Samaniego i Jaca, Manuel de

Samaniego i Jaca, Manuel de HIST/REL (Logronyo 1679 — 1744) Clergue.

Fill de Martín de Samaniego i de Paula de Jaca. Estudià a la Universitat de Salamanca com a col·legial de San Bartolomé. Sent canonge penitencier de Santo Domingo de la Calzada fou presentat per a bisbe d´Oviedo el 1719, càrrec que refusà al·legant la pròpia indignitat. A instàncies del cardenal Belluga, el rei el tornà a presentar per a l´Arquebisbat de Tarragona, obligant-lo a acceptar-lo sense excuses. Entrà solemnement a la diòcesi el 21 d´abril de 1722. Tot d´una féu grans esforços per reparar els desperfectes ocasionats a l´Església per la Guerra de Successió.

Exercí amb zel i freqüència el ministeri de la predicació i realitzà la visita pastoral diverses vegades, la qual féu extensiva a les Pitiüses, on feia 132 anys que no s´havia vist un arquebisbe. Així, el dia 21 d´agost de 1726 arribà a Eivissa a bord d´una galera. Fou rebut amb tot el pompós cerimonial degut. De la seua visita s´han conservat unes actes a l´Arxiu Històric de la Pabordia d´Eivissa, en què es detalla l´estat de l´església de Santa Maria i dels altres temples de l´illa. Hagué de resoldre algunes qüestions pendents, com la precedència al cadiram del cor de la parroquial, l´augment de tres a sis capellans per atendre les vicaries i l´establiment de noves capelles foranes als llocs més poblats: el coll de Labritja (Sant Joan) i el coll de Cala Vedella (Sant Josep).

A l´informe de la visita ad limina presentat al papa el 1727 explica que trobà abusos, escàndols, mals costums i indisciplina entre el clergat. Per això diu que “reformà moltes coses, n´establí moltes de noves” i s´emportà sis preveres a Tarragona perquè fessin penitència en un monestir de clausura, dels quals quatre havien mostrat penediment “amb signes de gran dolor” i s´havien esmenat, perquè els permeté tornar a Eivissa.

Davant la seua insistència a renunciar a la mitra, fou traslladat a l´Arquebisbat de Burgos el 1728. A la seua nova catedral féu construir una sumptuosa capella dedicada a la patrona de Tarragona, santa Tecla, de la qual era devot. El 1740 renuncià definitivament a l´episcopat i es retirà a Logronyo. Deixà els seus migrats béns als pobres i a l´hospital. En morir, fou soterrat a l´església de Santiago el Real d´aquella ciutat. [FTP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments