Siesta

Siesta GEO Denominació en llengua castellana que rep una extensa urbanització situada als peus del puig d’en Fita o de Can Fita (175 m d’altura), al seu vessant NO i O, al marge S de la desembocadura del riu de Santa Eulària, al poble i municipi del mateix nom.

Els seus límits costaners van des de la punta de sa Guaita, al S, fins a la desembocadura del riu. Al N està delimitada pel torrent d’en Fita.

Fruit de la intensa urbanització que han patit aquells encontorns, molt prop de la urbanització Siesta es troben les barriades de Can Ramon, Can Bassetes i Valverde. Així, la urbanització Siesta ha quedat pràcticament unida al poble de Santa Eulària des Riu i està composta per una xarxa de carrers amb una trama un poc anàrquica. Situades molt pròximes a Siesta hi ha les urbanitzacions Buenavista, un poc a l’interior, i la que rep el nom de Miramar, sector que es troba a major alçària i amb fort pendent.

Algunes fonts divideixen la urbanització Siesta en tres sectors, també amb denominacions en castellà: Valverde, Montañas Verdes i Miramar. Sembla que en la dècada dels anys seixanta del s. XX començà l’aparició de la urbanització. S’hi accedeix per la carretera PMV-810-1, en el tram comprès entre Santa Eulària i cala Llonga. Dos carrers, el dels Clavells i el de les Margalides, en sentit N-S, vertebren la barriada. La urbanització té una extensió d’unes 49 ha.

Demogràficament, es tracta d’una població majoritàriament concentrada, amb un total de 1.790 residents empadronats (revisió del padró municipal de 2009), equivalents a un 11 % del total del poble de Santa Eulària (15.929). És un lloc usual de residència d’estrangers en retir; també és notable el nombre de turistes habituals que han acabat comprant un dels nombrosos apartaments construïts per passar-hi les seues estades vacacionals.

En la seua costa es localitza el caló de s’Alga, amb una petita platja, un mollet, un quiosc de begudes i un vàter químic. El litoral de la zona és de baixa altura i rocós i arriba al nivell del mar en aparèixer la desembocadura del riu de Santa Eulària. L’Ajuntament de Santa Eulària des Riu va reconèixer la denominació de Siesta per a tota aquella barriada. Així i tot, hom ha de lamentar que en diversa informació oficial, com és el cas de documents del darrer planejament urbanístic, l’Ajuntament s’hi refereixi amb el topònim “Montañas Verdes”.

Des del punt de vista urbanístic, tota l’extensió rep la qualificació de sòl urbà (Normes subsidiàries de 2011). La majoria és sòl urbà de qualificació extensiva unifamiliar; al litoral es tracta de sòl urbà de qualificació extensiva turística. L’àrea situada al marge SE del riu està qualificada com a zona d’inundació potencial. Així i tot, la seua configuració encara no està conclosa urbanísticament; p. ex., el 2013 existien diversos carrers sense asfaltar, altres sense sortida, uns altres sense voreres i estrets (en realitat són antics camins asfaltats), així com alguns edificis inacabats. Sí que compta amb senyalització vertical, turística, contenidors de recollida de residus sòlids urbans de forma selectiva, els carrers estan retolats, hi ha passos per a vianants, cabines telefòniques i bústia de correus. El carrer que connecta Siesta i les urbanitzacions adjacents a la carretera Santa Eulària-Cala Llonga va ser condicionat el 2008 i està dotat amb voreres i bancs; en passar el torrent d’en Fita, aquest equipament desapareix.

Quant a tipologies d’edificacions residencials, hi predomina l’habitatge unifamiliar amb jardí; molts responen a la tipologia dels aparellats. També s’hi localitzen edificis plurifamiliars de planta baixa més sis pisos, més quatre, més tres i més dos. La majoria són apartaments d’ús residencial. Moltes d’aquestes edificacions i també moltes de les destinades a l’allotjament compten amb piscines.

Quant a serveis, a Siesta hi ha una farmàcia, set restaurants, quatre supermercats, quatre bars, tres immobiliàries, dos quioscos de premsa, dos souvenirs, dos punts de lloguer de vehicles, una clínica veterinària, un centre mèdic, una perruqueria, una empresa de construccions i una empresa de gestió per a propietaris d’immobles. En l’àmbit turístic, pel que fa a allotjament, s’hi localitzen tres establiments d’apartaments i tres hotels, un de 5 estrelles, un de 4 i un de 3. L’any 2007 la zona comptava amb 1.556 places d’allotjament turístic, distribuïdes en 485 habitacions i 180 apartaments.

Siesta es troba inclosa en la Zona 10 del Pla d’ordenació de l’oferta turística (POOT), l’anomenada Santa Eulària, que la inclou juntament amb es Canar, s’Argamassa, la Punta Blanca i Santa Eulària. Cal destacar, a més, la ruta (municipal) cicloturística que va a cala Llonga, i la ruta des Falcó (Consell d’Eivissa) que hi passa. L’Ajuntament de Santa Eulària des Riu va condicionar, el 2011, un local destinat a oficina d’informació turística. Les Normes subsidiàries de Santa Eulària des Riu (2011) preveien la redacció d’un pla especial de nucli turístic per a l’àrea de Siesta. El límit septentrional del barri ve marcat per la desembocadura del riu de Santa Eulària, a les vores de la qual hi ha zones de passeig, un pont que les uneix i diverses embarcacions amarrades en les seues aigües finals (marines). La barriada està connectada amb el poble de Santa Eulària amb una línia regular d’autobús, a part de les diverses que passen per la parada que hi ha a la carretera amb cala Llonga.

Prop de la urbanització Siesta, es localitzen les restes arqueològiques de can Fita , consistents en una necròpolis (s’Hort d’en Fita), a la desembocadura del riu de Santa Eulària, que havia fet part d’un assentament rural punicoromà. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors