Talaiassa, sa

Talaiassa, sa TOPON

1 Topònim tradicionalment atribuït a les Pitiüses als llocs més elevats d’observació de la mar per detectar amenaces de desembarcament hostil a les costes.

En el cas de Formentera, sembla que aquesta denominació va quedar assimilada a la casa i a la possessió que ocupen el punt més alt de la Mola —i de l’illa— i que, des del s. XVIII, i probablement abans, va ser usada i habitada per la gent encarregada de la vigilància. El 1760, quan les autoritats militars escolliren els llocs idonis per a l’edificació de les torres destinades a la defensa de la façana sud de les illes Pitiüses, sa Talaiassa va trobar-se incorporada al sistema estratègic dissenyat sense que s’hi construís cap torre del model de les que foren edificades a la part baixa de l’illa.

Els primers anys del s. XIX, també a causa de la seua situació privilegiada, el sostre de la casa va ser utilitzat per a l’establiment d’un vèrtex de triangulació durant la campanya francoespanyola d’amidament del meridià de París. Albergat per la família Maians, l’astrònom francès Francesc Aragó va residir a sa Talaiassa durant quatre mesos de l’hivern de 1807 i va calcular-ne la latitud.

Quan el 1868 es realitzà la unió cartogràfica de l’arxipèlag amb el continent, el mateix punt geodèsic va ser emprat i consolidat amb la construcció, per part de l’Estat espanyol, d’un senyal de pedra tallada de 4,29 m d’altura. El seu nivell inferior es troba a 192,25 m sobre el nivell de la mar.

A una quarantena de metres més a mestral, s’aixeca la torre quadrada que l’any 1937 l’exèrcit franquista, que hi havia disposat molt prop una bateria d’artilleria, va erigir i destinar a l’observació de l’espai marítim i aeri de les illes. A poca distància cap a ponent, fou construïda una torre metàl·lica de 20 m l’any 2007 per instal·lar-hi uns repetidors de telecomunicacions.

És probable que aquesta zona sigui el lloc d’ubicació de l’antiga torre de Formentera de la qual apareix referència al Llibre del clavari de l’antiga Pabordia d’Eivissa a la fi del s. XV. N’hi ha vestigis prop de can Botiga i, segons l’investigador Eduardo Posadas, la torre de 1937 podria haver estat construïda sobre les seues ruïnes.

2 Antiga vénda parroquial del Pilar de la Mola de Formentera que, al voltant del punt més alt de l’altiplà, agrupava segons el cens de 1850 unes vint-i-dues famílies, i vint-i-nou segons el de 1950. Aquesta xifra representa aproximadament la quarta part de la població total disseminada al territori de la Mola en aquell temps. Segons la tradició oral, aquesta zona es deia abans sa Britja, nom que s’originaria d’una branca de figuera portada de l’illa d’Eivissa, possiblement de Sant Joan de Labritja, uns 200 anys enrere. [PiB]

3 Punt més alt de l’illa d’Eivissa, situat al municipi de Sant Josep de sa Talaia. Sembla que aquesta denominació s’ha utilitzat indistintament juntament amb la de sa Talaia de Sant Josep o, simplement, sa Talaia, almenys des del s. XVIII, tant per al puig com per a la vénda (Talaia, vénda de sa ). A inici del s. XXI aquesta denominació ha caigut en un cert desús, tot i que encara es pot trobar en documentació diversa i, a vegades, en la parla col·loquial. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments