Soler Pérez, Rigobert

Soler Pérez, Rigobert (Alcoi 1896 — València 1968) ART Pintor. El seu pare era gravador d’ofici i segurament li va transmetre la inclinació cap a l’art. Fou deixeble de Josep Mongrell Torrent, de qui va aprendre a dibuixar a l’aire lliure escenes i costums valencians dins d’un estil semblant al de Sorolla. Estudià a l’Escola d’Artesans per passar, als 14 anys, a l’Escola de Belles de Sant Carles de València. Cap a l’any 1910 es traslladà a Madrid per ingressar a l’Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid, amb una modesta beca concedida per la Diputació de València. A mitjan dècada dels anys vint i després de recórrer Itàlia, França i Àustria, el seu caràcter lliure el portà a Eivissa i s’establí en una barraca de fusta que ell mateix va construir a la platja de s’Estanyol de Santa Eulària des Riu, que batejà amb el nom de Niu Blau, denominació que ha aconseguit fortuna. El 1925 guanyà la Segona Medalla de Pintura de l’Exposició Nacional de Pintura amb un quadre de temàtica eivissenca, Idil·li eivissenc, que es conserva en el Congrés dels Diputats, en el gabinet de l’assessoria de la presidència. Arran del premi aconseguit comprà un terreny a la família Riquer al N del poble de Santa Eulària on va viure i treballar durant molts d’anys. El 1943 aconseguí la plaça de catedràtic de dibuix i vestimentes antigues de l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. Passà a viure en aquella ciutat, però sense renunciar a períodes a Santa Eulària. A causa de la docència i d’una artrosi crònica, el 1956 es traslladà definitivament a Barcelona. Es va jubilar el 1964 com a catedràtic de dibuix clàssic i pronuncià la lliçó inaugural del curs acadèmic 65-66 amb el títol “La meva experiència en la vida i en l’art”. De Soler, en especial, es recorda la seua intervenció en la preservació del retaule de l’església de Jesús al començament de la Guerra Civil. Els milicians valencians i catalans que desembarcaren as Pou des Lleó tenien la intenció de destruir els objectes religiosos; quan tengué notícia que tenien el propòsit de cremar el retaule de l’església de Jesús ( Jesús, retaule de la Mare de Déu de), es desplaçà caminant de manera apressada a Jesús des de Santa Eulària i en dialecte valencià es dirigí als seus paisans fent-los veure la importància artística de l’obra. Finalment acordaren desmuntar-lo i traslladar-lo a les dependències de l’antic convent dels dominics deixant-lo sota la custòdia del director de l’institut, Manuel Sorà. Durant els anys de la postguerra exposava cada any a la galeria de La Pinacoteca de Barcelona, sempre hi havia en les seues exposicions algun paisatge eivissenc, de Santa Eulària, principalment. Participà en múltiples edicions dels salons d’art organitzats per la societat Ebusus. Soler va cultivar el retrat, la figura amb atenció als rostres femenins i, en especial, el paisatge amb freqüents escenes de camp. La IV Biennal Internacional d’Art d’Eivissa (1970) li dedicà una mostra monogràfica que va tenir lloc a la sala d’exposicions de “la Caixa”, feta amb fons de la família Sainz Fuertes i alguns altres de menors. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments