Tresorets de monedes

Tresorets de monedes ARQUEOL /NUM/HIST És el terme utilitzat per l’arqueologia i la numismàtica per referir-se a un conjunt de peces de moneda que varen ser amagades juntes i han arribat als nostres dies agrupades en el mateix indret. El seu nombre pot ser extremadament variable, i anar des de dues monedes (sobretot si aquestes són altes denominacions, com ara peces d’or o de plata) fins a centenars i àdhuc milers. Els motius pels quals es va fer l’ocultament poden haver estat molt diversos, segons el context històric, i aquest és un dels punts que l’estudi de cada tresoret ha d’intentar esbrinar. Freqüentment es relacionen amb etapes d’inestabilitat econòmica o política, o amb episodis bèl·lics, però no sempre. Per això habitualment es classifiquen en quatre categories: les pèrdues fortuïtes, els enterraments fets apressadament (en què les monedes reflecteixen la circulació del moment en què són amagades), els amagatalls d’estalvis o de tresorejament (que representen els estalvis de potser diverses generacions i on hi ha la tendència a seleccionar les peces millors) i, finalment, els dipòsits de tipus cultual, lligats a algun ritus (fundació, ofrenes, dipòsits funeraris, etc.). També a Eivissa s’han descobert alguns tresorets monetaris, tots de l’antiguitat. De l’època púnica destaca el tresoret de can Misses, que estava contengut en un recipient de ceràmica i va ser descobert fortuïtament l’any 1991, quan una pala excavadora va rompre la gerra. Constava d’unes 500 monedes, totes punicoebusitanes del Grup XII de la classificació de M. Campo que, desgraciadament, els descobridors varen dispersar mitjançant vendes indiscriminades a la pròpia illa, i fins i tot a Nova York, Londres, Barcelona, Madrid i València. L’erudit A. Planas va poder estudiar-ne una quarantena. Es data al darrer quart del s. III aC i podria estar relacionat amb la situació d’inestabilitat derivada de la Segona Guerra Púnica. El tresoret trobat a final del s. XIX a ca n’Espatleta, a la zona aleshores anomenada marina de ses Monges, prop de ses Torres (Talamanca), va ser el primer descobert a l’illa del qual es té notícia. Era propietat de la família Wallis i va ser regalat a Joan Roman i Calbet, qui el va donar a conèixer. Estava contingut en una gerra del tipus Eb. 77 i format per dues peces del Grup XII, de final del s. III aC, i 189 monedes del Grup XVIII de M. Campo. La seua datació se situa cap a mitjan o final s. II aC. Aquesta troballa és la que va permetre fer palès el seu error al numismata Àlvar Campaner, demostrant-li que l’encunyació de les monedes amb la imatge de Bes era feta a Eivissa. Així, Campaner va rectificar diligentment la seua atribució anterior a alguna de les Balears, bé Mallorca o bé Menorca, basada en el fet que aquestes monedes mai no havien estat trobades a Eivissa. El tresoret de Xarraca va localitzar-se a les proximitats d’aquesta cala, al terme de Sant Joan de Labritja, l’any 1891. Estava format per unes 400 monedes, totes ben conservades i totes encunyades a Eivissa. Malauradament, va ser repartit entre diverses persones de l’illa. Un dels lots, compost per 126 monedes, va ser comprat pels pares escolapis de Barcelona i va poder ser estudiat i publicat per Joan Roman i Calbet. Estava format per una moneda d’argent que M. Campo considera dubtosa i altres autors com a autèntica, una moneda de plata del Grup XVII i 124 semis del Grup XIX. Per desgràcia, varen desaparèixer en els esdeveniments de 1909, la Setmana Tràgica en què el museu dels escolapis va resultar destruït. Malgrat que les dues monedes de plata són del s. III aC, les monedes del Grup XIX, i per tant el tresoret, es daten al s. I aC. El tresoret de can Joan d’en Cama, també al terme de Sant Joan de Labritja, fou trobat fortuïtament en llaurar la terra amb un tractor. L’any 1966 va ser comprat per la Direcció General de Belles Arts del Ministeri de Cultura, destinat al Museu Arqueològic d’Eivissa. Està compost per 121 peces de bronze: 120 són semis del Grup XIX de M. Campo, encunyats a la seca d’Ayboshim, i l’altra, un bronze de la ciutat algeriana de Iol (Caesarea, actual Xerxell). Es data igualment al s. I aC. De l’època romana destaca, en primer lloc, el tresoret descobert a final de l’any 1906 a can Benet de Dalt, a la zona de Talamanca, dins la parròquia de Jesús, i adquirit per Artur Pérez-Cabrero Tur , sotsdirector de la Societat Arqueològica Ebusitana. Estava format per uns 600 sestercis, pertanyents a emperadors que s’esglaonen des de final del s. I dC (Titus, Domicià, Trajà...), fins als del segon quart del s. III dC (Maximí, Màxim, Pupiè, Gordià). Les peces més modernes, pertanyents a Gordià III permeten fixar la data de l’ocultació cap al 244 dC. La major part es conserva al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. El tresoret de les cases Barates, trobat també fortuïtament per un pagès, estava contengut en dos gerrets del tipus RE-0303a i el formaven una cinquantena de monedes. L’excomandant d’artilleria, Eduardo José Posadas López , va adquirir un dels gerrets i la meitat de les monedes. Mercès a la donació de l’interessat i la seua esposa, es conserven al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. Corresponen als emperadors Constantí I, Constantí II, Licini, Maxenci i Maximí II. La data del seu enterrament s’ha situat al voltant, o una mica després, de l’any 317 dC. [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments