Sant Josep de sa Talaia, municipi de

Sant Josep de sa Talaia, municipi de GEO

Terme municipal de l´illa d´Eivissa, de la qual ocupa tot el sector meridional i sud-occidental. El formen els pobles de Sant Agustí des Vedrà, Sant Josep de sa Talaia, es Cubells, Sant Jordi de ses Salines i Sant Francesc de s´Estany. La seua superfície, prop de 157 km2, el converteix en el més extens de les Pitiüses i és també el que compta amb una major longitud de costa, més de 80 km des de l´interior de la badia de Portmany fins a la platja d´en Bossa. El seu territori inclou també diversos illots: al NO, el grup format per sa Conillera, l´illa des Bosc, ses Bledes i s´Espartar; al SO, es Vedrà i es Vedranell, i al S, els de la meitat N des Freus, entre els quals destaca l´illa des Penjats. El centre administratiu, amb la seu de l´Ajuntament, és al nucli de Sant Josep de sa Talaia, tot i que les zones més poblades són Sant Jordi i l´àrea urbana de Cala de Bou, al poble de Sant Agustí.


Geografia

Espai físic

Dins el terme municipal hi ha una àmplia varietat de paisatges. Les àrees planes predominen als extrems N i S, mentre que a la zona central és on se situa el relleu més accidentat de l´illa, amb elevacions importants i també valls profundes i encaixonades.

L´extrem N es correspon amb la part més occidental del pla de Portmany, que s´allarga pel S de la badia del mateix nom per les zones de Cala de Bou, es Port des Torrent i ses Planes, fins a les costes de Comte i la punta de s´Embarcador; es tracta d´una zona de paisatge suau, amb predomini de terres poc productives, rocalloses en algunes zones de Cala de Bou i arenestes cap a l´O del port des Torrent.

Al S del municipi, que ho és també de l´illa, el territori ve dominat per l´extens pla de ses Salines; des dels punts més baixos, al nivell de la mar, on es troben els estanys saliners, la plana va elevant-se suaument cap al N, fins als estreps de les muntanyes centrals de l´illa, i cap a l´O, fins i tot penetrant entre zones més elevades (la vénda des Racó), mentre que per l´E connecta amb el pla de Vila pel corredor que queda entre el puig on hi ha la ciutat i les zones de Cas Mut i Can Misses. El pla de ses Salines sí que ha estat intensament utilitzat agrícolament, per la qualitat de les seues terres i l´existència de bones capes d´aigua amb uns nivells freàtics situats a molt poca profunditat.

L´única altra zona plana destacable és el pla des Jondal, entre la serra de sa Cova Santa, el puig d´en Pelleu i la mar. Tota la resta del territori municipal és una combinació d´elevacions i valls, sovent poc àmplies. A la zona SO és on es troben la majoria de les elevacions més importants, amb sa Talaia de Sant Josep (punt més elevat de l´illa, amb 475 m d´altitud), el puig d´en Serra (436 m), el puig de Cala Llentrisca (414 m) i ses Roques Altes (392 m), que formen, amb altres cims secundaris, el nucli d´elevacions més important, que aniria des del cap Llentrisca fins al centre urbà de Sant Josep.

A partir d´aquest nucli hi ha diverses alineacions secundàries, com la que formen, cap al NO, el puig de sa Picossa (355 m) i la serra de Cala Molí (235 m), o cap al N el puig de s´Avenc (339 m) i la serra de sa Barda (261 m); a l´altre costat, cap a l´E, hi ha elevacions menors com la serra d´en Calaveres (287 m), el puig d´en Pou (253 m) o el puig d´en Botja (249 m). A l´E del nucli de Sant Josep, i després d´uns puigs que fan un poc de transició (serra d´en Benet, 276 m), aviat es reprenen les elevacions importants: puig d´en Sunyer (319 m), puig de Cas Serres (352 m), s´Empenyo (337 m), puig d´en Serra (388 m), puig Gros o des Cirer (419 m), puig de sa Pega o des Merlet (402 m), sa Serra Grossa (345 m) i, ja al límit amb els termes municipals de Sant Antoni de Portmany i la ciutat d´Eivissa, la serra de sa Murta (341 m) o la Granada (302 m).

Entre totes aquestes elevacions existeixen també algunes zones més planeres o valls relativament obertes, entre les quals destaquen al SO el pla de Cala d´Hort, al NO sa Fontassa, al N s´Alqueria o pla de Sant Agustí, al SE la Flota i Davall sa Serra; a la zona central, s´han d´esmentar el pla de l´Urgell o s´Arenest i la vall de Benimussa, i tancats entre les muntanyes més orientals, Cas Colls i es Rafal Trobat. Prop de la costa S, més aïllats, hi ha dues zones muntanyenques més: la serra de sa Cova Santa (243 m) i el puig d´en Pelleu (244 m). I encara més al S, emmarcant els estanys saliners, hi ha el puig des Falcó (144 m) i es Corb Marí o puig de Baix (163 m).

La llarga línia de litoral del municipi presenta tipus de costa molt diversos. A la banda S de la badia de Portmany predomina la costa baixa, tot i que s´eleva un poc cap a l´O, formant una zona de costa d´escaló; s´hi han d´esmentar les puntes d´en Xinxó, de sa Pedrera, de la Bassa i de la Torre d´en Rovira, les platges des Pouet, des Pinet, d´en Xinxó i la Bassa, i una única cala, però ben profunda, el port des Torrent.

Al NO hi ha la costa d´escaló de la zona de Comte, amb franges dunars amb platges a la seua base.

El vessant O, la costa de ponent de l´illa, és l´arquetípica costa de cales, una successió de desembocadures de torrents i canals i, entremig, una costa ben elevada, amb punts que ofereixen fantàstiques vistes sobre les mateixes cales, sobre els illots de la zona i fins i tot sobre les costes peninsulars; hi destaquen, de N a S, cala Codolar, cala Corral, cala Tarida, cala Molí, cala Vedella, cala Carbó i cala d´Hort.

Al SO hi ha el tram de costa amb els penya-segats més elevats de l´illa, que arriben a superar els 400 m d´altitud a la zona del cap des Jueu; com a accidents destacats hi ha el cap Blanc, l´Oliva i, sobretot, el cap Llentrisca. Aquestos penya-segats, amb un elevat component argilós, continuen per baix des Cubells i sa Caixota, tot i que amb elevacions menors. Més a l´E la petita península de la punta de Porroig tanca la petita badia del mateix nom. Entre aquesta península i la punta des Jondal s´obre una badia amb dues cales al seu interior, es Xarco i es port des Jondal, separades pel promontori del cap des Metge. Després dels penya-segats de la punta des Jondal la costa comença a ser de menys altitud, per la raconada des Bol Nou i la minúscula península de sa Caleta, i es converteix en costa baixa en contacte amb el pla de ses Salines, al voltant del qual es troben les extenses platges des Codolar, de Migjorn, des Cavallet i d´en Bossa, separades pels trams accidentats del puig des Falcó (es Trencats, es cap des Falcó) i es Corb Marí.

Les dues puntes que marquen l´extrem meridional de l´illa són la punta de la Rama i la punta de ses Portes.


Hidrografia

No hi ha en tot el municipi cap curs hidrogràfic que pugui considerar-se riu, tot i que algun dels torrents més importants tradicionalment han portat aigua pràcticament durant tot l´any. N´és una bona mostra el fet que en alguns s´han conservat restes d´antics molins fariners (al torrent de Can Nadal o al des Jondal). A inici del s XXI només algun tram del torrent des Jondal segueix mantenint una presència constant d´aigua.

Es poden dividir els torrents del municipi en dos grans grups: els que neixen al voltant de sa Talaia o dels seus puigs adjacents i els que neixen a les muntanyes centrals de l´illa i es dirigeixen cap al pla de ses Salines.

Dels primers cal destacar que surten torrents pràcticament en totes direccions: cap a la badia de Portmany, el torrent d´en Pujolet (o, simplement, es Torrent); cap a les cales del ponent, entre d´altres, els torrents de sa Fontassa, de Can Nadal, des Caló d´en Reial, de Cala Vedella, de Cala Carbó i de ses Alfàbies, i cap al S, els torrents de ses Boques, de s´Aigua i des Jondal (o de Cas Berris). Tots aquestos torrents formen importants solcs en el territori, pel fet que han de superar desnivells importants en una distància curta, motiu pel qual tenen una gran capacitat erosiva.

Per contra, els torrents que travessen el pla de ses Salines formen canalades destacades en els seus trams més alts, però després, dins el pla, la seua llera es va fent cada vegada menys profunda, i fins i tot arriba a desaparèixer, en el cas de torrents menors que, en canvi, quan arriben pluges importants poden causar estralls, pel fet que el pas de les aigües ha quedat obstruït per edificacions o infraestructures. L´autovia de l´aeroport, en construir-se en forma de trinxera, ha suposat el trencament del curs natural de les aigües en diversos punts, i obliga a la construcció d´una gran bassa de drenatge al S del nucli urbà de Sant Jordi de ses Salines. Els torrents més importants d´aquest sector són, d´O a E, el de Can Font, el de sa Font des Taronger i el des Rafal Trobat.

L´aqüífer més extens del municipi és el del pla de ses Salines, que s´estén des de vora la mar fins davall les muntanyes de la part central de l´illa; intensament aprofitat històricament (són ben abundants a la zona els pous, però també les sénies ho eren, especialment prop de la platja d´en Bossa), durant el s XX es va sobreexplotar tant que les aigües han tornat salobres. També s´ha salinitzat algun sector de l´aqüífer, menor, de la zona de Cala de Bou, tot i que alguns pous mantenen una bona qualitat de l´aigua. Els sòls calcaris permeten la infiltració de l´aigua en molts llocs i, per això, per tot el municipi són habituals els pous i les fonts, encara que molts han perdut cabal o fins i tot han arribat a eixugar-se.


Biogeografia

Les millors terres, de procedència bàsicament al·luvial, es troben al pla de ses Salines, tot i que també són de bona qualitat alguns fons de torrent o canalades àmplies (Benimussa, s´Alqueria, es camp Gran...). En els vessants de les muntanyes s´aconseguia també terres de bona qualitat enretirant la crosta calcària i utilitzant-la per fer marges que sostenguessin els sòls subjacents. Més amunt, les terres primes poc sovent s´aprofitaven, tret que la necessitat obligàs a retirar la vegetació i fer noves marjades ben poc productives (les rotes).

Com a indrets especials cal destacar les terres salines (solontxacs) de l´anomenat prat, al voltant dels estanys saliners; algunes àrees especialment arenoses, sovent vora la costa (les planes de Comte i la Bassa, darrere cala d´Hort...) però també a vegades ben a l´interior (vessant occidental del puig de s´Avenc, es Racó des Ginebre, s´Arenest...); l´abundància de material argilós, destacable en alguns tallserrats (es Cubells, sa Caixota...), que els fa especialment sensibles a les alteracions antròpiques (amb conseqüències nefastes en llocs on s´ha abusat de l´edificació sobre terrenys no gaire estables), i la presència d´alguns afloraments de calcarenites (marès) en diversos punts de la costa (punta de sa Pedrera, sa Pedrera des Savinar, a la platja de Migjorn...).

Respecte a la vegetació natural, s´han de ressaltar les importants extensions de brolla mediterrània, amb pi blanc, que cobreixen tots els sectors més elevats, més denses i humides en els vessants de tramuntana, i més esclarissades als meridionals, però també la presència d´ecosistemes puntuals de gran fragilitat, com els fons de torrent, el prat salobre, les zones dunars de la costa o la vegetació dels illots. [JPS]


Geografia humana

Tots els pobles del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de s´Estany, Sant Josep de sa Talaia i Sant Agustí des Vedrà) es crearen entre les edats mitjana i moderna; es Cubells es convertí en parròquia el 1933. A més, en el terme municipal es localitzen altres concentracions de població, de N a S, com les barriades o els nuclis de Cala de Bou, Club Delfín, Can Gaspar, el Port des Torrent, ses Roques Males, Cala Tarida, sa Torrassa, Cala Vedella, es Caló d´en Reial, Cala Molí, Plana de Mar, Porroig, sa Carroca, Can Fita, Can Sifre, Cas Mut, Can Bellotera, Can Raspalls, la Platja d´en Bossa, Can Salines, la Revista i sa Canal.

A diferència dels termes d´Eivissa, de Sant Antoni de Portmany o de Santa Eulària des Riu, cap dels nuclis no juga un paper principal i aglutinador. Fins i tot es dóna el cas que dos dels pobles, els de Sant Jordi de ses Salines i el de Sant Agustí des Vedrà, compten amb més pobladors i concentren més varietat de funcions que el poble que fa de capital del terme, Sant Josep de sa Talaia. En tot cas, pel que fa a la part N del municipi, existeix una relació molt estreta amb el vesí nucli de Sant Antoni de Portmany, perquè comparteixen la conurbació existent al voltant de la badia de Portmany, des dels voltants del cap Negret fins a la platja des Pinet.

També destaquen urbanitzacions als voltants de les principals cales, assentaments residencials derivats de la proximitat a zones de bany o de les vistes que es poden gaudir des dels seus xalets, com és el cas, per exemple, de la del puig de n´Alis (Cala de Bou), el Parque de Monte Carlos (Pinar Tarida, a Cala Tarida), les de sa Galera i el puig de Mar (Cala Vedella), la de Can Nebot (Can Bellotera), sa Plana d´en Fita (aeroport), Davall sa Serra, sa Caixota i la urbanització Vista Alegre (sa Caixota), les que es localitzen al penya-segat entre el nucli des Cubells i la mar, la de ses Serretes i la posterior de la Plana d´en Rota (ambdues a Cala Carbó), Vedella Pueblo i les urbanitzacions Vistamar i la Mediterránea (a Cala Vedella).

Una altra característica del municipi és el pes demogràfic i econòmic amb què compten diversos centres turístics, com és el cas de Cala Tarida o el de Cala Vedella.


Demografia

El padró municipal d´habitants fixava el dia 1 de gener de 2009 una població de 22.171 habitants. Aquesta xifra representa un augment de 867 persones (un 4,1 %) respecte a les dades de 2008 (21.304). De la població de 2009, 11.595 eren hòmens (un 52,30 %) i 10.576, dones (un 47,70 %). La població de Sant Josep de sa Talaia representa un 17,11% del total de la població eivissenca (129.562 habitants, segons els padrons municipals de 2009) i és el tercer municipi més habitat de l´illa d´Eivissa, precedit pels d´Eivissa i de Santa Eulària des Riu. La població de 2009 dóna una densitat de població de 139,44 habitants per km2, la penúltima més alta a l´àmbit insular, només superior a la del terme de Sant Joan de Labritja i molt allunyada de la mitjana de l´illa (218,4 h./km2).

Si s´observa la distribució de la població, es comprova una preeminència dels pobles de Sant Jordi i de Sant Agustí, que sumen entre tots dos més de tres quartes parts de la població total. Ja s´ha comentat que al poble que fa de capital, situat en una posició geogràfica central, hi ha relativament poca població. En el cas de Sant Jordi, el seu elevat nombre de pobladors està relacionat amb fets històrics i geogràfics, tant passats com recents. El pla de Sant Jordi i de ses Salines ha estat habitat des de fa segles per la fertilitat de les seues terres; a més, s´hi traslladaren a viure habitants d´altres indrets de l´illa atrets per la feina i la monetització consegüent que comportava la propera activitat extractiva de les salines; s´ha d´afegir el fet que Sant Jordi figura en l´extrem de ponent de la gran conurbació que se situa al voltant de la ciutat d´Eivissa que arriba a escampar-se per tres municipis illencs; cal tenir en compte que una bona part de la població jordiera (o salinera) treballa a la ciutat d´Eivissa; finalment, la gran zona turística de la Platja d´en Bossa (en bona part inclosa en el terme josepí) també ha comportat l´assentament de molta de la seua massa treballadora.

En el cas de Sant Agustí, el seu nombre elevat d´habitants és per causes més modernes: una té a veure amb la residència dels treballadors de la nombrosa planta d´allotjament, de restauració i de serveis complementaris que hi ha al S de la badia de Portmany; a més, el N del poble es troba immers en l´àrea d´influència del nucli de Sant Antoni de Portmany. En el cas de Sant Josep, darrerament s´està donant un procés lleuger de concentració demogràfica al voltant de sa Raval. La resta de pobles, es Cubells i Sant Francesc de s´Estany, tenen un pes relatiu baix.

El poblament de Sant Josep de sa Talaia mostrava el 2009 que una majoria dels seus habitants (un 66 %) vivia ja de forma agrupada. Per entendre-ho, s´han de tenir en compte diversos factors, com són el sorgiment de molts nuclis de població i centres turístics des dels anys vuitanta del s XX, un planejament urbanístic que ha afavorit aquest creixement i concentració, o la demanda de nous habitatges adossats i propers a Vila o Sant Antoni que han fet molts dels habitants d´aquestos nuclis, a la recerca d´unes condicions de vida més plàcides, entre d´altres. Així, la població concentrada és majoritària als pobles de Sant Jordi i de Sant Agustí. Per contra, a la resta de pobles encara predomina la població dispersa, com mana el poblament tradicional eivissenc: as Cubells i a Sant Francesc s´arriba a l´extrem que tots els seus pobladors viuen amb aquesta pauta; Sant Josep presenta una relació majoritària de població dispersa sobre la concentrada.

Si s´analitzen les dades demogràfiques per edats, es pot comprovar l´enorme pes del gran grup d´edat de la població adulta (gairebé un 75 %), en què destaca la dècada que es troba entre els 25 i els 35 anys, que engloba un enorme pes, el 30 % del total. També sobresurt l´alt nombre de població jove (un 15 %) i un nombre habitual per a aquesta societat del gran grup de la tercera edat, un 10 %. Com es pot observar, respecte a l´origen de la població de Sant Josep, la majoria ha nascut fora de les illes Balears i de l´Estat espanyol (gairebé suma un 58 %). Tot i que els nascuts a Eivissa, al mateix terme o en uns altres, sumen un 40 %, aquest origen es troba en minoria, aspecte que reforça el gran pes de la immigració espanyola i estrangera des dels anys seixanta del s XX (gràcies a la força d´atracció del primer boom del turisme a Eivissa), la dècada dels vuitanta (també en ple creixement turístic) o l´enorme mobilitat de la primera dècada del s XX.

La immensa majoria de la població josepina té nacionalitat espanyola (més del 75 %). Ara bé, d´aquestes 16.841 persones, crida l´atenció que gairebé la meitat han nascut fora de les illes Balears, en un altre lloc de l´Estat espanyol o més enllà de les seues fronteres. En xifres globals, no més d´un 40 % de la població del terme ha nascut a les illes Balears i pràcticament 6.000 persones ho han fet a l´estranger. Un de cada quatre habitants no té la nacionalitat espanyola. Al terme de Sant Josep de sa Talaia es nota molt l´impacte de les immigracions, en diversos moments, de persones procedents de la península Ibèrica, del centre i nord d´Europa, de l´Amèrica Llatina i del Magrib.

Quant a nacionalitats estrangeres, el 2009, destacaven el col·lectiu alemany (850 habitants), el del Regne Unit (736), l´italià (634), el francès (531), el marroquí (387), el romanès (318) i l´argentí (249). El grup més nombrós és, amb diferència, l´originari de la resta d´Europa (i amb una gran diferència de les persones amb nacionalitat dels 27 estats membres de la Unió Europea), amb un cert pes del col·lectiu americà.

Respecte dels moviments migratoris els darrers anys, cal destacar-ne el saldo positiu. Per exemple, els anys 2004 i 2008 els saldos vorejaven el milenar, amb un pes important, tot i que no exclusiu, dels moviments amb l´estranger. Aquesta dinàmica, reforçada pels saldos positius de la població provinent d´altres municipis de les illes Balears (en què destaquen els que canvien de residència de municipis vesins al josepí) o de la península Ibèrica, és recent. Per exemple, l´any 2000 s´arribà al cas d´un saldo migratori negatiu, encara que no determinant.

El saldo vegetatiu també és positiu cada any. L´any 2007 hi va haver, per exemple, 183 naixements i 105 defuncions. Respecte de l´evolució recent de la població empadronada al municipi, es pot constatar un creixement demogràfic notabilíssim al municipi de Sant Josep de sa Talaia entre els anys 1998 i 2009, de més de 8.000 habitants, xifra que representa un 60 % més de població sobre els pocs més de 13.000 habitants de 1998.

Com es pot comprovar, gairebé tots els anys la població empadronada ha anat augmentant en uns 1.000 pobladors i amb unes taxes entre el 6 i el 4 % de creixement anual. Aquest increment demogràfic insostenible ha estat el més alt de tota la geografia eivissenca i té molt a veure amb el desenvolupament de sòls urbans per a ús residencial als voltants de Sant Jordi, a Cala de Bou o en altres nuclis del municipi.


Ordenació del territori

Des del punt de vista de planificació territorial i urbanística, el document que regeix al municipi són les Normes subsidiàries de planejament urbanístic (desembre de 2009). Aquest pla estableix 36 àrees amb la classificació de sòl urbà, a més de les que ja ho són per consolidació amb una extensió de 109,40 ha i un sostre de població previst de 50.049 habitants.

Aquestes unitats d´actuació urbanes tenen diverses categories. El sòl urbanitzable abasta 7 unitats d´actuació, amb una superfície total de 42,19 ha. El resum del creixement residencial en urbà i urbanitzable és de 86,55 ha. La superfície dels espais lliures públics existents i previstos al municipi, situats en sòl urbà, ascendeix a 475.494 m2. La resta de superfície del terme municipal té la classificació de sòl rústic, tant en la versió de comú com en la de protegit. La classificació de sòl rústic engloba molta extensió del terme, incloent-hi els espais d´aprofitament agrari en actiu o d´abandó i d´altres espais no boscosos del terme. El sòl que seria inedificable segons les diverses normatives era, segons el Pla territorial insular d´Eivissa i Formentera (PTEF, 2005), equivalent al 48,1 % (76,32 km2) de la superfície municipal.

Entre aquestos espais, s´han de comptar els espais naturals de la Xarxa Natura 2000 del municipi de Sant Josep de sa Talaia, que són ses Salines, les illes des Vedrà i es Vedranell, els illots de Ponent, la serra Grossa, la zona del cap Llentrisca i sa Talaia de Sant Josep, Porroig i la costa de l´O d´Eivissa. Tots aquestos espais són lloc d´interès comunitari (LIC). A més, els tres primers espais són també zona d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

Bona part del S del terme està inclosa en la delimitació del principal parc natural de les illes Pitiüses: el Parc Natural de ses Salines d´Eivissa i Formentera, de 400 ha d´extensió. A més, una part important del seu litoral i mar es troben inclosos en la Reserva Marina des Freus d´Eivissa i Formentera.

La Llei d´espais naturals (LEN, 1991) recollí les següents àrees d´especial interès: ses Salines, es Jondal, cap Llentrisca-sa Talalaissa, platges de Comte-la Bassa i serra de ses Fontanelles-serra Grossa. En total, la superfície municipal afectada per la LEN ascendeix a 7.316,87 km2 (un 47,66 % del total municipal), de manera que Sant Josep de sa Talaia esdevengué el terme amb una major superfície protegida per la LEN.

Aquest municipi té un precedent amb els ajuntaments parroquials de principi del s XIX. Com a ajuntament constitucional es creà amb el règim liberal vigent a l´Estat espanyol entre 1810 i 1814, tornà a ser reconegut durant el Trienni Liberal (1820-1823) i romangué definitivament instaurat el 1836, quan tenia una extensió superior a la de l´any 2011, 165 km2. Els anys seixanta del s XX va perdre una part dels terrenys més orientals del terme en benefici del d´Eivissa. La majoria de la seua extensió moderna s´assenta sobre els quartons de Portmany i de ses Salines.

Les Normes subsidiàries de 2009 varen incorporar, per primera vegada, la divisió en pobles i véndes, i se´n crearen algunes noves com la vénda de Cala de Bou o la de Platja d´en Bossa, fins aleshores inexistents.


Comunicacions i transports

Quant a vies, el terme municipal compta amb diverses carreteres importants des d´un punt de vista insular. Destaca la carretera PM-803, que connecta Eivissa amb Sant Jordi, Sant Josep, Sant Agustí i Sant Antoni; d´aquesta via surten els principals accessos a les zones de la costa O de l´illa, com és el cas de la PM-803-1 (que dóna accés as Cubells, cala Vedella, cala Tarida, etc). L´altra gran via destacada és la PM-801, que connecta la ciutat d´Eivissa amb l´aeroport, convertida en una autovia el 2007. Presenta un ramal (la PM-802) per accedir a ses Salines i a sa Canal. A més, hi ha una xarxa de carreteres locals com són les que connecten les principals amb els nuclis de població i turístics del terme.

L´any 1860 es creà el primer camí de carro entre Eivissa i Sant Josep. La carretera que hi ha el 2011 és de començament del s XX. A Sant Josep destaquen el camí de Benimussa, el camí Vell de Benimussa, el camí de Can Guillemó a Benimussa, el camí des Fornàs, el de sa Talaia, el de Darrere es Puig, el Vell de Sant Josep, el des Collets d´en Marí, el des Cap des Salt a Cala de Bou, el de ses Conques, el des Pou de s´Alqueria, el des Pont de Baix, el des Racó, el Vell de Sant Jordi, el Vell entre Sant Jordi i es Cubells, el de Cas Galops, el des Puig d´en Castell, el del Torrent de Cas Berris, el de sa Rota d´en Garrova i el de la Flota.

Al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia hi ha l´únic aeroport de l´illa, el des Codolar, inaugurat el 1958; ocupa terrenys de la vénda de Can Llaudis (Sant Francesc de s´Estany) i de Sant Jordi de ses Salines; és considerat d´interès general per l´Estat.

A Sant Josep només hi ha un port nàutic esportiu: Coralmar, de dimensions reduïdes, amb només vuit amarraments. També es localitza al terme el moll de càrrega de sal de sa Canal, per donar sortida a les exportacions de sal de ses Salines.

Quant a transport públic, els nuclis del municipi estan connectats amb la ciutat d´Eivissa i amb Sant Antoni de Portmany amb diverses línies d´autobusos. Pel N del terme transiten les línies que van des de Sant Antoni cap al Port des Torrent, les platges de Comte, la Bassa, Cala Tarida, Sant Josep (i que segueix cap a Vila), Sant Josep (passant per Sant Agustí) i l´aeroport (travessant per Sant Josep). Pel mig del terme circulen línies com la que duu de Cala Vedella a la ciutat d´Eivissa, passant per Sant Josep i sa Caleta, o la que va de Cala Tarida a Eivissa. El S del terme té les línies que enllacen l´aeroport i ses Salines amb la capital insular, sempre passant per Sant Jordi, la que du de l´Hospital de Can Misses a Sant Jordi, amb parada a sa Carroca, o la que enllaça Eivissa amb la Platja d´en Bossa. Les freqüències programades de totes aquestes línies són desiguals entre l´estiu i l´hivern. Els transports també hi són presents amb un servei de taxis.

Una bona quantitat de punts de la costa josepina disposen de varadors per a recer d´embarcacions petites, entre els quals destaca sa Caleta.


Activitats econòmiques

Com a la resta de l´illa d´Eivissa, les activitats del sector primari tenen un pes productiu i ocupacional escàs al terme municipal. Concentra un 20 % de les terres agrícoles de l´illa. Bona part de les terres que havien estat en cultiu estan abandonades, en procés d´abandó o s´han anat emboscant. A més, l´orografia accidentada del terme ha reclòs les terres més fèrtils o fàcils de treballar a algunes planes; cal recordar que bona part del municipi es troba en uns pendents o sòls difícils de treballar.

Per zones, però, convé destacar la importància que va tenir el pla de Sant Jordi, zona agrícola extensa i que necessità de la instal·lació de diversos molins per a la seua dessecació. Aquesta immensa plana molt fèrtil ha anat perdent rendiment a causa de la pressió residencial o per a infraestructures. No obstant això, a l´inici del s XXI s´hi configurà una comunitat de regants, senyal de l´activitat agrícola encara present, sobre camps de cultiu de secà, vinya i arbres fruiters. També convé ressaltar la importància d´altres espais agrícoles com la zona de Benimussa o les planes immediates al poble de Sant Agustí (com el racó de s´Alqueria).

Les activitats secundàries al municipi de Sant Josep de sa Talaia estan bàsicament presents amb nombroses empreses dedicades a la construcció, que representa un 80 % del total del sector. Hi ha empreses transformadores o emmagatzemadores bé en naus aïllades al llarg de les principals carreteres, bé en algun polígon, entre els quals destaca el cas de la carretera entre Sant Jordi i l´aeroport, especialment a les zones de Can Frígoles i de Can Fonoll.

Convé destacar la importància que han tengut les activitats extractives de sal a les salines, encara presents però amb menor intensitat que en ple s XX.

Quant a aigua i energia, el municipi compta amb dues depuradores (EDAR de Can Bossa, 1992, i de Sant Josep, 1997), a més del servei que presta als habitants del N de Sant Josep la depuradora de Sant Antoni. A això s´han d´afegir cinc EDAR privades que operen al municipi. A més, hi ha una empresa concessionària de subministrament d´aigua.

Dins del mateix sector secundari, hi ha dues pedreres actives: Can Xomeu i Ca n´Orvay II. Les inactives són les de s´Arenest, Can Berris, Can Gallego i Can Vicent Jeroni; 45 més estan ja de baixa. El 2011 s´està restaurant la de Cala Tarida amb residus inerts de la construcció, de demolició i materials d´excavació.

El sector econòmic més important és el dels serveis, ja que és el que crea més riquesa i ocupació, encara que una bona part és estacional. Pel seu enorme pes, destaquen les activitats dedicades al turisme. L´oferta d´allotjament turístic del municipi josepí és la més nombrosa de l´illa d´Eivissa (vegeu el quadre anterior). L´any 2010 Sant Josep de sa Talaia comptava amb un 20,5 % del total d´establiments d´allotjament insulars, un 30,9 % de les habitacions i un 30,1 % de les places. L´oferta turística municipal es concentra bàsicament en cinc grans zones: la Platja d´en Bossa, es Port des Torrent-badia de Portmany, Cala Tarida, Cala Vedella i Cala Codolar. La zona litoral més propera a Sant Antoni de Portmany està inclosa en el Pla d´excel·lència turística de Cala de Bou.

L´oferta complementària és de les més potents de l´illa d´Eivissa i és present amb més de 300 empreses de serveis turístics, com restaurants, cafeteries, bars o el lloguer de cotxes, entre d´altres. El subsector del comerç hi té molta importància, hi preominen activitats com botigues de roba, de parament de la llar, de venda de productes alimentaris i begudes, d´activitats relacionades amb la floristeria, etc. Hi tenen un paper important els mercats que es localitzen a l´hipòdrom de Sant Jordi (tots els dissabtes de l´any) o l´estiuenc i d´artesania de la Platja d´en Bossa.

A final de 2009 al municipi hi havia una taxa d´atur del 26,13 % (1.538 persones), una de les més baixes de l´illa d´Eivissa. Dels 8.543 integrants de la població activa, 4.358 cotitzaven a la Seguretat Social.


Ajuntament i serveis disponibles

Pel que fa a l´Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, a principi de l´any 2011 el consistori està format per 17 regidors: 9 de la coalició PSOE-Eivissa pel Canvi i 8 del Partit Popular (PP). El batle és Josep Marí Ribas, des de les eleccions locals de maig de 2007.

Anteriorment, des de la reinstauració de la democràcia i les primeres eleccions municipals, Josep Tur Torres (Independents per Coalició Democràtica) ho fou entre 1979 i 1983, i Josep Serra Escandell ho va ser entre aquell any i 2007, el primer mandat com a membre del Partit Demòcrata Liberal i la resta de mandats com a representant del PP.

L´ajuntament compta amb una seu centralitzada al nucli de Sant Josep i dues de descentralitzades a Sant Jordi i a Cala de Bou.

Al municipi s´ofereixen els següents serveis: recaptació, serveis tècnics, obres, urbanisme, serveis socials, Jutjat de Pau, Policia Local, correus a Sant Josep i Sant Jordi, oficina d´informació turística a l´aeroport, espais destinats a la joventut (un a Cala de Bou i un altre a Can Raspalls), el Campament Juvenil des Jondal, locals de la tercera edat (a Sant Josep, Sant Agustí i Sant Jordi), Jutjat de Pau, Policia Local, serveis de neteja, d´aigües i una deixalleria (can Guerxo, Sant Jordi). Els serveis culturals hi estan representats amb tres biblioteques.

El municipi compta amb quatre agrupacions de ball pagès, els grups folklòrics des Cubells, el de Sa Colla des Vedrà, el de Sant Jordi de ses Salines i el de Sant Josep de sa Talaia. Des del vessant associatiu destaquen les diverses associacions de vesins que s´hi localitzen, algun grup teatral i el centre cultural Joan XXIII (as Cubells).

L´any 2011 és en procés de rehabilitació la casilla ubicada al km 5 de la carretera entre Eivissa i Sant Josep i que serà destinada a alberg juvenil. Els serveis educatius hi són presents amb cinc col·legis públics: CEIP Can Guerxo, CEIP Can Raspalls, CEIP Es Vedrà, CEIP L´Urgell i CEIP Sant Jordi, tot i que el d´Es Vedrà presenta separadament les instal·lacions destinades a l´ensenyament en etapa primària de les de l´etapa infantil; també hi ha tres instituts d´ensenyament secundari (Escola d´Art, IES Algarb i IES Sant Agustí). A més, hi ha un centre d´ensenyament concertat per la Conselleria d´Educació i Cultura: Verge de les Neus (a Sant Jordi). Així mateix, s´hi localitzen l´Escola Francesa, alguna acadèmia de formació i certes escoletes infantils privades.

Altres tipus de formació estan representats per l´escola de música Can Blau (que compta amb cor i banda), per una escola taller, cursos d´adults, cursos de català, una escola d´adults i una escola internacional de clown (només a l´estiu). L´any 2010, el Consell va edificar l´Escoleta de Can Nebot, a Sant Jordi, i l´Escola Infantil Es Vedranell, a Sant Agustí.

Els cossos de seguretat hi estan representats amb la Policia Local (amb tres casernes), un cos de voluntaris de Protecció Civil i una caserna de la Guàrdia Civil. Al municipi, al barri de Can Fita, hi ha l´única presó illenca: el Centre Penitenciari d´Eivissa.

Quant a serveis sanitaris, els habitants de Sant Josep de sa Talaia es troben immersos entre la zona de salut de Sant Antoni de Portmany i la de la ciutat d´Eivissa. Comprèn els centres de salut de Sant Josep (l´any 2011 se n´està construint una seu nova), el de Sant Agustí, el de Cala de Bou i el de Sant Jordi. A més, hi ha diverses farmàcies i consultes privades mèdiques.

Les instal·lacions esportives municipals presents són el camp de futbol i la piscina municipal, les instal·lacions de Can Guerxo, a Sant Jordi, que inclouen poliesportiu cobert i el camp de futbol. També destaquen les de Sant Agustí i les des Cubells (on cal remarcar la galeria de tir amb arc). A l´àmbit privat, cal esmentar l´Eivissa Club de Camp. Quant a clubs s´ha de fer menció de la Penya Esportiva Sant Jordi, el Club de Tir amb Arc des Cubells, la Unió Esportiva Sant Josep o el Club Bahía San Agustín, entre d´altres.

Quant a patrimoni historicoartístic, el terme compta amb els següents béns d´interès cultural (BIC): la torre de Can Sergent, l´església de Sant Josep (s XVIII) i ses Païsses de Cala d´Hort o de can Sorà a Sant Josep; la torre de Can Macià, la torre d´en Racó, la torre de Can Curt, la torre d´en Rovira i l´església de Sant Agustí, acabada el 1819, al poble de Sant Agustí des Vedrà; la torre de Can Savines, la torre de ses Portes, la torre de sa Sal Rossa (o des Carregador), l´església de Sant Francesc, l´església de la Revista (encomanada a la Mare de Déu de Fàtima) i sa Caleta a Sant Francesc de s´Estany; la torre de Can Calbet, la torre de Can Gibert, la torre de Can Mates, la torre des Orvais, la torre de Cas Costes, l´església de Sant Jordi —torre i església, del s XVI— a Sant Jordi de ses Salines, i la torre des Savinar i la fortificació prehistòrica des Puig Redó as Cubells. Els béns catalogats (BC) són l´aljub des Coll des Jondal, el pou des Vicents, el pou des Rafals, l´aljub de Can Castelló, el pou d´en Benet i el pou de Benimussa.

Cal tenir en compte que el culte religiós també està servit, a més de les esglésies citades anteriorment, per la des Cubells, acabada el 1959, i sota l´advocació de la Mare de Déu del Carme. Al mateix poble s´ubica la Casa d´Exercicis de Santa Teresa.

A més, el terme compta amb nombroses torres predials com és el cas de la torre de Can Gaspar, de Can Pere Petit i de sa Torre (Sant Agustí); de Can Xico de Cas Costes, de Can Guimó, des Fornàs, de Can Macià, de Can Curt, d´en Racó i de Can Sergent (Sant Josep), i de Cas Maseuet, de Cas Costes, de Can Gibert, de Can Mates, de Cas Orvais, de Can Savines, de Can Toni Rei, de Can Fita, de Can Basques, de s´Hort d´en Palerm, de Cas Margalits, de Cas Nét, de Can Trontoll, de Can Font o des Coll des Jondal (a Sant Jordi i Sant Francesc).

El patrimoni hidràulic hi és present amb la sénia de Can Rota Pi, de s´hort de Can Rota, els pous de s´Alqueria, de Cas Rafals, de Can Toni, d´en Benet, des Vicents, Roig, de Can Cama, de Benimussa, de Mar, des Carbó, de sa Carroca, de Can Parreta, de Cas Orvais, el pouet de sa Trinxa i la sénia de Can Creu. També hi ha les fonts des Tarongeret, de na Jordi, de na Pujola, des Cubells, des Verger, la font Gelaberta, del Pare Palau i d´en Xiquet, i els aljubs de Can Domingo Xomeu, de Can Sord, de Can Vaca, de Cas Orvais, des Coll des Jondal (I i II) i de Can Castelló. A més, s´han d´esmentar el pont Vell de can Sala i els ullals de Sant Josep.

Quant a torres costaneres, l´extens litoral josepí compta, de N a S, amb les torres d´en Rovira, des Savinar, de ses Portes i des Carregador. Des d´un punt de vista patrimonial també destaquen les capelles d´en Beia (1850) i la de la Creu d´en Serra (1919). El pla de Sant Jordi concentra nombrosos molins d´aigua i fariners. En el terme es localitzen diversos conjunts històrics, com és el cas de Sant Francesc i de Sant Agustí. També hi ha abundants cases pageses agrupades en l´inventari de les Normes subsidiàries.

Entre un bon nombre de jaciments històrics s´han d´esmentar el poblat fenici de sa Caleta (els terrenys sobre els quals es troba varen passar el 2010 a ser de titularitat pública), la vil·la punicoromana de cala d´Hort o el del puig Redó. Cal tenir en compte que la declaració d´Eivissa com a patrimoni de la humanitat (Unesco, 1999) té en el terme de Sant Josep dos dels quatre béns inscrits: el poblat fenici de sa Caleta i les praderies de posidònia (per bé que també presents al terme d´Eivissa i a l´illa de Formentera i entre aquesta i la Pitiüsa major).

El Parc Natural de ses Salines també ha contribuït a engrandir el patrimoni josepí amb els elements necessaris per a l´explotació salinera: comportes, molins, carregadors, motes, restes de l´únic ferrocarril que ha tengut l´illa d´Eivissa, toponímia, etc. El 2011 l´església de Sant Francesc està sent reconvertida en el que ha de ser el centre d´interpretació del parc. A més, en el refugi dels saliners (del s XX), el Consell té previst un projecte museogràfic.

L´extens litoral de Sant Josep dóna la possibilitat de visitar nombroses platges i zones de bany. Quant a platges se n´han comptabilitzat una vintena, de les quals la majoria són d´arena, tres de còdols i una de grava. En destaquen, de N a S: es Pouet, s´Estanyol, es Pinet, el caló de s´Oli, el caló d´en Serra, la punta d´en Xinxó, el racó de ses Fontanelles, cala de Bou, la platja del port des Torrent, la Bassa, les platges de Comte, cala Codolar, cala Corral, cala Tarida, cala Molí, cala Vedella, cala Carbó, cala d´Hort, cala Llentrisca, la platja de ses Boques, es Niu de s´Àguila, la platja des Cubells, sa Caixota, la platja des Torrent, es Xarco, es Jondal, es Bol Nou, es Codolar (la platja més extensa de l´illa), la platja de Migjorn (o de ses Salines), la des Cavallet i la platja d´en Bossa (l´arenal més extens d´Eivissa, amb 2,7 km d´extensió). A més, com a zones de bany, són remarcables sa Pedrera, sa Pedrera d´en Guimó, Porroig, sa Caleta o la Xanga.

Bona part del terme és visitable a través de quatre recorreguts de les Rutes des Falcó i de quatre més en bicicleta de muntanya (ambdós itineraris instal·lats pel Consell). L´Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia compta, el 2011, amb pàgina web (www.santjosepdesatalaia.cat). El 2010 es va posar en marxa un procés de normativització de l´escut municipal i de la imatge corporativa.

Són festes tradicionals al municipi el 19 de març (Sant Josep), el 2 d´abril (Sant Francesc), el 23 d´abril (Sant Jordi), el 28 d´agost (Sant Agustí) i el 15 d´octubre (Santa Teresa, as Cubells). També són celebracions amb arrelament el 15 de maig (Sant Isidre), el 16 de juliol (la Mare de Déu del Carme, as Cubells) i el 15 d´agost (aniversari de la construcció del temple de Sant Josep). [MCL]


Història

Antecedents

En arribar a les illes Pitiüses, el 1785, el seu primer bisbe, Manuel Abad y Lasierra, va dividir la nova diòcesi en vint parròquies a fi de poder atendre millor les necessitats espirituals de la seua feligresia i, d´acord amb l´autoritat civil, es va crear una Junta de Govern i un Pla de millores tenint en compte el comerç, la indústria de les salines, l´agricultura, la drassana i la pesca, etc. Al mateix temps, a fi de poder administrar millor tots els projectes dissenyats es va establir a cada parròquia forana un ajuntament pedani o parroquial subordinat a l´Ajuntament de la ciutat d´Eivissa.

Amb aquestes reformes, inspirades segons el moviment il·lustrat, s´iniciava l´època contemporània a les illes d´Eivissa i Formentera. Després de la proclamació de la Constitució de 1812, el sistema d´administració municipal fou modificat però, durant les dues dècades següents, la nova normativa constitucional no va arribar a consolidar-se del tot a causa de la inestabilitat política.

Encara que al llarg d´aquest període es varen produir dos intents de dur a la pràctica la creació de municipis constitucionals (anys 1812-1813 i durant el Trienni Liberal de 1820-1823), per manca de temps suficient i a causa dels continuats canvis de sistema de govern, les primeres innovacions i reformes aplicades a les administracions municipals varen tenir una duració efímera.

Durant aquells anys, els ajuntaments forans varen suportar poques modificacions i diverses vegades fins i tot es rebel·laren contra les noves reformes adoptades per l´administració provincial. Els mateixos batles de la part forana varen conservar els seus càrrecs durant molt de temps i eren nomenats batles reials o alcaldes constitucionals, segons l´ocasió. Així se sap que, de 1814 fins a 1834, a Sant Josep i a Sant Agustí els batles varen ser Joan Sala “Nadal” i Joan Ribas “Xinxó”, respectivament.

A partir del mes d´octubre de 1836 i amb la consolidació de l´Estat liberal a Espanya, es pot començar a parlar dels sis termes municipals establerts a les illes Pitiüses de manera definitiva i segons les normes constitucionals vigents.


El primer Ajuntament constitucional de Sant Josep

D´acord amb l´ordre de 5 d´octubre de 1836, dictada pel cap polític de la província, s´establiren de bell nou els ajuntaments constitucionals a la part forana d´Eivissa i Formentera; uns aviat i altres amb alguns dies de retard formaren el seu ajuntament. A cada nou municipi designat se celebraren les eleccions ordenades de manera indirecta i foren nomenats els seus dos alcaldes (primer i segon), amb els sis nous regidors i un procurador síndic. Marià Ribas de “can Mariano Ribes” de Benimussa, anterior tinent d´alcalde de l´Ajuntament pedani de Sant Josep, va resultar elegit i nomenat primer alcalde constitucional de Sant Josep de sa Talaia, i Bernat Marí, possiblement de can Bernat Xico, en fou nomenat secretari.

Com que no s´han conservat les actes d´aquells primers anys no es pot saber quins vesins varen ser nomenats regidors ni tampoc algunes de les actuacions dels primers ajuntaments constitucionals. Així mateix consta que durant els primers anys les funcions principals del nou Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia varen consistir en la recollida periòdica de les noves contribucions establertes, preparar les llistes de reclutament de joves destinats a fer el servei militar i organitzar les guàrdies de la milícia costanera i de l´interior quan les circumstàncies ho reclamaven.

A partir dels anys setanta del s XIX, després de la Primera República, els municipis eivissencs i el de Formentera entraren en plena època caciquil i els seus ajuntaments solien ser administrats de manera rotativa per les mateixes famílies.


Situació

En concret, el municipi de Sant Josep de sa Talaia fou constituït de manera artificial ajuntant el quartó de ses Salines i una part del quartó de Portmany, reunint les quatre circumscripcions parroquials vesines al poble d´aquest mateix nom amb els seus illots adjacents, és a dir: Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines i Sant Francesc de s´Estany. En el moment del seu establiment, resultava ser el terme amb més extensió dels sis que formaven les illes Pitiüses, amb 165 km2, encara que també resultà ser durant molts anys el municipi eivissenc amb menys població: aleshores superava escassament els 2.000 habitants.

Situat al SO de l´illa, limita al N amb el municipi de Sant Antoni de Portmany i la mar de la badia de Portmany, a l´E amb el municipi d´Eivissa i al S i l´O amb la mar. El territori municipal de Sant Josep ocupa dues grans extensions a cada banda de la cadena muntanyosa de sa Talaia (475 m s.n.m.) i la serra Grossa (367 m s.n.m.): una part cap a migjorn que inclou de llevant a ponent el pla de Sant Jordi, ses Salines, la plana de Porroig o Davall sa Serra i es Cubells, i la part de tramuntana, amb la vall de Benimussa, el poble de Sant Agustí amb les véndes de Deçà Torrent i de Dellà Torrent i la vénda de sa Talaia del poble de Sant Josep.


Indústria i comerç

Els primers anys del s XIX, la producció industrial i el comerç tenien encara molt poca importància. A mitjan segle, havien començat de manera molt lleugera algunes petites empreses. Així, cal esmentar la fàbrica de productes químics, situada prop del municipi d´Eivissa, a la punta de Baix, prop des Viver, algun molí fariner d´aigua i altres molins de sang i trulls per a l´obtenció d´oli d´oliva, a més d´alguns petits comerços de comestibles a cada poble; l´única empresa amb prestigi i amb arrels més fermes era la Fàbrica de Sal, de propietat estatal, la qual podia oferir anualment alguns jornals de feina, però aleshores passava per mals moments de producció, principalment per greus problemes de manteniment; aquesta situació i les dificultats econòmiques de la Hisenda varen ocasionar la seua venda en subhasta pública. La nova societat propietària, Salinera Española, S.A., va efectuar algunes reformes i millores que a la darreria de segle ja provocaren un augment de producció, encara que varen ser necessaris alguns anys abans de tornar a ser una bona font d´ingressos per al poble eivissenc. Vers els anys quinze del s XX, va començar un nou període de gran producció de sal que va durar fins als anys trenta.

Aleshores, Sant Josep ja comptava amb la nova carretera que unia el poble amb la ciutat i, junt amb alguns anys de bonança, també va millorar el comerç de fruits secs com garroves, figues i ametlles o altres productes com carbó, fusta de pi, carrasca, etc.

Cap als anys seixanta del s XX, va sorgir amb gran puixança la indústria del turisme. Els 80 km de costa alternant amb imponents penya-segats i riberes baixes fistonades de diverses cales i 25 platges suaus i arenoses, juntament amb el seu clima càlid varen convertir-se en una font de gran riquesa per a la promoció de la indústria turística.

A més d´aquestes riqueses naturals cal assenyalar els monuments històrics i llocs d´interès cultural dignes de destacar i ser visitats: les diferents esglésies de cada poble; l´espai natural de ses Salines, declarat Parc Natural des de 1995; el poblament fenici de sa Caleta dels segles VIII-VII aC; ses Païsses de Cala d´Hort, establiment rural del s V aC, davant l´imponent illot des Vedrà; les torres costaneres de defensa dels s XVI i XVIII i l´espectacular vista panoràmica des del cim de sa Talaia de Sant Josep. Aquestes meravelles junt amb les platges d´arena blanca i aigües transparents i càlides han donat lloc a una extensa oferta industrial enfocada cap al turisme.

El 1958 pogué inaugurar-se el nou camp d´aviació des Codolar, el qual en pocs anys s´ha convertit en la porta principal d´entrada i sortida de la major part de visitants a aquestes illes, ja que rep diàriament un gran nombre de vols nacionals i internacionals.

El 2011 el municipi té comptabilitzats de manera oficial 110 establiments hotelers i apartaments turístics, 24 cases turístiques de lloguer i 2 allotjaments d´agroturisme; a més s´hi ha d´afegir un gran nombre d´habitacions de lloguer de caràcter privat.


Cultura i esports

Pel que fa a l´espai cultural i esportiu, dia a dia aquestos dos aspectes rellevants de la vida del poble van guanyant més importància entre tota la població, però especialment entre el món jove. A principi de 1870, a la capital del municipi s´havien creat les dues primeres escoles unitàries d´ensenyança primària, ubicades a diferents cases particulars llogades per l´Ajuntament; s´establien així les primeres bases culturals de l´època contemporània. Aquesta situació va mantenir-se mig segle, fins que l´administració va acceptar l´establiment de noves escoles a cada poble.

La dècada dels anys vint, durant la dictadura del general Primo de Rivera, fou un període força interessant per a l´ensenyament escolar. Es varen crear escoles i es projectaren edificis escolars a tots els pobles del municipi. Amb l´organització d´associacions de vesins, patronats escolars i la col·laboració de l´inspector Joan Capó Valls, l´Ajuntament va poder construir els primers centres escolars. De les dues primeres escoles unitàries instal·lades a la capital va passar-se a les vuit establertes en pocs anys als diferents pobles del municipi i a disposar de dues construccions municipals per a les escoles de Sant Josep i Sant Jordi, a més de l´edifici escolar propiciat per la Companyia de les Salines.

Però la dècada dels anys trenta va significar una greu aturada per al progrés del municipi. Especialment, els anys de guerra i la postguerra varen ser de molta pobresa i dificultats arreu dels quatre pobles de la circumscripció municipal.

Restablerta la democràcia, s´anaren inaugurant nous centres d´ensenyança en diferents llocs del municipi. El curs 2010-2011, hi ha uns 200 estudiants universitaris, quatre centres d´ensenyament secundari amb uns 1.200 estudiants i cinc col·legis d´ensenyament infantil i primària amb uns 1.500 alumnes.

Amb caràcter oficial i mantengudes per l´Ajuntament, a cadascun dels nuclis de població s´han establert algunes instal·lacions esportives: Club de Tir amb Arc as Cubells, camp d´esports i piscina pública a Sant Josep de s Talaia, camps d´esports i pistes de tennis a Sant Jordi de ses Salines, i camp d´esports a Sant Agustí des Vedrà.


Agricultura

Al llarg del s XIX, gran part del territori conreat estava destinat a cultius de secà, generalment poc productius, especialment a les comarques occidentals dels pobles de Sant Josep de sa Talaia i de Sant Agustí des Vedrà; s´han d´exceptuar els camps d´horta del pla de ses Salines de Sant Jordi i part de Sant Francesc de s´Estany, com també temps enrere una petita franja prop de la costa de Cala de Bou al poble de Sant Agustí des Vedrà (el 2011 ja terrenys urbanitzats) i alguns indrets de poca extensió situats a les voreres d´alguns torrents on es pogueren descobrir petites fonts o sortidors naturals d´aigua (torrents com el de sa Font des Taronger, de Cas Berris o des Jondal, de s´Aigua, de Cala Vedella, de Cas Nadals, etc.).

A causa del relleu molt accidentat i muntanyenc de gran part del territori municipal, les vies de comunicació terrestres tardaren molts anys a poder ser utilitzades pels carruatges, llevat d´alguns quilòmetres de camí de carro per al transport de la sal fins als carregadors i al port d´Eivissa; en aquells anys, el transport de mercaderies de gran volum o les més pesades (fusta, carbó, garroves, etc.) solia fer-se per la mar amb petites embarcacions a la vela. Vers l´any 1860, s´acabà de construir el primer camí general de carro que unia l´església de Sant Josep amb la ciutat d´Eivissa. Fins llavors els vesins de Sant Josep i de Sant Agustí no tenien altres mitjans de comunicació que els camins de ferradura i una multitud de viaranys pedregosos per anar d´una casa a l´altra i fins a l´església.

Eren temps durs i difícils. Gradualment i així com anava creixent la població s´anaven ocupant més terres per a nous conreus; parets, feixes o petites terrasses escalonaven cada vegada més amunt els vessants de les muntanyes. Però l´agricultura, amb sistemes antiquats i anys de sequera, resultava poc rendible i molts varen optar per emigrar cap al nord d´Àfrica o a diferents llocs d´Amèrica. La població, en gran majoria dedicada a l´agricultura, buscava sobreviure treballant al bosc fent sitges de llenya, forns de calç i de pega o tallant pins per a l´embarcament de la seua fusta i, en venir l´ocasió, anant a treballar a les salines.

El municipi de Sant Josep guarda un bon repertori d´elements d´aquella època: llargues parets de pedra escalonant les costeres de puig, el 2011 ja mig amagades entremig de la pineda i el matoll; l´arbreda de voluminosos garrovers, oliveres i figueres o esplanades i camps d´ametllers gairebé ja abandonats del tot a la seua sort. Ja iniciada la segona meitat del s XX, la vida social i l´activitat agrària varen donar un tomb de cent vuitanta graus.

Mentre que l´agricultura, la ramaderia i la pesca anaven perdent la seua importància, noves activitats i ocupacions relacionades amb la indústria turística s´establien substituint les penoses i poc remunerades feines del camp per altres activitats relacionades amb el nou sector.


Demografia

Encara que el municipi havia començat amb uns 2.000 habitants escassos i era el menys poblat d´Eivissa, molt aviat durant els trenta primers anys va doblar la seua població, però durant la segona meitat del s XIX, probablement a causa del fenomen migratori, l´augment demogràfic va anar disminuint fins estancar-se entre els 2.500 i els 3.000. Durant les primeres dècades del s XX, es va produir un increment poblacional i aquesta situació va ocasionar la creació d´una nova parròquia i al mateix temps l´establiment del poble des Cubells.

El 1933, el bisbe Salvi Huix va acordar l´establiment de la parròquia de la Mare de Déu del Carme, disgregant una part del terme parroquial de Sant Josep i també ajuntant-hi algunes famílies de les parròquies vesines de Sant Jordi i de Sant Francesc. Es va fer una gran ampliació de l´antiga capella construïda en temps del franciscà beat pare Palau i la nova església pogué ser inaugurada el 1957.

Vers els anys setanta, la distribució de la població activa era ja la següent: sector primari, 22,7 %; sector secundari, 9,2 %; construcció, 19,3 %, i el sector terciari, 48,6 %. Dels darrers anys del s XX ençà, les millors condicions de vida i l´augment de població han provocat grans canvis dins tot el món social i cultural, fet que ha ocasionat alguns visibles moviments poblacionals com el fet que si anys enrere l´Eivissa de la ciutat estava formada per pagesos agricultors, posteriorment, en canvi, tota la part forana s´ha convertit en zona urbana, habitada per gent de ciutat.

En començar la segona dècada del s XXI, el municipi de Sant Josep de sa Talaia, després d´haver cedit uns 8 km2 al municipi d´Eivissa, segueix sent el més extens de les illes Pitiüses i el tercer demogràficament, amb una població de 23.688 habitants.


Política

Segons el Pla polític i econòmic per a les illes Pitiüses (1787) programat per la Junta de Govern, a cada parròquia o poble quedà constituït un ajuntament subordinat al de la ciutat, presidit per un batle reial amb igual jurisdicció, facultats i preeminència per a tots els ajuntaments forans. Cada consistori estava format pel batle, dos regidors, elegits per la Reial Audiència de Mallorca i a consulta del governador d´Eivissa, un diputat i un síndic presoner del comú, elegits segons indicaven les reials cèdules. A més, a cada parròquia s´elegien quatre mesuradors de terres i quatre zeladors honrats que havien de tenir cura dels sembrats i les plantacions.

Segons les ordenances, a cada poble s´havia de construir un edifici públic que constàs de dues parts (planta baixa i pis); els baixos havien de servir per a presó i la part alta habilitada per a les oficines i sala de reunions. Aquesta ordenança, per manca de mitjans econòmics, va complir-se en molt pocs llocs i allí on arribà a construir-se un edifici tardaren alguns anys.

Les sessions de cada consistori se celebraven tots els diumenges, generalment a la casa parroquial o a la casa del batle, i a l´església hi havia una cadira reservada per al batle en lloc destacat.

En aplicar-se les instruccions segons dictava la Constitució de 1812, com que cap poble no tenia suficients habitants se n´hagueren de reunir uns quants per poder formar els municipis constitucionals amb la població estimada segons la normativa de les Corts de Cadis; aquesta disposició no va ser del gust d´alguns pobles, que volien tenir la seua pròpia institució municipal de forma independent, però superades les desavinences vers l´any 1836, s´establiren definitivament les noves circumscripcions municipals tal com es coneixen a començament del s XXI.

Al municipi constitucional de Sant Josep de sa Talaia li varen correspondre, a més del poble de Sant Josep, el de Sant Agustí des Vedrà, el de Sant Jordi de ses Salines i el de Sant Francesc de s´Estany.

El nou sistema administratiu de l´Estat liberal i de les corporacions municipals i provincials generalment no s´adaptava a la societat que havia de servir, perquè sempre solia instal·lar-se al marge de l´Espanya rural, que era la que conformava la immensa majoria de la població. Una de les conseqüències immediates d´aquesta marginació fou el desinterès del món rural per les coses de l´Estat, el qual era més conegut entre la població camperola com una fastigosa burocràcia que només reclamava impostos, taxes i arbitris. Amb aquestes circumstàncies, és fàcil d´entendre el retard en l´aplicació de les reformes a la pagesia.

L´octubre de 1834 encara es varen celebrar les últimes eleccions de regidors a totes les demarcacions parroquials foranes. Aquesta vegada hi ha constància de la renovació de totes les batlies rurals, malgrat que no constin dades concretes sobre tots els nous batles elegits a cada una de les parròquies rurals, però la nova estructuració administrativa constitucional es va fer esperar encara dos anys més.

Per Reial decret de 23 de juliol de 1835, s´establiren els decrets de les Corts de Cadis; en conseqüència, tots els ajuntaments parroquials forans d´Eivissa i Formentera eren suprimits i només s´hi mantenia interinament un tinent d´alcalde, d´acord amb la normativa municipal de les Corts de Cadis (art. 5è, títol 1r), amb completa subordinació a l´alcalde i a l´Ajuntament de la ciutat d´Eivissa. A les illes Pitiüses, on les reformes solien arribar sempre amb un cert retard i a causa de la inestabilitat política, les batlies reials d´algunes parròquies rurals continuaren de manera interina com abans fins que, per ordre del cap de govern de la província, les acceptaren i varen realitzar el canvi definitiu.

La primera notícia que ha arribat d´aquella època sobre el nou municipi constitucional de Sant Josep de sa Talaia fa referència a la proposta feta, el 19 d´abril de 1836, al metge Miquel Marí perquè acceptàs el càrrec de tinent de batle, que rebutjà a causa d´haver complert ja els 70 anys d´edat i tenir alguns problemes de salut. El 24 d´abril 1836, fou nomenat tinent d´alcalde Marià Ribes de can Mariano Ribes de Benimussa, però per una malaltia no pogué prendre possessió del càrrec el dia assenyalat i, en aquella ocasió, fou substituït interinament pel secretari, Bernat Marí “Bernat Xico”. Marià Ribes, en recobrar la salut, va fer-se càrrec de la tinència d´alcalde (1837-1840) i, l´any següent, fou nomenat primer alcalde constitucional de Sant Josep de sa Talaia, càrrec que va conservar fins a 1840. La seua feina principal va consistir a preparar i organitzar els relleus de joves que havien d´anar a fer el servei militar i tenir compte de la vigilància de costes del seu districte.

El 1840 fou nomenat alcalde (1840-1842) Josep Marí, possiblement de la família de cas Berris, el qual va presidir l´Ajuntament fins a 1842. Se sap que els seus successors foren Bartomeu Ribes “Graó”(1842-1844) i Joan Colomar Torres de sa Mata (1844-1847), el qual durant el seu primer bienni pogué assistir a la visita del governador provincial Maximilià Gibert.

L´any 1845 s´inaugurà la Societat d´Amics del País Las Pityusas i en representació del municipi de Sant Josep fou nomenat soci corresponsal el vesí Francesc Prats de cas Costes de Benimussa.

El gener de 1847 Joan Serra de cas Serres fou nomenat nou alcalde (1847-1855) de Sant Josep i va seguir durant els quatre biennis següents; durant el seu mandat va arribar a Eivissa el frare carmelita Francesc Palau i Quer (el 8 d´abril de 1854), desterrat de Catalunya per l´autoritat militar, i s´establí a la costa des Cubells per dedicar-se com a ermità a la vida contemplativa. El 1855 Josep Marí fou nomenat alcalde (1855-1862) per segona vegada i fou reelegit els tres biennis següents. El 1862 Joan Colomar tornà a ser elegit alcalde (1862-1866) durant sis biennis successius.

Durant aquell temps, s´instal·laren les primeres escoles públiques de primària al poble de Sant Josep; els primers mestres que varen obtenir aquesta plaça en propietat varen ser Antoni Busquets Arbona (de 1876 a 1879) i Antònia Rullan Mir (de 1875 a 1878); el 1882, per oposicions i concurs de trasllats hi anà destinat Pere Escanellas Sunyer (1882-1922), nomenat fill il·lustre del poble de Sant Josep (1927).

Durant el bienni 1866-68, compartiren l´alcaldia de manera interina els regidors Francesc Ribas i Joan Marí. De 1868 a 1871, Joan Colomar va tornar a presidir l´ajuntament, durant els dos biennis següents, 1871-1874, l´alcalde fou Francesc Serra.

La Constitució de 1876 va normalitzar el poder dels partits polítics que, al cap i a la fi, es va concretar en l´alternança dels dos partits principals: la dreta i l´esquerra del règim, representades pels governs de Cànoves i de Sagasta. Aquesta nova situació prompte va degenerar en un sistema de cacics que ordenaven les eleccions locals d´acord amb el predomini del partit en el poder, tant a la província com a l´Estat. En conseqüència, l´activitat política dels municipis forans a les illes Pitiüses va passar els darrers anys del s XIX per situacions decadents i d´inestabilitat.

Joan Colomar va repetir el bienni següent (1874-1876); durant el mes d´agost de 1874, la Casa Consistorial fou assaltada i es varen cremar totes les llistes i els documents referents a la reserva d´allistament per anar a fer el servei militar. Joan Serra fou elegit alcalde per al següent bienni, però del gener de 1876 al mes d´abril de 1877 Joan Colomar ocupà altra vegada l´alcaldia. L´abril de 1877 fou elegit Francesc Prats Sala de cas Costes (1877-1888) però a causa d´alguns abusos electorals, el 1884 fou suspès i empresonat durant sis mesos. A la darreria de 1888 fou elegit alcalde (1888-1889) Joan Gibert Riera, però malauradament el seu mandat va ser molt breu perquè va morir el 15 de febrer de 1889; es féu càrrec de l´alcaldia de forma interina el primer tinent d´alcalde, Josep Tur Marí. El mes següent fou elegit i va prendre possessió de l´alcaldia per segona vegada el regidor Francesc Prats Sala (1889-1890), però el 13 de novembre de 1890, per decret i en virtut de les faltes greus resultants de l´expedient d´inspecció de les dependències municipals instruït pel delegat del govern provincial, foren suspesos dels seus càrrecs l´alcalde i tots els regidors de l´Ajuntament, que continuaren fins que es nomenaren nous regidors interins.

Joan Serra Torres fou nomenat alcalde interí (1891-1894), amb l´ordre de convocar una reunió extraordinària per donar compte d´aquella notificació oficial. El 24 de gener de 1891 fou reposat el secretari Josep Sala Marí, però aquest nomenament durà poc temps, perquè el 20 de maig Josep Serra “Coques” (pare del que fou anys després rector de Sant Josep) fou nomenat nou secretari de l´Ajuntament de Sant Josep. El primer de gener de 1892 varen renovar-se la meitat dels regidors de cara al següent bienni i l´Ajuntament quedà constituït de forma definitiva pels següents regidors: Josep Marí Tur, nomenat alcalde; Bernat Tur Prats, primer tinent d´alcalde; Josep Ribas Torres, segon tinent d´alcalde; Josep Ribas Ribas, síndic; Vicent Ferrer Prats, síndic; Francesc Prats Ferrer, Joan Marí Tur, Josep Tur Ribas, Joan Serra Orvai, Vicent Cardona Gibert i Vicent Ferrer Orvai.

El maig de 1893 Joan Serra Torres continuava d´alcalde i durant aquell any el comissionat Marià Vinyes Planells va reclamar amb comissió de constrenyiment el pagament dels deutes de contribucions endarrerides. El 1894 entraren a formar el nou Ajuntament de Sant Josep l´alcalde Josep Marí Tur i els nous regidors de l´anterior elecció, els quals continuaren reelegits fins a la darreria de segle. L´any 1900 Vicent Ferrer Prats fou elegit nou alcalde. [JMR]

En els primers comicis municipals a Sant Josep de sa Talaia després de la restauració de la democràcia, abril de 1979, s´hi presentaren 4 candidatures: els Independents per Coalició Democràtica encapçalats per Josep Tur Torres foren els guanyadors amb el 36,1% de vots i 5 regidors. La Unió de Centre Democràtic (UCD), encapçalada pel mestre Pere Planells Marí obtengué el 32,4 % dels vots i també 5 regidors; el Grup Independent, encapçalat per Josep Tur Serra “Coques” obtengué el 18,7 % dels vots i 2 regidors; finalment, la Candidatura Progressista, encapçalada per Antoni Planells Tur, obtengué l´11,8 % i un regidor. Fou elegit alcalde Josep Tur Torres d´Independents per CD, per ser el cap de la llista més votada ja que UCD va votar pel seu candidat, Antoni Planells va votar en blanc i els dos regidors del Grup Independent no assistiren a la votació.

Les eleccions de maig de 1983 portaren un canvi important en els resultats i en les persones, ja que no repetia cap partit ni cap candidat respecte dels anteriors comicis. La llista més votada fou la coalició d´Aliança Popular, Partit Demòcrata Popular i Unió Liberal (AP-PDP-UL), que era encapçalada per Josep Ribas Marí, que obtengué el 45,6 % dels vots i 6 regidors. El Partit Demòcrata Liberal (PDL), encapçalat per Josep Serra Escandell “Rosselló”, obtengué el 29,4 % dels vots i 4 regidors. Finalment, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que es presentava per primera vegada, encapçalat per Josep Marí Ribas “Agustinet”, va obtenir el 24,5 % dels vots i 3 regidors. Els tres regidors socialistes votaren Josep Serra, que d´aquesta manera va obtenir l´alcaldia; així començava una llarga permanència en l´alcaldia al llarg de vint-i-quatre anys. Sembla que el candidat del PSOE havia fet un pacte de repartició de l´alcaldia “a la israeliana” però a l´hora de la veritat no es va fer.

Les terceres eleccions de la democràcia significaren una àmplia majoria absoluta de Josep Serra, que llavors es presentava per Aliança Popular-Partit Liberal (AP-PL), que va obtenir el 65,4 % dels vots i 9 regidors; el PSOE, que encapçalava de nou Josep Ribas, va mantenir la representació, el 26,8 % i 3 regidors, i el Centre Democràtic i Social (CDS) que es presentava per primera vegada, amb Susana Aranda Díaz, que obtengué el 6,9 % dels vots i 1 regidora.

Les següents eleccions, maig de 1991, mostraren la consolidació de Josep Serra Escandell en l´alcaldia, que va obtenir el 52,8 % dels vots i 10 regidors. El PSOE, aleshores encapçalat per Jaume Ribas Prats “Graó”, va obtenir el 25,3 % dels vots i 4 regidors i els Independents n´obtengueren 15,4 % i 3 regidors.

Les eleccions municipals de maig de 1995 seguiren la mateixa dinàmica, encara que s´hi multiplicà la representació dels partits. El popular Josep Serra obtengué el 55 % dels vots i 11 regidors. El PSOE, encapçalat per Francesc Planells Costa, obtengué el 24 % dels vots i 4 regidors. Els Verds, encapçalats per Joan Buades Beltran, obtengueren el 8,39 % dels vots i un regidor i finalment Esquerra Unida (EU), amb Antoni Planells “Malalt”, aconseguí el 5,75 % dels vots i 1 regidor.

Les eleccions de juny de 1999 portaren uns resultats molt equilibrats: el PP de Josep Serra obtengué el 51,13 % dels vots i 9 regidors, mentre que el Pacte Progressista, que agrupava totes les forces d´esquerra, obtengué el 45,96 % dels vots i 8 regidors.

Els resultats municipals de 2003 mantengueren el popular Josep Serra en l´alcaldia, ja que obtengué la majoria absoluta amb el 50,01 % dels vots. El PSOE, amb Josep Marí Ribas, va obtenir el 36,58 % dels vots i 7 regidors. En aquelles eleccions, també s´hi presentaren altres partits com el Partit Reformista d´Eivissa i Formentera (PREF), ASI, Grup Verd Europeu (GVE), UC o UDC, que no obtengueren representació.

Les eleccions de 2007 comportaren un canvi significatiu en el municipi: la coalició PSOE-ExC (Eivissa pel Canvi), que encapçalava l´històric Josep Marí Ribas “Agustinet”, va obtenir el 48,30 % dels vots i 9 regidors i el PP, que presentava com en les set anteriors eleccions Josep Serra, va obtenir el 36,58 % dels vots i 8 regidors; d´aquesta manera Josep Marí aconseguí l´alcaldia. [JYP]

Descàrregues

Col·laboradors