Tiró Getúlic, Gai Juli

Tiró Getúlic, Gai Juli HIST Personatge romà pertanyent a l’orde senatorial. Se l’ha identificat com el rètor Iulius Tiro que Suetoni esmenta en darrer lloc a la seua obra De grammaticis et rethoribus, bé que sense altres proves que l’homonímia a la tradició textual. En opinió del professor Marc Mayer (Mayurqa 29, 2003), podria ser també el jove de noble llinatge (nobilis puer) que Suetoni esmenta a la biografia de Servi Sulpici Galba (Galba, 10), el qual va ser portat “des de l’illa balear més pròxima” (ex proxima Baliari insula) i presentat com una víctima de Neró pel futur emperador davant l’assemblea provincial, celebrada a Carthago Nova l’any 68 dC. Si aquesta hipòtesi fos correcta, es tractaria d’un membre de la classe alta romana, a qui Neró hauria desterrat i que hauria escollit l’arxipèlag Balear com a lloc d’exili. Era íntim amic de Luci Semproni Seneció, personatge possiblement eivissenc o relacionat amb Eivissa, que va dedicar a l’amico optumo una làpida de marbre amb una inscripció honorífica (CIL II 3661 = CIBal 178 = EREb 3), la qual és molt probable que originàriament hagués estat col·locada al fòrum de la ciutat. Aquesta inscripció, al s. XVI, va quedar exposada a la fornícula esquerra del portal de ses Taules, sota una estàtua thoracata que no té res a veure amb la inscripció, formant part de l’ornament de l’entrada principal del recinte emmurallat. L’any 1980, juntament amb l’altra làpida i les estàtues, va ser traslladada al Museu Arqueològic, on es conserven el 2014, i totes foren substituïdes a les fornícules per reproduccions exactes. Mercès a aquesta inscripció es coneix la carrera política de Tiró Getúlic, en el decurs de la qual va assolir els càrrecs de qüestor urbà, tribú de la plebs i pretor. Degué morir entre els anys 105-106 dC, durant la Segona Guerra Dàcia, perquè els seus hereus escrigueren a l’emperador Trajà, que es trobava en plena campanya, denunciant la presumpta falsificació d’algunes clàusules del seu testament. L’emperador va celebrar el judici l’any 107 dC, una vegada acabada la guerra dàcia, a Centum Cellae (Civitavecchia). Els acusats de la falsificació eren l’equus Luci Semproni Seneció i Eurythmus, llibert de l’emperador i procurador. Els detalls del judici són coneguts per la narració que en fa Plini el Jove en una de les seues epístoles (Epist. 6, 31), adreçada a un tal Cornelià, que Jaume Juan Castelló (Anuari de Filologia 18, 1995) identifica com P. Corneli Cornelià, un dels membres de la família Cornèlia d’Eivissa. Començat el judici, els acusadors, veient que no serien capaços de provar els càrrecs, retiraren la denúncia i els acusats varen ser absolts. Tal vegada la inscripció del portal de ses Taules va ser posada per Semproni Seneció en agraïment a l’amic que l’havia beneficiat, en la seua carrera política i en el seu testament. Una inscripció honorífica datada cap al 122 dC i trobada a la ciutat libanesa de Sidó permet saber que Semproni va desenvolupar una carrera política de rang eqüestre, que va culminar com a procurador de Judea, i que després es va retirar a aquella antiga ciutat fenícia, on va acabar els seus dies. La inscripció li dedica el seu fill Luci Semproni Tiró, cognomen que Semproni va posar al seu fill, sens dubte com a testimoni perpetu de la seua amistat amb Tiró Getúlic. [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments