Santa Eulària des Riu, municipi de

Santa Eulària des Riu, municipi de GEO Terme municipal de l´illa d´Eivissa, de la qual ocupa tot el sector oriental i sud-oriental. El formen els pobles de Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis de Fruitera, Jesús, es Puig d´en Valls i la població del mateix nom, Santa Eulària des Riu. Limita al N amb el terme de Sant Joan de Labritja, a l´E i al SE amb la mar, al NO amb el de Sant Antoni de Portmany i al SO amb el d´Eivissa. La superfície del municipi és de 153,48 km2 (28 % de tota l´illa), cosa que fa que sigui el segon de major extensió després del de Sant Josep de sa Talaia. Té una longitud de costa de 46,2 km, un 22 % de la d´Eivissa, que s´estén des des Raig, al límit amb Sant Joan, fins a la punta des Andreus, a la badia de Talamanca, que ja pertany al municipi d´Eivissa. El seu territori inclou alguna illa com Tagomago i altres de més petites, com les illes de Santa Eulària, sa Galera des Canar o es Lladons. El municipi de Santa Eulària des Riu es creà amb el règim liberal vigent a l´Estat espanyol entre 1810 i 1814, tornà a ser reconegut durant el Trienni Liberal (1820-1823) i quedà definitivament instaurat el 1833. La seua superfície es basa en la del quartó de Santa Eulària o del Rei. El centre administratiu, amb la seu de l´Ajuntament, és el poble de Santa Eulària. A més, al terme municipal es localitzen altres nuclis de població com les zones turístiques des Figueral, Cala Llenya, es Canar, s´Argamassa i Cala Pada, Cala Llonga i sa Roca Llisa. També hi destaquen urbanitzacions i altres nuclis de població com Can Fornet, Can Pep Simó, Ca na Negreta i ses Torres, al poble de Jesús; Can Negre i Can Cabrit, as Puig d´en Valls o la urbanització Siesta (als peus del puig d´en Fita), Can Marçà o Can Poll, al poble de Santa Eulària. Són festes tradicionals al municipi el 12 de febrer (Santa Eulària), el primer diumenge de maig, el tercer diumenge de maig (festes des Puig d´en Valls), el 10 de juliol (Sant Cristòfol, as Canar), el 15 d´agost (la Mare de Déu d´Agost, a cala Llonga), el 8 de setembre (festivitat de Jesús), el 4 de novembre (Sant Carles) i el 16 de novembre (Santa Gertrudis).

Geografia
Geomorfologia
Dins del terme municipal hi ha una àmplia varietat de paisatges. Hi ha àrees planes destacades que han estat explotades agrícolament. Per la seua fertilitat i extensió cal apuntar la plana al·luvial formada pel riu de Santa Eulària. També són importants el pla des Figueral i el de Morna i Atzaró, al poble de Sant Carles. Santa Gertrudis també té extenses planes, com una part del pla Roig i les planes d´en Vidal i d´en Guasch. Finalment cal apuntar la part del pla de Vila que pertany a aquest municipi, amb una rica horta quan l´agricultura era la principal font de riquesa de l´illa d´Eivissa, conreat intensament per la qualitat de les seues terres i l´existència d´aigua a uns nivells freàtics situats a molt poca profunditat. A l´extrem del municipi i fent partió natural amb el municipi de Sant Joan de Labritja es troba la serra de sa Mala Costa; d´E a O hi ha les elevacions del puig de Mar (233 m i molt proper a la costa), sa Mola (382 m) i es puig Gros (398 m); cap al SO hi ha sa Torreta o puig des Fornàs (416 m), el més elevat de tota la serra i també del municipi. Al S i SE de Sant Carles de Peralta destaca el puig de s´Argentera, que dóna pas a la plana de s´Argentera, que s´estén fins a la mar per Cala Nova i es Canar. La línia divisòria amb Sant Joan continua en direcció S, passant a ponent del puig d´Atzaró (208 m). Després la divisòria agafa la direcció NO, es dirigeix cap a sa Talaia de Sant Llorenç (278 m) i continua cap a la plana d´en Vidal fins arribar al puig d´en Bassetes (257 m); travessa el pla Roig i es dirigeix cap a la serra des Forn Nou, que fa divisòria amb el municipi de Sant Antoni de Portmany; l´elevació més destacable és sa Torreta (348 m). En direcció S la divisòria es dirigeix cap a Sant Rafel de sa Creu i, seguint el camí Vell de Sant Mateu, arriba al puig de na Ribes, on se situa el monument al Sagrat Cor de Jesús; després agafa direcció cap a ponent fins al puig d´en Negre i deixant es Puig d´en Valls i Jesús al N la línia acaba a la punta des Andreus, a la badia de Talamanca. També pel que fa a l´orografia, cal apuntar el massís del puig d´en Ribes, al N del nucli de Santa Eulària, que assoleix els 221 m. Al SO del mateix poble hi ha el puig d´en Pep (204 m) amb altres elevacions menors properes, zona que ha estat fortament urbanitzada. A cala Llonga hi ha es Castellar (220 m), que la tanca pel SO. A la llarga línia del litoral del municipi hi ha molts de tipus de costa: al NE, la costa de Sant Carles de Peralta és espadada, ja que és l´extrem de la serra de sa Mala Costa, que té únicament la desembocadura del torrent des Figueral que forma la platja del mateix nom; després ve la costa de s´Albadar , que és la part de mar del puig d´en Mateu; continua la costa d´esglaó de ses Eres Roges i es Pou des Lleó. Al S hi ha la costa del cap Roig, amb tallserrats i inaccessible per terra. En direcció SE predomina la costa baixa i d´esglaó amb diverses platges, com les cales de Boix i Mestella . Seguidament ve una costa de penyals fins arribar a cala Llenya, amb una platja ben extensa; tot seguit hi torna a haver una costa d´esglaó interrompuda per platges com cala Nova i es Canar. Al S des Canar la costa s´eleva fins arribar a la punta Arabí, amb penya-segats que arriben als 20 m d´altitud. A continuació s´entra en la costa del poble de Santa Eulària, per la vénda d´Arabí, amb costa baixa que combina zones d´arena, com s´Argamassa, cala Pada o s´Estanyol, amb altres on hi ha un petit esglaó de pocs metres d´altura, com la punta des Faralló i, arribant a la vila de Santa Eulària, la punta de s´Església Vella amb una elevació d´una quarantena de metres; tot seguit ve el front marítim del poble, en un temps rocallós però que ha estat profundament modificat per la mà de l´home, ja que s´hi han fet el port esportiu, la platja i el passeig Marítim. Després es troba la desembocadura del riu de Santa Eulària, amb la punta des Nedadors amb acumulacions naturals d´arena; en direcció N-S segueix un llarg tram de penya-segats que poden arribar als 200 m d´altitud en alguns punts del cap des Llibrell, que tanca cala Llonga per migjorn (únicament es troben en aquest tram els petits calons de s´Alga i cala Blanca o la profunda cala Llonga, desembocadura del torrent del mateix nom i el 2011 nucli turístic important); a continuació apareix l´escarpat salt d´en Serrà i el front marítim de la vénda de Cala Llonga de Fora, on destaca la urbanització de sa Roca Llisa, i amb penya-segats però amb algunes petites raconades (cala Olivera, cala d´Espart o s´Estanyol) s´arriba al cap Martinet i la punta des Andreus, que és l´extrem S del municipi on s´inicia la badia de Talamanca, amb la platja ja dins el terme municipal d´Eivissa.

Hidrografia
Al municipi de Santa Eulària hi ha el corrent fluvial més important de l´illa i l´únic que rep el nom de riu, el riu de Santa Eulària (Santa Eulària, riu de ), que permet regar una quantitat important de terres fèrtils. També ha estat emprada la seua força per moure molins fariners. L´aprofitament de l´aigua ha fet que s´aixecassin petites rescloses a la llera del riu; únicament al poble de Santa Gertrudis hi havia almenys 15 basses amb la finalitat d´alçar el nivell de l´aigua i poder regar importants extensions de terra. Aquestes petites obres d´enginyeria hidràulica han anat desapareixent a causa de la manca de manteniment, de les torrentades i per la utilització de maquinària pesant en la neteja del riu. Té una conca fluvial de 94,43 km2; l´afluent més important d´aquest riu és el torrent de Labritja (Labritja, torrent de ), que neix al poble de Sant Joan de Labritja i que s´uneix al riu de Santa Eulària en el pas de sa Llosa, a la vénda des Novells i es Trull d´en Vic, per la qual cosa el recorregut que fa per terres de Santa Eulària és ben curt. L´altre curs d´aigua més important és la séquia Llavanera (Llavanera, sa ), que neix al S de Sant Mateu d´Albarca i, després de travessar Santa Gertrudis de Fruitera i Jesús, arriba al pla de Vila i passa a alimentar el circuit hidràulic de les feixes des Prat de ses Monges; té una conca de 57 km2; hi aporten les seues aigües el canal de Fruitera i el torrent de ses Planes. Hi ha també una quantitat important de torrents que desemboquen directament a la mar, que formen canalades importants per a l´ús agrícola; de N a S són els següents: el torrent des Figueral i de sa Timba; el torrent des Coix, que desemboca a cala Llenya; el torrent de s´Argentera o d´Arabí, amb una conca de 22 km2, compta amb una important plana fluvial i desemboca a la platja de s´Estanyol; el torrent de Cala Llonga, que recull les aigües del canal de sa Gravada i desemboca a la platja del seu nom, té una conca de 13 km2. A cala Olivera i cala d´Espart, hi desemboquen dos torrents curts. Molts d´aquestos torrents acostumaven a portar aigua tot l´any, però la sobreexplotació dels aqüífers ha fet abaixar el nivell freàtic. [BMC]

Demografia
El padró municipal d´habitants, l´1 de gener de 2009, fixava una població de 31.314 habitants, la qual cosa significa un increment considerable, 950 persones (un 3,1 %), respecte de les dades de 2008 (30.364 habitants). La població de Santa Eulària representa un 24,17 % del total de la població eivissenca (129.562 habitants). Les dades del padró de 2009 permeten fer-ne una anàlisi més profunda. El 2009, el municipi comptava amb una població de 31.314 habitants. Sa Raval o la Vila, mots populars amb els quals es coneix el poble que fa funcions de capital del terme (Santa Eulària), concentra la meitat de la població. Hi destaquen en segon lloc els pobles de Jesús i des Puig d´en Valls, amb una població relativament important atesa la seua inclusió en l´àrea d´expansió de la ciutat d´Eivissa, dins de la qual realitzen una important funció residencial. Una visió del model de poblament per tot el terme municipal i per pobles, la dóna la taula de la pàgina següent. D´aquesta població, un 73,26 % viu agrupada en un dels diversos nuclis de població del municipi, mentre que només un 26,74 % ho fa de forma dispersa, seguint el model tradicional de poblament rural pitiús. Com es pot observar, només el poble de Santa Gertrudis de Fruitera té una població dispersa notable, un 80,95 %, tot i el procés d´urbanització que s´hi ha donat els primers anys del s XXI. Les dades vénen a corroborar que el model tradicional de poblament pitiús s´està capgirant en pro de l´agrupament residencial en nuclis tradicionals, de nova aparició o en zones turístiques i residencials alhora. Així mateix, els 31.314 habitants de 2009 representaven una densitat de població de 204 habitants/km2, la segona xifra més alta de l´illa després de l´atapeït municipi d´Eivissa i propera a la mitjana de la pitiüsa major (226,27 habitants /km2). Pel que fa a la composició demogràfica per edats, de la taula de la pàgina següent es pot extrapolar la gran importància de la població adulta (73,99 %), especialment la que es troba entre els 30 i els 34 anys (10,06 %) i entre els 35 i 39 (9,62 %); també hi destaca la població jove (14,48 %). Quant a l´origen de la població del terme municipal, hi ha un importantíssim percentatge d´habitants que no tenen la ciutadania espanyola (26,49 %), símptoma de la trobada d´una immigració adulta i anciana del centre i el nord d´Europa des de fa unes dècades, amb l´arribada massiva recent d´immigrants de l´Amèrica Llatina i del Magrib. Pel que fa al lloc de naixement dels habitants del terme municipal, es pot apreciar a la taula annexa l´alt nombre de persones nascudes fora de les illes Balears i de l´Estat espanyol. I és que la immigració arribada a Santa Eulària ha estat molt alta des dels anys setanta del s XX, i encara hi viu bona part dels que hi arribaren. Només 4 de cada 10 habitants són nascuts a les Balears. Especialment s´ha de destacar que, del total de la població, tan sols un 15% dels empadronats el 2009 ha nascut al mateix terme municipal. Amb aquestes dades a la mà no són d´estranyar les dificultats d´integració de bona part de la població del municipi atès que no té la llengua catalana com a pròpia i a les inexistents o insuficients polítiques d´integració lingüístiques i culturals. Finalment, cal ressaltar l´evolució recent de la població empadronada al municipi. Tal com es pot comprovar a la taula de més amunt, el creixement demogràfic ha estat considerable entre els anys 1996 i 2009, ja que s´ha passat dels gairebé 20.000 habitants a poc més de 31.000 (un augment del 36 %) en només dotze anys. Dins aquest període, tots els anys excepte un registren increments en l´empadronament, tot i que destaca l´augment d´un 8 % entre 2000 i 2001, o de més d´un 7 % entre 2007 i 2008. Es tracta d´una tendència d´acord amb la realitat insular, encara que amb un nivell de creixement lleugerament superior i només inferior al del ritme del terme de Sant Josep de sa Talaia.

Activitats econòmiques
Les activitats primàries tenen un pes productiu i ocupacional escàs en el terme municipal, seguint la pauta de les darreres dècades a l´àmbit insular. Malgrat que un alt percentatge de l´extensió del municipi és sòl rústic, bona part d´aquest sòl consisteix en terres de cultiu abandonades o en extensions de bosc que van colonitzant antigues àrees conreades. També s´ha de destacar que una proporció important de les terres en explotació ho estan per pagesos amb una altra activitat principal. No obstant això, les activitats primàries es veuen estalonades amb la presència de la Cooperativa Agrícola Santa Eulària des Riu (fundada el 1951 i amb les instal·lacions a Can Marçà). La majoria de les terres agrícoles estan destinades a cultius de secà. El reguiu predomina en àrees properes al riu de Santa Eulària i en algunes finques disperses, que extreuen l´aigua del nivell freàtic mitjançant perforacions; a més hi ha els tradicionals horts (tancons) en molts d´habitatges. Algunes d´aquestes explotacions han introduït els primers anys del s XXI l´activitat de sembra d´espècies vegetals de viver. A més, el Consell d´Eivissa hi té localitzada la Finca d´Experimentació Agrària de Can Marines (Santa Eulària). Pel que fa a les activitats secundàries, el municipi de Santa Eulària en concentra de diversos tipus. D´una banda, destaquen les pedreres actives de Can Planes (d´argila), actives i en regeneració com la de ses Planes (a Jesús), o abandonades com la des Cap Roig. Mereix una menció especial l´explotació minera de galena argentífera a s´Argentera (Sant Carles), documentada ja en l´edat mitjana, i a cavall dels s XIX i XX, que ha deixat importants restes industrials, una part de les quals foren declarades BIC. També s´ha de ressaltar l´important paper a l´àmbit insular que jugaren els molins fariners que hi havia al peu del puig de Missa. D´altra banda, s´hi localitzen diversos polígons industrials amb una funció transformadora o emmagatzemadora, com és el cas del de Ca na Palava. Però la característica més genèrica és la dispersió de les activitats industrials a la vora de les principals carreteres que hi ha al municipi. Sobre les activitats terciàries, convé destacar les relacionades amb el turisme: l´Ajuntament disposa de quatre oficines d´informació turística. A més, a l´estiu s´hi estableixen quatre mercats estacionals o d´artesania i hi ha disset punts de lloguer de cotxes. L´oferta d´allotjament del municipi està composta pels establiments, categories i nombre de places del quadre de l´esquerra. L´oferta de restauració hi és present a través d´uns 150 restaurants.

Comunicacions, transports i serveis
Quant a vies rodades, el terme municipal compta amb diverses carreteres importants a l´àmbit insular: la C-733, que connecta la ciutat d´Eivissa amb Portinatx i que té un ramal (la PM 810) que arriba a la vila de Santa Eulària i continua fins a Sant Carles, i la PM 804, que enllaça la capital insular amb Sant Miquel de Balansat. Entre les municipals destaquen la PM 810-1, que condueix de Jesús a Santa Eulària passant per cala Llonga; la que va des de Sant Llorenç de Balàfia a Sant Carles de Peralta; la que transcorre entre Santa Eulària i es Canar; la PMV 802-2, que enllaça Sant Rafel de sa Creu amb la carretera de Portinatx; bona part del camí Vell de Sant Mateu (PM 804-1, que passa pes Puig d´en Valls). A més, hom destaca el camí Vell de Santa Eulària, via estreta asfaltada, i la resta de camins que connecten nuclis i àrees de menor entitat. En el cas de Santa Eulària convé destacar els ponts que passen pel tram final del riu, en arribar a la vila: el pont Vell i el pont Nou, de 1918, i un de posterior, construït el 2003. Tots els nuclis principals del terme estan connectats amb la ciutat d´Eivissa amb línies d´autobusos. Del poble de Santa Eulària només surten línies cap a Cala Llonga, Cala Llenya, la urbanització Siesta (Can Fita) i es Canar. Fora del terme municipal, la vila del riu està connectada amb Sant Antoni, Portinatx, sa Cala de Sant Vicent i l´aeroport. Les freqüències programades són desiguals entre l´estiu i l´hivern. El municipi compta amb un port esportiu situat a Santa Eulària, construït entre els anys 1980 i 1990, conjuntament amb una remodelació de la façana marítima de la badia de Santa Eulària. El port és de gestió privada i té com a fonament l´activitat nàutica d´esbarjo i diferents serveis com un varador, locals de restauració i oci i botigues, tot edificat sobre l´antic mirall d´aigua de la badia. A part d´aquesta instal·lació, el municipi compta amb diversos punts d´atracament per a embarcacions que enllacen Santa Eulària amb les principals platges turístiques, el port d´Eivissa i Formentera. Molts de punts de la costa de Santa Eulària disposen de varadors per a recer d´embarcacions petites. A més de la seu municipal, l´Ajuntament compta amb oficines a cada parròquia. A la vegada hi ha els següents serveis culturals i juvenils: el Palau de Congressos i l´Auditori, una biblioteca municipal, dos punts joves (centres d´esplai per a la joventut), un centre d´informació juvenil, una escola municipal de música, una escola municipal de formació i el centre cultural des Puig d´en Valls. S´ha de recordar la importància que tengué el Teatre Espanya, a Santa Eulària, espai que es va rehabilitar i que es va reinaugurar el desembre de 2010 i en el qual hi hagué l´únic cinema amb què ha comptat el municipi, que torna a tenir programació cinematogràfica. Els serveis educatius hi són presents amb set col·legis públics, un institut d´ensenyament secundari, una escola d´adults i cinc guarderies, a més d´una escola de la comunitat anglòfona, majoritàriament. Els cossos de seguretat estan representats amb la policia local (que compta amb una caserna central i tres dependències més), un cos de voluntaris de Protecció Civil i una caserna de la Guàrdia Civil. Els serveis sanitaris hi són presents amb diversos centres de salut i quatre farmàcies. Pel que fa a la pràctica esportiva, hi ha instal·lacions esportives municipals a cada població, entre les quals destaquen el pavelló municipal de Santa Eulària i el camp municipal de futbol i les pistes d´atletisme. Són remarcables l´equip de bàsquet femení des Puig d´en Valls, patrocinat pel Palau de Congressos (que la temporada 2010/2011 continua a la Divisió d´Honor espanyola i ha jugat competicions esportives europees) i la històrica Penya Esportiva de Santa Eulària, club de futbol que milita a la 3a divisió.

Ordenació del territori
Des del punt de vista territorial i urbanístic, el document de referència al municipi són les Normes complementàries i subsidiàries del planejament (2008), que regiran mentre no sigui reformat el Pla general d´ordenació urbana (PGOU). Des del punt de vista patrimonial són importants els béns d´interès cultural (BIC) del puig de Missa (on hi ha l´església de Santa Eulària, del s XVI), l´església de la Mare de Déu de Jesús (s XV), l´església de Santa Gertrudis de Fruitera (s XVIII) i l´església de Sant Carles de Peralta (també, del s XVIII). A més, s´hi localitzen els equipaments de la casa-museu del pintor Laureà Barrau i el Museu d´Etnografia d´Eivissa. El conjunt d´edificacions contemporànies de la urbanització de Can Pep Simó (Jesús) també han rebut la categoria de BIC. Convé destacar la torre d´en Valls o de Campanitx (torre de defensa i vigilància costanera, a Sant Carles). Jaciments arqueològics importants són els del puig de ses Torretes (cala Llonga), el del cap des Llibrell (també a cala Llonga), l´aqüeducte romà i les restes de l´almadrava de s´Argamassa (Santa Eulària), l´assentament rural de can Fita, alguna torre predial, els conjunts rurals d´Atzaró i de Morna (Sant Carles), el far de l´illa de Tagomago, entre altres elements. Territorialment, el municipi de Santa Eulària des Riu compta amb un bon seguit de zones turístiques, com és el cas des Figueral, es Pou des Lleó (o canal d´en Martí), cala de Boix, cala Mestella, cala Nova, cala Llenya, es Canar, cala Martina, s´Argamassa i cala Pada, la vila de Santa Eulària, cala Llonga i s´Estanyol. Aquestes zones engloben la majoria de platges del municipi, encara que n´hi ha altres sense desenvolupament urbanístic ni oferta turística, a més d´altres zones de bany. [MCL]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments