Topp, Celia

Topp, Celia (Londres 1915 — Palma 1992) ARQUEOL Arqueòloga anglesa vinculada amb les Pitiüses des de 1960, quan fixà la seua residència a Eivissa.

El seu nom de soltera era Cecily Hamson, va néixer en el si d’una família establerta durant generacions a l’Orient Mitjà i es crià a Istambul (Turquia), on el seu pare era vicecònsol britànic. La seua mare, Thérèse-Gabrielle Boudon, era filla d’un enginyer francès dedicat a la construcció de fars en diversos indrets de la Mediterrània. Educada a Londres, després que els seus pares abandonassin Turquia a causa dels esdeveniments de 1922, es casà el 1936 amb Robert Topp, oficial de la Royal Navy, i a partir d’aquell moment inicià una nova vida d’acord amb els diferents destins del seu espòs.

Després de la Segona Guerra Mundial s’instal·laren a Dorset, on la seua creixent afició per l’arqueologia va fer que reiniciàs els estudis fins a llicenciar-se a la Sorbona. Entre 1949-50 va residir a Malta, on s’interessà per la cultura dels temples i aquell últim any s’establí a Devon, on prosseguí els seus estudis sobre la cultura megalítica.

Entre 1953 i 1956 va residir a Londres, fet que li va permetre llicenciar-se en el prestigiós Institute of Archaeology i conèixer el professor Vere Gordon Childe, una les eminències de l’arqueologia d’aquell temps, que va assumir la direcció de la seua tesi doctoral. Poc després es traslladà a Gibraltar, on inicià la seua relació amb l’arqueologia espanyola, que durà la resta de la seua vida. Participà aleshores en les excavacions de Gorham’s Cave, un dels jaciments emblemàtics del paleolític del sud peninsular i en els també notables de Los Millares (Almeria), sota la direcció d’Antonio Arribas.

El 1957 la mort de Gordon Childe l’afectà profundament i abandonà la tesi doctoral i les tasques arqueològiques. Quan el 1960 el seu marit es jubilà de la Royal Navy, decidiren instal·lar-se a l’illa d’Eivissa. Residiren durant diversos anys a Santa Eulària des Riu i el 1970 passaren a la seua nova casa del puig d’en Besora, a Sant Carles de Peralta, però al cap de poc temps morí Robin, fet que significà una nova vida per a Celia, que passà a involucrar-se profundament en el dia a dia del poble, impartint classes d’anglès, francès o llatí als al·lots de l’escola del poble; també va entrar en contacte amb el Museu Arqueològic d’Eivissa, el director del qual, Jordi H. Fernández (que acabava de fer-se càrrec de la direcció —1974—, amb qui la unia una antiga amistat amb la seua família), la invità a sumar-se a les seues activitats.

D’aquesta manera Topp va tenir l’oportunitat de participar en les excavacions del recentment descobert sepulcre megalític de Ca na Costa, Formentera, l’any 1975 i, a partir de llavors, integrar-se activament en els projectes del museu: excavacions, conferències, congressos... Cal esmentar les primeres excavacions de les restes prehistòriques de can Sergent, de la factoria romana de s’Argamassa o del conjunt de sa Penya Esbarrada, tots a l’illa d’Eivissa, així com els poblats prehistòrics des cap de Barbaria i el fort romà de can Pins, a Formentera.

Totes aquestes activitats quedaren reflectides en nombroses publicacions individuals o amb els equips amb els quals participà. Entre les publicacions dedicades a les Pitiüses cal destacar, per la seua importància, les del monument megalític de Ca na Costa o les que revisen la qüestió de les ceràmiques incises de Balears: “Ca na Costa, a megalithic chamber tomb on Formentera” (Londres 1976), juntament amb Jordi H. Fernández i Lluís Plantalamor; “Incised vs Beaker Wares in the Balearic Islands” (Oxford 1986) i “Incised or Beaker Wares in the Balearic Islands?” (Londres 1988).

Els darrers anys de la seua vida, Topp es vinculà amb l’arqueologia de Menorca a causa de l’amistat amb investigadors com Lluís Plantalamor i Cristina Rita i així participà en diverses excavacions, com la de So na Caçana, i va publicar algun article sobre materials menorquins.

En cap moment no va deixar de banda les seues activitats culturals a Sant Carles, cosa que li reconegueren tant l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu com el Consell Insular amb nombrosos homenatges. [CGB]

Descàrregues

Col·laboradors