Societat d’Agricultors

Societat d’Agricultors SOC/ HIST Entitat creada a Eivissa a començament del s. XX. Els estatuts s’aprovaren en una assemblea multitudinària celebrada el setembre de 1904 al Teatre Pereira , en la qual acordaren que, per a una millor defensa dels interessos generals, no tractarien temes polítics ni prendrien partit. A més de proposar la introducció de mètodes moderns que fessin avançar l’agricultura, millorar el rendiment del camp, donar a conèixer el preu dels productes agrícoles i el calendari agrari, també es proposaren fer desaparèixer costums molt arrelats com el joc de cartes del munti o el festeig tradicional, que eren motiu de grans desgràcies econòmiques, de baralles i d’enfrontaments. La primera directiva era formada per: president, Bernat Marí Tur “Vinya”, de Sant Josep, que era fiscal municipal i empresari d’obres públiques; vicepresident, Antoni Costa Prats, de Sant Antoni; secretari, Antoni Prats Costa; vicesecretari, Fèlix Torres Roig; tresorer, Josep Boned Planells; comptador, Vicent Prats Ferrer, aquestos quatre últims de Vila; completaven la directiva divuit vocals en representació de cada una de les parròquies de l’illa, excepte Sant Mateu, on la societat no tenia socis. L’entitat tenia la seu al núm. 16 del carrer d’Eugeni Molina, posteriorment carrer de Lluís Tur i Palau, i el cafè de la societat es trobava al núm. 3 del carrer del Bisbe Azara. Més endavant el local fou emprat pel Cercle Catòlic per impartir-hi classes nocturnes a gent treballadora. El 1906 el president fou Antoni Tur Bufí. Oblidant-se de la idea primigènia, s’acordà l’elecció de dos vocals per cada poble, un de cada tendència política. Per tal de difondre el seu programa, entre el febrer de 1905 i el març de 1907 publicaren el setmanari El Agricultor (Agricultor, El ), el director del qual era Antoni Tur Bufí. La societat formava part de la Federació Agrícola Catalana-Balear , que en aquells moments aglutinava unes 110 associacions agrícoles i ramaderes i així els socis Joan Serra Oller i Bernat Marí Tur acudiren al Congrés Agrícola Catalanobalear que el 1907 se celebrà a Manacor, els quals, quan tornaren a Eivissa, explicaren a la resta de socis els avenços que s’hi proposaren. Una de les iniciatives més destacades que va portar a terme la societat fou el foment de la cria d’animals de preu, que fins a aquell moment s’importaven quasi tots de Mallorca. Per aquest motiu crearen una societat amb accionista, amb un capital de 20.500 PTA, dividit en 410 accions, al front de la qual es trobava Francesc Verdera Riquer, el primer veterinari eivissenc. També i atenent a una idea proposada pel comandant de marina José Pidal, fomentaren el cultiu de l’espart en terrenys improductius. Com a model d’hisenda modernitzada es posava el cas de can Partit, que Joan Roman Calbet havia comprat per les restes arqueològiques que contenia, però que també era important agrícolament, amb innovacions com la construcció d’una sénia i el cultiu d’hortalisses. També reivindicaren diverses millores per a l’illa, com la construcció d’un port a Santa Eulària per millorar l’exportació de la producció agrària d’aquella contrada. El maig de 1912 col·laborà decididament en l’organització del Congrés Agrícola Catalanobalear, que se celebrà a Eivissa, juntament amb l’altra societat, la Cambra Agrícola . [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments