Salinera Espanyola

Salinera Espanyola SOC/ECON Els antecedents d´aquesta empresa s´han de buscar el 1871, any en què com a conseqüència de la segona fase del procés de desamortitzacions de l´Estat espanyol, es tragueren a subhasta pública les salines d´Eivissa. Se les adjudicà per 1.162.062 pessetes una empresa mallorquina encapçalada pel navilier d´aquella illa Josep Astier. Aquesta empresa el 1878 va passar a designar-se Empresa de la Fàbrica de Sal d´Eivissa i amplià el capital fins a 2.250.000 pessetes, representades per 2.250 accions de 1.000 pessetes cada una. Aquesta empresa passà a designar-se amb el nom de Salinera Espanyola a partir de març de 1898; en foren designats Manuel Salas president, Manuel Guasp administrador gerent i Josep Guardiola, Elvir Sans i Rafael Moll vocals. A partir de 1885 la Salinera havia iniciat una profunda renovació del sistema productiu de les salines, de la mà de l´enginyer Eugeni Molina , que ja havia posat en funcionament les mines de galena argentífera de s´Argentera, a Sant Carles de Peralta; es reconstruïren els estanys, es milloraren les motes, es desviaren les aigües de pluja, es construïren nous canals d´alimentació i es creà una petita xarxa ferroviària interior per a transport de la sal. A més, instal·laren una línia telefònica, la primera de l´illa, entre les salines i les oficines de la ciutat d´Eivissa. També es posà en funcionament un remolcador de vapor que duia les barcasses de sal fins al port d´Eivissa. Tot això va significar la contractació d´una gran quantitat de mà d´obra. Aquestes millores es traduïren en un considerable augment de producció: el 1885 i els anys anteriors tenia una collita del voltant de les 7.500 tones anuals, que el 1891 ja havien passat a les 55.000 tones. El 1897 la Salinera comprà i inicià també una reforma important de les salines de Formentera. Durant l´últim quart del s XIX i bona part del XX, aquesta empresa feia funció caciquistal de les Pitiüses; donava suport a un candidat o a un altre, d´un bàndol o del contrari en funció dels seus interessos i exercia una enorme influència sobre la nombrosa mà d´obra a la qual donava feina; això va provocar freqüents canvis de tendència en l´electorat pitiús. El 1898 fou nomenat president de la Salinera Manuel Salas, que al cap d´uns mesos presentà la seua candidatura com a diputat a Corts per Eivissa. Hi va haver un intent d´oposició per part dels partits eivissencs, que intentaren presentar una candidatura unitària i així fer front a Salas, però no arribaren a cap acord i Manuel Salas fou elegit a les eleccions de març sense oposició. Salas va morir el juliol d´aquell mateix any. L´any següent se celebraren eleccions parcials per cobrir la vacant, que guanyà el conservador Pere Tur i Palau. En l´època de l´extracció de la sal, que solia durar uns tres mesos, arribava a contractar un miler de jornalers; el salari obtengut era un complement molt important per a l´economia de moltes famílies eivissenques. Els jornalers de la Salinera promogueren la primera vaga de treballadors de les Pitiüses, que va tenir lloc l´any 1897, a causa d´una baixada dels salaris. Al llarg del temps també es produïren diferents vagues, com la de l´any 1919 i algunes durant la II República, en especial les de Formentera, que impossibilitaren la collita de sal durant alguns anys. A començament dels anys cinquanta del s XX la collita de la sal ocupava uns 500 homes, que s´hi dedicaven una vegada finalitzada la collita agrícola. Aquesta situació canvià a partir de 1955, quan la Salinera començà a emprar nous mètodes i maquinària; amb els obrers estables de l´empresa es podia fer gairebé tota la feina d´extracció. Els temporers passaren a ser molt escassos i la producció de sal es mantengué pels volts de les 70.000 tones. A començament del s XXI Salinera explota les salines d´Eivissa i les de San Pedro del Pinatar (Múrcia). A causa de la importància de la sal en el pas del s XIX al XX, l´empresa va obrir delegacions a llocs tan distants com Terranova (Canadà) o Calcuta (Índia), o de tanta anomenada per al peix salat com Noruega, les illes Feroe (Dinamarca) o el Regne Unit. Té la seu central a Palma. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments