Serra Torres, Jean

Serra Torres, Jean (El-Biar, Alger 1952) LIT/SOC Poeta.

Fill de família eivissenca que s’hagué d’exiliar a Algèria per causes polítiques una vegada finalitzada la Guerra Civil Espanyola. Tant el seu pare, Vicent “de na Dolores”, com el seu oncle, assassinat al principi de la Guerra Civil, foren destacats líders obreristes eivissencs durant els anys trenta del s. XX i implicats en la defensa de la República. La família retornà a Eivissa el 1957.

Després de cursar els estudis primaris, ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat d’Eivissa, on s’especialitzà en delineació artística; compaginava les classes seminocturnes amb el treball per contribuir a l’economia familiar.

Molt jove inicià una incansable activitat cultural a l’illa i així, l’any 1978, publicà l’antologia Poetes d’Eivissa, que va ser l’inici d’Edicions Ítaca, editorial de la qual va ser un dels impulsors i que després passà a anomenar-se Els Argonautes. Entre 1979 i 1983 fundà i dirigí el Quadern Literari Cultural , del qual aparegueren un total de 22 números. Aquell mateix any 1983 aparegué La Paraula, publicació cultural de la qual també fou fundador i editor i que dirigí amb Bernat Joan i Marí . El 1984, amb Isidor Marí, elaborà el llibre La nostra pròpia veu. Literatura de les Pitiüses.

Com a poeta es donà a conèixer el 1978 amb la plaqueta Memòria trencada, que du una carta-pròleg de Marià Manent. Durant els anys següents publicà pel seu compte Illa, amb un pròleg de Josep M. Sala-Valldaura, i Lleure i crepuscle de noces (1980), prologat per Marià Villangómez. El 1991 publicà Illa i altres poemes i el 1992 Mester d’amant, que refongueren els reculls anteriors. Aquestos primers poemaris i altres foren després recollits, profundament revisats, en el volum Estroncar el soroll (1996).

Autor prolífic, continuà en el gènere poètic amb Àmbit humà, il·lustrat per Vicent Calbet, Fi de segle (2000), Entre paraula i silenci (2001) i Oberta riba (2003). També escrigué Convocat silenci (2003), Des de la quietud (2003) i Vida guanyada (2006), llibres que conformen una trilogia de 160 poemes en prosa.

En línies generals, la seua obra destaca per la perfecció estilística, per l’elegància formal i per la subtilesa en la penetració dels sentiments. En la seua poesia s’observa una línia que va del lirisme íntim, amorós i eròtic, a la reflexió existencial i, en general, a una meditació sobre la condició humana. Alguns dels seus poemes han estat traduïts, a més del francès i el castellà, al gallec, al neerlandès, a l’italià, al cors, al sard, a l’àrab, al romanès i al txec.

El 2008 publicà La voz original (antología poética 1975-2005) / La veu original (antologia poètica 1975-2005), en llengües castellana i catalana, en versió d’Antoni Xumet Rosselló.

A més de poeta, Serra es mostra també com a prosista i conreador de les arts plàstiques. Exemple d’aquesta triple condició artística és Més mar i cel i vent que terra (2004), en què combina poesia, prosa i dibuix. Encara dins aquest vessant intergenèric, al llibre Confluències (2002) les pintures del pintor belga Cis Lenaerts apareixen al costat dels seus poemes, que són traduïts al castellà per Antonio Colinas i al francès per Maria Cardona.

Pel que fa a la narrativa, té dos contes per a infants: Història d’en Jordi (1980) i Blancavila (1980 i 1982), recuperats al llibre de proses Punt de cadeneta (2007). També pertanyen a la prosa Poema al pare (1987), que porta un pròleg d’Antoni Nadal, Herència clara (1990), Camins (1993), Sense anar més lluny (1999), Quan la vida canta (2003) i el ja esmentat Punt de cadeneta. Aquestos dos darrers són llibres bessons, ja que són formats per proses, més aviat curtes, escrites i reelaborades al llarg de trenta anys. Algunes són notes del dietari iniciat el 1976 i del qual havia avançat una mostra primerenca a El núvol (1981). També té en forma de dietari, il·lustrat amb dibuixos propis, el Quadern d’Istanbul (2005), crònica d’onze dies passats a la històrica ciutat turca; i igualment el Quadern d’Astúries (2008), complementat amb una antologia dels poetes asturians Xuan Bello i Ana Vanessa Gutiérrez.

El 2017 publicà Alba o posta, una selecció de les seues obres de dietari, que abracen els primers quinze anys del s. XXI. El 2019 publicà Obra poètica 1975-2012; és una revisió de la seua obra, sempre sotmesa a un constant examen. El 2020 va sortir a la llum l'antologia Ponts. Versions poètiques, que és una selecció de poesia contemporània del Nord d'Àfrica, per autors magribins, traduïts per primera vegada al català.

D’acord amb la seua ferma implicació amb el món cultural català, Serra conrea la crítica literària, amb un especial interès per l’obra i la figura de Marià Villangómez, a l’entorn de les quals ha publicat dos volums d’assaigs: A la vora de Villangómez (1995 i una segona edició revisada i ampliada el 2007) i Ales que s’obriran a un nou embat: Escrits recents sobre Villangómez (2006).

Des de 1977 ha col·laborat en revistes i diaris com Eivissa, UC, Diario de Ibiza, Última Hora Ibiza, Es Vedrà i es Vedranell, Latitud 39, El Pitiús, Veu d’Eivissa i Formentera, Serra d’Or o El Mirall. Gran part d’aquestos articles literaris, culturals o artístics són recopilats en els llibres Ucs literaris (1991), Caps de fil (1992), Per arribar a ser (1994), Sense anar més lluny (1999) i Fent país i bufar i fer bombolles (2005). A Tal vegada una poètica (2004) reuneix totes les seues reflexions sobre la seua experiència poètica i artística, amb textos de diversa procedència, però perfectament encaixats.

El 1994 fou distingit amb la Menció d’Honor Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE), en reconeixement a la seua tasca cultural. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Baladre, també convocat pel mateix Institut, per l’assaig A la vora de Villangómez. El 2002 guanyà el Premi de Poesia Vila de Martorell per Des de la quietud. El 2003 guanyà el Premi Octubre-Vicent Andrés Estellés per Convocat silenci, poemari íntim en el qual es mostra el paisatge d’Eivissa; els temes són molt rics i ben contats, amb molta força. [EEiF]

Descàrregues

Col·laboradors