Tur Oliver, Aquilí

Tur Oliver, Aquilí (Eivissa 1908 — Argentina 1981) LING Filòleg.

Fill d’una família benestant, el seu pare era secretari judicial. Des de molt jove mostrà una extraordinària facilitat per a les llengües i així, quan encara no tenia 20 anys, sol·licità ocupar una plaça de professor d’anglès amb caràcter gratuït a l’institut d’Eivissa.

Durant la seua joventut milità activament en la Congregació Mariana de Joves, de la qual arribà a la presidència, sota el guiatge espiritual d’Isidor Macabich. Un poc més tard que l’edat normal, es traslladà a Barcelona per cursar estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. La facultat de lletres en aquells moments assajava de manera experimental el model d’universitat autònoma, que a partir de 1933 es generalitzà a la resta de facultats. D’entre els seus professors cal destacar el mestratge del poeta i hel·lenista Carles Riba i, en especial, per la seua tasca posterior de filòleg, Pompeu Fabra. Sembla que Tur ha estat l’únic pitiús que va assistir a les classes del codificador de la llengua catalana.

L’extraordinari coneixement que tenia de la llengua catalana va fer que Isidor Macabich Llobet hi recorregués per a les correccions del seu llibre de poemes Dialectals: poesies eivissenques (Barcelona 1933), que edità a les prestigioses Publicacions de la Revista, que publicava el grup de noucentistes que encapçalava el poeta Josep Maria López-Picó.

Tur Oliver va patir a Barcelona un canvi ideològic radical i es convertí al marxisme filosòfic. Tornat a Eivissa va mantenir una forta polèmica periodística amb dos sacerdots, Macabich i Antoni Costa Bonet. L’agost de 1936 va formar part de la redacció provisional de Diario de Ibiza, que havia estat confiscat pel Front Popular per ordre del capità Alberto Bayo, que en nom de la República havia ocupat les illes Pitiüses; n’era director Jordi Joan Riquer . El setembre d’aquell any, amb l’arribada a les Pitiüses de les forces del bàndol nacional, fou empresonat, processat i condemnat a mort. Les moltes gestions de la seua família aconseguiren l’indult i passà alguns anys empresonat i uns altres estranyat a Formentera.

Durant aquell temps estudià la llengua alemanya. A final dels anys quaranta es traslladà a Barcelona, on va impartir classes en una acadèmia, però finalment el 1949 decidí marxar a l’Argentina, on s’havia establert des de 1916 el seu germà Arseni i havia creat una empresa de transports que assolí gran volada. A Santa Fe va impartir classes de filosofia i de llengua castellana. També col·laborà assíduament en periòdics com Santa Fe i El Litoral; molts d’aquestos articles tractaven de qüestions gramaticals.

El 1958 publicà La acentuación ortográfica al día. Un estudio sistemático para estudiantes y profesionales estudiosos, que era una aplicació pràctica de l’Esbozo de una nueva gramática de la lengua española (1952) de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Fou també el traductor al castellà de les obres angleses La montaña de los siete círculos, de Thomas Merton, i De la sabiduría de Norteamérica, de Lin Yutang. [FCC]

Descàrregues

Col·laboradors