Sant Carles de Peralta

Sant Carles de Peralta Poble de l´illa d´Eivissa, del terme municipal de Santa Eulària des Riu, situat a l´E de l´illa. Limita al N amb Sant Vicent de sa Cala i Sant Joan de Labritja, ambdós del terme municipal d´aquest últim nom, a l´E amb la mar, al SO amb Santa Eulària des Riu i al NO amb Sant Llorenç de Balàfia, també del terme de Sant Joan de Labritja. De N a S, s´estén des del coll des Moro, situat dins la vénda des Figueral, fins a la punta Arabí. Les véndes d´aquest poble són: es Figueral, Atzaró, Morna i Peralta.

Societat
Quan es va constituir la parròquia de Sant Carles (1785) ja existien diversos indrets amb un nombre de pobladors considerables, com Peralta, Benisait, es Figueral, Morna, es Canar, Atzaró i Montserrat, entre els més importants. Per atendre espiritualment les necessitats de la creixent població hi ha hagut diferents sacerdots que han deixat un bon record del seu pas ja que, a més de la labor pastoral inherent al càrrec, també desenvoluparen altres activitats; aquest pot ser el cas de Bartomeu Ribas Ferrer que entre 1941-49 desenvolupà una intensa activitat com a animador cultural i amb classes per ensenyar a llegir els al·lots del poble. També cal esmentar la labor duta a terme per Josep Planells Bonet entre 1959 i 1977. La primera escola que es coneix era situada a can Pep Blanc; allí arribà destinat el mestre Joaquim Gadea Fernández el mes de gener de 1919 i al llarg dels vuit anys que va estar destinat al poble desenvolupà una intensa tasca docent amb innovacions pedagògiques de primer ordre: actes culturals com obres teatrals, excursions, etc. Ell fou el fundador de la mutualitat escolar “Minerva” que va promoure la construcció d´una nova escola per tal d´atendre millor el nombre d´escolars que augmentava gradualment; l´escola s´aixecà sobre un solar vora la carretera de Santa Eulària donat per la família de can Pere Marí. Cal dir que el 1925 Gadea fou designat alcalde de Santa Eulària des Riu. També és ben present el record del mestre Joan Ribas, natural del poble de Sant Agustí des Vedrà, que durant més d´una dotzena d´anys va regir l´escola i que també es casà amb una al·lota d´aquest poble. Les botigues tradicionals del poble eren Can Besora i sa Rota, i una mica més allunyades del redol del poble es trobaven Can Pep Joana al camí des Figueral i Can Cristòfol al camí des Fil —vora la línia de telègraf que unia la ciutat d´Eivissa amb la cala de Sant Vicent—, que també tenia servei de cafè. Vora l´església hi havia Can Toni de sa Rota i Can Pep de sa Botiga, que amb el temps ha esdevengut el cafè conegut com Ca n´Anneta; també Can Mateu, a la vénda des Figueral. Vora el camí des Fil hi havia també cafè a Can Toni Joaní. Per moldre gra al poble hi havia molins de sang a can Pere Marí, can Colomaret i can Toni Joaní; també hi havia un molí de vent al puig des Molí, que era propietat de la família de can Salvador. La costa de Sant Carles de Peralta és en general d´esglaó amb multitud de cales i raconades que han permès l´existència de multitud d´escars on guardar-hi petits llaüts, bots i xalanes per a la pesca, activitat que compatibilitzaven amb les labors de camp; no es recorda cap habitant del poble que es dedicàs exclusivament a la pesca; són llocs amb casetes de pescadors: es Figueral, es caló Roig, es Pou des Lleó i es canal d´en Martí, cala de Boix, cala Mestella, cala Llenya i es Canar; això va fer que hi hagués alguns fusters que s´especialitzassin en la construcció de petites embarcacions com Joan d´en Francesc, Pere de sa Font, Pep Racó; fuster era també Pep de sa Vilda. Les mines de s´Argentera s´explotaren a la darreria del s XIX i al començament del XX i encara que aviat quedaren en desús per manca de riquesa mineral, tots recorden que fou una ocupació per a molts dels habitants del poble (Argentera, mines de s´ ). El poble té hisendes amb gran extensió com són els casos de can Montserrat i can Blai de sa Paret Llarga. La línia d´autobús amb Santa Eulària i la ciutat d´Eivissa ha estat atesa des dels primers moments per l´empresa Vilàs. També cal apuntar que els anys seixanta del s XX hi hagué una important colònia de hippies establerta al poble, població que va conviure harmoniosament amb la resta del poble, però que també ocasionà moments de tensió amb els nadius a causa de la diferent manera de viure. Un personatge amb residència durant anys al poble fou Miguel García de Sáez , que es va fer una casa a s´Arenal de s´Ora, freqüentada per diversos intel·lectuals i artistes. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments