Savina, dipòsit de la

Savina, dipòsit de la ARQUEOL Amb aquest nom es coneix la troballa d’un dipòsit d’objectes metàl·lics que, l’any 1910, es va realitzar quan es feia el traçat de la carretera entre la Savina i la Mola, a Formentera. El conjunt de peces estava format per una destral tubular amb anella lateral, una destral plana amb apèndixs laterals i un nombre indeterminat de lingots circulars de bronze.

Les primeres dades sobre aquella troballa les donà Artur Pérez-Cabrero, que a més parlà de “fondos de crisoles”, fent referència probablement als lingots circulars trobats. Els primers anys del s. XXI es conserva tan sols un d’aquestos lingots al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF); l’altre era a la col·lecció Vives Escudero, però es desconeix la seua localització, i la resta sembla que foren fosos per aprofitar el metall.

La destral tubular és feta amb motlle de dues valves. Les seues vores són còncaves i convergents cap al taló, el tall és lleugerament convex i té una vora robusta envoltant el buit d’emmanegament, que és de secció rectangular. Les cares presenten una petita nervadura central. És fabricada amb bronze amb un percentatge d’entre 90,68 i 91,58% de Cu i 7,56% d’Sn. Té unes mides de 14,2 cm de longitud, 63 cm d’amplada a la boca i 6,6 cm d’amplada al tall, i la seua conservació és bona. Les rebaves de fosa juntament amb les restes de terra que presentava al fons del tub pareixen indicar que la peça no s’havia utilitzat.

La destral plana d’apèndixs laterals és de forma trapezoïdal allargada amb les vores rectilínies convergents cap al taló i el tall marcadament convex; presenta un petit apèndix en forma de mugró a cada costat; és feta igualment amb motlle de dues valves. Les imperfeccions de l’acabat final de la peça a més de la rebava de fosa a la línia d’unió de les valves del motlle permeten suposar que aquesta peça tampoc no es va fer servir. Les seues mides són 15,4 cm de longitud i 4,6 d’amplada al tall. Fabricada amb bronze amb un aliatge d’entre 88,24 i 94,04 % de Cu amb 11,63% d’Sn.

El lingot conservat al MAEF és circular amb la cara superior convexa, la inferior plana i les vores irregulars i rugoses. Presenta nombrosos vacúols de les bombolles que es produeixen en vessar el metall fos al motlle. És fet amb Cu amb un percentatge del 99 %. Té 14 cm de diàmetre i un gruix màxim de 2,5 cm.

L’origen d’aquestes peces, sense descartar la possibilitat d’una producció local, s’ha de buscar a la regió costanera del SE peninsular. Les destrals amb apèndix lateral estan ben documentades a la costa d’Alacant, sobretot a Penya Negra de Crevillent o a la Fonteta, on s’han descobert motllos de fosa datables entre el 670 i el 635 aC. Aquest tipus de peces també foren fabricades pels indígenes a les altres illes, com demostren les troballes dels poblats de Torelló i Biniparratxet. Es tracta, per tant, de peces datables entre els s. VIII i VI aC que, probablement, foren utilitzades com a lingots, amb relació al valor del metall, en els intercanvis de les comunitats indígenes amb els seus vesins de les illes i de la costa peninsular. [AMO]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments