Sorà Bonet, Manuel

Sorà Bonet, Manuel (Eivissa 1901 — 1981) SOC Catedràtic d’institut.

El 1918 obtengué el títol de batxillerat i el mateix any es traslladà a Barcelona per cursar estudis de filosofia i lletres; a conseqüència de la inseguretat que regnava a Barcelona, continuà estudis a Madrid, on es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1924. Mentre finalitzava els estudis universitaris, fou proposat per Ramón Menéndez Pidal i per Claudio Sánchez Albornoz com a professor aspirant al magisteri de secundària per impartir classes a l’Instituto-Escuela, que depenia de la Junta d’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques i que havia estat fundat el 1918 pel ministre d’Instrucció Pública Santiago Alba.

El setembre de 1925 i davant dels greus problemes de funcionament que patia el col·legi de segona ensenyança, l’Ajuntament d’Eivissa, presidit per Antoni Juan Castelló, es dirigí als llicenciats Manuel Sorà i Josep Tur i Vidal per si volien fer-se’n càrrec. El gener de l’any següent la comissió municipal proposà el quadre de professors, que quedà format per Joaquín Abeger, Cèsar Puget, Joan Mayans, Joan Villangómez i Manuel Sorà. L’any 1928 s’aconseguí que el col·legi passàs a institut local i va obtenir-hi la plaça de professor de geografia i història en propietat. Abenger en fou director i després ho fou Bartomeu Bosch; Sorà en fou secretari.

Fou nomenat director del centre per RO de 12 d’abril de 1930. Implantada la Segona República, va ser confirmat en el càrrec. Realitzà moltes gestions per aconseguir que el col·legi passàs a institut nacional, cosa que s’aconseguí el 1934 (Institut d’Ensenyament Secundari Santa Maria ).

Aquell mateix any va formar part de la comissió organitzadora per preparar l’arribada del nou bisbe Salvi Huix i així, juntament amb Antoni Marí Ribas “Portmany” construí l’arc de triomf que s’aixecà a la plaça de la Catedral.

L’abril de 1931 va prendre part en l’assemblea de professors d’instituts locals en la qual reclamaren diverses millores per a l’ensenyament.

Fou destituït en data 21 d’agost de 1936 i Ramon Medina Tur fou nomenat nou director; Sorà fou de nou designat director el 22 de març de 1939 i ocupà el càrrec fins a la seua jubilació el 1971.

Va ser també professor de gramàtica i cal·ligrafia a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics des de 1935; més endavant va impartir-hi classes d’història de l’art. Durant el període republicà desenvolupà una intensa labor en tots els aspectes i, a més de director de l’institut, fou un animador de l’Associació Professional d’Estudiants Eivissencs (APEI), agrupada a la Federació Universitària Espanyola (FUE); aquells anys l’institut es va convertir en un lloc innovador amb alguns professors de tendències republicanes, molts d’ells arribats de fora, com era el cas d’Ángel Torrejón.

L’estiu de 1931 fou designat membre de la comissió que havia de redactar en nom d’Eivissa les bases de l’avantprojecte d’estatut de Balears, juntament amb Antoni Albert, Bartomeu de Roselló, Isidor Macabich, Ramon Medina i els alcaldes forans de les Pitiüses.

Fou membre del comitè d’Aliança Republicana d’Eivissa. Vicepresident de l’Agrupació d’Estudis Eivissencs “Ca-Nostra”, que dirigia Isidor Macabich; fou també vicepresident de l’Ateneu d’Eivissa; jurat dels Jocs Florals convocats per l’Ateneu, juntament amb Macabich, Bartomeu de Roselló, Emília Noya, Ángel Torrejón i Luis Gálvez. Imbuït per l’ideal republicà d’estendre la cultura, pronuncià conferències per diversos pobles d’Eivissa. Fou vicepresident de l’Assemblea Local de la Creu Roja i el 1938 passà a assumir-ne la presidència. Fou soci fundador de la Societat Recreativa i Cultural Ebusus i en el si d’aquesta entitat desenvolupà diversos càrrecs: bibliotecari, president de la Secció de Cultura i també fou un dels organitzadors de les diferents edicions del Saló d’Art, que organitzaven cada any amb motiu de les festes patronals del mes d’agost.

Com a magnífic orador, són recordades les seues documentades conferències sobre els temes més diversos, en especial sobre història, art, música i etnografia, que pronuncià al llarg de la seua vida i en els escenaris més variats.

Els seus inicis dins del món de la política foren l’estiu de 1931 quan s’afilià al Partit Republicà Radical, organització de caire republicà que a les Balears era liderada per Francesc Carreras, i per Ramon Medina a Eivissa; Sorà fou vicepresident del seu comitè; més endavant aquest partit formà part d’Esquerra Eivissenca. El 1934 i seguint les directrius de Manent, es formà un directori del Partit Radical, que tendia a la unió amb el partit de Lerroux; Sorà en fou vicepresident d’un comitè presidit per Antoni Planas Caldentey. Cal entendre el desencant en el seu ideari republicà, com també es donà en molts altres intel·lectuals, pel fort anticlericalisme en què derivà la Segona República.

Com a director de l’institut, fou custodi del retaule de Jesús, que fou desmuntat per les forces republicanes ocupants de l’illa d’Eivissa l’estiu de 1936 i salvat en l’últim moment a instàncies del pintor valencià Rigobert Soler; inicià una labor preliminar de preservació, que comptà amb l’assessorament dels pintors Narcís Puget, Josep Tarrés i Ignacio Agudo Clará, per tal d’assegurar l’obra del desmuntatge desacurat a què fou sotmès pels republicans, els quals cal pensar que el devien desmuntar per cremar-lo.

El 1941 obtengué per oposició la càtedra d’institut de geografia i història. En aquell temps fou també vocal de la Junta Diocesana de Reconstrucció de temples parroquials i a partir de 1943 inicià un llarg període de regidor de l’Ajuntament d’Eivissa, en què ocupà de manera interina el càrrec d’alcalde per les absències de Cèsar Puget, que també era procurador a Corts.

El 1953 fou designat procurador a Corts en representació dels municipis de Balears i el 1955, diputat provincial.

Com a estudiós de l’etnografia pitiüsa, pronuncià diverses conferències i, juntament amb Macabich, redactà un document descriptiu de les tradicions i dels vestits pitiüsos amb motiu de l’exhibició folklòrica que es desenvolupà el 1943 a la I Fira de Mostres de Balears celebrada a Palma; també va prendre part en la visita cultural i folklòrica que es dugué a terme a Barcelona el 1949, on dissertà sobre etnografia pitiüsa. El 1955 va ser president de la Comissió Executiva del IV Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, celebrat a Palma entre el 25 de setembre i el 2 d’octubre; en fou secretari general Joan Pons i Marquès, director de l’Arxiu General d’Història de Mallorca.

Fou un bon deixeble de Narcís Puget i dedicà molt de temps al cultiu de la pintura (exposà la seua obra en diverses exposicions col·lectives) i aquesta afició el dugué a ser designat membre del jurat de les primeres edicions de la Biennal d’Art i vocal del seu patronat.

El 1964 l’Assemblea Suprema de la Creu Roja Espanyola li atorgà la Medalla d’Or. El 1965 li fou concedida l’Encomanda d’Alfons X el Savi per la seua tasca docent i les insígnies foren pagades pel claustre i pels alumnes de l’institut, com a mostra d’adhesió al reconeixement dels mèrits de Sorà.

El 1968, quan s’inaugurà l’edifici del Museu Arqueològic del Puig des Molins, fou elegit president de la Junta del Patronat del Museu Arqueològic; fou el primer que intuí la importància que tenia el monument prehistòric de Ca na Costa, a Formentera, molt abans de les excavacions que ho confirmaren.

El 1945 fou designat director de la revista Ibiza, que començà a editar la Societat Cultural Ebusus. Fou membre destacat de la fundació de l’Institut d’Estudis Eivissencs (1949) i en aquell moment fou designat president de la Secció de Geografia, Etnologia i Costumisme; també va ajudar en la represa de la institució el 1971 i així col·laborà en els cursos de llengua que s’impartiren a l’Institut Santa Maria. [FCC]

Descàrregues

Col·laboradors