Torre de sa Sal Rossa, vénda de sa

Torre de sa Sal Rossa, vénda de sa GEO Vénda del poble de Sant Francesc de s’Estany, al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia. Amb només 229 ha de superfície, se situa a l’extrem nord-oriental del poble, limitant al S amb la vénda de la Revista, a l’O amb la de Can Llaudis, del mateix poble; al N, amb la de Cas Costes del poble de Sant Jordi de ses Salines i a l’E amb la mar. El seu territori ocupa la meitat septentrional del massís des Corb Marí i s’estén per les terres situades entre aquest massís, la carretera de sa Canal i els estanys de sa Sal Rossa. Fins i tot una molt petita porció de terres situades al N dels estanys, entre el torrent de Can Miqueleta (des Rafal Trobat) i la carretera, pot considerar-se d’aquesta vénda, ja que els darrers anys s’ha tendit a considerar que per aquest torrent passa la divisòria entre els pobles de Sant Francesc i Sant Jordi al S de l’aeroport, després que la construcció d’aquesta infraestructura i les seues successives ampliacions fessin desaparèixer el carreró per on passava anteriorment, situat un poc més a l’O.

El límit meridional de la vénda se situa al cimerol del massís des Corb Marí, també anomenat, especialment en aquest punt, puig de Baix, on s’eleva fins als 163 m d’altitud. Els seus estreps van allargant-se cap al N, formant diversos cims secundaris, com el puig de sa Cova (132 m) o el puig de Can Matar (també conegut com puig Redó, 121 m). Per davall dels 50 m d’altitud els pendents es fan cada vegada més suaus fins a les terres completament planes vora els estanys, situades a molt pocs metres (3 o 4, i en algunes zones encara menys) sobre el nivell de la mar, i que constitueixen un dels sectors més meridionals del pla de ses Salines. Un poc aïllat, cap al N, es troba el petit puig de sa Sal Rossa, de 33 m d’altitud.

El canal de desguàs dels estanys, a l’extrem S de la platja d’en Bossa, marca el punt d’inici, pel N, de la costa d’aquesta vénda. El seu primer accident destacable és la punta de sa Mata, sobre la qual hi ha un grup de casetes varador, generalment conegudes com les de sa Sal Rossa. A recer de la punta i de l’illa de sa Sal Rossa, es troba la raconada del mateix nom, on destaquen les restes de l’antic moll on segles endarrere es carregava la sal. Al S d’un tram de costa rocallosa s’obre una petita caleta que mira cap al N, on desemboca el torrent de la Xanga i on se situen unes altres casetes varador, les de la Xanga, nom amb què a vegades es designa tota la costa des de la punta de sa Mata fins a aquest punt.

A partir d’aquí, en direcció S, la costa és més elevada i inaccessible, amb petits penya-segats que arriben a acostar-se als 50 m d’altitud. El predomini de roques calcàries propicia l’erosió pels efectes de la mar, la qual cosa dóna lloc a abundants balmes i coves; de fet, un tram d’aquesta costa es coneix com ses Coves Blanques. Més avall, després d’un altre sector anomenat ses Roques Planes, s’arriba a cala Recuita , que no és més que una estreta raconada que serveix de desembocadura al torrent des Corb Marí, i que és on acaba el territori d’aquesta vénda.

Les aigües de la meitat oriental de la vénda vessen cap al mar, directament o a través de les dues torrenteres que baixen des dels punts més elevats: el torrent des Corb Marí i el torrent de la Xanga, de no gaire més d’1 km de longitud cada un i que no són més que canals de desguàs, sense fonts que hi aportin més cabal. Cap al N i l’O les petites canalades que es formen desapareixen en arribar al nivell del pla.

Els estanys de sa Sal Rossa, que constitueixen l’extrem NE de tot el conjunt saliner, no estan explotats ni sembla que ho hagin estat mai, ja que les maresmes d’aquesta zona foren transformades en estanys per iniciar-ne la producció al s. XIX, però mai no se n’acabà del tot el condicionament, com pot comprovar-se pel fet que encara hi desaigua el torrent des Rafal Trobat (anomenat en aquesta zona de Can Miqueleta), un dels més importants dels que neixen a la zona muntanyosa central de l’illa.

Els sòls són calcaris i pedregosos en els vessants de puig, i devora els estanys són molt salins, fet que només deixa una estreta franja de terres de relativament bona qualitat.

Pel que fa a la vegetació natural, es poden distingir dos sectors: d’una banda els pins acompanyats de sotabosc de les zones elevades de la vénda, que en general són més esclarissats que en altres punts de l’illa, i de l’altra, els marges dels estanys, on destaca la valuosa flora d’espècies adaptades a la salinitat, com les salicòrnies. En els marges i pedregars més planers es troben també savines i espècies adaptades a la manca d’aigua, com la frígola o l’esparreguera.

A banda de la vegetació, entre els valors naturals cal esmentar la riquesa zoològica de les salines, especialment pel que fa a ocells propis d’aquest tipus d’àrees.

Quant al poblament, cal distingir entre el concentrat i el disseminat. El concentrat es troba al nucli urbà de Sant Francesc, situat a uns centenars de metres a l’E del punt on hi ha l’església, format per les edificacions construïdes en una sèrie de carrers mal comunicats entre si (no arriben a formar xarxa) i que a l’inici del s. XXI no tenen acabada la seua urbanització (no disposen de paviment, ni voreres, ni sanejament...). Allí existeixen diverses construccions en principi unifamiliars, un edifici plurifamiliar i també un establiment hoteler. L’església se situa al costat O de la carretera, i per tant fora d’aquesta vénda, però al seu davant, a la banda E, hi ha dues edificacions: una antiga casa pagesa en part transformada en restaurant (en una edificació adossada hi havia l’antiga escola del poble) i una altra casa de mitjan s. XX que funciona com a bar. Molt prop d’aquestes cases es troben les runes d’unes instal·lacions que es varen construir amb l’objectiu de ser un parc d’atraccions amb animals aquàtics (conegudes com el Delfinari), però que mai no arribà a funcionar. A la petita franja de terra al N dels estanys es troben els magatzems d’una empresa de serveis i les edificacions que fins als anys noranta del s. XX foren un poliesportiu privat i que l’any 2014 s’estan condicionant per convertir-se en una mena d’alberg.

El poblament dispers, el conformen les cases que es troben al peu dels puigs, una mica més al S o al NE de la zona urbana, i també unes poques cases situades vora la costa de sa Sal Rossa, al S de la punta de sa Mata. En conjunt, poc més d’una dotzena d’habitatges unifamiliars.

A banda de les activitats econòmiques ja esmentades i de les estructures pròpies de les feines salineres que hi ha a l’interior d’aquesta vénda (canals d’alimentació i desguàs dels estanys), cal assenyalar que els espais dedicats a les tasques agrícoles s’han anat reduint i a inici del s. XXI són molt poques les finques que encara es mantenen almenys llaurades sense que les cobreixi la vegetació natural.

Els eixos bàsics de comunicació són la carretera de sa Canal, que constitueix el límit occidental de la vénda, i el camí de sa Sal Rossa, una via de terra que des del nucli de Sant Francesc dóna accés a pràcticament totes les cases de la vénda dirigint-se cap a l’E fins a la mar.

Tot el territori d’aquesta vénda forma part del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, i els seus usos vénen establerts pel Pla regulador d’usos i gestió, que en disposa la inedificabilitat excepte en les zones ja declarades urbanes abans de la seua aprovació.

Entre els elements patrimonials cal destacar la torre des Carregador (o de sa Sal Rossa) i les restes que queden del moll on es carregava la sal, així com de la placeta on s’acumulava abans de ser carregada. També pot destacar-se la presència d’una caseta de peons caminers, a la vora de la carretera. I com a curiositat, en el vessant occidental del puig de sa Sal Rossa es troba la cova on varen estar amagats, en temps de la Guerra Civil, la parella d’escriptors formada per Rafael Alberti i Maria Teresa León. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments