Sanoguera, Ferran

Sanoguera, Ferran  (s XVI — XVII)  HIST  Portaveu de gover­na­ció de la Corona d’Aragó (→ gover­na­dor). Ocupà el càrrec entre els anys 1576 i 1595. No es pot assenyalar amb exactitud qui va ser el seu pre­decessor.

Els Sanoguera (que també apareixen als documents com Çano­guera o Zanoguera) eren membres d’una família de nobles valencians. Les primeres informacions que hi fan referència són de 1331, quan Gil­bert de Sanoguera rebé el senyoriu d’Al­boraida, si bé després passà a mans de la corona al llarg del s XV.

La família Sanoguera, tal com havia succeït anteriorment amb la dels Sal­và, ocupà el càrrec de governador d’Eivissa al llarg de tres genera­cions, si bé la reconstrucció del mandat d’alguns d’ells es fa real­ment difícil. Ferran Sanoguera arribà a Ei­vissa, procedent de Cartagena, el 27 de maig de 1576. Va ser rebut per les autoritats i al dia següent prengué possessió del seu càrrec i jurà res­pectar els privilegis de la terra. Des de la seua arribada s’implicà direc­tament en les obres de noves mu­ra­des, de les quals s’havia modificat el projecte origi­nal amb l’arribada, l’any 1575, de Giovan Giacomo Pa­learo (↑), més conegut com el Fra­tín. El nou projecte modificà l’ante­rior, ampliant la superfície que que­dava protegida per les murades.

Així, el mateix 1576 els jurats en un escrit parlaven del tracte que el governa­dor donava a aquells que no com­plien amb la seua obligació d’anar a treballar a les obres, que eren em­presonats.

L’any 1580 es patí una gran mancança d’aliments a l’illa d’Eivissa i la fam feia estralls en la població. Això succeïa també a Ma­llorca i sabent que al port d’Eivissa hi havia un vaixell carregat de bes­cuit, vengué un síndic d’aquella illa amb la intenció de comprar el car­regament, per destinar-lo a l’Arma­da Reial. El governador s’hi negà, adduint que era imprescindible per a l’illa. A més, assenyalà que si no hi havia un ajut per part del monarca, l’illa es podria arribar a despoblar. Posava d’exemple la necessitat de repartir el pa, racionat, des de dar­rere una porta enreixada, i la mort d’infants al camp per mor de la fam.

Aquell mateix any de 1580, i gràcies a les gestions dels jurats i del mateix governador Ferran Sano­guera, s’es­ta­bliren a l’illa els pares dominics. La intenció del governa­dor era que es dedicassin a l’ense­nya­ment públic, que era una de les múl­tiples man­cances que tenia l’illa. De fet, va fer-los una aportació de 50 lliu­res anuals, tot el temps que estigué a Eivissa, a més de destinar al convent l’import de totes les multes que recaptava, a més d’algunes almoi­nes personals. Quan partí cap a Mallor­ca, regalà di­ferents objectes de plata a l’orde. Fins i tot des de fora d’Ei­vissa no s’oblidà dels dominics, ja que els envià dues mules.

A final de 1582 tengué una topada amb les autoritats religioses. Quan morí el jurat en cap de la Universitat, demanà ser enter­rat allà on ho feia la comunitat de preveres, la qual s’hi negà i el gover­nador cridà a declarar el vicari ge­neral per intentar aclarir els fets, però aquest no ho volgué al·legant la seua dependència de la jurisdicció eclesiàstica.

A final de 1584 sembla que havia estat un temps fora de l’illa d’Eivissa, perquè figurava com a governador Joan de Setantí, al qual havien posat un entredit les auto­ri­tats religioses per un conflicte juris­diccional.

El 1585 s’acabà finalment el portal de ses Taules, entrada prin­cipal al recinte emmuradat eivis­senc. Hi consta dues vegades el governa­dor Ferran Sanoguera: per un cantó, el seu nom figura a la inscripció que presideix la porta; per l’altre, l’escut de la seua família figura a la part esquerra del mateix portal, que tam­bé apareix en altres llocs del recinte.

Un altre fet destacat del seu mandat va ser la seua implicació a aturar una vaga a les salines l’agost de 1591. Segons sembla, una temporalada ha­via fet malbé la sal que hi havia als estanys i la gent que s’havia reunit per a la collita havia decidit no fer-la, vistes les dificultats i el sou que cobraven. Assabentat el governador, es presentà als estanys, parlà amb els encarregats i els prometé ajuts: 200 lliu­res del dret de millarès (tribut amb què els consenyors cobraven per la sal que es venia) i amb 25 lliures del seu sou. Amb la seua ac­ció, la colli­ta de sal d’aquell any va ser prou bona, malgrat les dificultats per a la seua extracció.

Finalment, el juny de 1595 va ser nomenat virrei de Mallorca, càrrec que ocupà fins a la seua mort, el 19 de maig de 1606; va ser enterrat a l’església de l’Hos­pital, que rebé un donatiu de 500 escuts. Uns dies després, en concret el 26 maig, la comunitat de preveres celebrà exèquies en honor seu a la parroquial de Santa Maria, i el dia següent feren el mateix els jurats de la Universitat, en considerar tots que havia realitzat una feina molt im­por­tant a favor d’Eivissa, tant el temps que va ser governador com després, quan passà a ser virrei de Mallorca.

El seu substitut va ser el seu fill Alons Sanoguera ↑. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments