Tiberi, Claudi Neró

Tiberi, Claudi Neró (Roma 42 aC — Missenum 37 dC) HIST Emperador romà entre el 14 aC i el 37 dC. Va ser el segon emperador romà, succeí August, que l’havia adoptat. La seua política es va caracteritzar per treure poder a l’Assemblea Popular i als Comicis, per transferir-lo al Senat, i va desaparèixer definitivament el sistema electoral propi del règim republicà. D’aquesta manera es reforçava el poder senatorial, així com també el de l’emperador, que, a més de gaudir de la potestat tribunícia, esdevenia Princeps Senatus, Imperator i Augustus, a més de Pontifex Maximus. L’Imperi durant aquest període prosperà, però l’emperador, que es caracteritzava per un regnat força apàtic en comparació amb el del seu predecessor, a partir dels anys 17-18 dC va anar delegant cada vegada més les seues funcions en Luci Eli Sejà, prefecte del pretori, que comandava la guàrdia pretoriana. Finalment, l’any 26 dC Tiberi es retirà a l’illa de Capri i deixà Sejà interinament en el poder, que va exercir un govern caracteritzat pel terror i amassà una gran fortuna. Els seus abusos varen fer que fos acusat de traïció per Tiberi i executat; llavors Tiberi portà a terme una greu onada de repressió, en la qual foren condemnats tots aquells que havien col·laborat amb Sejà. Després, Tiberi, desinteressant-se dels assumptes d’estat, es va retirar definitivament a Capri. Va morir a Missenum, a l’extrem N del golf de Nàpols, als 77 anys. El seu successor fou Calígula . Pel que fa a la història de les Pitiüses, la seua relació amb Tiberi rau en el camp de la numismàtica. August havia realitzat una completa reforma monetària per tal d’adaptar les emissions monetàries a la nova realitat econòmica de l’Imperi, que en el cas d’Ebusus , per raons encara no prou aclarides, va implicar el tancament de la seua seca. Després d’un parèntesi d’algunes dècades, amb Tiberi Ebusus tornà a emetre moneda, la qual, juntament amb l’encunyada sota Calígula i Claudi, correspon al quart i darrer període de la seca ebusitana (14-54 dC) en la periodització que va establir Marta Campo Díaz . La moneda d’aquest període es caracteritza per l’emissió de semis i de quadrants de bronze. Els primers es caracteritzen per portar a l’anvers el bust de l’emperador i al revers la figura del déu Bes i la doble llegenda, en púnic i llatí, YBŠM – INS(VLAE) AVG(VSTAE), indicant el lloc d’emissió. Cal assenyalar que en la llegenda de l’anvers dels semis de Tiberi, TI(BERIVS) CAESAR AVG(VSTVS) P(ATER) P(ATRIAE), els encunyadors ebusitans cometeren una errada xocant, atès que Tiberi mai no va voler adoptar el títol de Pare de la Pàtria (moneda ). [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments