Salines, vénda de ses

Salines, vénda de ses TOPON/GEO Vénda municipal de Formentera, la més septentrional de l´illa. Limita amb la mar i amb l´estany Pudent en més d´un 95% del seu perímetre i els seus únics límits terrestres són la carretera que condueix a l´hostal Sa Roqueta, en el seu extrem oriental, i la séquia que permet l´entrada d´aigua de la mar a l´estany, que és el seu extrem occidental. Limita, per tant, amb la mar per ponent, tramuntana i llevant i amb la vénda des Brolls, la riba N de l´estany Pudent i la vénda des Molí-s´Estany per migjorn. Aquestos territoris havien pertangut des del s XVIII a les antigues véndes parroquials i defensives de la punta Prima i de s´Estany, integrades sempre en la parròquia de Sant Ferran de ses Roques. La vénda engloba, per tant, els indrets coneguts com la punta des Trucadors, on es troben les platges de ses Illetes i de Llevant; les antigues salines Marroig; la massa forestal coneguda com el bosc de sa Salinera; sa Revista, i sa Roqueta. La documentació municipal no especifica si l´illa de s´Espalmador forma part o no de la vénda de ses Salines. El fet que a s´Espalmador hi hagi mitja dotzena d´edificacions, algunes dedicades a l´habitatge, permet suposar que no han estat excloses de la numeració dels edificis disseminats, finalitat amb la qual s´inicià la divisió en véndes l´any 1983, i que formen part d´una de les catorze véndes de Formentera, que no pot ser altra, per immediatesa territorial, que la de ses Salines. Així doncs, la vénda té una extensió de 2.926.078 m2, equivalents a 293 ha. A aquesta extensió, s´hi haurien d´afegir els quasi 2 km2 de l´illa de s´Espalmador. El 95% dels límits geogràfics de la vénda són naturals i estan configurats com a costa baixa arenosa amb alguns trams de costa baixa rocallosa, excepte una secció de costa d´esglaó al vessant O de s´Espalmador, a la zona de sa Guardiola. Aquest punt és l´elevació principal de la vénda de ses Salines, amb 18 m. Altres elevacions es presenten en forma de petits turons que destaquen en el paisatge tant a s´Espalmador com a la punta des Trucadors. A s´Espalmador es troben el pujol de sa Torreta, a la punta N d´aquesta ansa, amb 13 m, i el pujol d´en Garrigó, amb 10 m, a la zona SE de s´Espalmador. As Trucadors hi ha els pujols de n´Adolf (11 m), el des Palo (10 m), les dunes des Muntanyar (9 m) i l´illa d´en Forn (7 m). Val a dir que tant a s´Espalmador com as Trucadors es troben depressions del terreny que formen embassaments d´aigua salada voltats d´aiguamolls: el de s´Espalmador es coneix com sa Bassa, mentre que els de ses Illetes han estat incorporats al circuit hídric de les salines. L´escassa elevació del terreny de la vénda de ses Salines i el fet que el perímetre allargat d´aquest territori estigui exposat permanentment a l´acció directa o indirecta del mar han estat factors condicionants de l´aprofitament humà d´aquestos territoris. Solament en zones interiors de s´Espalmador i en zones pròximes a l´indret conegut com sa Revista es poden observar camps de conreu en diferents estats d´abandonament a principi del s XXI. Encara es pot trobar també, a l´O del nucli urbà de sa Roqueta, un petit terç de vinya i oliveres, ja abandonat, situat entre dunes de savines. L´ocupació del sòl, doncs, i l´edificació a la vénda de ses Salines han estat del tot supeditades, en primer lloc, a l´activitat salinera i, a partir del darrer terç del s XX, a l´oferta turística. El fet que l´empresa salinera fos la propietària de la major part dels territoris de la zona des Trucadors i sa Revista i que l´activitat salinera es mantengués aproximadament fins al 1985 va preservar els territoris de la vénda de ses Salines d´iniciatives immobiliàries i urbanitzadores com les que havien anat alterant el litoral de Formentera des de la dècada dels setanta del s XX. El mateix es pot dir de s´Espalmador, que, com a illa privada, va restar al marge de qualsevol projecte econòmic que implicàs consum de territori. Així, de la vintena d´habitatges de la vénda, una gran part era destinada a allotjar les famílies dels treballadors de la sal, moltes d´origen eivissenc: can Miquel Bosc, can Palla de sa Màquina, can Sastre o s´Església de s´Estany, can Toni de na Ferrera, can Toni Xomeu, can Tomàs, can Joan de n´Armat, can Joan Gerra i can Petit. Aquesta era també la finalitat principal de l´edifici conegut com sa Revista, de dues plantes, on havien arribat a viure fins a quatre famílies de treballadors de la sal. Com exposa l´historiador formenterer Santiago Colomar a la seua obra Formentera a l´època contemporània (1782-2007), quan les salines deixaren de funcionar, algunes de les seues instal·lacions s´havien anat reconvertint en allotjaments turístics, amb la perspectiva de reorientar la propietat cap a aquesta nova activitat econòmica. En aquell trencall dels anys setanta-vuitanta del s XX, aquestos territoris sense pràcticament cap mesura de planificació ni ordenació urbanística eren una suculenta temptació per a grups empresarials externs, fet que posà en alerta el teixit associatiu formenterer i els partits polítics d´esquerra, que gràcies a la seua campanya a favor de la declaració de ses Salines com a parc natural aconseguiren que els macroprojectes fossin retornats al calaix. A partir de final de la dècada dels vuitanta del s XX, una sèrie de normatives urbanístiques i d´ordenació territorial, les primeres de les quals foren les Normes subsidiàries de Formentera (1989) i la Llei de costes, acabaren englobant la totalitat dels territoris de la vénda de ses Salines en les àrees amb major legislació proteccionista: tota l´extensió de la vénda és àrea natural d´especial interès (ANEI) i està tota inclosa, igualment, en la Reserva Natural de ses Salines d´Eivissa i Formentera. D´aquesta manera, tant el nucli urbà de sa Roqueta, iniciat amb la construcció dels hostals Sa Roqueta (1964) i Calma (1967) i continuat els anys següents amb la construcció dels hostals Rosamar, Lago Playa i Laguna, com els set establiments de restauració que recorren la costa de la vénda (dos a la platja de Llevant i cinc a la de ses Illetes) es consolidaren abans que la vénda sencera fos objecte de protecció i ordenació territorial. Dos d´aquestos establiments ocupen edificis històrics, com les cases velles de can Teuet de sa Séquia (que amb anterioritat havia estat una escola per als al·lots del nucli proper de la Savina) i el molí des Carregador, mentre que els altres són concessions temporals sota el format de quiosc. També l´antiga casa coneguda com sa Ferreria Vella es convertí en un bloc d´apartaments durant la dècada dels noranta. En aquella dècada s´impulsaren els plans per a la recuperació dels sistemes dunars, que implicaren, entre altres coses, el traçat d´itineraris perquè la pressió humana que es concentra els mesos d´estiu redueixi el seu impacte sobre la vegetació endèmica de la zona costanera de la vénda. Des de l´estiu de 2007 l´accés amb vehicle de motor a la punta des Trucadors està ja ordenat i racionalitzat, tot i que encara no s´havia pogut fer el mateix amb el fondeig massiu d´embarcacions a la zona de ses Illetes i de s´Espalmador. La vegetació de la vénda és la pròpia de les zones costaneres de l´illa de Formentera: masses de pinar i savinar amb graus diversos de consolidació i densitat a la part meridional de la vénda, tocant a la Savina i as Pujols, i a s´Espalmador, juntament amb àrees de vegetació costanera amb endemismes i sistemes dunars. Només a les poques àrees que han estat objecte d´aprofitament agrícola, especialment a s´Espalmador, es poden trobar exemplars de figueres i d´oliveres. Des del punt de vista històric i demogràfic, a la vénda de ses Salines es troben testimonis de diverses etapes històriques: des dels obradors de metall d´època feniciopúnica a s´Espalmador i altres traces de construccions portuàries a la seua badia de s´Alga, als primers repobladors medievals. En relació amb això darrer, l´historiador eivissenc Francesc X. Torres Peters donà notícia d´un establiment de 1282 a Ramon Carnisser a la zona de sa Torreta, fet que reforça la consideració de s´Espalmador no com a illot sinó com a part de l´illa de Formentera. Als s XV, XVI i XVII la vénda de ses Salines fou escenari de diversos episodis relacionats amb la lluita contra la pirateria turca i barbaresca, com la batalla de Portuondo en aigües de s´Espalmador l´any 1529. Probablement el conegut pou de ses Illetes, de planta semicircular i excavat a pocs metres de la platja, devia proveir d´aigua les embarcacions que s´acostaven a la vora en aquells segles convulsos. Ja al s XVIII es construí a s´Espalmador la torre de sa Guardiola, que substituïa una antiga torreta de vigilància situada al N, a la zona ja esmentada de sa Torreta, que per això rep aquest nom. L´historiador Eduardo Posadas especulà amb l´existència d´una altra petita torre de vigilància al pujol des Palo, de la qual no queda cap traça. Testimoni d´un procés de repoblament ja més consolidat va ser l´erecció d´un temple a ses Salines, conegut com s´Església Vella i que inicialment havia de convertir-se en el referent espiritual del nou poble de Sant Ferran. El poblament, per bé que escàs, era present arreu de la vénda: el mateix far d´en Pou ja era l´habitatge del faroner i la seua família, i fins i tot la tradició oral assegura que és enterrat a la illeta un dels seus fills. També al centre de l´illa de s´Espalmador hi ha una casa tradicional coneguda com can Vidal o can Mayans de s´Espalmador, que des dels anys trenta del s XX és habitada per majorals o guardes de l´illa. La construcció del far d´en Pou, a l´illa des Porcs, al N de s´Espalmador, i del molí de sal des Carregador acabaren d´imprimir a la vénda la fesomia paisatgística amb què encarà el s XXI. Les principals vies de comunicació de la vénda són la carretera que uneix els nuclis des Pujols i de la Savina, que discorre pel vessant meridional de ses Salines; el camí de ses Illetes, que avança des d´aquesta carretera fins as Trucadors, i el camí o la carretera de sa Roqueta, que marca el límit oriental terrestre de la vénda de ses Salines. La vénda compta amb dos escars, a l´illa d´en Forn i a la platja de ses Xalanes. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments