Sant Rafel de sa Creu

Sant Rafel de sa Creu GEO Poble de l´illa d´Eivissa, del terme municipal de Sant Antoni de Portmany. Situat al centre de l´illa, ocupa una extensió d´uns 35,5 km2. Segons el padró municipal de 2009, tenia una població de 2.137 habitants. Limita al N amb Sant Mateu d´Albarca, al NE amb Santa Gertrudis de Fruitera, a l´E amb Jesús, al SE amb es Puig d´en Valls, al S amb Sant Jordi de ses Salines i el municipi d´Eivissa, al SO amb el poble de Sant Josep de sa Talaia i a l´O amb el de Sant Antoni de Portmany. Deu el seu nom a la parròquia que el conforma sota l´advocació de l´arcàngel sant Rafel. El poble inclou les véndes de sa Bassa Roja, Forca, es Fornàs i sa Creu.

Geografia

Espai físic

El territori del poble de Sant Rafel de sa Creu està constituït fonamentalment pels sectors més interiors de tres grans unitats de relleu disposades a la part occidental de l´illa. Pel SE, abasta una part de l´àrea més interior del pla de Vila i pel NO, la part interior de l´extens pla de Portmany. Aquestos dos plans entren en contacte a Sant Rafel, fet que és més visible al coll de sa Creu, a uns 115 m d´altitud, punt on conflueixen diferents vies de comunicació, d´aquí el nom de sa Creu, en el sentit de cruïlla, on s´assenta el nucli principal del poble.

D´altra banda, l´eix bàsic d´elevacions, situat a la meitat S del poble, pertany al sector nord-oriental del conjunt muntanyós que s´estén per la zona central i sud-occidental de l´illa i, en la seua part central, forma l´extensa vall per on circula el torrent des Fornàs, que travessa d´O a E la vénda que li dóna nom. S´articula a partir del puig de sa Pega o des Merlet (403 m), en què se situa un vèrtex geodèsic, iniciant el tram d´elevacions que, d´O a E, tanca el poble i la vall des Fornàs per la part de migjorn. Són la serra de sa Murta, que assoleix els 350 m d´altura, la serra d´en Font (341 m), la serra de sa Vinya Llarga o serra Llarga (302 m) i, en direcció SE, els cims que formen la Granada (310 m), que continua cap a llevant incloent la serra de Can Jaume (277 m) i la serra de Can Simon Gall (173 m).

Entre la Granada i el puig des Collet (268 m), al N, circula d´O a E el torrent o canal de la Granada, que baixa de sa vinya Llarga i conflueix amb el torrent d´en Capità en el punt on limiten els pobles de Sant Rafel i des Puig d´en Valls i el municipi d´Eivissa.

El puig des Fornàs (270 m), situat al N del puig de sa Pega, fa de nexe amb el tram d´elevacions que tanca la vall per tramuntana i separa la vénda des Fornàs de la de sa Creu. El formen, en direcció SO/NE, el puig des Savinar (297 m), la serra d´en Gaspar de sa Barda, que en la seua part més elevada, al Cap de sa Serra, assoleix 314 m, i el puig de Beniferri o d´en Cardonet (295 m); continuant cap a l´E, el puig de na Parentona (268 m) i, al seu SO, la serreta d´en Palau (203 m), la qual gairebé tanca pel llevant la sortida de la vall des Fornàs.

El terreny va perdent alçada cap al N, on se situen les terres de la vénda de sa Creu, fins a les àrees interiors del pla de Portmany, que constitueixen la part central i de ponent de Sant Rafel. El coll Blanc, situat a 236 m entre el puig des Fornàs i el puig des Savinar, comunica es Fornàs amb la vall tancada pel SO pel puig des Fogueró (256 m), per on circula de S a N el torrent des Fumeral. Entre la serra d´en Gaspar de sa Barda i el puig de na Parentona hi ha el pas que comunica amb la zona de Beniferri.

A ponent de la meitat N del poble, es configura una àmplia zona amb un relleu pla i sòls de certa fondària: correspon a la zona de Cas Arabins i de sa Bassa Roja, aquesta darrera integrada a la vénda del mateix nom. La tanca, cap al N, l´àrea de sa Tallada, que limita amb els pobles de Sant Mateu d´Albarca i de Santa Gertrudis de Fruitera, i per la banda de llevant, i en primer terme, el conjunt format pel puig d´en Jaume (168 m) i el puig d´en Lluc (165 m) i, en direcció SE, el puig d´en Nicolau (140 m), el puig d´en Llorenç (135 m) i el puig d´en Cosmi (138 m). Entre aquestes elevacions es formen les collades que separen el pla de Vila del pla de Portmany.

El terreny descendeix en sentit SE fins a arribar a les parts més interiors del pla de Vila, corresponents a la vénda de Forca.

Climatologia

Com a la resta de les illes Pitiüses, el clima d´aquest poble és mediterrani, amb tendència cap a l´aridesa. No obstant això, el territori que ocupa dins la geografia de l´illa d´Eivissa fa que hi hagi algunes particularitats climàtiques. Sant Rafel es troba a l´interior de l´illa i entre els dos principals conjunts d´elevacions, es Amunts i les muntanyes de Sant Josep, cosa que provoca l´increment dels valors de les oscil·lacions tèrmiques, amb una temperatura mitjana anual que se situa al voltant de 16-17º C. Quant a les precipitacions, la mitjana anual està entorn dels 400 mm, que augmenta fins als 500 a la vénda des Fornàs, on es localitzen les principals elevacions del poble.

Hidrografia

La xarxa hidrogràfica superficial s´estructura bàsicament en tres grans zones.

A la part de ponent del poble, circulen el torrent de sa Bassa Roja i el des Fumeral; els dos són afluents que constitueixen les principals aportacions per l´esquerra del torrent de Buscastell, fora ja del territori de Sant Rafel.

El torrent de sa Bassa Roja transcorre pel NO i està format per dos ramals: d´una banda, pel S, el torrent d´en Lluc Gasparó, conegut també amb el nom de canal d´en Bonet, que neix prop del nucli parroquial i, en direcció NO, discorre en paral·lel i a ponent de la carretera de Sant Rafel a Corona i recull les aigües de les planes circumdants; d´una altra banda, pel N, el torrent o canal d´en Costa, que neix entre el puig d´en Frit i sa Llisana d´en Pere, a Sant Mateu, descendeix cap al S i passa per Santa Gertrudis abans d´entrar a la vénda de sa Bassa Roja. Quan es troben els dos ramals, el torrent de sa Bassa Roja es dirigeix a ponent i, fent de partió amb la vénda de sa Creu, entra al poble de Sant Antoni.

A l´O del poble, el torrent des Fumeral endega les aigües de la comarca del mateix nom i també les d´un sector del pla de Portmany, transcorre de S a N i una bona part del seu tram fa de límit amb el poble de Sant Antoni abans de desembocar al torrent des Baladre, nom amb el qual es coneix el tram del de Buscastell quan arriba al pont de Forca. El torrent de Beniferri també baixa cap al N, en el seu cas des del puig del mateix nom.

L´altra gran zona hidrogràfica s´estructura a través del torrent des Fornàs que, a causa del fort pendent del relleu, excava un profund solc en el terreny. Neix al coll des Rossellons, a 190 m d´altitud, i circula de ponent a llevant per la part central de la vénda del mateix nom fins a penetrar en el pla de Vila. Travessa la carretera de Sant Antoni al pont de sa Coma per, tot seguit, entrar a la parròquia des Puig d´en Valls, on rep el nom de torrent de ses Dones, abans d´abocar les seues aigües a la séquia de Can Manyà. Actua com a eix vertebrador de les diverses canalades que endeguen les aigües dels vessants interiors que envolten la vall: per la part de tramuntana, el canal des Fornàs, el canal de Can Tieta i el canal de sa Trona; per la part de migjorn, el canal de ses Oliveres, el canal des Garrovers i el canal de sa Coma. Pel torrent des Fornàs circula aigua tan sols en temps de pluges abundants.

El torrent de Can Mosson o de s´Hort d´en Lluc, nascut al vessant SE del puig de Sant Rafel o de sa Creu de Portmany, és l´eix principal de les aigües superficials que es localitzen dins la vénda de Forca, endegades per algunes canalades i petites torrenteres; recull les aigües que circulen pel torrent de Can Negre i el torrent Fondo, provinents dels vessants N de les elevacions que separen aquesta vénda de la des Fornàs, i finalitza el seu recorregut a la séquia Llavanera, vora el camí Vell de Sant Mateu. Hi ha també el canal d´en Parra que transcorre en direcció SE.

Al N de la vénda, el torrent de s´Hort Nou agafa el nom de la hisenda que adaptà el territori per a l´agricultura aprofitant la séquia Llavanera.

D´altra banda, el torrent de la Granada baixa en direcció O-E pel vessant S de la serra de sa Vinya Llarga i actua d´afluent del torrent d´en Capità, fora ja dels límits des Fornàs, en el seu recorregut pel pla de Vila.

Arreu del territori es comptabilitza una important quantitat de pous i fonts tradicionals, la qual cosa dóna constància de l´existència d´una circulació regular d´aigües subterrànies. A la vénda de Forca, s´hi localitza la majoria d´aquestos pous: el de Ca na Putxa, el d´en Ferrer o des Canal, el de Forca, el de Cas Llobets, el d´en Toni Cases, el de Can Marès, el de Can Sénia i el d´en Micolau.

Al costat del pou de Can Mosson o des Coll hi ha les instal·lacions de captació de la canalització d´aigua construïda a final del s XVIII per portar aigua a la plaça de sa Font, situada al barri de la Marina d´Eivissa. Un tram de la conducció discorre molt prop del pou de na Maciana, també a la vénda de Forca.

Dins la vénda de sa Creu, situats tocant la carretera d´Eivissa a Sant Antoni, hi ha el pou des Coll, el de Cas Ferrer, el de Beniferri i l´antic pou des Arabins. En molts de casos, aquells pous que es troben ja documentats al s XVII donen nom a l´indret on estan situats, sigui casa o rodalia. El pou de sa Bassa Roja està situat a la vénda del mateix nom. A la vénda des Fornàs hi ha el pou de Can Tieta i també l´antiga font des Rossellons o des Fornàs.

La sobreexplotació dels aqüífers i les perforades que s´han realitzat mecànicament des del canvi de model econòmic a l´illa han provocat l´abandonament d´aquestos elements tradicionals d´obtenció d´aigua. Això explica que l´estat de conservació d´alguns sigui regular o dolent i que hagin estat objecte de projectes de restauració patrimonial, com és el cas del pou d´en Micolau i el pou de Cas Ferrer, aquest últim declarat també bé catalogat l´any 2002, juntament amb el pou de na Maciana.

Vegetació i sòls

Com a la resta de l´illa, la vegetació natural dominant en el territori és la brolla amb pinar, pi bord i pi ver, que ocupa especialment els vessants de puig. Aquesta brolla baixa forma un dens sotabosc i està composta d´espècies com la savina, el ginebre, el cepell, el romaní, l´estepera (blanca i negra), la mata, el raspall i el coscoll, que apareixen també als fons dels canals i dels torrents, juntament amb espècies pròpies de llocs amb més humitat, com l´argelaga, el baladre, les canyes, etc. L´abandonament d´àrees cultivades ha donat pas a zones boscoses, on sobretot el pi és l´espècie que pobla el terreny.

Els sòls predominants a les zones més elevades són de tipus calcari, fet més evident as Fornàs, on la vegetació natural cobreix les elevacions que envolten la vall. Les terres que ocupen el sector del pla de Vila, a la vénda de Forca, i les àrees planes de la vénda de sa Creu són de tipus al·luvial, de bona qualitat per a l´aprofitament de l´activitat agrícola. A la zona central de sa Bassa Roja, on el pla de Cas Serres assoleix major profunditat, predomina la terra roja o terra rossa, que són sòls fortament rentats per l´acció dissolvent de l´aigua infiltrada.

Transformacions de l´espai

Com a la resta de les illes, el canvi de model econòmic experimentat amb l´aparició del turisme també ha suposat la degradació ambiental i paisatgística d´algunes àrees del poble de Sant Rafel de sa Creu. Aquest fenomen es fa més evident entorn de la carretera que uneix la ciutat d´Eivissa i el poble de Sant Antoni de Portmany, en el tram que correspon a Sant Rafel. La instal·lació de dues discoteques constitueix un innegable impacte visual i ambiental, de dimensions i d´estètica discordants amb el seu entorn i que genera un important moviment de persones durant els mesos d´estiu. A més, la carretera és una de les que acull més trànsit de vehicles de l´illa d´Eivissa i això ha atret també una important activitat secundària activada amb la construcció de polígons industrials, que han transformat significativament el paisatge.

Evidentment, tota via de comunicació suposa, per ella mateixa, una modificació del territori i la que travessa i parteix el poble de Sant Rafel ha estat objecte de diverses intervencions. L´any 2008 es varen donar per finalitzades les obres d´ampliació que la dotaren de carrils d´accés i de sortida, illes de circumval·lació, ponts elevats d´accés per als vianants, un túnel de més d´1 km de llargària, etc., construcció que havia suposat l´expropiació de nombrosos terrenys i generat grans moviments de terres. El projecte viari va provocar el sorgiment d´un moviment social de rebuig que, entre altres coses, denunciava els greus problemes paisatgístics, ambientals i ecològics que se´n derivaven. D´altra banda, la sobreexplotació dels recursos hídrics, causant de l´assecament de torrents i la salinització dels aqüífers, és un altre dels aspectes que trenca l´equilibri entre l´activitat humana i el medi.

La presència de línies elèctriques i telefòniques aèries que travessen l´espai també provoca un cert risc d´incendi sobre la vegetació i un important impacte visual.

Demografia

L´evolució demogràfica de Sant Rafel de sa Creu mostra que durant la segona meitat del s XX va perdre població de forma continuada com a conseqüència del procés de canvi de model econòmic en el qual el nucli de Sant Antoni de Portmany i la ciutat d´Eivissa varen polaritzar els fluxos migratoris interiors destinats a l´especialització turística. El 1975, a l´inici del turisme, s´hi calculava una població de 1.074 habitants, que va anar disminuint fins als 775 habitants que registrà el cens realitzat l´any 1991. Aquest període d´evolució negativa es trencà la dècada dels noranta, quan es produí a l´illa d´Eivissa un important augment demogràfic que permeté duplicar la població de Sant Rafel, que assolí els 1.637 habitants l´any 2000.

Segons les dades del padró municipal d´habitants, aquesta tendència s´ha consolidat els primers anys del s XXI. Així, l´any 2009 la població s´establia en 2.137 habitants, xifra que representa el 9,78 % de la població total del terme municipal de Sant Antoni de Portmany (21.852 habitants).

En analitzar les dades referents a la seua estructura, s´extreu que la població de Sant Rafel, segons el sexe, es reparteix en 1.076 homes (50,35 %) i 1.061 dones (49,65 %). Per edats, la població adulta està formada per 1.816 persones (84,98 % del total), de les quals 750 tenen entre 40 i 64 anys i representen el 35,10 % del total de la població, mentre que la població infantil i juvenil ascendeix a 321 persones (15,02 % del total). Pel que fa a l´origen, 1.757 persones (82,22 %) disposen de nacionalitat espanyola, de les quals 1.197 (56,01 % del total de la població) han nascut a les illes Balears i 496 a la resta de l´Estat espanyol. Cal destacar la quantitat de persones que arriben d´arreu d´Europa (13,66 %), sobretot d´estats membres de la Unió Europea com Alemanya (57), Itàlia (66), França (54) i el Regne Unit (39). En menor mesura, hi ha les persones originàries d´altres continents, com Amèrica del Sud (l´Argentina, el Paraguai) i Àfrica (el Marroc).

La gran majoria de la població de Sant Rafel, 1.748 habitants, es distribueix de manera disseminada sobre el territori, mentre que la resta, 389 habitants, viu al nucli central del poble, generat al voltant de l´església parroquial. Aquesta dicotomia respon al tipus de poblament eminentment dispers, caracteritzat per la casa aïllada al camp, propi del model tradicional extensible a tota la ruralia eivissenca. En certa manera, però, aquesta singularitat s´ha desvirtuat a causa de la densificació d´algunes àrees al ritme del creixement poblacional experimentat al tombant de segle.

És el cas de dues zones residencials edificades a banda i banda de la carretera d´Eivissa a Sant Antoni, a la rodalia del nucli de Sant Rafel: al marge de ponent hi ha Can Mosson, conjunt d´habitatges unifamiliars situats al vessant del puig d´en Mosson i, enfront seu, a l´altre costat de la carretera, hi ha la urbanització Club Sant Rafel. Un altre sector de concentració de població es localitza al costat de l´hipòdrom construït a la zona de s´Hort Nou. Al Cor de Jesús, al vessant del puig de na Ribes hi ha una concentració important d´habitatges unifamiliars. També algunes cases que formen el barri de la Creu des Magres, vora el camí Vell de Sant Mateu en el tram que assenyala el límit entre els municipis de Sant Antoni de Portmany i de Santa Eulària des Riu. Finalment, dalt el puig Blanc i dalt el puig des Planells es troben també petites agrupacions de cases.

L´augment en la construcció de nous habitatges, alguns dels quals concebuts només com a segona residència, es contraposa a l´abandonament d´antigues cases pageses.

Activitats econòmiques

El poble de Sant Rafel de sa Creu ocupa part de les àrees interiors rurals de l´illa d´Eivissa que tradicionalment han estat molt lligades a les activitats agràries. El desenvolupament econòmic iniciat aproximadament a mitjan s XX ha provocat la substitució d´una economia familiar de subsistència, abans vinculada a una explotació agrària de petita propietat, per una altra fonamentada en les activitats secundàries i terciàries. Aquest procés ha comportat també un canvi de model socioeconòmic en el qual l´habitatge, la casa aïllada al camp, ha perdut la condició de centre de producció i de relació social, i el seu ús s´ha reduït exclusivament al caràcter residencial.

Les activitats agràries ocupen bona part del territori de Sant Rafel però han adoptat un paper residual en l´economia i és el petit propietari, jubilat o bé ocupat en la indústria o el comerç, qui s´hi dedica a temps parcial. En aquells terrenys més aptes per a l´agricultura predominen conreus de secà amb garrovers, ametllers, figueres, oliveres, vinya, etc. En canvi, aquells menys aptes han estat abandonats i s´hi ha generat un procés de reforestació espontània. A Sant Rafel hi ha també una hisenda dedicada a la ramaderia de cavalls.

Les activitats secundàries són ben presents a Sant Rafel i es concentren, en bona part, al seu nucli i al polígon industrial del Cor de Jesús, habilitat a la vora de la carretera d´Eivissa a Sant Antoni. Al primer sector es troben empreses de construcció, de nàutica, d´envasament i de distribució de fruita seca i una benzinera, mentre que al segon es localitzen molt diverses activitats d´emmagatzematge i comerç, una important empresa de reciclatge i també una estació de servei.

La concentració d´una sèrie de tallers ceràmics de qualitat al nucli del poble l´ha fet mereixedor de la declaració com a zona d´interès artesanal (ZIA).

El sector turístic té una important incidència en el poble de Sant Rafel i es distingeix pel seu grau de diversitat. L´oferta turística d´allotjament està coberta amb alguns establiments d´agroturisme: Can Lluc Gasparó i Can Xomeu Rafal a la vénda de sa Bassa Roja i un altre situat als voltants de l´hipòdrom, a la vénda de Forca.

L´oferta complementària es concentra al nucli central del poble i als voltants, i en destaquen els establiments dedicats a la cuina eivissenca tradicional i la gastronomia internacional.

Hi ha també dues grans discoteques que es converteixen en autèntics centres d´oci nocturn durant els mesos d´estiu: una situada prop del polígon industrial aixecat vora la carretera d´Eivissa a Sant Antoni i l´altra a la urbanització denominada Club Sant Rafel.

Pel que fa als serveis públics, al nucli central hi ha un centre municipal polivalent que reuneix una unitat sanitària, el servei de correus, un parc infantil i un bar, i també el Col·legi Públic Sant Rafel, que ofereix tres unitats d´infantil i sis de primària. A banda dels serveis religiosos que ofereix l´església del poble, la parròquia també compta amb el monestir de la Santíssima Trinitat de Can Pep Xico, que des de l´any 2001 serveix de casa de colònies. Dissenyat per l´arquitecte Francisco Cuevas, va ser inaugurat l´any 1985 pel bisbe Josep Gea Escolano per acollir-hi monges carmelites descalces. Altres equipaments són el Centre Insular de Protecció Animal, el Parc Insular de Bombers, els estudis de l´Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears a Eivissa i les instal·lacions de l´antic quarter militar de sa Coma, aquest últim adquirit el 2009 pel Consell d´Eivissa per emplaçar-hi nous usos i serveis.

L´activitat esportiva compta amb el Camp Municipal d´Esports de Sant Rafel, integrat en la xarxa d´instal·lacions esportives de l´Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, i la pista del Col·legi Públic Sant Rafel. L´hipòdrom acull setmanalment curses de trotons i també proves de motocròs.

Pel que fa a les comunicacions, l´eix viari principal és la carretera C-731 que enllaça la ciutat d´Eivissa i el nucli de Sant Antoni de Portmany. En el primer tram, transcorre per la vénda de Forca en direcció SE-NO paral·lelament a la partió amb es Fornàs, fins al seu pas pel nucli central de Sant Rafel. Connecta a banda i banda amb els camins de la meitat S del poble. És el cas del camí des Fornàs, que en paral·lel al curs del torrent del mateix nom distribueix els accessos de la zona interior de la vénda i condueix cap a Benimussa a través del coll des Rossellons. De dues illes de circumval·lació, una situada a l´alçada del Cor de Jesús i l´altra a can Pep Xico, sorgeixen, per la dreta, els camins que travessen la vénda de Forca i comuniquen amb el camí Vell de Sant Mateu, el qual recorre de N a S la vénda.

Tot seguit, la carretera principal gira suaument en direcció O en el tram existent entre l´illa de circumval·lació que mena a la urbanització Sant Rafel i l´entrada al túnel. Entremig, hi ha el carril de sortida que dóna accés al nucli de Sant Rafel a través d´una illa de circumval·lació elevada sobre el túnel. En aquest punt s´encreua amb les dues vies que distribueixen els accessos de la meitat N del poble i el camí que condueix fins a la plaça de l´església parroquial. En direcció NE, hi ha la carretera que comunica amb diferents nuclis del terme municipal de Santa Eulària i Sant Joan de Labritja, i es creua amb el camí Vell de Sant Mateu a l´extrem nord-oriental del poble. En direcció NO, hi ha la carretera que uneix el nucli amb el de Santa Agnès de Corona i distribueix els camins de la vénda de sa Bassa Roja, com el de l´Ardiaca, cap al S, i els que, cap al N, travessen sa Tallada i Cas Serres, respectivament.

En el segon tram, la carretera principal, en direcció O, creua la vénda de sa Creu fins entrar al poble de Sant Antoni, a l´alçada del Castell des Puig; en sorgeixen els camins que, cap al S, recorren les zones de Beniferri i es Fumeral.

Hi ha dos serveis de línia regular d´autobús que enllacen la ciutat d´Eivissa amb el nucli de Sant Antoni, un dels quals connecta amb Santa Agnès de Corona, amb aturades en punts del poble de Sant Rafel.


Història

Les primeres evidències de presència humana a Sant Rafel de sa Creu se centren en les troballes arqueològiques realitzades el 1903 i el 1906 al jaciment de Can Pis per part de la Societat Arqueològica Ebusitana, sota la direcció d´Artur Pérez-Cabrero Tur. S´hi va descobrir abundant ceràmica d´època púnica tardana i romana i s´hi varen identificar hipogeus d´època púnica que indiquen l´existència d´un assentament rural vinculat a una explotació agrícola i ramadera, aprofitant el vessant del puig com a terreny de pastura. El jaciment va tornar a ser estudiat el 1985 i es va localitzar un possible santuari púnic al cim d´un puig, a uns centenars de metres de l´hàbitat rural. La seua estructura i les representacions femenines en terracota que hi varen aparèixer fan pensar que es tracta d´un petit temple utilitzat als s III-II aC pels habitants de l´entorn. El jaciment, segons l´orientació i l´elevat emplaçament, devia funcionar com a punt de referència i de control sobre l´àrea meridional del pla de Sant Antoni.

El 1991 es va descobrir a la finca des Canal un altre jaciment datat també en el context punicoebusità, concretament un forn de terrissa i nombroses ceràmiques que formaven part d´un establiment rural destinat a la producció industrial d´àmfores i, probablement, de recipients per a ús quotidià. Assortia els pobladors de la rodalia i es va mantenir en funcionament durant el s I aC.

Després de la caiguda de l´Imperi romà, es va entrar en un període en què no hi ha mostres d´ocupació humana ni a l´època tardoromana ni a la bizantina.

Durant l´època andalusina, bona part del territori que configura el poble de Sant Rafel pertanyia al districte administratiu de Portumany, exceptuant es Fornàs i el sector més interior del pla de Vila, que corresponien a Alhaueth, segons es desprèn del Memoriale divisionis (1235), el document de repartiment de l´illa d´Eivissa entre els conquistadors catalans. El poblament es distribuïa en un gran nombre d´assentaments de tipus clànic dedicats a l´explotació agrícola i organitzats en alqueries i rafals.

Joan Marí Cardona, en el seu estudi del document, ubica l´emplaçament d´algunes d´aquestes unitats d´explotació dins els límits dels districtes andalusins. Assigna a Portumany les antigues alqueries Benialaarab, Benigoara i Benizorol, situades dins els límits de Sant Rafel. Identifica Benialaarab amb l´antiga àrea de Cas Arabins, a la vénda de sa Creu; Benigoara i Benizorol es trobarien a la posterior vénda de sa Bassa Roja, la primera hi correspondria en gran part i la segona se situaria a la zona de Cas Serres. En canvi, l´alqueria Alfaquim o Benalfachem, a l´àrea de Cas Llobets i des Puig Blanc, a la vénda de Forca, s´inclouria dins el districte d´Alhaueth, i passà al quartó de Portmany després de la divisió de l´illa.

D´altra banda, les alqueries de Beniferri i Roja de Benifagola com a tals no apareixen entre les assignades a Portmany, possiblement per trobar-se dins algun terme de major abast, però el 1238 se´n fa esment en la documentació relativa a les concessions d´establiment als primers pobladors catalans que anaven arribant a l´illa.

El quartó de Portmany havia estat assignat amb altres béns a Nunó Sanç, comte del Rosselló, un dels tres consenyors feudals de les Pitiüses, cada un dels quals havia de tenir quatre cavalls armats o cavalleries a cada quartó per a la defensa de les illes. La seua funció es va veure reforçada el 1286 amb l´organització de les milícies, formada per homes pagesos en edat de lluitar i erigides en el vertader instrument de combat contra l´enemic. Dins del territori que correspongué al de Portmany, els cavalls armats eren a sou i de cada vénda es mobilitzaven els homes que havien de formar part de la companyia del quartó. Seguint Isidor Macabich, per a l´any 1775 les antigues véndes des Cap Blanc i des Torrent varen aportar 128 i 126 homes, respectivament, la vénda de Forca, 46 i es Fornàs, 38.

De fet, entre els s XV i XVIII, la contínua activitat de la pirateria i el corsarisme per part dels barbarescos i els turcs a les costes mediterrànies suposava un perill per als pobladors de l´illa, els quals sovent patien ràpids atacs de saqueig i la presa de captius. Aquest permanent estat d´inseguretat va fer necessària la millora dels sistemes defensius i la construcció de petites fortaleses, sobretot al camp, molt més vulnerable per la mateixa dispersió del poblament. Així es bastiren torres de refugi predials arreu del territori: a Sant Rafel es conserva la torre des Fornàs, possiblement construïda al s XVII i integrada a l´antiga casa rural de can Fornàs.

Els pobladors de Sant Rafel formaven part de la vicaria de Sant Antoni, dependent de la parroquial de Santa Maria d´Eivissa i instituïda després de la construcció de l´església fortificada, la primera meitat del s XIV. Els de les parts interiors de les antigues véndes des Torrent i des Cap Blanc, és a dir, de la rodalia de Cas Arabins i sa Bassa Roja, respectivament, assistien a l´església de Sant Antoni, mentre que la feligresia de Forca i des Fornàs, a la porció del pla de Vila, la considerava massa llunyana i optava per acudir a la de Santa Maria d´Eivissa, fins que s´incorporà molt després a la vicaria de la Mare de Déu de Jesús.

Com assenyala Joan Marí Cardona, durant el s XVI s´anaren definint les zones en les quals s´agruparen els pobladors, la qual cosa es manifesta en la proliferació de topònims que associen motius o noms familiars amb l´espai que s´ocupa i que identifica. Així, Cas Arabins, sa Bassa Roja, Beniferri, es Coll de Portmany, Mala Fogassa (Forca) i es Fornàs apareixen ja com a indrets ben poblats.

L´any 1785 Manuel Abad y Lasierra, elegit primer bisbe de la diòcesi d´Eivissa, publicà el decret del pla parroquial per a les Pitiüses que implicava la creació de quinze parròquies rurals a l´illa. En el cas de la de Sant Rafel, li foren assignades les parts interiors més extremes de les antigues vicaries de Sant Antoni i de la Mare de Déu de Jesús. De la primera, en sorgiren les véndes de sa Creu i sa Bassa Roja, i de la segona, les des Fornàs i Forca, ja existents. El document també ponderava les virtuts que reunia es Fornàs de cara a la construcció del nou temple parroquial que havia de donar servei als feligresos.

Evidentment, l´església dedicada a l´arcàngel sant Rafel s´acabà fent a la vénda de Forca, molt prop del punt de partió amb les altres tres véndes, en un lloc central de la parròquia. Però abans, un grup de feligresos havia reivindicat aquella proposta inicial, exposant al bisbe la necessitat de replantejar-ne l´emplaçament. Argumentaven que l´església es trobaria massa allunyada dels pobladors de la vénda de sa Bassa Roja i de les terres de sa Tallada i es Fumeral, i proposaven que es passassin a la parròquia de Sant Antoni. Francesc Planells “Fariseu” va ser qui adoptà l´oposició més ferma perquè li suposava haver de prescindir de les millors terres de què disposava la seua hisenda. Finalment, les peticions foren desoïdes i “Fariseu” es va veure obligat a cedir el terreny en el qual s´aixecà l´església, just dalt de la pujada que assenyala l´inici de l´antiga creu de Portmany, a uns 130 m d´alçada, a la hisenda coneguda el 2011 com Darrere l´Església o can Joan Gaspar.

Les obres s´iniciaren el 1786 amb l´aportació de donacions voluntàries de la feligresia i es desenvoluparen amb celeritat; Josep Llinàs Planells fou el primer rector de la parròquia. Fins aleshores, es deia missa probablement a ca na Parenta o a can Toni Marge, i abans a can Matraques, a la vénda de Forca, al voltant del trull que tenia la casa. El 1793 es va beneir l´altar i el rector Josep Llinàs Tur hi celebrà la primera missa. Dos anys després, el bisbe Climent Llocer, tercer bisbe d´Eivissa, destacava que l´església havia estat la primera a ser finalitzada d´entre totes les que s´havien manat construir.

Durant el primer terç del s XIX, el sistema absolutista espanyol va viure la seua darrera etapa en la figura de Ferran VII. El plet successori plantejat a la mort del monarca i l´inici del procés de reforma liberal sota el regnat d´Isabel II provocaren, al seu torn, el sorgiment del moviment carlista. A Eivissa, pagesos, “senyors” arrendataris rurals, petits propietaris i membres del clergat secular s´organitzaren en lluita a partir de principis tradicionalistes i antiliberals, davant l´amenaça per part de l´Estat d´abolir les jurisdiccions senyorials. L´episodi més greu va tenir lloc la nit del 3 al 4 d´octubre de 1835, quan esclatà una insurrecció carlina a Corona, a Jesús i a Sant Rafel —a la creu de Portmany es concentraren 300 revoltats. Els carlins entraren a la ciutat aprofitant la sortida d´un fals viàtic i prengueren el poder. L´arribada a Eivissa de Joan Ferrer, fiscal de la Comissió Militar de la Província, va fer fracassar l´intent d´aixecament i s´aplicà una dura repressió sobre els conspiradors: 26 dels imputats varen ser jutjats a Palma i tres foren afusellats, entre ells el mossènyer Joan Arabí Roig “Batlès”, natural de Sant Rafel.

Una altra de les mesures necessàries en la construcció de l´Estat liberal era la llei de desamortització dels béns eclesiàstics promoguda el 1836, que va incidir de manera desigual dins el terme parroquial de Sant Rafel. A diferència d´altres parròquies, a la de Sant Rafel no li fou confiscada l´única propietat de què disposava, la “finca de les Ànimes”, com es coneix sovent ca n´Agustí. Segons recull Joan Marí Cardona, Manuel Serra de Vicent, a la seua mort, la va deixar perquè es destinàs als sufragis per als difunts de la parròquia.

D´altra banda, la llei va afectar de manera definitiva l´orde dels dominics, en el seu procés de dissolució a l´illa d´Eivissa. D´entre les set hisendes rústiques dels frares dominics que foren venudes en subhasta pública, n´hi havia dues situades dins la parròquia de Sant Rafel: cas Llobets de Dalt i cas Llobets de Baix, a la vénda de Forca, a tocar del pla de Vila.

L´any 1885 l´arxiduc Lluís Salvador d´Àustria va visitar per segona vegada l´illa. En la descripció que fa de l´església de Sant Rafel, esmenta el petit porxo d´arcs circulars que s´havia construït possiblement el 1863. Assenyala també la presència d´un rector i d´un vicari, que convivien a la casa parroquial des de 1864, quan s´amplià per acollir la figura del vicari, tal com recollia el pla parroquial redactat pel vicari capitular Rafel Oliver Ribes.

Anys abans, s´havia consolidat la volta i fet el cor, sota la direcció del mestre picapedrer Joan Tur “Solaies”. Certament, l´església havia sofert diverses reformes i, en tots els treballs, els feligresos col·laboraren aportant els materials necessaris o bé amb feina, segons les possibilitats de cada un.

Durant la Guerra Civil Espanyola, el dia 10 d´agost de 1936, festivitat de Sant Llorenç, l´església va ser saquejada i l´arxiu parroquial, el retaule major i els objectes sagrats, cremats. Josep Ramon Escandell “Coix”, rector de la parròquia de Sant Rafel, i Marià Roig Marí “Pou”, vicari, varen ser empresonats pels milicians republicans al Castell d´Eivissa, on moriren afusellats el 13 de setembre de 1936.


Societat

Fins a la meitat del s XX, el poble de Sant Rafel de sa Creu responia a un model de societat rural tradicional, lligada a una economia agrària de subsistència que entenia la casa familiar aïllada al camp com el centre de producció i de consum. La vénda, unitat d´organització territorial, esdevenia el marc en què es desenvolupaven les activitats humanes. L´any 1785, les antigues grans véndes dels quartons es varen anar subdividint en véndes parroquials sorgides per a la construcció i el manteniment dels temples. Les de Forca, es Fornàs, sa Creu i sa Bassa Roja configuraren la parròquia de Sant Rafel, però algunes àrees que en formen part sovent s´han pres com a véndes pròpiament dites, en funció del ritme de creixement de les famílies. És el cas de Cas Llobets i el puig Blanc a Forca, Cas Arabins a sa Creu o Cas Serres a sa Bassa Roja.

Aquest augment de població va ajudar a l´establiment dels primers centres de proveïment que combinaven els queviures amb la funció de cafè. L´any 1916 Can Mossonet va obrir com a botiga, seguit de Cas Ferrer, que feia també de lloc de trobada. També hi havia l´opció d´anar a comprar a Ca na Simona. Al costat de l´església hi havia Can Rotes i Can Xomeu d´en Marge. Can Portmany va ser primer cafè i després botiga. De ferrers, n´hi havia a can Gaspar i a cas Ferreret, on també es ferraven animals de preu. En Toni d´en Casa i en Xiquet Mosson feien de curanderos i quan una dona estava de part s´avisava na Margarita Planells Bonet “Màlic”. Al puig d´en Planells i a can Xol funcionaven molins de sang, i a can Parra de can Truja i can Negre disposaven de trull. L´any 1930 deixà de moldre el molí de sa Fita o d´en Cristòfol, probablement l´últim molí fariner de vent construït a l´illa.

D´altra banda, al llarg del primer terç del s XX, moltes famílies es varen veure obligades a abandonar Eivissa en direcció a Amèrica del Sud, a Cuba i a Amèrica del Nord, principalment, a causa de la misèria interna i davant les expectatives de prosperar més enllà de l´oceà Atlàntic. A més, l´analfabetisme afectava pràcticament la totalitat de la població de les Pitiüses. Els successius projectes educatius plantejats per l´Estat no obtenien ressò en la població rural a causa d´una economia agrària autosuficient que obligava tota la família, inclosos els més joves, a treballar en les feines del camp. Era una societat fortament influenciada per l´estament religiós, en la qual només grups reduïts de nens del poble acudien a les classes que impartia el mossènyer o el vicari a l´església parroquial.

Durant els primers anys del s XX, alguns nens de Sant Rafel també anaven fins al molí de na Ribes, dit també d´en Garroves, a la vénda de l´Horta de Jesús, on el moliner Joan Roselló Bonet ensenyava les primeres lletres. La gran majoria de les escoles rurals d´Eivissa s´anaven instal·lant en cases particulars llogades per l´Ajuntament com a centres educatius on exercien mestres pagats per l´Estat.

El desembre de 1921 l´Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, d´acord amb l´informe de la Junta d´escolarització, reclamà la creació d´una escola nacional per a nens i manifestava que existia una casa, ca na Maria d´en Costa, amb prou capacitat i condicions higièniques com a local, i amb habitació per al mestre; el desembre següent, la inspecció nacional de primera ensenyança autoritzava de manera provisional l´escola, que s´havia instal·lat a can Pep Mosson. El novembre de 1923 José Paño Socías era designat mestre del poble.

L´any 1927, Manel Artola Casals, natural de Sant Hilari Sacalm, era el mestre de l´escola de nens de can Jaume Curt, al nucli del poble, quan la mallorquina Antònia Mateu es va convertir en la primera mestra de l´escola de nenes oberta al costat de la dels nens. En els anys republicans, Lleonard Riera Castelló va ocupar la plaça de forma interina fins que el mestre Pau Vidal Torres, que hi exercia durant la guerra, la va obtenir en propietat. Mentrestant, la mestra Joaquima Llorens Casamajor ensenyava les nenes. Entre 1956 i 1969, Joan Ferrer Marí “Quintals”, de Sant Vicent de sa Cala, hi va fer classes en substitució del mestre Antoni Cardona Sala, “Toni des Pou”, que passà a exercir a l´escola unitària de patronat habilitada per a nens i nenes a Can Rafal, casa ubicada a sa Bassa Roja.

En la dècada dels seixanta del s XX, les nenes que hi assistien varen tenir la mestra mallorquina Magdalena Saprissa Martínez, mentre que les que ho feien a l´escola de Can Jaume Curt rebien les classes que impartia Catalina Riera Bonet, que exercí de mestra al poble fins a l´any 1980. A final de la mateixa dècada, l´augment de l´alumnat del poble va obligar a construir l´embrió de l´escola Graduada de Sant Rafel, un edifici amb dues aules situat dins la finca de sa Creu, propietat de Josep Planells Torres, “Pep de sa Creu”, de manera que no es complí el desig del mossènyer Antoni Joan Guasch “Prats” de situar-la prop de l´església parroquial. Es va inaugurar l´any 1969 i Vicent Tur Bonet en va ser el primer director. L´any 1976 va ser adquirida per l´Ajuntament de Sant Antoni de Portmany i es va aprovar la seua ampliació a quatre unitats, incorporant-hi els nens i les nenes que fins aleshores anaven a ca sa Ferrereta. Finalment l´edifici del Col·legi Públic Sant Rafel es va tornar a ampliar els anys vuitanta, quan es va voler que s´hi concentràs l´alumnat de les escoles de Buscastell, de Santa Agnès i de Sant Mateu, i només l´oposició dels pares ho va impedir. Sota la direcció de Leopold Llombart Bordero, iniciada l´any 1981, l´escola va desenvolupar una tasca de normalització de la llengua catalana en matèria educativa que va ser reconeguda amb la Menció d´Honor Sant Jordi 1991, atorgada per l´Institut d´Estudis Eivissencs.

En el camp cultural, sobresurten les figures dels preveres Joan Marí Cardona “Batlès” i Josep Planells Bonet “Negre”. Tots dos nasqueren a Sant Rafel i foren deixebles de mossèn Vicent Serra Orvay i de mossèn Isidor Macabich Llobet al Seminari d´Eivissa, fins a convertir-se en referents cabdals de la cultura a Eivissa i Formentera durant el darrer quart del s XX i els primers anys del XXI.

Mossèn Joan Marí Cardona exercí com a canonge arxiver a la catedral d´Eivissa fins a la seua mort, l´any 2002, i desenvolupà una important tasca de recuperació de la cultura, la història i la llengua catalana a les Pitiüses des de l´Institut d´Estudis Eivissencs, del qual fou president entre 1976 i 1994. En aquest sentit, cal destacar la seua immensa contribució a la bibliografia històrica de les Pitiüses amb obres com La conquista catalana de 1235 (1976), que encetà la col·lecció “Illes Pitiüses”, referida als antics quartons i parròquies, entre d´altres. L´any 2004 va ser nomenat Fill Il·lustre de Sant Antoni de Portmany i s´instal·là un bust seu a la plaça de l´església de Sant Rafel, la qual rep el seu nom.

És al temple parroquial de Sant Rafel on mossèn Josep Planells Bonet “Negre” va desenvolupar bona part de la seua trajectòria pastoral, després de ser-ne nomenat rector, l´any 1977. Des d´aquí va projectar nombroses iniciatives culturals i de caire social que va conciliar amb la seua faceta d´escriptor. Va cultivat la poesia, amb llibres com ara Ressò del paratge (1993) i Remembrances (1995), i la prosa, amb Vora el foc (1997) i Es Vedrà (2005). L´any 2006 va encarregar a l´ebenista mallorquí Antoni Mesquida la restauració del retaule antic i de les talles que es perderen amb la crema de l´església durant la Guerra Civil Espanyola. L´any 2009 li fou concedida la Medalla d´Or del Municipi de Sant Antoni de Portmany, entre altres reconeixements.

En el vessant artístic, els anys setanta pintors i ceramistes com Julio Bauzá, Carlos Icardi i Kinoto varen obrir els seus tallers en el nucli de Sant Rafel. La seua tasca, ingent i de gran qualitat, va suposar que l´any 1990 el poble fos declarat zona d´interès artesanal (ZIA) per la Comissió d´Artesania de les Illes Balears. Un altre espai destinat a l´activitat artística i cultural és el Centre de Cultura Can Portmany ubicat a la casa construïda a principi dels anys trenta pel mestre d´obres Joan Gómez Ripoll “Campos”, declarada bé catalogat l´any 2002.

D´altra banda, l´Associació de Vesins de Sant Rafel actua d´agent cívic que promou l´acció social i vetla pels interessos comuns del poble. Així, des de l´any 2004, es va oposar al projecte d´ampliació de la carretera d´Eivissa a Sant Antoni, defensant els propietaris de les finques que finalment patiren l´expropiació forçosa de terrenys.

Pel que fa al ball pagès, s´ha d´esmentar la Colla de Sant Rafel fundada el 1981 i la seua tasca de recuperació del calendari de ballades de festes a pous i fonts. El segon cap de setmana del mes d´octubre s´organitza una ballada popular al pou d´en Micolau, ubicat a la finca de ca n´Esquerrer i restaurat l´any 2009; el dia 24 d´octubre, Sant Rafel, es balla a la plaça de l´església. Cal esmentar també les ballades que se celebraven antigament al pou de Cas Arabins el dia de Sant Joan, al pou de Beniferri el dia de Santa Maria, i al pou d´en Ferrer el dia de Sant Ciriac o el de la Mare de Déu d´Agost.

En el programa d´actes de les festes patronals també hi ha, des de l´any 2009, l´entrega del premi Forca de Fang en reconeixement a la trajectòria i a l´aportació personal en favor del poble. [VMa]

Descàrregues

Col·laboradors