Setmana Santa

Setmana Santa REL Setmana que segueix a la Quaresma que comença amb el Diumenge de Rams i que finalitza amb el tridu pasqual. És la commemoració solemne de la mort i la resurrecció de Crist, el moment més important de l’any litúrgic. Els actes religiosos també han tengut un marcat caràcter popular i folklòric. La celebració de la Setmana Santa en dates diferents del calendari és perquè l’Església acordà celebrar la Pasqua el diumenge posterior a la primera lluna plena de l’equinocci de primavera, que pot esdevenir entre el 22 de març i el 25 d’abril. El Diumenge de Rams commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem i amb aquest motiu a moltes parròquies el dissabte anterior els obrers s’encarreguen d’organitzar el trenat de diverses palmes que, després de la benedicció sortiran en processó; després, el Dijous Sant a cada església es fa la casa santa, que a altres llocs rep el nom de monument; és un altar especial amb un sagrari on es fa la reserva de l’eucaristia per al Divendres Sant. A Sant Miquel, la casa santa era custodiada per dos joves armats amb escopeta, tot evocant la guàrdia que es feia als quartons en temps de perill. Tots els joves que havien participat en aquesta guàrdia, en els passos seguien la creu amb ciris encesos, excepte la parella de torn, que continuava vora el monument. El Dijous Sant, s’acostuma a destinar-lo a les cerimònies de la Catedral (benedicció dels sants olis i dels ciris pasquals, etc.). El Divendres Sant comença de bon matí amb viacrucis i al vespre es fa la processó de les diverses confraries. El Dissabte de Glòria a migdia les campanes tocaven per anunciar la resurrecció de Crist. Amb la missa del Diumenge de Pasqua es tanca la Setmana Santa. Era costum que, mentre Crist era al monument, no es feia cap treball ni s’encenia foc, ja que si es fes ocasionaria paneres; els més devots feien el dejuni del Dijous Sant, és a dir, s’abstenien de menjar des del migdia del Dijous Sant fins al migdia següent. Antigament, en alguns pobles algunes dones duien el dol de Quaresma, un mantó negre, fins al dia de Pasqua. A les cases santes de les esglésies foranes no faltaven mai els plats de brulla, fets amb blat germinat en un espai obscur i d’aquesta manera obtenir la brulla com més blanca millor. A les parròquies de la ciutat el Dissabte de Glòria començava amb la benedicció pasqual a totes les cases, el que es coneix com a salpassa , deixant-hi un pinyotet de sal beneïda, normalment en algun dels travessers interiors de la porta. Era costum ficar alguna moneda al recipient de l’aigua beneïda per als escolanets que el porten. A les parròquies foranes sa salpassa es feia durant la Quaresma, ja que la dispersió de les cases i la gran distància no permetien fer-la en un sol dia. El mossènyer era acompanyat per l’obrer de la vénda visitada; era costum tenir sobre la taula una tassa amb aigua perquè fos beneïda i, sota la tassa o el plat que la contenia, se solia deixar alguna moneda per a l’escolanet. Com a obsequi per al mossènyer i l’església, s’acostumava a donar ous, formatge, sobrassada, etc. que l’obrer guardava a les beaces de l’animal que portava, i també en rebia alguna part. Macabich donà a conèixer fragmentàriament unes caramelles de Pasqua i uns goigs que es cantaven en ocasió de la Setmana Santa. El mateix historiador documentà l’existència de confraries dedicades en especial al culte de la Setmana Santa des de 1572, quan el clavari de la Universitat apuntava la despesa per a la neteja dels carrers “per la processó del dijous sant”. Al s. XVIII es troba una despesa semblant per a la processó de Jesús de Natzaret. També es documenta la confraria del Sant Crist de la Sang, que el 1577 tenia la seu a l’església de l’Hospital i que “el dijous i divendres sant sol acompanyar els disciplinants”. A més hi ha documentades diverses representacions sacres com la Passió de Jesucrist, com la que el 1493 pagà la Universitat per “les representacions del dijous i divendres sant” a l’església parroquial de Santa Maria. També el 1588 al mateix temple es representà “la consueta de la passió de Nostre Senyor Jesús (...) i fou un content per tot el poble, que feia 22 anys que no era recitada”. El Dimecres, el Dijous i el Divendres Sant es feia el tridu dit de les tinteleles, que canta el capítol catedralici mentre es van apagant d’un candeler triangular els 14 ciris grocs; n’hi ha un de blanc, al centre, que s’amaga darrere l’altar, una vegada que s’han apagat també els sis ciris de l’altar major. Acabats el cant del miserere i l’oració amb què finalitza l’ofici, sonen les matraques, les palitroques i un picat de mans i, quan s’acaba la remor, surt el ciri blanc, el qual s’amaga en senyal de la mort de Crist, però no s’apaga per indicar que la divinitat no va abandonar el cos ni l’ànima. Les remors recorden el terratrèmol que es va produir en morir Crist i l’aparició del ciri blanc significa la resurrecció del Salvador. El miserere era interpretat pel capítol catedralici, un cor de seminaristes i l’Schola Cantorum, durant bona part de la primera meitat del s. XX. El Dijous Sant es diu una sola missa a cada església; l’oficiant porta ornament blanc, en honor de l’Eucaristia. Durant el cant del glòria toca la campaneta, la qual no tornarà a sonar fins al toc de glòria del Dissabte Sant. A la missa del dijous es consagren dues hòsties grans, una que consumeix l’oficiant, i l’altra per portar-la a la casa santa. Durant la missa, a la Catedral, el bisbe consagra els sants olis, ajudat per 12 sacerdots, set diaques i set sotsdiaques, d’honor i d’ofici, que l’ajuden a l’altar. Després de combregar l’oficiant, ho fan els sacerdots i, per tradició, la corporació municipal i, seguidament, la resta de fidels. Acabada la missa es du en processó al monument l’hòstia no consumida dins d’un calze ample, cobert amb un drap blanc i es col·loca en una custòdia. Es resen les vespres i es despullen els altars per anunciar que queda en suspens el sant ofici. La tarda d’aquest Dijous Sant se celebra la cerimònia del lavatori en record de l’efectuat per Jesús en les persones dels apòstols. Durant tot el dia el poble visita la casa santa en tribut de veneració i en honor de Jesús sagramentat. El Divendres Sant cada parròquia celebra diversos actes com són els passos , que representen els esdeveniments principals de la passió de Jesucrist. El Dijous i el Divendres Sant el mercat tancava a les 10 del matí i es prohibia la circulació per l’interior de la ciutat i, fins i tot, els primers anys de la postguerra l’alcalde prohibia el passeig col·lectiu pel port i per Vara de Rey. El divendres se solia predicar el sermó de les set paraules. El 1944 se celebrà la primera processó vespertina el Divendres Sant, amb dues confraries, la del Crist Jacent i la de la Dolorosa; en anys següents s’anà ampliant el nombre de confraries. El llarg cap de setmana que permet la celebració de la Setmana Santa fa que siguin uns dies de lleure, d’oci i fins i tot de vacances. Cal recordar que són dies que coincideixen amb el començament de la primavera, arriba el bon temps i els dies s’allarguen, amb la qual cosa hi ha més temps per a l’esbarjo. Durant la Setmana Santa, especialment entre el dimecres i el divendres, se sol fer una olla de cuinat , que es consumeix durant aquestos dies. El Diumenge de Glòria, el menjar per excel·lència és el flaó . [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments