Torres Guasch, Joan

Torres Guasch, Joan (Eivissa 1866 — Cuba 1941) HIST/SOC Encara ben jove va ser un dels fundadors de la Societat de Socors Mutus, el Centre Artesà (1888), una espècie de seguretat social privada d’àmbit limitat a la ciutat d’Eivissa i destinada a ajudar la classe obrera. Els afiliats abonaven una quota mensual i eren auxiliats, ells en cas de malaltia o de necessitat i la família quan morien.

El mes de març de 1891, quan s’organitzà el Casino Republicà d’Eivissa, el seu nom figura a la junta directiva com a secretari segon. Però quan l’any següent, per la mateixa època, es renovà la junta, ell ja no hi apareix. Potser perquè emigrà a Cuba. En una carta seua datada a principi de 1913 escrivia que “portava ja vint anys vivint a Cuba”.

El mes de febrer de 1895 esclatà la guerra colonial hispanocubana i ell va enviar les primeres notícies de la revolució. A Cuba hi havia llavors molts d’eivissencs, militars, capellans i civils. Uns decidiren tornar, altres com ell s’hi quedaren. Se’n degué sortir bé perquè el 1898 va subscriure una modesta participació de compra del Teatre Pereira, aleshores en construcció. Estava casat amb Isabel Calbet Company. Poc després s’interessà per l’erecció a s’Alamera del monument al general Vara de Rey, una de les víctimes militars de la guerra. L’estiu de 1900 comunicava que la Societat Balear de Beneficència, a la qual pertanyia, estava recaptant diners per contribuir al finançament de l’obra. Ja portaven recollits 267 duros i la col·lecta continuava oberta.

El seu republicanisme de joventut anava madurant mentre avançaven els republicans espanyols de principi de segle. Mai no amagà les seues idees sinó que les proclamà i les defensà en les col·laboracions a la premsa eivissenca d’aquell temps reclamant sense ambigüitats un canvi de política nacional: la república per la monarquia (octubre de 1900). Enviava els seus articles a La Unión i a La Unión Republicana, que se succeïren de 1900 a 1904 com a periòdics insulars d’aquesta tendència. Després els continuà publicant en altres periòdics eivissencs fins que l’edat ja no li ho permeté; hi tractava els temes més diversos, polítics, socials i el seu noticiari de la casa regional balear a l’Havana.

Va ser secretari d’aquesta benemèrita institució des de l’any 1900 fins a la seua jubilació, el 1930. La Casa Balear de Cuba s’havia fundat l’11 d’octubre de 1885 quan encara la Gran Antilla era una província espanyola més. Funcionava com un centre d’acollida d’emigrants, lloc de trobada de nostàlgics, de solidaritat i de beneficència. L’activitat quedà interrompuda a causa de la guerra però amb la pau continuà la seua labor, primer com a Societat Balear de Beneficència de l’Havana i poc després com a Centre Balear de l’Havana.

Quan l’any 1912 se celebrà al Teatre Pereira el Congrés Agrícola, entre els socis de la colònia balear i a proposta del seu secretari s’endegà una col·lecta per contribuir a pagar-ne les despeses. La recaptació fou de 50 pessetes d’aquell temps que Torres Guasch trameté als organitzadors eivissencs. Al voltant dels anys vint, la Colònia Balear editava el seu propi butlletí social, una revista il·lustrada anomenada Baleares, que Torres Guasch dirigia. Ja al principi de segle havia treballat de redactor del periòdic havà La Vida i de llavors ençà publicava els seus articles tant a la premsa cubana com a l’eivissenca.

El projecte més important del Centre Balear de l’Havana fou la creació de la Quinta de Salud La Balear. S’inaugurà el 14 d’agost de 1921. D’aquí endavant simultaniejà les secretaries del Centre i de la Quinta, amb més de 10.000 socis.

El 1922 ja portava vint-i-vuit anys d’estar a Cuba i va decidir viatjar a Eivissa. El Diario de Ibiza i La Voz de Ibiza se’n feren ressò. Acompanyat d’amics anà d’excursió pels pobles, conegué els avenços de l’illa, els molls del port, els monuments a Vara de Rey i als corsaris i el Teatre Pereira, se li oferiren sopars d’homenatge a la Fonda la Marina que comptaren amb l’assistència d’autoritats, se’l nomenà soci honorari de la Societat de Socors Mutus i l’alcalde li prometé que proposaria a la corporació que se li dedicàs un carrer, com així es va fer uns mesos després. El carrer del Progrés, antigament de la Xeringa, portà el seu nom de 1922 a 1981. Als tres mesos se’n tornà cap a Cuba, on va seguir amb les seues ocupacions habituals al Centre Balear i escrivint les cròniques que trametia als diaris eivissencs; donà suport a projectes eivissencs com l’escola de Sant Carles, la creació del servei municipal d’aigües, Aigües Potables d’Eivissa, i la compra d’un aparell de raigs X per a la Creu Roja d’Eivissa.

L’any 1930 es jubilà. El Centre Balear el nomenà secretari d’honor vitalici i tornà a Eivissa. Aquí treballà, encara, al pòsit de pescadors. Continuà amb els articles a la premsa i, el moment ho portava (1931), intervengué amb més voluntat que eficàcia en l’agitada política de l’època. El seu republicanisme de sempre, vell però suau, el dugué a l’Aliança Republicana , un partit aleshores en fase d’organització accelerada amb motiu del canvi de règim. Fou membre d’un dels comitès directius d’aquesta coalició liderada per Ramon Medina Tur , concretament el constituït el 6 de juny d’aquell any per preparar les eleccions generals del dia 28. Participà en diversos actes públics al costat del farmacèutic Joan Morales i de l’advocat Pere Jasso.

El 16 d’agost va intervenir com a orador en una recepció a un grup de mallorquins representants de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Aquesta entitat era la redactora de l’esborrany de l’Estatut d’autonomia balear, un projecte que s’havia presentat el mes anterior en el Teatre Balear de Palma amb l’assistència d’una selecta representació política eivissenca. Torres Guasch en el seu parlament dirigit als mallorquins es proclamà federal, un qualificatiu que, no perquè el tragués ell, òbviament, a les poques setmanes alçaria una forta polèmica amb la discussió de la nova Constitució republicana.

Uns altres actes en què intervengué foren sengles sopars d’acomiadament de Medina quan marxà a prendre possessió del càrrec de delegat del Govern a Menorca i de rebuda en visita oficial a Eivissa del menorquí Joan Manent, nou governador civil de la província. En una d’aquestes celebracions mostrà la seua vena de periodista proclamant que la premsa fou l’espasa que sense sang aconseguí desmuntar el règim monàrquic a Espanya. Va ser de la junta directiva del Centre Republicà eivissenc. El setembre de 1932 va ser proposat per fer part de la junta directiva del Club Nàutic i el mateix mes es va incorporar a la directiva de la Creu Roja Insular amb el càrrec de president delegat, un càrrec de nova creació fet a mida per a ell. Amb tot i això, segurament la vida a Eivissa no era el que ell esperava, en definitiva havia viscut molts anys fora en un ambient molt diferent.

Decidí tornar a Cuba amb l’excusa que el Centre Balear el necessitava per posar ordre en la situació caòtica que travessava. Se n’hi va tornar el mes de novembre de 1932 i aquí es perd la seua pista. [JPB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments