Solalles

Solalles ONOM Motiu eivissenc lligat sempre al llinatge Tur.

El mot de què prové està documentat des del s. XIV provinent del llatí SOLUM, que té el sentit de ‘base’, ‘fons’, ‘sòl’, com la paraula solatge, que també té el mateix origen segons Joan Coromines. Solalles és citat, com a nom comú al segle esmentat, amb el sentit de ‘deixes de menjar’ en el treball de M. À. Diéguez Seguí Clams i crims en la València medieval segons el Llibre de Cort de Justícia (1279-1321).

Seguint Joan Marí Cardona, a Els llibres d’entreveniments apareix documentat as Rubió (1633), a Besora (1658), a Labritja (1706), a la torre de Balansat (1707) i com a malnom d’un majoral de Buscastell (1741). Llavors s’estenen cap a Portmany (Cas Ramons, 1743) i al pla de Vila, procedents de Besora (1748).

Aquest motiu familiar ha arribat al s. XXI, així com també la seua forma diminutiva, Solalletes, per als descendents d’aquest nom de família. Per la seua extensió, té un lògic reflex en la toponímia, sobretot de la parròquia de Sant Miquel de Balansat, com es salt d’en Solalles, que és la part superior de s’Aigua Dolça, o sa caseta d’en Solalles, a la part superior del tallserrat a ponent del promontori de s’Àguila. [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors