Santa Gertrudis de Fruitera

Santa Gertrudis de Fruitera GEO Poble de l´illa d´Eivissa que pertany al municipi de Santa Eulària des Riu. Té una extensió de 33,5 km2 i una població de 2.053 habitants segons dades de la revisió del padró de 2009. Limita al N amb Sant Miquel de Balansat, a l´O amb Sant Mateu d´Albarca, al SO amb Sant Rafel de sa Creu, al S amb Jesús, al SE amb Santa Eulària des Riu i a l´E i NE amb Sant Llorenç de Balàfia. El formen les véndes des Poble, de Cas Serres, de Cas Ramons, de sa Picassa, de Cas Savions, de Can Llàtzer, de Santa Maria, de Parada i de Fruitera.

Societat

Tradicionalment Santa Gertrudis de Fruitera ha estat una societat agrària, ocupada en una agricultura de secà encara que l´abundància de fonts i, en especial, el riu de Santa Eulària, ha permès des de sempre una agricultura de regadiu. Una forma d´aprofitament de l´aigua del riu és mitjançant les nombroses basses que es construïren al llarg de la seua llera; són petites rescloses fetes de pedra i argamassa amb la finalitat d´alçar el nivell de l´aigua i poder-la derivar fora del seu llit i obtenir importants extensions d´hort. Les basses de les quals es té memòria, de N a S, són: des Miquelí, des Passadís, de s´Escanyacà, des Porvoler, des Pont, d´en Serreta, d´en Pere Rafal, d´en Formiga, des Trull, de n´Andreu, des Ribes, Grossa, d´en Font, d´en Cantó i d´en Sopes. A començament del s XIX quasi han desaparegut totalment, bé per torrentades bé per la utilització de maquinària per netejar la malesa, i perquè amb els nous sistemes d´extracció d´aigua i la manca de cabal no s´han reparat les parets de les basses. La majoria d´hisendes del poble, com a bona part dels pobles del N de l´illa, eren dels propietaris que les cultivaven, tot i que un petit nombre eren de propietat de senyors de Vila que les donaven a cultivar en règim de majoral. La major finca del poble és Fruitera, que ha donat nom a una vénda i fins i tot nom al poble; tenia un petit oratori i era proverbial la grandària del seu safareig. Aquesta hisenda ha estat des de temps antics propietat de la família Llobet. La família Tur, de Vila, també havia posseït diferents hisendes, situades a la vénda de Cas Savions, com can Sopes, can Roig i es Pou des Cans. Encara a començament del s XXI posseeix can Carrasco, a la vénda de Santa Maria, amb un edifici ben singular. Una altra hisenda ben grossa i també propietat d´una família de Vila era sa Fontassa, a la vénda de Fruitera; en les seues terres hi ha la font que li dóna nom i de la qual els il·lustrats, a final del s XVIII, volien aprofitar les aigües per dur-les mitjançant una canonada a la ciutat d´Eivissa, segons un projecte de l´enginyer Pedro Grolliez de Servien , encara que finalment s´escollí un pou del coll de Portmany, a Sant Rafel de sa Creu. Sa Fontassa pertanyia a la família Palau, l´últim terç del s XIX fou venuda a Federico Lavilla i González de Turija, que la va perdre el 1907 a causa del fracàs de la companyia Minas de Ibiza, explotadora de les mines de s´Argentera, i passà a mans del comerciant i navilier Josep Roig Pijoan. Ca na Pujoleta, amb la casa a migjorn del temple parroquial, era propietat de la família Matutes i sembla que tots els béns de la parròquia i el grup de cases de la banda de ponent de la plaça havien pertangut a aquesta hisenda; d´aquesta finca també era el trull de ca na Pujoleta, la primera casa que es troba a mà esquerra sortint de l´església a la part de migdia. Una altra gran hisenda és can Vidal, de la família Roig, a la vénda de sa Picassa, que encara va créixer més quan hi uniren cas Iai; tenia trull i molí de sang. La botiga més antiga del poble és Can Pep Roig, que existeix des dels últims anys del s XIX i que durant molt de temps fou l´única del poble. A Ca sa Coixa, propietat de la família “Serreta”, la família Ferragut, procedent de Vila, hi muntà un estany i botiga abans de la Guerra Civil. Can Partit és una botiga oberta després de la Guerra Civil per la família Escandell. Durant la guerra i els primers anys de la postguerra, quan hi havia moltes dificultats per moldre gra, la gent del poble solia anar als molins d´aigua de Sant Miquel de Balansat i també a un molí de sang de can Puig de Dins, a la vénda de Cas Serres, a la partió amb Sant Rafel de sa Creu. A la postguerra hi havia els molins de gas pobre de ca n´Andreu, a la carretera, vora can Carrasco, i l´intent d´Antoni Planells “Reial” de muntar una màquina semblant, a la vénda des Poble. El primer cafè del poble fou el de Can Pep Roig i abans de la Guerra, a la planta baixa des Trull de ca na Pujoleta, Antoni Ferragut va obrir un altre cafè, que després de la contesa fou regentat per la família “Rei”, i que obria alguns dies a la setmana. També de la postguerra és Can Costa i a partir de la dècada dels anys setanta del s XX s´obrí en un local de ca n´Escandell el restaurant Santa Gertrudis. La primera escola funcionà en una casa vora ca n´Escandell, on a començament del s XX en Pep de na Gertrudis ensenyava les primeres lletres, mentre esperava el seu ingrés a la guàrdia civil. També s´impartia costura —primeres lletres— per a al·lotes en un local de can Pep Roig. L´escola nacional fou creada el 1917 i l´Ajuntament de Santa Eulària des Riu llogà una de les cases de ca n´Escandell, vora les futures escoles, i al porxo s´impartia classe; la resta era habitatge per al mestre. Les escoles velles foren una iniciativa de l´inspector d´educació en cap de Balears, Joan Capó Valldepadrines, que aconseguí que en una “magna assemblea de batles de les Balears” (1926) s´acordàs aixecar més de 500 escoles unitàries. L´Ajuntament comprà un solar de la hisenda de can Serreta i el 1930 l´arquitecte Guillem Forteza Pinya va redactar el projecte; l´any següent se n´iniciaren les obres i el 1934 es pogueren inaugurar. Les noves necessitats d´escolarització varen fer que a començament dels anys cinquanta s´obrís una escola al puig d´en Cristòfol, casa propietat de Joan Roselló “Canals”, que hi atenia els al·lots dels voltants: de les véndes de Cas Serres i de Fruitera, principalment. A la darreria dels cinquanta fou necessari llogar un local de ca n´Escandell, a la plaça del poble, que durant un lustre va atendre els al·lots més petits. Després, per iniciativa dels pares, s´aixecaren dues aules més al pati de les escoles, amb la qual cosa passà a tenir quatre unitats. Amb l´habilitació de diversos espais, a final dels anys setanta ja eren vuit les unitats escolars del poble. El 1986 s´inauguraren les escoles noves. La fusteria del poble era a can Pep Roig, que existia des de final del s XIX. A la vora hi havia la ferreria de cas Ferrer des Puig, una altra de les cases més velles del poble. La roba, la cosien a ca n´Escandell. El considerat millor picapedrer del poble era en “Savió”, mestre d´obres que després aixecà importants cases a la ciutat d´Eivissa. Els anys cinquanta del s XX s´instaurà una cooperativa agrícola per a la compra de fertilitzants i comercialitzar els productes del camp; era presidida per Joan Roselló “Canals” i el secretari era Josep Torres “Pereta”; no va tenir gaire èxit. La dècada dels seixanta Joan Roig “Serreta” i Joan Serra “Miquelet” posaren en marxa les conserves d´albercocs secs en un magatzem de Ca sa Coixa, iniciativa que durà uns anys. Els darrers anys del s XX i a començament del XXI Santa Gertrudis de Fruitera ha augmentat la població de manera ingent, amb la urbanització i la parcel·lació de les hisendes de ca na Pujoleta i des Puig. Dins del camp de l´hoteleria i el turisme, cal apuntar l´important nombre de restaurants, així com dos establiments d´agroturisme, Can Marquet, a la vénda de Parada, i Cas Gasí, a la de Cas Serres. L´any 1973 a la plana d´en Vidal, a la vénda de sa Picassa, un grup sindical de colonització, amb la participació d´una dotzena de socis, instal·là la Granja Santa Gertrudis. Importaren unes 500 vaques de raça frisona productores de llet, d´Holanda i algunes d´Anglaterra. L´any 1983 se´n va fer càrrec l´Agrupació Hotelera Doliga, del grup d´empreses Matutes; aquesta granja produeix llet per a la venda i per a l´elaboració de formatge, i els vedells es venen com a carn. A començament del s XXI compta amb unes 150 vaques i, a més de can Vidal, la granja conrea altres hisendes per a la producció de farratges per a l´alimentació dels animals. Una altra iniciativa empresarial, començada l´any 1998 per Joan Lluís Ferrà, és Companatge, situada a l´antiga hisenda de can Caus, a la vénda de Santa Maria, empresa transformadora de productes lactis com formatge procedent de la llet d´una cabanya d´unes 800 cabres i unes 450 ovelles. També té indústria càrnia que, a més de comercialitzar carn fresca, elabora productes de la matança típica eivissenca; compta també amb botiga i restaurant. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments