris designats foren Emili García Rovira , director de l’escola Graduada, Àngel Palerm Vich , futur antropòleg de prestigi internacional, i el mateix Tur Puget, que ja va quedar-se a la capital del Principat fins a la derrota republicana. D’aquell període s’ha pogut acreditar el seu nomenament com a vocal del Tribunal Militar Permanent de la Demarcació de Catalunya, assolit amb el grau de major de l’Exèrcit Popular, gràcies a la notícia apareguda el 18 de desembre de 1938 al diari La Vanguardia. El febrer de 1939, en companyia de la família García Rovira, va travessar la frontera per Figueres (Girona) i fou empresonat al camp de concentració d’Argelès-sur-Mer, devora Perpinyà. Atès el perill que la imminent Segona Guerra Mundial suposava per als refugiats espanyols, va emigrar a final de 1939 a la República Dominicana, on el lletrat eivissenc va fundar i dirigir el quinzenari Por la República (quaranta números, entre 1940 i 1943), el principal òrgan d’expressió dels comunistes exiliats a l’illa caribenya. Arran de les seues intenses activitats periodístiques i polítiques, l’espiaren tant la policia del dictador Rafael Leónidas Trujillo com agents a sou dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units (FBI). El 1943 va guanyar-se la vida impartint classes a l’Escuela Española, un centre d’ensenyament privat. A Santo Domingo va treure el llibre de poesia 33 notas. Després d’una curta estada a Cuba, el 5 d’abril de 1944 arribà al seu últim destí, Mèxic. S’establí al Districte Federal, on es relacionà bastant amb la família Palerm Vich, i la dècada dels cinquanta es traslladà definitivament a Cuernavaca. Va desenvolupar-hi diverses feines, no sempre dins l’àmbit acadèmic o literari, i va rebre diners de la seua mare, que el visità, el cuidà i el socorregué un temps a la llunyana pàtria d’acollida. Fins i tot, l’escriptor Antonio Colinas Lobato assegura, recollint informacions orals, que fou professor de llengua espanyola a la universitat de la capital de Morelos, on Just Tur Puget, “es Corb”, va morir l’11 de novembre de 1955. [XLl]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments