Sant Joan de Labritja, municipi de

Sant Joan de Labritja, municipi de GEO/HIST Municipi situat al N de l´illa d´Eivissa. Ocupa una extensió de 119,7 km2. Els seus límits són la mar pel N, NE i NO, i els municipis de Sant Antoni de Portmany pel SO i el de Santa Eulària des Riu pel S. Està format pels pobles de Sant Joan de Labritja, Sant Llorenç de Balàfia, Sant Miquel de Balansat i Sant Vicent de sa Cala. La població del municipi era, el 2009, de 5.541 habitants. El seu nom prové del poble de Sant Joan de Labritja, on es troba la casa consistorial.

Geografia
Geomorfologia
El terme municipal de Sant Joan de Labritja mostra un relleu heterogeni marcat per l´alternança d´extenses zones muntanyenques i diverses planes, majoritàriament al·luvials, de diversa extensió. L´orografia municipal es pot dividir entre les dues grans planures centrals, la del torrent de Labritja i els seus afluents, llevat de la part meridional de Benirràs que desemboca a la cala homònima, i el pla Roig. Les altres planures estan majoritàriament lligades a torrents que desguassen directament a la mar. El torrent de Labritja recull les aigües meridionals de la Talaia de Sant Joan (361 m), la majoria de les de la vénda de Cas Ripolls, i les occidentals de la part de la serra Grossa de les véndes de Cas Cavallers i de Porrals, a banda de les dels seus principals afluents: el torrent des Garrovers i el des Verger. La planura del torrent de Labritja s´estén per la part meridional del poble de Sant Joan de Labritja i troba com a límit el sector muntanyenc de la Talaia de Sant Joan al N. Aquest segment muntanyós forma part de la zona central, de relleus menys pronunciats, des Amunts d´Eivissa i ocupa la costa de mestral de Sant Joan, així com la de gregal i tramuntana de Sant Miquel. Aquest conjunt té cims destacables per sobre dels 300 m, com la Talaia de Sant Joan, l´alçada i la situació de la qual li confereixen una situació prominent; el puig d´en Xic d´en Pujol (255 m), el de l´Ovella (253 m) i el puig del Cap de Bou (248 m) a Sant Joan, on separa les véndes de Cas Vidals i de Xarracó. A Sant Miquel, destaquen el puig d´en Marc (247 m), vora el poble de Sant Miquel; el puig Pelat (248 m), sa Creu (232 m), a la punta de sa Creu; el puig des Guixar (189 m) i es Pujolots (197 m), a la part de gregal de la costa. El costat NE del començall de la planura fluvial del torrent de Labritja es troba delimitat per la serra Grossa. Aquesta serralada s´inicia a l´extrem nord-oriental del poble de Sant Llorenç i es perllonga fins arribar a la mar per la part de llevant de Sant Joan. Es tracta d´un sector amb alçades importants, amb els principals relleus a la parròquia de Sant Joan i que serveix de partió entre aquest poble i Sant Vicent de sa Cala. De S a N els principals cims són el puig des Codolar (353 m), partió entre les parròquies de Sant Llorenç i de Sant Carles de Peralta; el puig des Fornàs, també dit de sa Torreta (412 m), el més important i que fa de trencafita entre les mateixes parròquies i Sant Joan de Labritja; el puig d´en Tixedor (394 m); el d´en Vinyes (314 m); el puig d´en Guillem (387 m); el des Forn (336 m); el des Maçons, a la part occidental del qual hi ha el poble de Sant Joan de Labritja; el de sa Fita (309 m), i el de sa Caperulla (162 m). Aquest sector muntanyós passa per les véndes des Codolar i de Porrals (de Sant Llorenç de Balàfia), les de Cas Cavallers, de Cas Ripolls i des Murtar (de Sant Joan de Labritja) i les véndes de s´Almànguena, de Cas Serres i de Cas Negres (de Sant Vicent de sa Cala). La planura del torrent de Labritja forma la totalitat de la vénda de Labritja, i part de les de Cas Cavallers i de Cas Vidals. Per la part de ponent, aquesta vall s´endinsa onduladament a la part alta de la vénda de Benirràs i el pla d´Albarqueta fins a la barda de Can Fornàs, l´estret coll que es troba entre el puig d´en Besora (262 m) i el d´en Fornàs (188 m). Pel S, ja dins Sant Llorenç de Balàfia, la plana ocupa bona part d´aquest poble i el seu sector occidental està clos per un altre de muntanyenc, que es perllonga cap a Santa Gertrudis de Fruitera amb el puig d´en Bassetes (263 m) i separa el pla Roig de la plana de Sant Llorenç; en destaquen el puig d´en Toni Mosson (263 m), que fa partió entre Sant Llorenç i Sant Miquel, el puig des Mossons (259 m) al poble de Sant Llorenç i el puig d´en Serra (271 m), el d´en Besora (262 m) i el d´en Mestre (232 m) a Sant Miquel. Aquest sector es perllonga cap al SO fins a trobar-se amb el sector de la Talaia de Sant Llorenç (278 m), que tanca la planura per llebeig, en què destaquen els puigs d´en Mariano Blai i el d´en Gall, ambdós amb 229 m. El costat de llevant de la planura es perllonga en les planes de Morna i d´Atzaró, a Sant Carles de Peralta, i el costat de xaloc ho fa en la planura al·luvial del riu de Santa Eulària. El pla Roig se situa a la part meridional de la parròquia de Sant Miquel i està creuat pel torrent de Balansat, o del Port, que n´és el principal eix fluvial. Encaixada per llevant per les muntanyes que la separen de Sant Llorenç, com ja s´ha dit, i pes Amunts centrals al N, l´occident està tancat pel sector de l´eix del cap des Rubió-serra des Forn Nou, que inclou la vénda des Rubió, amb importants elevacions que superen els 300 m. Aquest segment forma part de la banda occidental des Amunts, amb un important relleu, com són el puig de sa Paret (327 m), el puig des Mossons (319 m) o el mateix cap des Rubió (315 m). Finalment, el migjorn del pla Roig es perllonga cap a les planures centrals de l´illa. Per un altre costat hi ha les planures o canalades majoritàriament fluvials amb conques que desemboquen directament a la mar, entre les quals cal destacar, d´E a O, la del torrent des Port a sa cala de Sant Vicent, la principal àrea al·luvial del poble. Voltada per l´abrupte sector oriental des Amunts d´Eivissa, amb alçades que superen els 300 m, es troba encaixada pel NE per la serra des Port, pel N pel sector de la Talaia de Sant Vicent (301 m), per ponent pel de la serra Grossa i per migjorn per la serra de sa Mala Costa. La serra des Port és un sector muntanyós que ocupa la part de gregal de la vall del port i té com a principal alçada la punta Grossa (172 m). Aquest sector muntanyenc es perllonga cap a gregal amb la serra d´en Negre, de la qual destaquen el puig d´en Clapers (195 m), la rota de ses Penyes (156 m) i el puig de ses Penyes (155 m). El sector de la Talaia de Sant Vicent se situa entre el torrent des Port i el ses Caletes, per migjorn i ponent, la mar pel N i el pla de ses Formigues per llevant i té com a principal exponent la mateixa Talaia. La serra de sa Mala Costa, com el seu propi nom indica, és un seguit de puigs abruptes amb alçades que superen els 300 m. Aquesta serralada separa el municipi de Sant Joan de Labritja i el de Santa Eulària des Riu i és també partió entre els pobles de Sant Vicent de sa Cala i Sant Carles de Peralta. Cal esmentar-ne el puig Gros (399 m), trencafita entre els pobles de Sant Vicent, Sant Joan i Sant Carles, el de la Mola (377 m), el puig d´en Maneta (299 m), el de s´Àguila (285 m) i el d´en Blai (242 m). Una altra planura que cal esmentar és el pòlie càrstic anomenat pla de ses Formigues, envoltat pel sector de la Talaia per ponent, el puig de ses Penyes al N, el d´en Clapers per llevant i la serra des Port per migjorn. També s´ha de destacar la plana de Portinatx, composta per la plana i les valls connexes de la vénda de Portinatx, encaixades entre la mar al N, E i O, i les muntanyes de la vénda des Niu des Corbs i les finals de la serra Grossa, a la vénda des Murtar. La plana de Portinatx és una extensió de terres pedregoses i crostes calcàries que acaben, pel N i l´E, en penyalars considerables. Aquesta plana i també la de Xarraca són les principals planures després de la de Labritja, del poble de Sant Joan. El pla de Xarraca, que forma part majoritàriament de la vénda de Xarraca i des Niu des Corbs, es troba emmarcat per ponent i llebeig pel sector muntanyós de la Talaia de Sant Joan, per migjorn pel puig de s´Ullastre (247 m), que forma part de la serra Grossa; per tramuntana per la mar i a llevant per una successió de puigs de la vénda des Niu des Corbs que la separen de les planes de Portinatx, per on transcorre el torrent de sa Palanca, que desemboca a la cala des Xuclar. En aquest darrer sector de muntanyes, cal destacar-hi el puig de sa Descoberta (248 m) i el de Xarraca (232 m). La costa del terme es caracteritza per un relleu abrupte amb importants zones de penya-segats, caracteritzats per una munió de petites cales accessibles en alguns casos només per via marítima. D´E a O la costa comença a la zona des Raig a Sant Vicent de sa Cala, fins as racó Fosc de Sant Miquel. La primera cala important pel llevant és el port de sa Cala o cala de Sant Vicent, principal accés marítim de la parròquia. Es troba closa per gregal per l´anomenada punta Grossa, a la qual es localitza el far homònim. Seguidament, hi ha l´ampla cala del Clot des Llamp, que comprèn diverses puntes i cales, la major de les quals és la que porta el seu mateix nom, entre es caló des Trèvol i la punta de s´Estacada. Així mateix, la prominent punta de la cala de Jonc marca el límit al N de l´anterior i protegeix de l´embat de la mar s´Aigua Dolça. A continuació segueix la punta des Cap Negre, darrere la qual, més a l´O, apareix una extensa zona de la serra d´en Negre, fins a la punta de ses Formigues. La costa serpenteja entre les penyes Negres i la punta des Caló des Pas, amb grans desnivells. La zona costanera arriba al racó de sa Talaia, on apareix un gran penya-segat en el qual mor, ran de mar, el sector muntanyenc de la Talaia de Sant Vicent. Passat aquest punt, hi ha la zona de ses Caletes, protegida per l´illa de ses Caletes de Dins i la punta des Niu des Corbs. A l´àrea des Quintalar, es troba ja la partió amb el poble de Sant Joan. Els principals illots que hi ha al llarg de la costa de Sant Vicent són, de llevant a ponent, l´escull Petit, l´escull Gros, ses Deixes, l´escull de s´Entrada, s´Escullat, l´escull d´en Terra, l´escull de Fora de ses Formigues, l´escull des Pas (zona de la punta des Caló des Pas), l´illa de ses Caletes de Dins, l´illa de ses Caletes de Fora i l´escull de sa Foradada. També destaquen diverses seques com la de ses Deixes, la de s´Entrada de s´Aigua Dolça, la restinga d´en Terra i el primall de ses Penyes Negres. També hi ha en aquesta zona alguns sorgiments d´aigua, com són el raig Gros, la font de s´Aigua Dolça, s´Aigua de Beure o el pouet de ses Caletes. La costa del poble de Sant Joan va des des Quintalar fins a la punta de s´Aigua de sa Partió, on es troba amb Sant Miquel de Balansat, fa uns 17 km. És una costa abrupta, encara que no tant com la dels pobles vesins; té dues badies importants, la de Xarraca i la de Portinatx, on es troben bona part de les platges i els calons del poble. En aquest tram hi ha diverses illes i esculls, els més destacats són, d´E a O: s´Illot (vora la cala d´en Serra), l´illot des Moscarter, el de ses Gavines, es Grill Ferro, l´illa de sa Guardiola, l´illot des Renclí, l´illa de sa Mesquida i l´illot des Canaret, entre altres. A banda d´això, s´hi localitzen diverses seques. També hi ha un nombre destacable de sorgiments i pous d´aigua dolça. La petita cala d´en Serra, dividida en dues caletes: on encara es pot observar una urbanització inacabada a sobre. En aquest tram de costa cal apuntar la punta des Moscarter, on es troba el far homònim. Després s´arriba al Port, o portitxol de Portinatx, el principal nucli turístic del municipi, enclavat al voltant d´un seguit de cales i platges d´arena: les principals són s´Arenal Gros i s´Arenal Petit, encaixades entre la punta des Port i la de sa Torre. En aquesta punta hi ha la torre de defensa costanera del s XVIII, coneguda com torre de Portinatx . La punta de sa Torre separa Portinatx de la badia de Xarraca, que s´estén fins a la punta de Xarracó i en què hi ha un seguit de cales, sovent amb còdols: la cala des Xuclar, la platja de s´Illot i la platja de Xarraca. L´abrupta punta de Xarracó dóna pas a la cala des Canaret, amb dues cales petites i pedregoses. Finalment, passada la punta Plana, s´arriba a l´aigua de sa Partió, que és límit amb el poble de Sant Miquel. La costa d´aquest poble és accidentada, un tram d´uns 16 km, ocupada en bona part per penyalars, com el del cap des Rubió, que arriba als 315 m d´altura. Aquesta orografia ha suposat la salvaguarda del medi, ja que les poques i petites cales i el seu mal accés han impedit la seua explotació pel turisme de masses, llevat de petits punts de la costa, que presenta un nombre divers d´illes i illots, dels quals cal destacar l´illa d´Encalders, el cap (o cavall) Bernat, l´illa des Bosc, l´illa Murada, els illots des Portitxol i l´illot Gros. Com a accidents geogràfics més destacats s´han d´esmentar la punta de sa Partió, la punta de s´Illa d´Encalders, el pedregós caló de s´Illa, la marina d´en Rubió, la punta des Catiu i la cova i la punta de s´Orenga. Des d´aquest punt fins arribar a la cala o port de Benirràs, hi ha es Guixar i la punta de s´Oriçol, que dóna entrada a la cala de Benirràs, que és la sortida natural de la vénda de Benirràs per la mar i té un seguit de serveis turístics amb restaurants i una urbanització en procés de construcció. En direcció al port de Sant Miquel hi ha la punta Negra, la punta Blanca i la cova de Can Marçà, ja a l´entrada de la badia del port de Sant Miquel, principal nucli turístic del poble del mateix nom, amb una àmplia gamma de negocis del sector serveis. Sortint del port hi ha el petit caló des Moltons a ponent. Vigilant la sortida hi ha es Molar, sobre el qual hi ha una torre de defensa costanera del s XVIII, i en el seu extrem l´illa des Bosc, unida a Eivissa per una istme artificial. Continuant la costa s´arriba a la mola de la Punta de sa Creu, on s´ha d´esmentar la punta de sa Creu, a la part de ponent de sa Mola. Després s´arriba a la zona de na Xemena, on es localitza una petita urbanització homònima. Posteriorment hi ha la cala i el cap de s´Àguila, després el cap de sa Galera, seguit del qual hi ha es Portitxol, abrigat entre aquest cap i la mola del Cap des Rubió, posteriorment el cap des Rubió i, finalment, s´arriba al racó Fosc, on hi ha la partió amb Sant Mateu d´Albarca, ja del municipi de Sant Antoni de Portmany.

Hidrografia. Aqüífers i pous
El torrent de Xarraca neix al N del puig de s´Ullastre a partir de diverses fonts, la majoria eixutes el 2011, i desemboca a cala Xarraca; era antigament un important curs fluvial que tenia un seguit d´horts, safareigs, canals i sistemes d´irrigació, que els primers anys del s XXI estan majoritàriament abandonats. Altres valls són la de Benirràs, feta pel torrent homònim, i la del Port de Sant Miquel, fèrtil plana al·luvial creada pel torrent des Port, ambdues al poble de Sant Miquel. La xarxa fluvial del municipi està formada per tres grans torrents, el de Labritja, juntament amb els seus afluents, que desemboca al riu de Santa Eulària, i el des Port o de Balansat, on cal destacar l´existència de sistemes hidràulics andalusins, com el qanat de vora el poble i s´Assut; el de Benirràs a Sant Miquel; el del port de sa Cala Sant Vicent i el de Xarraca, que desemboquen a la mar. El relleu del municipi i també el seu sòl permeable comportaren l´existència de zones humides amb sistemes d´irrigació vora els principals cursos i surgències d´aigua; aquest fet ha suposat que hi ha hagués diversos horts en llocs bastant allunyats dels principals torrents, com és el cas dels horts de Can Toni d´en Rei o els de Canadella, amb sistemes hidràulics andalusins a partir de les aigües d´una font, o els horts des Canaret, entre altres. En els principals cursos fluvials del municipi, cal destacar els horts que s´han desenvolupat en la part baixa del torrent de Labritja o els del torrent de Xarraca, que garantien, en part, el benestar de les famílies del voltant. La importància dels pous i les fonts per a la subsistència de la pagesia va fer que fossin cuidats i concorreguts habitualment, i fins i tot era lloc de trobada per al veïnatge i s´hi celebraven ballades en dates importants; en destaquen les fonts d´en Guillem, d´en Planetes, des Rubió, des Trulls, de s´Ermita, des Pujolet, d´en Petit, de s´Assut, d´en Besora, des Tur, des Fornàs, d´en Pep d´en Pou, de n´Escandell, d´en Salvador, des Noguer, d´en Palla, d´en Pep Taronges i d´en Gall, i els pous d´en Guillem, el Roig, el d´Albarqueta i el d´en Soldevila, a Sant Miquel. A Sant Joan, es troben les fonts Torres, de Morneta, des Poll, de s´Alzina, d´en Peret, d´en Jaume Refila, des Avencs, des Murtar, d´en Roques i des Renclí, juntament amb els pous de Labritja, d´en Macianet, de s´Hereva, d´en Joanó, el pouet de s´Arenal Petit i la bassa d´en Cama. Pel que fa a Sant Llorenç, destaquen el pou de Santa Llúcia i el de Safragell, i les fonts de Santa Llúcia, d´en Coves, de Canadella, d´en Pere Mosson, de Balàfia i de sa Figuera. A Sant Vicent hi ha el pou des Baladre i les fonts d´en Cirer, d´en Joan Serra, d´en Jordi, de sa Dragonera, la font Joana i la font d´en Cala. La minva de pluges i la sobreexplotació dels aqüífers i el progressiu retrocés de l´agricultura han suposat l´abandonament de molts dels antics sistemes de captació d´aigua, així com, sovent, dels cultius. Així mateix, cal tenir en compte zones humides, com prats i basses de llarga duració, com les del torrent de Balansat, des Verger o del torrent de Labritja, que en l´antigor havien estat més nombroses i ocupat majors extensions, desembocadures dels torrents, de Xarraca, Benirràs, del Port de sa Cala, del Torrent de Balansat, etc.; planes al·luvials, el tram proper al torrent del Pla Roig, bona part de la vénda de Safragell, etc., que amb la dessecació per al seu cultiu i la minva del nivell freàtic han anat desapareixent. Les aigües subterrànies del municipi pertanyen a les unitats hidrogeològiques de Santa Eulària (Sant Llorenç, part de Sant Joan i Sant Miquel), Sant Miquel (N de Sant Miquel, bona part de Sant Joan) i Sant Carles (part de Sant Vicent).

Clima
El clima del municipi, com a la resta de l´illa, és mediterrani, amb uns hiverns suaus i estius secs, i una temperatura mitjana entre 16 i 17º C i una oscil·lació tèrmica de 17º C aproximadament, si bé cal tenir-hi en compte les variacions segons el context geogràfic, amb oscil·lacions majors com més a l´interior de l´illa. La pluviositat es troba per sobre dels 400 mm anuals, amb un perceptible increment a les zones més elevades. Les pluges cauen principalment durant els equinoccis, encara que la majoria són durant la tardor, i el moment de menys pluges és el juliol; tot i això, solen ser irregulars, com ocorre amb el clima mediterrani, amb successió de períodes humits amb períodes de sequera, amb anyades que poden anar des de menys de 200 mm a més de 700 mm a àmbit insular. Els vents que solen portar precipitacions importants són llevant, gregal i tramuntana. A més, les plogudes poden descarregar-se de forma torrencial, sense que el sòl les pugui absorbir, i esdevenen un important flux d´escorrentia superficial que desborda els torrents i inunda les zones baixes properes a les seues lleres.

Vegetació
La flora natural és formada majoritàriament per bosc mediterrani i com a espècie més comuna presenta el pi blanc (Pinus halepensis). Altres espècies molt característiques són la savina, juntament amb la brolla de romaní i el cepell. La flora de les zones humides es caracteritza per una important degradació, ja que la majoria de lleres han estat dessecades i posades en cultiu, marginant la flora autòctona. El bosc de ribera acostuma a estar format per baladres, murta, tamarells i polls. Les zones humides, inclosa la majoria dels torrents, es troben sovent densament poblades per canyissars de canya americana (Arundo donax), espècie invasora que ha substituït la canya autòctona (Phragmites australis). Dins el municipi, diverses zones muntanyoses de les parròquies (llevat del puig d´en Besora) estan protegides, ja sigui com a àrea natural d´especial interès (ANEI), com a àrea d´alt nivell de protecció (AEP) formant part des Amunts d´Eivissa o com a àrea rural d´interès paisatgístic (ARIP). Aquestes proteccions volen salvaguardar el patrimoni cultural tradicional i l´alt patrimoni ecològic d´aquestes zones, on hi ha diverses espècies autòctones.

Les transformacions de l´espai

Els darrers quaranta anys la costa del municipi de Sant Joan de Labritja ha patit diverses modificacions com a conseqüència de l´embat del turisme de sol i platja. Els principals exponents en són la cala de Sant Vicent, Allà Dins, Portinatx, Benirràs, el port de Sant Miquel, na Xemena i la urbanització Isla Blanca, que varen atreure el turisme per les seues platges arenoses i/o el seu entorn natural. A banda d´aquestes zones urbanitzades, cal destacar-ne altres de frustrades, que d´haver-se portat a terme haurien transformat de manera dràstica el patrimoni natural i cultural de la costa. Entre les urbanitzacions no portades a terme, malgrat l´existència d´alguns xalets que sí s´hi edificaren, hi hauria la zona del Cap Blanc, la de Xarraca, la de Cala des Xuclar i la de Cala d´en Serra. A més d´aquestes construccions, cal destacar l´impacte d´alguns serveis a cales o l´eixamplament d´aparcaments i murs de contenció. També és de ressaltar la construcció de casaments de grans dimensions en paratges naturals. Per un altre costat s´ha de tenir present la sobreexplotació dels aqüífers, que ha eixugat moltes zones humides, amb conseqüències ecològiques i per a l´esdevenir. També cal tenir present la introducció d´espècies al·lòctones, que envaeixen els espais naturals, com són els canyers de canya americana, que sovent ofeguen els torrents i altres zones humides. Així mateix, l´any 2011 s´està portant a terme un projecte de reforma del principal eix viari de les parròquies de Sant Miquel, Sant Joan i Sant Llorenç, format per les carreteres C-733, PM-804 i PM-811, que suposarà una modificació afegida al paisatge. [JaMC]

Demografia
El padró municipal d´habitants del municipi de Sant Joan de Labritja, a dia 1 de gener de 2009, fixava una població de 5.541 habitants. Aquesta xifra dóna un evident augment de 73 persones (un 1,3 %), respecte les dades de 2008 (5.468). Es tracta de les dades de creixement interanual més baixes de l´illa d´Eivissa, atès que tots els municipis cresqueren un 3 %, com a mínim, entre 2008 i 2009. De la població de 2009, 2.875 habitants eren hòmens (un 51,88 %) i 2.666, dones (un 48,11 %). La població de Sant Joan de Labritja representava tan sols un 4,27 % del total de la població eivissenca (129.562 habitants, segons els padrons de 2009), i és que el de Sant Joan és el municipi menys poblat, de lluny, d´Eivissa i del conjunt de les Pitiüses. La població de 2009 dóna una densitat de 45,80 habitants per km2, també la més baixa a l´àmbit insular, i molt allunyada de la mitjana de l´illa (218,4 habitants/km2). La població del terme municipal està molt desigualment repartida l´any 2009. En la taula superior s´observa que cap dels pobles o nuclis importants de població no aglutina més d´un 30 % dels habitants joaners. La preeminència de la parròquia de Sant Miquel es dóna amb els seus 1.928 pobladors (si se sumen els del seu port amb la resta del poble), representant gairebé un 35 % del total del municipi. Un cert dinamisme econòmic recent més una tendència a la concentració demogràfica (és el poble amb major índex de població urbana, com es podrà comprovar més endavant) explicarien aquest lideratge. A poca distància es troba la població del poble de Sant Llorenç, que representa poc més del 27 % del total de la població joanera. En aquest cas, hi ha nombrosos factors de localització de la població llorencera, com és el cas de l´antiguitat, el fet de ser majoritàriament un poble immers en una plana, la fertilitat de les seues terres, la bona connexió per carretera amb la resta del municipi i de l´illa i, també, la seua bona comunicació amb els nuclis d´Eivissa i de Santa Eulària. Sant Joan, que té el nucli que fa funcions de capital del terme i seu de l´Ajuntament i diverses institucions i empreses, seria el tercer poble del municipi en nombre d´habitants, amb pràcticament un 19 %. Després, es produeix un salt quantitatiu enorme. Els nuclis turístics i residencials conformats a partir dels successius booms del turisme (Portinatx, el Port de Sant Miquel o la Cala de Sant Vicent) concentren una relació d´habitants que van des del 10 % del primer fins al poc més del 2 % de cadascun dels altres nuclis. Cal remarcar que aquests nuclis turístics i residencials passen de tenir una població molt alta en la temporada d´estiu (entre població resident, flotant i turística) a la reduïda de la resta de l´any. Finalment, el poble amb menor relació d´habitants sobre el total de la població és el de Sant Vicent que, conjuntament amb sa Cala, engloba 481 habitants, un 8,7 % del total joaner. A destacar que s´està donant un procés de despoblament rural, de població dispersa, conjuntament amb un de tímid de concentració, especialment a Sant Miquel i al Port de Sant Miquel. L´any 2009, el poblament de Sant Joan de Labritja era excepcional a l´illa d´Eivissa: era l´únic municipi que conservava la característica demogràfica més determinant històricament, la preeminència de la població que viu de forma dispersa sobre la que ho fa de forma agrupada. Si exceptuam la ciutat d´Eivissa (i, per extensió, el municipi d´Eivissa), la població de la resta de l´illa sempre registrava un predomini aclaparador de la població disseminada sobre la urbana. Les darreres dècades la pauta s´ha anat invertint i tots els municipis, menys Sant Joan, presenten una majoria de població concentrada: l´any 2009, Santa Eulària amb un 84,10 %, Sant Antoni amb un 78,51 % i Sant Josep amb un 65,80 %. Sant Joan presenta “només” un 28,31 % de població urbana. Esdevé l´únic terme on la població disseminada (amb un 71,68 %) és majoritària. Ara bé, no s´ha de deixar de banda que el procés concentrador de la seua població va en increment. Per exemple, entre els anys 2000 i 2009, la població concentrada augmentà en un 51 % (532 persones), mentre que la dispersa ho feia en un 26 % (815 habitants). A més, han anat apareixent entitats de població absolutament urbanes: els tres nuclis turístics i residencials. De la resta d´entitats, Sant Miquel és el que presenta un major índex de concentració de població: gairebé un 30 %. Per contra, Sant Llorenç segueix tenint els seus moradors de forma dispersa de manera gairebé absoluta. La composició de la població de Sant Joan per grups d´edat deixa entreveure diverses qüestions. Dels municipis eivissencs, és el que compta amb un menor percentatge de població jove (no arriba al 14 %, quan la resta es troba un punt per sobre). Quan a la població adulta, comprèn un 68 %, 6 o 7 punts per davall de la resta. És en la població anciana on Sant Joan demostra tenir un major pes. Aquest grup d´edat assoleix la xifra d´un 18 % del total de la població, quan la resta de municipis illencs a penes superen l´11 %. És a dir, malgrat un gran pes que correspon al grup adult d´edat, la població joanera és la més envellida de l´illa i la que compta amb una base (la població jove) més prima. Així les coses, no és d´estranyar que el saldo vegetatiu de la població del municipi sigui negatiu diversos anys i que el nombre de defuncions sigui relativament alt. A més, el pes del gran grup de la tercera edat podrà incrementar-se en un escenari a mitjà termini ateses les millores en atenció assistencial, sanitària i de les condicions de vida en general de la població. Com es pot apreciar en la taula de la pàgina antyerior, un bon percentatge de la població joanera ha nascut al mateix terme municipal o en un altre de l´illa d´Eivissa. És el municipi amb més habitants nascuts al mateix terme municipal de tot Eivissa, al mateix temps que és el que presenta menys pobladors (encara que un gens menystenible 20 %) nascuts en algun dels altres quatre municipis eivissencs. Aquesta dada és reflex de la tendència de molts dels nascuts a Sant Joan a no abandonar el municipi com a lloc de residència; també ho és del fet que l´atracció que exerceix Sant Joan cap a eivissencs nascuts en altres municipis és menor que cap a la resta de municipis per mor del menor dinamisme econòmic del terme. La meitat dels moradors del terme ha nascut en una de les illes Balears. Finalment, cal dir que el 33 % de nascuts fora de les fronteres de l´Estat espanyol és la xifra més alta de tota l´illa d´Eivissa. A part de la ciutat d´Eivissa, la població santjoanera és la que presenta més integrants que no posseeixen la nacionalitat espanyola a tota l´illa: un 32 %, dels quals la immensa majoria han nascut al seu país d´origen. Al mateix temps, la població amb nacionalitat espanyola és la més baixa de l´illa, gairebé un 67 %. Sant Joan de Labritja és el municipi de l´illa d´Eivissa que concentra més persones nascudes a les illes Balears, gairebé la meitat, mentre que la resta de municipis a penes passen d´un 40 %. Així, Sant Joan és el terme que concentra una major relació d´habitants catalanoparlants. Inversament, és el que té menys pobladors nascuts en una altra comunitat de l´Estat espanyol. Al municipi de Sant Joan té molt de pes la immigració provinent del centre i nord d´Europa. Quant a nacionalitats estrangeres, el 2009 destacaven els col·lectius alemany (amb 392 habitants), el francès (225), el romanès (221), el del Regne Unit (203), l´italià (134), el dels Països Baixos (124) i el marroquí (62). Sant Joan és el municipi eivissenc que presenta més estrangers provinents d´estats membres de la Unió Europea i, en conjunt, de tot el continent europeu (el 82 %); a molta distància es troben els integrants del col·lectiu americà. Respecte dels moviments migratoris registrats en el municipi la darrera dècada, cal remarcar que sempre en resulta un saldo positiu en els anys analitzats. Un saldo positiu que ha anat disminuint des de 2000, però que es manté positiu. La major contribució és la del contingent dels estrangers, seguida del dels provinents d´altres comunitats autònomes. En el cas dels nascuts a les illes Balears, en canvi, sol produir-se un saldo negatiu, fruit segurament del factor d´atracció laboral i residencial que juga la ciutat d´Eivissa sobre la resta de l´illa. El saldo vegetatiu de Sant Joan és l´únic negatiu de totes les illes Pitiüses. Per exemple, l´any 2008 hi va haver 37 naixements vius i 39 defuncions. L´envelliment de la població del terme té molt de pes, ja que és un factor demogràfic molt determinant, tant com el ritme dels naixements o l´atracció d´immigració, sigui insular o extrainsular. Només un petit balanç positiu del saldo migratori, el mateix any (de 74 persones), podria explicar un increment poblacional. L´evolució de la població que consta al padró municipal d´habitants en la darrera dècada mostra un creixement indubtable, menor que el de la resta de municipis de les Pitiüses, però evident. Gairebé 1.600 nous pobladors va sumar Sant Joan entre 1998 i 2009, xifra que representa un 40 % més de població. Cal constatar que és el tercer municipi en ritme de creixement entre la fi dels anys noranta i el 2009. Després de la ciutat d´Eivissa, només Sant Josep (amb un 60 %) supera el 40 % de creixement poblacional de Sant Joan. Santa Eulària (amb un 36 %) i Sant Antoni (amb un 32 %) estan per sota. El ritme de creixement anual és desigual, com es pot comprovar en la taula superior, combinant anys amb un decreixement, algun amb un increment que per poc depassa l´1 %, i la majoria entre gairebé un 3 % i un 5 %; la mitjana de creixement seria d´un 3,7 %. [MCL]

Activitats econòmiques
Històricament l´economia del municipi ha estat fonamentada en l´agricultura de subsistència, que permetia l´autoabastiment dels habitants i produïa petits excedents que possibilitaven l´obtenció de béns aliens a la pròpia producció. Cal destacar també activitats forestals com l´elaboració del carbó, els forns de calç i altres elements que ajudaven a completar l´economia familiar. A final del s XVIII el Pla de millores de Gaietà Soler significà una millora dels sistemes agraris de producció i introduí diversos oficis a l´illa, encara que no tots s´instal·laren al municipi. S´han de destacar en aquest context d´activitats els molins hidràulics de Sant Miquel de Balansat, que daten d´època andalusina i que suposaren una de les principals activitats econòmiques del territori. Històricament no hi ha hagut una indústria local. El 1837 els sistemes agrícoles estaven endarrerits i no consta la presència de cap cavall ni de cap comerciant en els censos del territori municipal. Al llarg del s XIX sorgí un sector de menestrals i artesans com ara fusters, ferrers, teixidors, etc., com els telers de la finca de Missa de Sant Joan, així com molins, sénies i altres innovacions que diversificaren l´economia del municipi. Cal destacar l´explotació de mines que es va intentar a la zona de la serra Grossa, per buscar-hi sulfat de plata, sense èxit. Ja se n´havia cercat amb anterioritat a les mines de Can Fuster al puig de s´Ullastre. El 2009 l´única indústria extractiva era la pedrera del puig d´en Besora a Sant Miquel. Al s XX, gradualment augmentà l´activitat econòmica amb l´aparició de negocis com botigues i cafès (el 93,5 % de les botigues estaven destinades a l´alimentació el 2006, xifra que suposa el 47,3 % del comerç minorista) i amb l´intent de producció de calç industrial a la vénda de Safragell. Amb l´arribada del turisme s´incrementà exponencialment l´economia en els sectors secundari i terciari i s´inicià el decaïment del sector primari, que fins aleshores havia estat el principal recurs de la pagesia. L´estructura municipal de les finques tradicionals era de finques mitjanes i petites: l´any 1962 el 30,8 % de les finques del municipi eren de menys de 5 ha i representaven el 6,3 % de l´extensió del municipi. Així mateix les finques mitjanes, entre 5 i 100 ha, representaven el 69,2 % de les finques i el 92,7 % de l´extensió municipal. Només el 0,1 % de les finques tenien més de 100 ha i en representaven el 0,9 % (font: Cens agrari, 1962). El 99,4 % de les finques són de tinença en propietat. La construcció de diverses zones hoteleres a la cala de Sant Vicent, Portinatx, el port de Sant Miquel i na Xemena, així com el desenvolupament de diverses urbanitzacions exposaren l´economia del municipi a la dependència en gran mesura del turisme.


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments