Sant (o Son) Gelabert

Sant (o Son) Gelabert TOPON Nom de lloc que el s XXI encara s´usa popularment sobretot per donar nom a un dels camins que va de Corona cap a Albarca. Aquest topònim apareix documentat fins a la primeria del s XVII com “Son Gelabert”. Aquesta forma son, molt usual a la toponímia de Mallorca i de Menorca, està formada per la contracció de l´antic demostratiu ço i l´article personal en, és a dir, vol dir ‘això d´en´. De la família Gelabert a Eivissa se sap que havia tengut entre la darreria del s XVI i la primeria del XVII importants possessions a l´illa, com el rafal de na Gelaberta, una de les véndes de la parròquia de Corona, i prop de can Puvil, tirant cap as Cubells, a la vénda de Cas Serres de Sant Josep de sa Talaia, hi ha la font Gelaberta . El canvi de son a sant s´explica perquè, a diferència de les dues illes esmentades, la primera forma ha tengut poc ús toponímic a les Pitiüses, encara que hi ha documentades formes com “en so de sa Reial” (s XVI) o expressions com “en so des meu” (en sentit de ‘dalt terra meua´). És fàcil que l´ús popular derivàs cap a Sant Gelabert, i més tenint en compte, d´una banda, que en el dialecte del català parlat a les Pitiüses la t final de sant no es pronuncia i, d´una altra, l´abundància de topònims d´origen religiós tant a Eivissa com a Formentera. [JAR]

Descàrregues

Col·laboradors