Sant Jordi de ses Salines

Sant Jordi de ses Salines Poble de l´illa d´Eivissa, del terme municipal de Sant Josep de sa Talaia. Se situa a la zona meridional de l´illa i ocupa una extensió de 31,11 km2. El padró de l´any 2009 recollia una població total de 9.096 habitants. Limita al N amb el poble de Sant Rafel de sa Creu (del terme municipal de Sant Antoni de Portmany), a l´O amb el poble de Sant Josep de sa Talaia, al S amb el de Sant Francesc de s´Estany i a l´E amb la mar i amb el terme municipal d´Eivissa. Tradicionalment es trobava dividit en tres grans véndes: es Racó, Cas Costes i l´Horta; la modificació de planejament territorial municipal aprovada inicialment l´any 2009 preveu una nova divisió, que manté les véndes des Racó i de Cas Costes i en crea quatre de noves, que bàsicament es reparteixen el territori de l´antiga vénda de l´Horta i que són: es Rafal Trobat, sa Carroca, es Pla de Sant Jordi i la Platja d´en Bossa.

Geografia
Espai físic
Al territori de Sant Jordi de ses Salines es distingeixen dues zones clarament diferenciades: d´una banda, l´extensa planura que ocupa la part central i meridional del poble, i de l´altra, l´àrea muntanyenca situada a l´extrem més septentrional. Els terrenys planers, anomenats sovent pla de Sant Jordi, són en realitat l´extensió cap al N de l´ampli pla de ses Salines. Des dels extrems E (a la vora de la mar, amb la platja d´en Bossa) i S (també a nivell de la mar amb els estanys de sa Sal Rossa), la plana va elevant-se progressivament cap a l´O i, sobretot, cap al N, però de forma molt suau. El sector amb una menor elevació (no supera els 5 m sobre el nivell de la mar), a tocar dels estanys de ses Salines, es coneix com es prat d´en Fita; darrere les antigues dunes de la platja d´en Bossa les altituds no són gaire majors (al voltant dels 8 m); de fet tot el territori que queda més avall de la trinxera de l´autovia de l´aeroport es troba a menys de 10 m d´altitud. El centre urbà del poble, al voltant de l´església, se situa entre els 18 i els 20 m sobre el nivell de la mar, igual que la zona de Can Raspalls, més a l´E, i l´anomenada plana d´en Fita, més a l´O. Més amunt d´aquestes zones, la inclinació dels terrenys comença a ser lleugerament més pronunciada; cap a l´O el sector conegut com plana d´en Joanet arriba a devers 50 m, altitud a la qual es troba el peu del puig d´en Pelleu, a la zona de Can Font. Cap al NO les àrees més baixes s´allarguen per la vall des Racó, al N del puig d´en Pelleu i la serra de sa Cova Santa, fins a la zona coneguda com Can Calbet. El coll de ses Gerres, on hi ha el límit amb el poble de Sant Josep, és el punt que marca el final de les terres que vessen les seues aigües cap a les salines. I cap al N, més amunt de la carretera de Sant Josep aviat s´arriba al peu de les diverses muntanyes d´aquesta zona, tot i que també es formen algunes raconades de terres més baixes, com la de Can Trontoll o la de Cas Orvais i Can Parreta. A l´extrem O del poble hi ha la zona elevada del massís del puig d´en Pelleu, del qual queden dins Sant Jordi els cims coneguts com puig d´en Fumeral (204 m) i puig d´en Portmany (212 m). Però les elevacions realment importants es troben a tot el sector septentrional del poble. Es tracta de l´alineació muntanyenca que, iniciant-se al SO de l´illa s´allarga cap al NE fins a la zona central; en aquest sector aquestes muntanyes donen lloc a un veritable efecte barrera, de forma que tot i que hi havia algun camí tradicional, els primers anys del s XXI és pràcticament impossible circular de Sant Jordi cap a Sant Rafel travessant-les. A l´extrem NO del poble es troba el puig de Cas Serres o puig Miquel (367 m); una mica més cap a llevant hi ha el puig d´en Cardona (291 m), que té a tramuntana el puig d´en Lluquí (244 m), separats pel coll des Vent (a 209 m d´altitud); més a l´E, a l´altra banda del canal per on circula el torrent de sa Font des Taronger i el camí de Cas Colls, hi ha el grup de muntanyes més important, que curiosament forma com un gran cercle, només obert cap al S per un estret pas, conegut com ses Coves Fosques; resseguint aquest cercle en el sentit de les agulles del rellotge, s´hi troben les següents elevacions: tocant amb la zona plana, la serra de Can Trontoll (226 m) i el puig de Can Parreta (171 m), que s´uneixen per les rotes de Cas Orvais (154 m); més cap al NO, i que s´allarga en aquesta direcció, la serra Grossa (amb diversos cimerols, a 239, 274, 321, 342 i 345 m); a continuació apareix el punt culminant de la zona, el puig de sa Pega o des Merlet (402 m), que s´estira cap a l´E per la serra de sa Murta (350 m) i la serra d´en Font (343 m); seguint, ara ja cap al SE, hi ha els puigs de la Granada, el puig d´en Palau i el puig des Cònsol, dels quals només els estreps més occidentals queden dins el poble de Sant Jordi; finalment, gairebé tancant el cercle, hi ha el puig de Can Mariano (211 m) i el puig de Cas Damians (255 m), dalt de la zona de sa Carroca. L´àrea que queda tancada dins tot aquest conjunt de muntanyes rep el nom des Rafal Trobat i la formen diverses valls (bàsicament les de Cas Galops, sa Rajola i Can Pere Marí i Can Cama) i també àrees elevades, com la serra de ses Fontanelles (que parteix del cim del puig de sa Pega cap al SE), el puig de Can Jaume Costa (246 m), es Mort (251 m), es Coscollar (267 m) o sa Guardiola (172 m). La línia de costa es correspon amb un sector de la platja d´en Bossa i és, per tant, baixa i arenosa, sense cap accident morfològic. El canal de desguàs de ses Salines, a l´extrem S de la platja, és el límit amb Sant Francesc i per tant el tram rocallós de la punta de sa Mata ja queda dins aquest últim poble.

Climatologia
La configuració geomorfològica és la que provoca les petites variacions climàtiques que poden produir-se en aquest poble respecte al conjunt de l´illa. L´efecte barrera de les muntanyes situades al N pot mitigar, a vegades, vents forts de tramuntana, mentre que els de mestral entren acanalats per la vall des Racó, i a la resta de vents l´exposició és ben oberta, predominant els de llevant i ponent. L´efecte dels vents de mar tendeix a suavitzar les temperatures extremes, que no solen arribar a puntes de tanta calor ni tant de fred com en pobles del centre de l´illa. El nivell d´humitat, en canvi, sí que és sovent ben elevat. En definitiva, un clima mediterrani amb tendència a l´aridesa i a la irregularitat pluviomètrica. La temperatura mitjana anual se situa sobre els 18º C i la precipitació al voltant dels 400 mm. Tot i que no hi ha dades científiques fiables, la percepció popular i la lògica indiquen que les precipitacions han de ser lleugerament superiors a la zona muntanyenca respecte a la plana.

Hidrologia
Tots els cursos d´aigua superficial importants del poble són torrenteres que baixen des de les muntanyes situades al N del poble cap a la zona més baixa del pla de ses Salines; d´O a E són el torrent de Can Font, el torrent de sa Font des Taronger, el torrent des Rafal Trobat i el torrent de Can Fita. El torrent de Can Font (conegut també com torrent de sa Cova Santa i com torrent de Can Calbet) neix al tram pla situat entre el puig Miquel i el puig d´en Cardona i envolta pel NE i l´E el massís del puig d´en Pelleu, fins arribar, ja al poble de Sant Francesc, a la platja des Codolar. El torrent de sa Font des Taronger es forma per la unió de les diverses torrenteres que envolten el puig Gros, al poble de Sant Josep (torrent des Cirer, torrent de Can Josepet, canal de Cas Colls...) i segueix en direcció N-S; a banda de la que li dóna nom, en aquest primer sector rep les aportacions de diverses fonts (font des Cirer, font Paredada, font d´en Bellet...); ja al pla rep el torrent de Can Sala, per la dreta, i quan sembla que s´ha d´ajuntar amb el de Can Font i estan els dos a pocs metres, aquest darrer es desvia cap a la mar, mentre que el de sa Font continua cap al S; antigament desembocava als aiguamolls que després foren els estanys saliners, però precisament per evitar això fou desviat i també acaba a la mar a la platja des Còdols. El torrent des Rafal Trobat neix a la vall d´aquest nom, recull les aigües de les diverses canalades que hi ha i surt cap al pla per l´estret pas de ses Coves Fosques, en direcció cap al S; a partir d´aquí va rebent també diversos noms, en funció de les finques per on va passant (ca na Parra, can Guerxo, can Miqueleta...), fins arribar als estanys de sa Sal Rossa, i desemboca a la mar pel mateix canal de desguàs dels estanys, a l´extrem S de la platja d´en Bossa; amb tot, presenta una curiositat interessant: quan aquest torrent es troba a la zona de sa plana d´en Fita, ja gairebé sense pendent, en cas de pluges importants hi ha un punt en què el seu cabal es reparteix almenys en tres direccions diferents, tot i que l´actuació humana ha desbaratat una mica aquest estrany repartiment natural. Finalment, el torrent de Can Fita neix a l´extrem oriental del poble, al límit amb el terme municipal d´Eivissa, i baixa també cap al pla, on la seua llera acaba desapareixent, poc abans d´arribar a les dunes de la platja d´en Bossa. Entre un torrent i altre, però, també es produeixen importants avingudes d´aigua, en cas de pluges importants, que d´ençà de la urbanització generalitzada del territori baixen pels carrers que tenen direcció N-S, especialment el camí de Can Bellotera (el 2011 carrer de Montblanc) o el carrer del Campanar (que comunica sa Carroca amb Can Raspalls). Aquest sistema de circulació de les aigües, que permetia una ràpida evacuació en direcció a la mar, ha quedat tallat per la construcció de l´autovia de l´aeroport en forma de trinxera pel S del nucli urbà de Sant Jordi; totes les aigües des de l´arribada a l´aeroport cap a l´E s´acumulen a la mateixa autovia i causen greus problemes d´inundacions i talls de trànsit; per solucionar aquest problema està prevista la construcció, l´any 2011, d´una àmplia bassa de drenatge de més de 20.000 m2, entre els nuclis urbans de Sant Jordi i de la Platja d´en Bossa, des de la qual s´evacuaria l´aigua cap a la mar de forma escalonada en el temps. Les aigües subterrànies són ben abundants a tot el poble per la presència d´un gran aqüífer; el problema és l´elevadíssim grau de salinitat d´aquestes aigües per la sobreexplotació provocada per l´existència, especialment a partir de la segona meitat del s XX, d´una gran quantitat de pous, especialment els situats a la finca de ses Eres i a Can Fita, que extreuen l´aigua que serveix per abastir la xarxa pública de proveïment d´aigua potable del municipi de Sant Josep de sa Talaia, juntament amb altres pous menys importants. L´any 2011 hi ha instal·lada a ses Eres una planta dessalinitzadora, per poder abastir d´aigua de qualitat bona part dels nuclis urbans de Sant Jordi. A la rodalia de la platja d´en Bossa i al prat d´en Fita eren molt abundants les sénies, però en bona part han desaparegut o es troben en molt mal estat de conservació. Entre els pous tradicionals, alguns dels quals eren d´ús públic, destaquen, a la part central del poble, el pou des Vicents, el pou des Cans i el pou Roig, mentre que a la part més alta de la plana es troben el pou des Torres, el de Can Parreta i el de sa Carroca, entre d´altres.

Sòls i vegetació
Els al·luvions de totes les torrenteres que baixen de la zona més elevada del poble són els que han format bona part de les terres de la zona baixa. Es tracta, per tant, d´uns sòls d´una fertilitat relativament alta, comparats amb la mitjana de l´illa. A la part més baixa els sòls anomenats prat tenen una elevada salinitat (solontxacs), però només els immediats als estanys no són aprofitables; la resta eren cultivats intensament, generalment per majorals (parcers), ja que la propietat solia ser de propietaris de Vila. Darrere de la platja d´en Bossa també hi havia una franja de sòls arenosos, però en general també s´aprofitaven. Així com es va ascendint en altitud, els sòls es van tornant més calcaris, però continuen tenint una bona profunditat, tret d´alguns clapers més pedregosos. Als vessants muntanyencs, en canvi, els sòls són ben prims i només poden ser aprofitats després d´eliminar la capa de pedra morta (crosta calcària) i construint-hi marges per evitar-ne l´erosió. Les zones més altes del poble, així com algunes finques que han quedat abandonades i no s´han edificat, apareixen cobertes de l´habitual combinació de pins blancs i un dens sotabosc amb espècies com el cepell, el coscoll, la mata, el ginebre, etc. Sovent als marges de les zones cultivades, i també del bosc, apareixen savines, estepes, frígoles i altres espècies més pròpies dels llocs més assolellats. Als fons de torrents, en canvi, s´hi troben arbocers, argelagues i altres plantes enfiladisses. A les dunes que queden de la platja, hi apareix encara algun sector, molt degradat, de borró o càrritx de platja i alguna altra planta pròpia d´aquest ambient; a les zones properes als estanys, s´hi troben joncs i, ja quan la salinitat és molt elevada, salicòrnies.

Demografia
Amb 9.096 habitants segons el padró de l´any 2009, Sant Jordi és, sense comptar la ciutat d´Eivissa, el tercer poble per nombre d´habitants de l´illa, només darrere de Sant Antoni de Portmany i de Santa Eulària des Riu, i per tant també és el poble més habitat que no és capçalera municipal. Aquesta xifra s´ha assolit després d´un creixement molt elevat durant la segona meitat del s XX. En l´època preturística les xifres de població eren molt similars a les dels altres pobles d´Eivissa, ja que les seues densitats eren molt semblants. L´any 1885 s´hi comptaven 1.427 habitants, i cal tenir en compte que en aquell temps la zona des Viver, Can Cantó i algunes altres finques que el 2011 són de Vila pertanyien a Sant Jordi. Quan als anys seixanta del s XX s´inicià el canvi econòmic motivat per l´arribada del turisme de masses, Sant Jordi va ser un dels primers pobles on es féu evident el creixement de població per immigració, la que venia de fora de l´illa i també la que es desplaçava des d´altres pobles eivissencs més allunyats dels nous centres de desenvolupament econòmic. Així, l´any 1975 la població total ja era de 3.049 habitants. Aquest creixement es mantengué de forma moderada però accelerant-se fins a l´inici de la dècada dels noranta, de tal forma que l´any 1991 la població era ja de 4.325 habitants. Durant la darrera dècada del s XX i la primera del s XXI el creixement ha estat encara molt més accelerat: l´any 1996 el padró municipal assenyalava 5.304 habitants i deu anys després, el 2005, la xifra era de 7.855 habitants, fins arribar als 9.096 que ja s´han assenyalat l´any 2009. En trenta anys, per tant, la població s´ha triplicat. La zona urbana del poble s´estén continuadament des dels peus del puig de Cas Damians fins a la platja d´en Bossa, amb algunes bosses de sòl rústic. Al N de la carretera de Sant Josep es troba la zona coneguda com sa Carroca, amb diverses finques urbanitzades, com la d´aquest nom, Can Nebot, Can Burgos, Can Mariano o Can Fita. Entre aquesta carretera i la de l´aeroport se situa el nucli central del poble, amb el petit centre històric al voltant de l´església. Hi ha alguns barris desenvolupats ja als anys setanta del s XX, com Can Josepet, Can Bellotera o Cas Formenter, però la gran expansió s´ha produït els anys vuitanta, noranta i l´inici del s XXI, amb barris de cases unifamiliars com Can Guerxo, però també amb zones de cases adossades, amb una densitat molt elevada d´habitatges, com Can Tanqueta o Can Mariano Palerm. Al S de la carretera de l´aeroport hi ha bona part del barri de Can Raspalls i tota la zona urbana de Platja d´en Bossa, on predominen també les edificacions plurifamiliars. A efectes estadístics censals la població es reparteix en les esmentades tres zones urbanes: sa Carroca, amb 1.801 habitants l´any 2009, el nucli central de Sant Jordi, amb 2.464 habitants, i la Platja d´en Bossa, amb 2.463 habitants. La resta fins arribar a la població total, 2.368 habitants, són els que viuen disseminats en la resta del territori o en els petits nuclis urbans de la plana d´en Fita o al voltant de la zona industrial propera a la carretera de l´aeroport. En algunes àrees, tot i tractar-se de sòl rústic, s´han produït parcel·lacions que han tengut com a resultat una elevada densitat d´habitatges, com a Can Jaume Raspalls, Can Calbet, Can Trontoll o Cas Pujols, entre d´altres. Pel que fa a l´estructura de la població, el tret més destacat és l´elevat percentatge de població immigrant, el 51,9 %. La població autòctona es limita, per tant, al 48,1 %. Pel que fa a l´origen, un 31,8 % prové de l´Estat espanyol, mentre que el 20,1 % correspon a un variat mosaic de nacionalitats de fora de l´Estat. Aquestes xifres generals cal matisar-les, ja que en totes les zones estadístiques la població autòctona supera el 50 %, excepte a la Platja d´en Bossa, on només suposa el 33 %. Aquestes xifres, combinades amb la constatació que s´ha produït un gran creixement els darrers anys a totes les zones, porta a la conclusió que a tot arreu s´ha produït l´arribada de nous residents, però que mentre que a la zona de la Platja d´en Bossa s´han concentrat els immigrants en un percentatge molt elevat, a la resta de zones molta de la nova població ha vengut a residir a Sant Jordi des d´altres punts de l´illa, especialment des de la ciutat d´Eivissa, probablement per l´atracció que suposa un poble amb oferta residencial i molt proper a la ciutat. Pel que fa a sexes, la població masculina és superior a la femenina (4.742 homes per 4.354 dones l´any 2009), com correspon a una entitat de població amb un elevat percentatge de població immigrada.

Activitats econòmiques
Les activitats primàries es troben en una evident decadència. Molt poca gent es dedica de forma professional a l´agricultura o a la ramaderia i, a més, també cada vegada menys gent s´hi dedica a temps parcial. La conseqüència més directa és l´abandonament de les terres de cultiu. Primer es varen deixar de treballar les finques menys agraïdes, poc productives i als vessants dels puigs, però cap a la darreria del s XX també es començaren a abandonar finques situades al mateix pla de Sant Jordi i a banda i banda de la carretera de Sant Josep, o com a molt tot just es llauren, però no s´arriben ni a sembrar. Allà on es mantenen els cultius tradicionals es troba la combinació habitual de les Pitiüses d´arbres com els ametllers, garrovers, oliveres o figueres i cereals (ordi, blat o civada). On es disposa d´aigua es fan cultius d´hortalisses, sovent també combinats amb fruiters, especialment cítrics, una combinació que, a més, és ben habitual en molts d´horts urbans. Els ramats d´ovelles i cabres pràcticament han desaparegut, i tan sols es mantenen animals que viuen en corrals devora les cases, com porcs o gallines. Algunes parcel·les s´han destinat a planters destinats a la comercialització, com ara de palmeres. També hi ha una empresa de vénda de planters d´hortalisses i d´altres especialitzades en plantes ornamentals. El sector secundari és el menys representat i només poden comptabilitzar-se algunes fusteries i ferreries. Una part del polígon industrial de la zona de Can Fonoll (prop de l´aeroport) queda dins d´aquest poble, però tot i el genèric, es tracta de naus de distribució de mercaderies, més que de producció. Prop del centre urbà, a la zona de Ca na Palleva, hi ha una empresa envasadora de begudes i productes lactis, que és també distribuïdora. Dins el territori de Sant Jordi se situen dues de les pedreres més actives de l´illa, la de Can Xomeu (a la zona des Rafal Trobat) i la de Cas Orvais (al puig d´en Pelleu). En canvi, el sector terciari compta amb una gran diversitat d´establiments comercials i turístics. Els turístics es concentren a la zona de la Platja d´en Bossa, una de les grans àrees d´acolliment de visitants de l´illa, compartida amb el municipi de la ciutat d´Eivissa. S´hi troben tota mena d´establiments: grans hotels de centenars de places, hotels menors, alguns establiments que a inici del s XXI s´han reformat per augmentar la qualitat de la seua oferta i edificis d´apartaments d´ús turístic. A les zones rústiques es troben algunes cases que es lloguen també com a habitatge vacacional. Pel que fa a les zones comercials, durant els primers anys del s XXI s´ha produït un gran desenvolupament del nucli central del poble, que s´ha convertit en un pol comercial que atreu gent de tot el poble i fins i tot d´altres zones, amb una bona varietat d´establiments (supermercats, pastisseries, bancs, perruqueries, bars, restaurants, impremtes, tallers mecànics, una empresa de serveis nàutics, etc.). El segon nucli comercial (de fet, n´era el primer durant les darreres dècades del s XX) és al llarg de la zona urbana de la carretera de Sant Josep, especialment a les antigues finques de Can Bellotera i Cas Formenter, també amb supermercats, bars, empreses de distribució de productes alimentaris i comerços molt diversos. L´altra gran zona comercial, però més centrada cap a l´oci, és la Platja d´en Bossa, amb gran quantitat de bars i restaurants, però també botigues molt diverses, negocis la majoria dels quals dirigits als visitants i, per això, en gran nombre oberts només en temporada turística. A la zona de sa Carroca també hi ha bars i alguna botiga. I en el sòl rústic també es troben alguna botiga, punts de venda d´artesania, naus de distribució de productes diversos i alguns locals d´oci, especialment al llarg de la carretera de Sant Josep. En definitiva, una xarxa comercial àmplia i policèntrica.

Equipaments i serveis
L´Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia disposa a Sant Jordi de ses Salines d´oficines municipals, situades al centre del nucli urbà i obertes al públic l´any 2011, que compten amb punts d´atenció a la ciutadania, despatxos, sala d´actes i aules. També al mateix edifici hi ha la Biblioteca Municipal Vicent Serra i Orvay. Molt prop, als soterranis de la plaça pública, hi ha també una sala d´actes i oficines per a entitats del poble. També són de competència municipal les oficines situades a Can Mariano Palerm, on hi ha la policia local i els despatxos de serveis socials. Al seu costat hi ha els salons del centre per a la gent gran del poble. L´any 2009 obrí un centre de salut, on hi ha atenció primària, pediatria, infermeria i algunes especialitats mèdiques. Al barri de Can Raspalls, s´hi situa un centre d´atenció sociosanitària, destinat en principi a malalts mentals. Hi ha també un centre de pediatria privat i dues farmàcies (al centre urbà i a la Platja d´en Bossa). Pel que fa a l´esport, hi ha les instal·lacions municipals de Can Burgos i Can Guerxo: a Can Burgos hi ha un espai diàfan dissenyat per a la pràctica de les arts marcials i pistes exteriors amb circuit de jòguing, mentre que a Can Guerxo hi ha el camp de futbol, de gespa artificial, i el pavelló poliesportiu cobert, que compta també amb oficines, gimnàs i altres espais. De propietat privada és l´Eivissa Club de Camp, on té la seu un club de tennis. L´hipòdrom de Sant Jordi s´utilitza habitualment com a lloc d´entrenament de cavalls, però no s´hi fan carreres des dels anys noranta del s XX; s´hi fa cada dissabte un mercat de productes de segona mà al qual acudeix un gran nombre de persones de tota l´illa. Una altra instal·lació privada amb diverses pistes, especialment d´esquaix, conegut com Ahmara, a principi del s XXI es troba en estat d´abandó. A la zona de la Platja d´en Bossa hi ha diverses pistes esportives privades, vinculades als hotels o que es lloguen per a ús particular. Els equipaments educatius són abundants a Sant Jordi: tres escoles de primària públiques (Sant Jordi, Can Guerxo i Can Raspalls), dos centres públics de secundària (l´IES Algarb i l´Escola d´Arts d´Eivissa), un centre privat concertat de primària i secundària (Mare de Déu de les Neus), l´Escola Francesa d´Eivissa, l´escoleta pública de Can Nebot, diverses escoletes privades i diverses acadèmies d´estudis no reglats. Com a equipaments cal indicar també els parcs infantils, ja que n´hi ha al nucli urbà central, vora l´església, i també a Can Guerxo, a sa Vinya (prop de Can Bellotera), a sa Carroca, a Can Raspalls (amb espai d´oci per a gent gran) i a la Platja d´en Bossa. A Can Guerxo hi ha una deixalleria i a Can Fita el Centre Penitenciari d´Eivissa. L´oficina de correus és al barri de Can Raspalls. La xarxa bàsica de transport i comunicació la formen la carretera de l´aeroport, que travessa el nucli urbà del poble en forma de trinxera, de manera que suposa una barrera física important per al contacte entre barris i crea problemes per a l´evacuació de les xarxes d´aigües fecals i pluvials, i la carretera de Sant Josep, a banda de totes les vies urbanes i la densa xarxa de camins de les zones rurals.

Ordenació territorial
Les Normes subsidiàries de planejament urbanístic aprovades per l´Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia l´any 1986 han estat les que han condicionat el desenvolupament urbanístic del poble i la forma com s´ha fet. S´hi delimiten sectors urbans o urbanitzables de forma continuada des del peu dels puigs de Cas Damians i Can Mariano fins al mar, i des del límit amb la ciutat d´Eivissa per l´E fins a la meitat del poble, fins a les finques de ca na Parra, cas Català, la Pi, can Gallard i sa plana d´en Fita per l´O. En aquestes Normes no es donà cap tipus d´oficialitat a les divisions tradicionals del territori, pobles i véndes, i les úniques divisions territorials eren les seccions i els polígons. En l´adaptació d´aquelles Normes al Pla territorial insular que s´aprovà inicialment l´any 2009 s´incloïa una nova divisió del territori basada en els seus elements tradicionals. Així, es reconeixia oficialment l´existència del poble de Sant Jordi de ses Salines, que quedà dividit en les véndes des Rafal Trobat, sa Carroca, es Pla de Sant Jordi, la Platja d´en Bossa, Cas Costes i es Racó. Dins el sòl rústic es troben diversos graus de protecció: a l´extrem S, els estanys de sa Sal Rossa formen part del Parc Natural de ses Salines d´Eivissa i Formentera, mentre que una franja de terrenys al seu voltant, que arriba fins a la carretera de l´Aeroport, constitueixen la zona perifèrica de protecció del Parc. A l´altre extrem, al N, tota la zona des Rafal Trobat forma part de l´àrea natural d´especial interès de sa Serra Grossa, que abasta tota la zona muntanyenca central de l´illa. La resta és sòl rústic comú, tot i que la part alta del puig d´en Pelleu també està preservada urbanísticament en ser considerada zona 1 pel Pla territorial insular d´Eivissa i Formentera, aprovat l´any 2005, la qual cosa suposa que sigui inedificable, com també la part alta del puig Miquel, a l´extrem NO del poble. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments