Tur

Tur ONOM Cognom eivissenc que es troba esmentat per primera vegada el 1298 i fa referència a un habitant del quartó de Portmany anomenat Bernat des Tur.

Durant el s. XIV l’eivissenc Pere Tur ingressà a l’orde dels frares dominics i arribà a ser inquisidor de Mallorca. I a la fi del mateix segle existien almenys quatre persones d’aquest cognom propietàries de sengles alqueries.

La quarta dècada del s. XV els hisendats de cognom Tur que posseïen alqueries eren almenys tres: Pere Tur, que en posseïa una a Corona; Bartomeu Tur d’Antoni, propietari de l’alqueria d’Albarca, i Antoni Tur de Bernat, que l’any 1737 en va canviar una que tenia al coll de Portmany per la des Rubió, del quartó de Balansat.

Els registres de baptismes conservats corresponents a la primera meitat del s. XVI permeten comparar la freqüència dels cognoms dels infants batejats a tota l’illa, i els de primer cognom Tur ocupaven el segon lloc, només superats pels de cognom Torres. Es trobaven també a tots els quartons i a Vila, on ja des de la segona meitat del s. XV es començaren a formar estirps d’aquest cognom que se situen al nivell social superior, aleshores anomenat de mà major.

A partir d’aquell moment a la llista dels antics jurats en cap (que era el càrrec municipal més alt i estava reservat a membres d’aquell estament) figuren nombroses persones de cognom Tur, l’última de les quals fou Tomàs Tur Ribes, del Racó de ses Salines, que fou elegit per al dit càrrec l’any 1690.

Durant els segles posteriors el cognom Tur continuà tenint representació al vèrtex de la piràmide social illenca i durant els darrers temps de l’antic règim el doctor en lleis Joan Tur Ferrer el va mantenir també al nivell més alt de l’administració municipal com a regidor perpetu per l’estat noble (anterior mà major) de l’Ajuntament remodelat per Gaietà Soler. [JPR]

Descàrregues

Col·laboradors