Savinar, torre des

Savinar, torre des ARQUIT/HIST Torre de defensa costanera, situada al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, a la parròquia des Cubells.

Concebuda dins el pla borbònic de defensa litoral i insular dels territoris hispànics, degué ser projectada, junt amb altres torres costaneres, devers mitjan s. XVIII per l’enginyer Joan Ballester de Zafra, aleshores enginyer director del Regne de Mallorca, però la seua construcció no s’acabà fins al 1763, quan l’enginyer José García Martínez informà de la seua terminació.

Com va ocórrer amb la majoria de torres litorals de les Pitiüses, mai no va rebre la seua dotació d’artilleria ni de personal de servei. Eduardo J. Posadas apunta que el 1767 el capità de milícies del quartó de Portmany, al qual pertanyia la torre, reclamava que fos artillada, ja que aquest indret era un dels llocs més perillosos del quartó, que no disposava d’altres mitjans de defensa que una guàrdia diària que ell hi posava.

Segons la normalització de l’arquitectura militar de l’època, correspon a una torre de tercera classe, tal com figura en els plànols. Respon a l’esquema general de les torres bastides al s. XVIII, amb alçat troncocònic, dues plantes i una plataforma o terrat amb parapet vertical continu. Els murs són de maçoneria carejada d’execució acurada, amb nervis, brancalada de la porta d’accés i motllures de carreuat de marès. L’accés era elevat, mitjançant l’habitual porta-finestra, originalment accessible mitjançant una escala de corda, si bé una vegada anul·lada la seua utilitat defensiva s’hi bastí una rampa d’obra per facilitar-ne l’ús. Sobre aquesta porta es conserven els quatre permòdols de carreuat de marès que suportaven la lladronera, que permetia el control de l’accés a la torre.

Com correspon a aquesta tipologia, la planta principal està coberta de volta semiesfèrica de carreus de marès. El nivell inferior disposa, seguint l’ordenança de l’època, d’un rebost i un polvorí, mentre que la resta es va construir massissa. En època posterior, es va buidar part del massissat de la planta baixa per construir-hi una cisterna que recollia l’aigua de pluja del terrat.

Aquesta torre fou escenari de part de la novel·la de Vicent Blasco Ibáñez Los muertos mandan (1909), amb el novel·lesc nom de torre del Pirata, denominació que ha tengut molt d’èxit en les guies turístiques i postals. Fou declarada bé d’interès cultural l’any 1949. [JSR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments