Torres, vénda de ses

Torres, vénda de ses GEO Vénda del poble de Jesús, al terme municipal de Santa Eulària des Riu. Situada en el sector meridional del poble, limita al S i a l’O amb el terme municipal de la ciutat d’Eivissa, al NO amb la vénda de Can Cirer, i al NE i a l’E amb la vénda de sa Marina. Ocupa les terres que queden entre les dues carreteres que es troben al centre urbà de Jesús, la que ve de Vila i la que va al cap Martinet, amb una extensió de només 120 hectàrees. Al s. XIX, però, la seua extensió era molt més gran, en ser una de les tres grans véndes en què es dividia la parròquia de Jesús (juntament amb l’Horta i Santa Maria) i encara a inici del s. XXI se sol designar com ses Torres bona part de la vénda de sa Marina (promocions urbanístiques, jaciments arqueològics...), denominació que genera alguns dubtes sobre els límits reals de la vénda, que tanmateix no estan oficialitzats per part de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

Pràcticament tota la seua superfície es troba per sota dels 10 m d’altitud s.n.m., ja que forma part del sector més baix del pla de Vila (o pla de Jesús), sense que hi hagi cap elevació que alteri l’horitzontalitat del terreny. Aquest pla ha estat format per la continuada aportació d’al·luvions per part dels torrents que baixen des dels sectors muntanyencs de la zona central de l’illa, dels puigs propers de dins el poble, i fins i tot des de terres tan allunyades com es Amunts, com fa la séquia Llavanera que, provinent de Sant Mateu d’Albarca, fa d’eix endegador de les aigües de tot el pla. De fet, l’àrea més meridional de la vénda es correspon amb ses Feixes, una albufera en procés de reompliment natural transformada per l’home en una productiva zona agrícola, encara que bona part de les feixes pròpiament dites es troben ja en el terme municipal de la ciutat d’Eivissa (l’anomenat prat de ses Monges).

La mateixa Llavanera travessa de N a S aquesta vénda dividida en diversos canals o séquies (com la séquia de Can Manyà i altres), que repartien l’aigua per totes les finques i finalment desembocaven en els aiguamolls interiors de la badia de Vila (l’actual port) i de la platja de Talamanca. També s’hi afegeixen, per l’E, les aigües del torrent de Ca na Ventura, provinent del vessant de migjorn dels puigs d’en Celleràs i des Guixar. L’any 2014 bona part d’aquestes séquies estan molt abandonades, reomplides per la vegetació fins a tal punt que difícilment endegarien l’aigua en cas d’avingudes importants.

Les aigües subterrànies són molt abundants i han estat aprofitades intensament per a l’agricultura al llarg de la història, com demostra la presència de molts testimonis de sénies i molins, que el s. XXI es troben, en la seua majoria, desballestats; però la progressiva salinització de l’aqüífer, provocada per la sobreexplotació (alguns dels pous de captació d’aigua per a la ciutat d’Eivissa es troben prop d’aquesta zona), n’ha rebaixat tant la qualitat que sovent ja no és útil ni per a les tasques agrícoles. L’any 2014 només queda un molí ben conservat, a més d’alguns safareigs.

Els sòls, com s’ha indicat, són al·luvials, vermellosos i profunds, de bona qualitat.

La vegetació natural, pràcticament inexistent mentre totes aquestes terres es treballaven, més enllà d’algun aloc, argelaga o garrover del diable aïllat, a inici del s. XXI omple les séquies i cobreix moltes finques que s’han anat abandonant, amb tota classe d’arbustos, molts d’espècies ruderals o invasives, canyissars i altres plantes pròpies de fons de torrent que s’han fet veritables arbres. Hi ha grans extensions de fonollar i s’hi poden trobar veritables colònies d’espècies com el llorer o els ullastres.

El poblament tradicional estava format pels habitatges dispersos dels pagesos que treballaven aquestes terres, en alguns casos modestos (generalment quan eren petites propietats treballades directament), però també amb alguns habitatges de grans dimensions pel que era habitual a Eivissa, que es corresponien a propietats de senyors de Vila a les quals els majorals ocupaven una part de la casa i la resta era una espècie de segona residència dels mateixos senyors.

A partir de la segona meitat del s. XX una part important d’aquestes finques s’ha anat urbanitzant. La zona coneguda com Can Rimbaus de Baix, contigua a la carretera des Cap Martinet i a pocs metres de l’església, s’ha convertit en completament urbana: si els anys setanta del s. XX ja hi havia una certa densificació d’habitatges unifamiliars, a principi del s. XXI el que predominen són els edificis plurifamiliars, la majoria de tres plantes. Altres finques també s’han parcel·lat, especialment cap al sector central de la vénda, tot i que de forma menys organitzada i sense el compliment de tots els requisits legalment establerts, ja que hi manquen molts dels serveis urbans; aquí els habitatges són unifamiliars. Algunes de les grans cases del model tradicional es troben en un lamentable estat d’abandonament.

La majoria de les terres que continuen treballant-se es troben a la meitat S de la vénda, amb algunes zones d’horta, farratges i cereals. Prop de la carretera des Cap Martinet, en els terrenys més elevats, hi ha camps amb garrovers i ametllers, alguns també en procés d’abandonament. A les zones d’habitatges unifamiliars es mantenen petits horts urbans, en els quals destaca l’abundància de cítrics, especialment tarongers. La ramaderia, que sembla que havia estat important fins al s. XX, pràcticament ha desaparegut.

L’àrea urbana que dóna a la carretera des Cap Martinet forma part del centre urbà de Jesús, i per això s’hi troba una àmplia diversitat d’establiments comercials: bars, bancs, supermercat, botigues de menjar preparat, de roba, immobiliàries i serveis lligats a la construcció (decoració, construcció i manteniment de piscines, transports...) o a la salut (fisioteràpia, farmàcia). Fora d’aquest carrer només n’hi ha un de perpendicular, el del Llinquer, que també compta amb alguns negocis (pesca, bricolatge, dentista...) i amb l’oficina de correus del poble. També hi ha una escola infantil privada.

L’església de Jesús, la casa parroquial i el vell cementeri també es troben en terres d’aquesta vénda. Davant l’església hi ha un espai públic enjardinat i amb parc infantil.

Al sector més occidental, a tocar del municipi d’Eivissa, hi ha instal·lacions de rellevància, com la depuradora d’aigües residuals que depura les de la ciutat d’Eivissa, les del nucli urbà de Jesús i les d’altres zones, o el centre d’emmagatzematge i distribució per a tota l’illa de derivats del petroli i el gas.

Les dues carreteres que fan de límit de la vénda en són els principals eixos de comunicació. L’antic camí de Vila a Jesús es troba en molt mal estat, amb bona part dels murs que el delimitaven desapareguts o esportellats, i no s’usa més que com a accés a alguna propietat. L’ha substituït un altre camí, quasi paral·lel, que està asfaltat i que condueix des de la zona urbana cap al passeig Marítim d’Eivissa. Tampoc no es troba en gaire bon estat el camí de ses Feixes, que fa límit amb el municipi d’Eivissa.

Entre els elements patrimonials destaca, evidentment, l’església de Jesús, per l’edifici en si i pel retaule gòtic que es conserva al seu interior. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments