Torres Torres, Raimon

Torres Torres, Raimon (Barcelona 1934 — 2013) ARQUIT Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) (1960).

Descendent d’una família dedicada a l’arquitectura des del s. XIX, el seu avi, Josep Torres Ferran, fou el mestre d’obres i responsable de la construcció de l’Hotel Internacional, projectat per Domènech i Montaner i construït en cinquanta-tres dies amb motiu de l’Exposició Universal de 1888 a Barcelona. El seu oncle va ser Jaume Torres Grau (1880-1945), fundador de Foment d’Obres i Construccions i prestigiós arquitecte modernista de transició. El seu pare, Josep Torres Clavé (1906-1939), mort al front durant la Guerra Civil Espanyola, va ser un arquitecte compromès socialment i introductor del Moviment Modern d’arquitectura i fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC) , junt amb Josep Lluís Sert i altres.

Mentre estudiava, Raimon Torres ja va exercir com a professor de dibuix i va col·laborar a l’estudi d’arquitectura de Lluís Nadal Oller. Inicià el seu treball professional a l’estudi Candilis Jossic Wood de París (1960-61), arquitecte lligat al moviment arquitectònic Team X. Va obrir estudi professional el 1960 juntament amb Emili Donato Folch, Antoni Miró i Xavier Boix; aquest estudi es traslladà el 1961 a Eivissa, però els seus companys tornaren a Barcelona i ell restà a l’illa, on realitzà diferents treballs, alguns en col·laboració amb Erwin Broner , com els apartaments Sendic (1963-65).

En el període 1965-1970 desenvolupà diferents treballs de planejament i redacció de l’avanç del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, que el contractà en prestació de serveis. En aquell període col·laborà amb Sert en el projecte Poblet de Vacances a Cala d’en Serra (1969-70), que finalment no es finalitzà. Projectà i executà els hotels Galeón i Cartago (1968-71) al port de Sant Miquel de Balansat i l’hotel El Corso (1967-69) a la badia d’Eivissa, juntament amb l’arquitecta col·laboradora Patricia Arklie i amb els aparelladors Antoni Ferran i Víctor Marí.

L’Ajuntament d’Eivissa el contractà entre 1971 i 1975, com a arquitecte i director de la revisió del Pla general d’ordenació (Pla de reforma interior de la ciutat) del municipi (1974-75), juntament amb l’arquitecte Félix Julbe, el sociòleg Eduard Mira, el geògraf paisatgístic Nèstor Pellicer, l’advocat Enric Argulló i l’economista Marçal Tarragó. Pla que no s’aprovà i que preveia, entre altres, una potenciació de la ciutat com a centre direccional, la creació de nous centres cívics, el reequipament d’espais d’usos públics (com la conversió en zona per a vianants del centre històric i del passeig de Vara de Rey, accessos a Dalt Vila, la recuperació del front marítim i el port, zones verdes, etc.) i col·lectius de la ciutat, la regulació del seu creixement, la millora de les infraestructures, la conservació de l’entorn, la potenciació dels àmbits històrics, artístics i arqueològics, i dels recursos turístics. També redactà el Pla especial de reforma interior (PRIMI) del centre històric de la ciutat (1972-1975), que tampoc no s’aprovà.

Posteriorment i juntament amb l’arquitecte Salvador Roig Planells redactà el Pla especial de protecció i reforma interior de sa Penya, la Marina i la zona de l’Eixample (PEPRI) de la ciutat, aprovat definitivament l’any 1997.

Juntament amb l’equip de col·laboradors de la revisió del PGOU d’Eivissa, amb la incorporació de l’arquitecte Henri Quillé, l’antropòleg José A. Nieto, l’enginyer agrícola Joan Calvera i l’arqueòleg Jordi H. Fernández, coordinat per Félix Julbe, redactaren el PGOU de l’illa de Formentera (1975-76), planejament no aprovat però utilitzat com a base per a la redacció, per altres arquitectes, de la posterior normativa de planejament com les Normes subsidiàries de Formentera, aprovades definitivament el 1988.

Realitzà els projectes i la direcció d’execució del Col·legi Públic Can Misses (1972-73), l’antiga oficina de turisme a Vara de Rey (1963-65), l’edifici d’habitatges al carrer de Carles III (1974-76), els habitatges socials aixecats pel Bisbat i Càritas a Cas Serres (1972-74), la Residència Reina Sofia, també a Cas Serres (1974-76), juntament amb Patricia Arklie i els aparelladors Antoni Ferran i Víctor Marí. L’habitatge unifamiliar Ses Voltes a cala Carbó (1965-67), la casa Sa Sargantana a Sant Rafel (1967-69) amb Patricia Arklie, la casa F. Farriols (1969-72) i la casa M. Graber (1970-73) a la punta Martinet.

L’obra eivissenca de Torres fou definida per Carles Martí com una continuïtat de l’avantguarda, una dialèctica entre l’abstracció idealista i la concreta materialitat; l’escalonament dels hotels resulta no ser tant un mecanisme racional de l’aprofitament del sòl, sinó una opció compositiva per ressaltar la formació cel·lular de l’edifici i la voluntat de simbiosi amb l’ambient circumdant, una arquitectura que avança des de dins a fora.

Obtengué el títol de doctor arquitecte el 1965; el 1976 retornà a Barcelona, on començà a exercir com a professor responsable de la càtedra de projectes de cinquè curs de l’ETSAB. Va mantenir l’activitat fins a 2007 i va ser president de tribunals de projectes de final de carrera en diverses universitats. També és autor de diverses publicacions de caire docent. El seu estudi professional a Barcelona, juntament amb altres arquitectes, ha desenvolupat diferents treballs de planejament arquitectònic.

Va redactar i publicar diversos escrits teòrics en revistes nacionals i internacionals, entre altres “Problemàtica urbanística a la ciutat d’Eivissa”, CERCHA núm. 18 (1976); “Josep Torres Clavé. Apunts per a una biografia” a la publicació 2C Construcción de la Ciudad, núm. 15 i 16 (1980); Erwin Broner. Deu anys després, publicació del Col·legi d’Arquitectes d’Eivissa i Formentera (1980-81). Ha publicat també el llibre Torres Clavé (1994); ha participat activament en diversos congressos nacionals i internacionals, i a Conca, el 1991, presentà el tema “Los planes del centro histórico de Ibiza”. Ha mantengut sempre el seu lligam amb Eivissa i Formentera amb estades a la seua casa a la vénda des Cap de Barbaria, Formentera.

Entre les seues tasques professionals i els seus treballs d’urbanisme hi ha la redacció, en conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), dels plans especials per als nuclis històrics de Sant Francesc Xavier, de Sant Ferran de ses Roques i del Pilar de la Mola (2001-04), junt amb l’arquitecte Manuel Díaz, plans no aprovats. Així mateix, va redactar els projectes i va dirigir-ne l’execució, del Centre de Serveis Socials Sa Miranda (1993-95) a sa Penya, de la remodelació del Mercat Vell i la plaça de la Constitució (1994-1997), de la rehabilitació d’habitatges al carrer del Retir (2005), de la remodelació del vial de la pujada a sa Pedrera i la plaça des Sitis (1992-95), ambdós a sa Penya. També és autor del projecte de la plaça de sa Pedrera, junt amb Manuel Díaz, del projecte de Centre Cívic Sa Pedrera (2007) i dels estudis del mirador Broner i Centre d’Artesans (2001-2004) al barri de sa Penya, d’Eivissa. [MDJ]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments