Sant Antoni de Portmany

Sant Antoni de Portmany Poble de l´illa d´Eivissa, situat al NO de l´illa, que pertany al municipi del mateix nom. Té una extensió de 45,5 km2 i una població de 18.247 habitants segons dades de la revisió del padró de 2009. Limita al N amb Santa Agnès de Corona, al NE amb Sant Mateu d´Albarca, al SE amb Sant Rafel de sa Creu i amb Sant Josep de sa Talaia, i al S amb Sant Agustí des Vedrà. El seu territori es troba dividit en les véndes de Cas Ramons, sa Vorera, Buscastell, Forada, es Bessons, es Pla, es Macians, es Bernats i sa Raval.

Geografia
Espai físic
Des del punt de vista geològic, al territori del poble de Sant Antoni de Portmany predominen materials quaternaris de diversa tipologia que corresponen a la sèrie estructural Llentrisca, la qual transcorre per la part central de l´illa d´Eivissa. El seu relleu combina zones muntanyoses amb la gran extensió des Pla, format per terres al·luvials de gran qualitat agrícola. El sector occidental del conjunt elevat des Amunts estableix el límit N del poble, que s´inicia a l´extrem S de la platja de cala Salada i es dirigeix cap a llevant fins al cim del puig d´en Joanot (276 m); la línia divisòria amb el poble de Santa Agnès de Corona, situat al N, es dirigeix en direcció NE pels cims del puig d´en Rova (275 m), la serra d´en Costa (277 m) fins al puig d´en Francolí (285 m) per, tot seguit, dirigir-se en direcció SE cap al puig d´en Tur o d´Alcalà (261 m). Després continua cap al puig d´en Secorrat (236 m) i la serra de Forada, amb altures al voltant dels 150 m, limitant amb el poble de Sant Mateu d´Albarca. Des d´allí, la divisòria continua cap a ponent i passa pel puig d´en Nebot (137 m) i la serra de Portmany, amb altures molt més suaus; a l´E i al SE d´aquesta línia hi ha les véndes de sa Bassa Roja i de sa Creu, del poble de Sant Rafel de sa Creu. Continua pel torrent des Fumeral cap al puig des Bessons, elevació de doble cim de 77 i 73 m que dóna nom al territori del voltant; en travessar la carretera de Sant Antoni a Eivissa, vora el torrent des Fumeral, s´entra en la vénda des Macians i la divisòria, en direcció S, passa pels cims del pujol de Can Ferrer (84 m) fins arribar al puig des Fogueró (256 m), ja en el límit amb el poble de Sant Josep de sa Talaia. Després, en direcció cap a ponent, travessant Benimussa, arriba a la serra d´en Racó (274 m) i des d´allí, en direcció NO i per terrenys més bé planers de la vénda des Bernats, fins a s´Estanyol, ja vora la badia de Portmany. La part central del poble de Sant Antoni de Portmany l´ocupa principalment el pla de Portmany o de Sant Antoni, que en línies generals ocupa el territori situat entre els estreps al N del camí de sa Vorera i el torrent de Benimussa o des Regueró al S; aquest ampli pla ocupa unes 420 ha; són terres d´al·luvió provinents dels torrents que desemboquen a la badia de Portmany, molt aptes per a l´agricultura i que han estat intensament conreades en altres èpoques. També a la zona NE del poble, a la vénda de Buscastell hi ha un petit pòlie conegut com sa Coma, a la capçalera del torrent de Buscastell. A la part SO hi ha el sector meridional del pla de Portmany, solcat pel torrent des Regueró, la part més baixa del qual és també rica agrícolament. La costa que correspon al poble s´articula en caps i cales d´uns 11 km de llargària. Des de cala Salada, a l´extrem N i orientada cap a llevant, la costa disminueix progressivament la seua alçada i es torna més accessible, la qual cosa ha afavorit l´activitat pesquera i l´establiment de nombrosos habitatges i urbanitzacions en alguns dels seus trams. A la platja de cala Salada, originalment de terra i còdols i modificada amb l´aportació d´arena procedent del fons marí, desemboca el torrent amb el mateix nom i també el torrent Sord. A continuació, en direcció SO, un tram de costa molt espadat anomenat sa penya Roja ofereix recer a algunes casetes de pescadors i tanca cala Salada per la part de migjorn. A partir de l´extrem de la punta de sa penya Roja, la costa gira cap a migjorn i dóna pas a un tram amb algunes depressions per on circula l´aigua de pluja i que finalitza a cala Llosar. A ponent, la punta de Cala Llosar, orientada cap al NO, i els escullets situats al seu davant tanquen el Salt de sa Torta, tram de costa molt espadat i estratificat, d´uns 20 m d´alçada. A continuació hi ha dues raconades, el canaló d´en Vedraner i el racó de sa Galera. Aquesta darrera acull un conjunt de casetes varador protegides a ponent per sa Galera, punta orientada cap al NO de devers 350 m de longitud i molt estratificada. Des del SE de l´extrem S de sa Galera, i en aquesta direcció, se succeeix la presència d´algunes raconades, roques, coves i pesqueres fins arribar al cap Negret, promontori que més sobresurt cap a ponent de tota la costa de Sant Antoni de Portmany; s´estén des de la cova des Corn, al N, fins al Niu des Corb, al S. La costa disminueix d´alçada en direcció migjorn, en el tram de la pesquera Plana, la part superior de la qual es coneix com ses Vidasses. La costa gira cap al SE a la punta d´en Marí o de Cala Gració, que pel N tanca la cala pròpiament dita. A tramuntana s´estenen la zona de ses Alfàbies, caracteritzada per la presència de cocons, i la zona des Forn. Separades per una punta baixa i arrodonida, hi ha es Portitxol o platja de cala Gracioneta i la platja de cala Gració, on hi ha casetes de pescadors i en la qual també desemboca el torrent del mateix nom. El cap Blanc, situat a migjorn del racó de sa Ferradura, tanca cala Gració pel S i l´extensa badia de Portmany pel N. Seguint direcció SE, la costa forma algunes raconades i coves fins a la zona del salt d´en Portes, tram obert a ponent i llebeig. La costa des caló des Moro o també sa roca Baixa, extensa i menys elevada, dóna nom a la petita cala situada al N del nucli urbà de Sant Antoni, orientada a ponent. A la zona costanera de ses Variades, li segueix el coster del caló des Gànguil, tram de costa que discorre de NO a SE i que finalitza a les coves Blanques, on funcionà un far durant la primera meitat del s XX. Des d´aleshores hi funciona una balisa (es far Vermell) a l´extrem S del dic d´abric, situat a ponent de les instal·lacions portuàries i on es construí el nou moll comercial de Sant Antoni. El port de Sant Antoni de Portmany, el segon en importància de l´illa, està també format per un mollet de pescadors, el club nàutic i el moll Vell. Al racó NE del port hi ha ses Carreres, desembocadura N de les séquies del pla de Portmany, una vegada recollides les aigües del torrent de la Roca o del canal d´en Frare. Però el torrent més important que aboca les aigües a la badia de Portmany és el de Buscastell, que en el seus trams finals rep el nom de torrent des Baladre i séquia Reial. A migjorn se situa la platja de s´Arenal, on desemboca el torrent des Regueró, i pel SO la tanca la punta des Molí, que el 2011 rep el nom del molí que hi ha a sobre. En direcció a migjorn hi ha la platja des Pouet, límit costaner del poble i del municipi de Sant Antoni de Portmany i del municipi de Sant Josep de sa Talaia.

Clima
Com a tota l´àrea de les Pitiüses, el clima d´aquesta zona és mediterrani, de caràcter semiàrid. No obstant això, es poden assenyalar algunes particularitats de la zona del poble de Sant Antoni de Portmany pel que fa a temperatures i precipitacions. Es troba entre els dos principals conjunts d´elevacions, es Amunts i les muntanyes de Sant Josep, fet que incrementa els valors de les oscil·lacions tèrmiques a la part més interior del poble respecte la part de llevant, per on la badia de Portmany s´obre a la mar; la mitjana anual de les temperatures es troba en 17º C a tot el poble. Quant a les precipitacions, la mitjana anual se situa entorn dels 400 mm.

Hidrografia
La xarxa hidrogràfica superficial és formada per dos grans torrents: el torrent de Buscastell i el torrent des Regueró. El primer neix al puig d´en Tur, dins del poble de Sant Mateu, encara que aviat, per la vall del seu nom, es dirigeix cap al pla de Portmany; és considerat un dels tres més importants de l´illa, juntament amb el riu de Santa Eulària i la séquia Llavanera. El seu important cabal, més abundós en altres èpoques, va permetre el funcionament d´un important sistema hidràulic per regar extensió de terra i també s´aprofità la seua força per moure diversos molins per moldre gra. Quan el torrent de Buscastell entra en el pla, recull les aigües dels torrents de sa Coma i des Clot de sa Nau; en el seu tram final, aquest torrent rep el nom de torrent des Baladre i fa de partió entre les véndes de sa Vorera i des Bessons. Aquest torrent també ha conformat una important conca hidrològica amb abundants aigües subterrànies, aprofitades intensament per l´home mitjançant pous (el pou de Forada, el pou Bo o pou d´en Riera), sénies i molins que han permès la irrigació de moltes terres properes. Per la seua part esquerra rep els torrents des Fumeral, de sa Bassa Roja o de sa Feixa Anegada, que a la seua vegada recull les aigües dels canals des Gasí, des Vildo i d´en Partit. L´altre gran curs d´aigua, el torrent de Benimussa, transcorre a la part meridional del poble i neix a la vénda del mateix nom, al poble de Sant Josep de sa Talaia. Recull gairebé totes les aigües del vessant N d´aquest territori i es dirigeix cap al pla de Portmany, on sol rebre el nom des Regueró, amb una conca de 16,12 km2 de superfície; després de travessar la vénda des Macians, desemboca a s´Arenal, a la badia de Portmany. Altres torrents curts i que desemboquen directament a la mar són, per exemple, el torrent d´en Vedraner, que desemboca a cala Llosar; el torrent d´en Ribes o de Cala Gració (2,07 km2 de conca), que discorre per la canalada entre la serra d´en Coixet i sa Talaia de Sant Antoni i desemboca a cala Gració; el torrent Sord i el torrent de Cala Salada (3,75 km2 de conca), que arriben a aquesta mateixa cala. A banda de la circulació d´aigua superficial també n´hi ha abundant de subterrània, alimentant l´aqüífer del pla de Portmany, un dels més importants de l´illa, que també pateix una intensa sobreexplotació des de l´inici de l´activitat turística els anys seixanta del s XX.

Sòls
A les zones més elevades predominen els sòls de tipus calcari, sobretot al límit N del poble. Les terres que ocupen el sector del pla de Portmany (les àrees planes i les canalades) són de tipus al·luvial, de bona qualitat per a l´activitat agrícola; a la zona de Forada s´assoleix major profunditat i s´hi localitza la presència de terra roja.

Vegetació
Com a la resta de l´illa, la vegetació natural dominant en el territori és la brolla amb pinar, pi bord i en alguns llocs pi ver, que augmenta de densitat a les parts més altes i en aquelles on s´ha abandonat l´activitat agrícola. Al sotabosc apareixen cepells, mates, esteperes (blanca i negra), coscolls i ginebres. Als llits dels torrents, llocs amb més humitat, s´hi troben espècies com el baladre.

Demografia i nuclis de població
El poble de Sant Antoni de Portmany té al seu voltant una considerable quantitat de nuclis urbans o rurals que són una característica del poblament dispers pitiús. Per la seua importància cal esmentar Can Bonet i ses Païsses , aglomeració a uns 2,5 km del poble, vora la carretera d´Eivissa, a la seua banda de migjorn; Can Bonet s´inicià a començament dels anys setanta del s XX amb l´arribada de molts de coroners i mateuers que volien establir-se prop del poble per dedicar-se a activitats relacionades amb els serveis turístics i la construcció, principalment; des d´aquells anys ha tengut un important creixement i a més acull la caserna de la guàrdia civil, que s´hi traslladà el 1993, quan s´abandonà l´antiga del carrer Ample, que s´havia creat el 1886. El centre d´aquest nucli és la capella de la Sagrada Família, que fou inaugurada el 1986. A l´altre costat de la carretera, a la banda de tramuntana, es troba el barri de Can Guillemó . Ses Païsses també es desenvoluparen a partir dels anys cinquanta del s XX; és una autèntica zona urbana dotada dels serveis bàsics i per la banda de llevant ha crescut fins unir-se amb Can Bonet i el 2011 és molt difícil destriar un nucli de l´altre. Pel seu extrem de ponent hi passa la via de circumval·lació E-30, que rep el nom d´avinguda de ses Païsses i que uneix la carretera de Sant Antoni amb l´avinguda del Dr. Fleming, per comunicar la zona S de la badia de Portmany i així evitar el pas del trànsit per l´interior del poble. Can Bonet té el 2011 un centre escolar format per pavellons, que s´espera que aviat siguin substituïts per un edifici permanent, i el CC Can Bonet (1968). Un altre nucli poblacional important, situat a continuació de Can Bonet, al seu extrem més oriental, és la urbanització coneguda com Sol y Descanso. Altres urbanitzacions que es formaren de manera espontània, el creixement de les quals ha fet que quedin unides unes amb les altres, són les situades al SE de la badia, vora el límit amb Sant Agustí des Vedrà i que són el barrí des Molí i des Molí d´en Nicolau, el Bosc d´en Frit i Ca n´Obrador, que ja es troben pràcticament unides amb el poble. Vora la serra d´en Ferrer, i prop de la carretera a Sant Josep de sa Talaia, hi ha el barri de sa Serra, on el 2011 està en construcció el segon institut del poble. Un altre nucli d´expansió és a la zona NO el poble, as Caló des Moro , a l´entorn de la costa del mateix nom i que s´estén fins a la urbanització de cala Gració. També cal esmentar la urbanització Stella Maris i la des Cap Negret, amb segones residències, però que cada vegada més passen a residències primeres. Can Coix , a 1 km del poble, al camí de Cas Ramons, que duu a Santa Agnès de Corona, és una urbanització que s´originà per la segregació de la hisenda del mateix nom i hi destaca la zona escolar, formada pels col·legis de Can Coix, que entrà en funcionament el 1977, i el Guillem de Montgrí, el 1985. També cal destacar-hi les instal·lacions esportives, amb velòdrom, piscina coberta i instal·lacions d´atletisme, entre altres. Més amunt de Can Coix, a uns 2 km del nucli urbà hi ha la urbanització de Can Germà , que s´inicià amb xalets per a turistes i com a segones residències, però que també cada vegada més han passat a primera residència. Can Tomàs és un altre nucli residencial situat vora el camí de s´Olivera, a la vénda des Bessons, que també ha crescut molt els últims anys. Finalment s´ha d´apuntar la capella de Forada , a la qual moltes de vegades es dóna erròniament el nom de Buscastell i que s´aixecà el 1965 per donar servei espiritual als habitants de Forada i de Buscastell. [VMa/FCC]

Activitats econòmiques
Com pràcticament a tota la resta de l´illa d´Eivissa, la incidència econòmica que tenen les activitats agràries que es realitzen al poble de Sant Antoni de Portmany és feble si es compara amb la importància del sector turístic, autèntic motor de l´economia insular sorgit de les transformacions econòmiques i socials iniciades a mitjan s XX. Precisament en aquest poble s´observa amb especial evidència el procés de trànsit d´un sistema d´economia tradicional, basat en l´explotació agrària de la petita propietat i destinada a la subsistència familiar, a una economia eminentment terciaritzada. Les activitats agrícoles configuren el caràcter del paisatge rural però la pèrdua del seu pes econòmic ha motivat un procés d´abandonament de terres conreades que les obliga a estar molt més condicionades per la tipologia dels sòls i per l´existència d´alguna força d´aigua. A la vénda de Buscastell, s´hi identifiquen terres al·luvials disposades en terrasses i de gran qualitat per al seu aprofitament agrícola que, sense assolir els nivells de productivitat de dècades passades, han facilitat el manteniment regular d´una activitat primària; a les zones agrícoles més baixes i planes com Forada i les parts interiors del pla de Portmany es combinen el conreu de regadiu (hortalisses, farratges, dacsa, fruita, cítrics, patata, etc.), sovent aprofitant l´extracció d´aigua subterrània per mitjà de pous, i les terres de secà, en què predominen els cereals, els ametllers, els garrovers, les figueres i les oliveres. El conreu de la vinya és present arreu del territori i ha pres més força d´ençà de l´establiment l´any 1999 d´un important celler en els límits entre les véndes de Buscastell i de sa Vorera que elabora la producció vinícola d´unes 17 ha. L´activitat agrària compta amb la Cooperativa Agrícola de Sant Antoni de Portmany , que ofereix als pagesos, tant als que s´hi dediquen a temps parcial com als que ho fan a temps complet, serveis de maquinària i també de recollida, d´emmagatzematge i de transformació de productes agrícoles. Les seues instal·lacions es troben al camí de sa Vorera, zona on es localitzen també empreses dedicades a processos industrials; als barris de Can Tomàs i Can Pujolet, propers a l´autovia que connecta la ciutat d´Eivissa i el poble de Sant Antoni, hi ha empreses d´emmagatzematge i altres dedicades al sector de la construcció; l´any 2010 es conegueren els terrenys (17.000 m2) que han d´acollir les instal·lacions d´un nou polígon industrial a ses Païsses, el qual s´inclou en el pla de desenvolupament urbanístic del barri; aquell any també començà a funcionar una nova deixalleria a la zona de sa Serra, prop de la depuradora d´aigües residuals de la badia de Portmany; a cala Gració arriba el gasoducte submarí provinent de Dénia que ha d´abastir de gas la central elèctrica d´Eivissa i els municipis d´Eivissa i de Sant Antoni de Portmany. El turisme és la principal activitat econòmica del poble de Sant Antoni de Portmany. En aquest sentit, acull la gran majoria de l´oferta d´allotjament i dels serveis turístics existent en el terme municipal, és a dir, establiments hotelers, apartaments i xalets, que es concentren sobretot en el nucli i a la platja del poble i que s´estenen també, amb més o menys densitat, pel litoral comprès entre cala Gració i cala Gracioneta i cala Salada. El poble es va anar configurant com a centre turístic els primers anys de la dècada dels trenta del s XX, al mateix temps que ho feia la ciutat d´Eivissa i el poble de Santa Eulària des Riu. S´hi varen establir petites colònies residencials promogudes per iniciatives locals que pretenien atreure contingents turístics, tal com ja passava a Mallorca. D´aquell moment són les fondes Esmeralda i Miramar i els hotels Portmany i Ses Savines. Precisament aquestos dos hotels foren els únics establiments turístics que durant la postguerra restaren oberts a l´illa d´Eivissa. La Guerra Civil va truncar l´incipient desenvolupament turístic i no va ser fins a la reconstitució del Foment del Turisme d´Eivissa, l´any 1947, i el restabliment de la línia marítima directa amb Barcelona que tornà a revifar. La dècada dels anys cinquanta va suposar la fi de l´aïllament espanyol, es reobriren els establiments hotelers i se n´inauguraren d´altres, com la pensió Mar i Cel i l´hotel Playa, els quals havien d´acollir l´arribada de turistes espanyols i també estrangers. Entre 1950 i 1955, Sant Antoni multiplicà per deu l´oferta de places turístiques, i entre 1955 i 1960 la triplicà, de manera que passà a disposar de quasi dos terços del total de places d´allotjament turístic ofertes a l´illa d´Eivissa. Es varen construir l´hotel Bahía, l´hotel March i la pensió Ferrer, i a més l´any 1958 va obrir les portes a Sant Antoni el primer hotel de luxe amb part de capital de fora de l´illa. El mateix any es va inaugurar l´aeroport des Codolar i milloraren substancialment les comunicacions marítimes. A més, l´any 1964 l´aeroport s´obrí al tràfic internacional, la qual cosa havia de determinar el boom turístic d´aquells anys. La primera dècada del s XXI, el turisme a Sant Antoni es caracteritza per la seua estacionalitat. Hi predomina un turisme de vacances, generalment jove i d´origen anglès. A l´àrea del nucli de Sant Antoni hi ha una oferta hotelera i extrahotelera abundant. Hi destaquen els establiments d´oci nocturn, que es concentren a la zona del passeig de la Mar i els seus carrers adjacents. L´avinguda del doctor Fleming també és molt freqüentada. Un altre important recurs turístic de la zona és l´existència d´un port i d´un port esportiu. L´any 2009 el port de Sant Antoni compta amb 574 amarradors i el del Club Nàutic de Sant Antoni amb 578. Paral·lel al port s´estén el passeig Marítim, una de les zones més emblemàtiques del municipi, que s´inicia al nucli històric i recorre les platges de s´Arenal (regenerada artificialment l´estiu de 2002) i des Pouet. A més d´aquestos recursos, també s´ha desenvolupat tota una oferta complementària al seu voltant. Un altre recurs turístic important és el patrimonial, encapçalat per l´església de Sant Antoni de Portmany, del s XIV, i l´Espai Cultural de Sa Punta des Molí. [VMa]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments