Savina, la (i port de la)

Savina, la (i port de la) TOPON/ HIST/GEO Nom que rep el nucli urbà de Formentera on es troba el port de l’illa. Per extensió, el nom s’aplica també a les zones d’interior adjacents que limiten amb ses Salines (NE), es Brolls (E), Porto-salè (SE) i l’estany des Peix (S-SO). Els punts més concrets del topònim són la punta de la Savina i l’illa de la Savina, unida a Formentera, al voltant de la qual es desenvoluparen les infraestructures portuàries al llarg del s. XX. Els límits costaners d’aquest indret són la boca de l’estany des Peix (O) i la Séquia (NE). El relleu d’aquesta zona presenta poca variació: costa baixa rocallosa amb algun petit tram de platja a la riba N de l’estany des Peix i escassa elevació sobre el nivell de la mar, fet que afavoreix la consolidació de zones humides a la perifèria del nucli, amb la corresponent vegetació adaptada als diferents graus de salinitat i on destaquen les solseres (Sarcocornia fructicosa) i les jonqueres (Juncus maritimus). El nom la Savina apareix documentat el 1715; un document de 1760 ja l’assenyala com a lloc des d’on opera el llaüt d’un tal Lluc Noguera i és a final del s. XVIII que el topònim comença a aparèixer en mapes i portolans substituint Porto-salè com a referència costanera del quadrant de mestral de l’illa. L’arxiduc Lluís Salvador, el 1867, apunta que la Savina és un dels embarcadors de Formentera, especialment a l’estiu. Durant el s. XX, però, la Savina esdevengué la principal referència del transport i la comunicació de Formentera amb la resta d’illes i la península, prenent el lloc als altres ports que des de l’antiguitat i fins al s. XIX havien funcionat com a punts de sortida i arribada a Formentera, especialment el caló de s’Oli i l’estany des Peix, a sa Pedrera; es Caló, a la zona des Carnatge; s’Estufador, a la Mola, i l’àrea des Pujols i sa Roca Plana. A aquesta centralització del transport i les comunicacions a la Savina, hi va contribuir decisivament l’activitat salinera, que durant molts anys havia generat força activitat al voltant de la zona des Carregador, situada 2 km al NE. L’any 1897, l’Estat espanyol havia venut l’estany des Peix, lloc on tradicionalment fondejaven les embarcacions dels habitants de grans àrees del ponent de Formentera. Els nous propietaris, Borrás i Cia, seguint l’estela del nou impuls que havia adquirit la indústria de la sal, intentaren construir alguns circuits hídrics en la seua nova propietat. Aquesta iniciativa empresarial col·lidia amb els interessos dels formenterers que fondejaven a l’estany i, per això, l’empresa es veié forçada a compensar-los construint a la Savina dos dics amb esculleres, que foren acabats el 1901 i permeteren un perímetre d’aigües abrigades de 3,5 ha. A l’interior de la badia es construí un moll per a passatge, mercaderies i sobretot per a la càrrega de sal, en el punt on coincidien l’inici de la via que més endavant seria la PM-820 i la via del ferrocarril de l’empresa salinera. De l’any 1911 hi ha el projecte de construir un segon dic que sortiria de l’extrem N de l’illa de la Savina cap a llevant, que permetria ampliar la superfície d’aigua arrecerada. Aquest projecte no s’aplicà. El 1926 s’inaugurà el far de l’illa de la Savina, que entrà en funcionament junt amb altres balises de la zona des Freus. L’any 1928, any en què es declarà l’interès general del port, es documentava el deteriorament dels dics i les dificultats per al fondeig d’embarcacions a la Savina, i es redactaren plans de millora els anys 1929, 1932 i 1937, que tampoc no s’arribaren a executar. Tots aquestos projectes preveien l’ampliació del moll de càrrega i la construcció del dic des de la punta nord de l’illa de la Savina. Durant la postguerra, doncs, i els primers anys del turisme, les intervencions al port de la Savina es limitaren a la consolidació dels dos dics existents des de 1901. Un projecte de 1959, modificat el 1962 i el 1964, donà al port la faiçó amb què encarà el final del s. XX: s’amplià el moll de càrrega i passatge, es construí un moll vora mar entre aquest i el dic d’unió amb l’illa de la Savina, i s’allargà el dic de 50 m que sortia de l’illa de la Savina en direcció E-SE, el qual passà a tenir 144 m i tancà la badia allargant-se en direcció E. Aquest dic, conegut com s’Espigó, s’allargà encara 42 m el 1981. Els anys noranta del s. XX i la primera dècada del s. XXI el port sofrí dues grans remodelacions, centrades, però, en els serveis de terra i en l’ordenació de la badia interior. D’aquesta manera el port de la Savina comptava, el 2012, amb unes 6,1 ha de superfície marina arrecerada i amb unes 7,7 ha d’equipaments terrestres, entre els quals destacà, des de final de la dècada dels noranta del s. XX i fins a l’entrada en funcionament de l’Hospital de Formentera el 2007, un heliport per a l’evacuació de malalts. Part dels serveis del port es troben en mans d’empreses concessionàries: Marina de Formentera des de 1984 i Formentera Mar des de 1993, amb 114 i 90 punts d’amarratge respectivament. En paral·lel al desenvolupament portuari, la Savina fou dels primers indrets de Formentera a iniciar la seua transformació cap a nucli poblacional i turístic, afavorida pel potencial derivat de la seua condició de punt d’entrada a l’illa. L’industrial català d’origen anglès Bernard Cinnamond James ja en fou conscient quan es vinculà a l’illa la dècada dels anys vint del s. XX: amb l’ajuda de l’arquitecte Josep Alomar Bosch proposà un pla d’ordenació urbanística de la Savina, que fou aprovat per l’Ajuntament de Formentera el 1933 i que significava la primera eina de planificació urbana de l’illa. També el geògraf Joan Vilà i Valentí detectà el 1947 el “petit agrupament” d’edificis que s’havia constituït al voltant de l’embarcador. Aquest desenvolupament del nucli va seguir un patró lineal, a banda i banda de la carretera principal PM-820, en la llengua de terra que separa els estanys Pudent i des Peix, semblant a com Cinnamond havia previst. L’any 1950 hi havia documentades 35 famílies a la vénda parroquial de la Savina. El 1951 començà a operar el que més endavant es conegué com hostal La Savina, les instal·lacions del qual es vincularen des de 1968 al primer operador turístic que treballà regularment a Formentera: el Club des Argonautes, francès. Al llarg del s. XX el nucli havia anat prenent forma amb altres infraestructures, on destacaren les escoles de can Serra i can Teuet de sa Séquia, l’oficina de correus de can Guillemet o la que es conegué com Casa de s’Almadrava, engolida pel desenvolupament constructiu de final del s. XX. El darrer terç del s. XX s’aixecaren els emblemàtics establiments Bahía i Bellavista, que acabaren de definir l’aspecte del centre del nucli en el seu passeig marítim. A final del s. XX, els establiments turístics convivien ja amb abundants empreses de lloguer de vehicles i de serveis nàutics, mentre que el nucli creixia cap a gregal amb les instal·lacions de l’empresa Formentera Mar. Des dels anys quaranta d’aquell segle, la fesomia de la Savina s’havia vist determinada també per les infraestructures de caràcter militar: el dipòsit de combustible, edifici de secció triangular situat a la vora del mollet on desembarcava la tripulació dels hidroavions entre 1936 i final dels anys cinquanta; l’edifici dels telègrafs, conegut com la Casa des Fil, i sobretot el complex penitenciari de sa Colònia, operatiu entre 1940 i 1942 i que arribà a acollir més d’un miler de presos, la majoria polítics (camp de concentració de Formentera ). També la indústria de la sal afaiçonà marcadament la Savina: les places per a la sal, el carregador o Guafe, els magatzems, serveis i habitatges dels treballadors de les salines, etc. són algunes edificacions que o bé es varen anar adaptant progressivament als usos turístics, o bé varen ser esbucades. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments