Salvà i de Biure, Bernat Joan

Salvà i de Biure, Bernat Joan (s XV — 1508) HIST Portaveu de governació de la Corona d´Aragó (Æ governador) entre els anys 1474 i 1500. El seu predecessor en el càrrec va ser Arnau Guillem de Cervelló i el succeí el seu fill Bernat Pau Salvà. S´ha de fer notar que Bernat Joan Salvà va ser el primer membre de la família que ocupà la governació d´Eivissa, en la qual es mantengueren, sense interrupció, fins al 1564, és a dir, al llarg de noranta anys. El fet que els diferents membres d´una mateixa família ocupassin el càrrec de governador d´Eivissa demostra que gairebé fins a final del s XVI el càrrec, sempre nomenat pel monarca, tenia un caràcter més aviat de premi a unes determinades persones o famílies. Més endavant, es prioritzaven també altres mèrits, especialment l´experiència militar, per la importància estratègica de les illes d´Eivissa i Formentera. Salvà era membre d´una família de la noblesa mitjana catalana, originària de la Bisbal del Penedès. Els seus membres reberen, al llarg dels segles, diferents títols nobiliaris, com els de barons de la Bisbal del Penedès; en concret, Bernat Joan Salvà era el vuitè que portava aquest títol. Abans de la seua arribada a Eivissa, Bernat Joan Salvà tengué una participació directa en la Guerra Civil Catalana , que es desenvolupà entre 1462 i 1472. Abans de l´inici del conflicte, va ser membre de les Corts Catalanes en representació de la vegueria de Vilafranca, d´on era originària la família (1455). Després de l´inici de la guerra, va formar part de la Generalitat organitzada pel rei Joan II d´Aragó a Tarragona (1463). Les primeres notícies de la seua estada a Eivissa són de 1466, quan començà a exercir el càrrec de lloctinent del seu antecessor en el càrrec, Arnau Guillem de Cervelló, al qual substituí de manera oficial des de 1474. L´any 1483, junt amb els jurats de la Universitat, recorregué el camp de l´illa d´Eivissa amb la intenció de crear pobles al camp. La seua finalitat era doble: millorar l´organització social (és a dir, controlar la població) i optimitzar la defensa de la població contra els atacs dels corsaris nord-africans. El 1486, i davant l´existència de dos bàndols a la societat eivissenca, enfrontats entre d´altres coses pel control de la Universitat, cada un dels dos proposà deu representants que, davant del governador, acordaren nomenar dos habilitadors i síndics per a cada un dels bàndols. El 12 de gener de 1488 el rei Ferran el Catòlic acceptà l´acord. El dia 2 de gener de 1492 rebé comunicació, del mateix monarca, de la conquista de Granada, amb la qual s´acabaven set segles de presència musulmana a la península Ibèrica. Deixà el càrrec el 1500 i morí el 1508. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments