Sáinz de la Cuesta, Rafael

Sáinz de la Cuesta, Rafael (Madrid 1896 — 1961) SOC/ARQUEOL Agent de borsa, encara que a Eivissa fou conegut com “es Banquer”, ja que el seu pare era el propietari del Banco Sáinz, situat al carrer d´Alcalá de Madrid. Va venir a Eivissa per primera vegada la primavera de 1931, invitat pel pintor Rigobert Soler Pérez , amb qui mantenia una bona amistat des que el pintor valencià acudí a Madrid a cursar els estudis de belles arts. Aquell mateix any comprà una hisenda a Santa Eulària des Riu, a la sortida del poble en direcció a Sant Carles de Peralta, i li posà el nom de Getsemaní a causa de les velles oliveres que hi ha a l´indret. La casa és obra de l´arquitecte Federico López de Ocáriz. En la construcció de la casa, també hi intervengué Antoni Marí Ribas “Portmany” com a pintor-decorador, que més endavant passà uns anys a la hisenda exercint d´administrador, cosa que li va permetre dedicar-se intensivament a la pintura artística. Un cas semblant passà amb el pintor valencià Amadeu Roca, que també invitat per Sáinz treballà a la hisenda de Getsemaní. Durant les freqüents estades estivals que realitzava a Santa Eulària des Riu, el seu caràcter franc i obert va fer que mantengués bones relacions amb els habitants del poble i amb altres estadants ocasionals com Laureà Barrau, Jack Osgood, el marquès de Lozoya, Miguel Beistegui, etc. L´estiu de 1936 el passà a Santa Eulària amb moltes dificultats a causa de la seua posició social i de la qual el seu fill Rafael Sáinz Fuertes ha deixat constància en una obra biogràfica encara inèdita el 2010. Quan reprengué les seues estades a Eivissa una vegada acabada la Guerra Civil, inicià la compra de diverses peces arqueològiques —cosa totalment legal en aquell moment— evitant d´aquesta manera que molts d´aquells objectes sortissin d´Espanya comprats per estrangers, que eren els que en aquells anys de depressió econòmica més interès mostraven per l´esmentat comerç. Sáinz encarregà aquestes compres a Marí Ribas, personatge que ja havia realitzat aquest tipus d´adquisicions i altres antiguitats per encàrrec de Josep Costa Ferrer “Picarol”. D´aquesta manera totalment adventícia s´iniciava una col·lecció que arribà a ser molt important. S´adquiriren peces que treien els pescadors amb les xarxes, altres procedien d´anteriors excavacions autoritzades i algunes podien ser de troballes casuals. La base de la seua col·lecció va ser la formada per Joan Roman Calbet a principi del s XX, i adquirida als seus hereus el 1942, amb troballes de les excavacions de l´Illa Plana, de la cova des Culleram i del Puig des Molins, i ampliada posteriorment amb altres peces diverses procedents d´indrets no concretats, provinents de compres i de donacions d´amics i coneguts. Destaca el cap bàquic romà de marbre trobat al jaciment de can Fita, Santa Eulària des Riu, i que fou propietat d´Isidor Macabich. L´origen d´algunes peces es pogué esbrinar perquè estaven identificades en el llibre de Joan Roman Calbet Los nombres e importancia arqueológica de las Islas Pithiusas i en el del seu fill Carles Roman Ferrer Antigüedades ebusitanas. A la mort de Sáinz de la Cuesta els seus fills traslladaren els objectes a Madrid i fou allí quan s´adonaren de la importància de la col·lecció del seu pare; tot seguit decidiren fer-ne donació a l´Estat. La donació la feia la seua vídua María del Perpetuo Socorro Fuertes Fernández-Maquieira. Les negociacions de la cessió les inicià l´aleshores director general de Belles Arts, Gratiniano Nieto, catedràtic d´arqueologia i que de seguida s´adonà de la importància de la col·lecció. La donació es feia a l´Estat i havia de romandre i conservar-se a Eivissa com una unitat en el seu conjunt, no divisible ni fraccionable i mantenint sempre el nom del seu creador. L´acceptació correspongué a Manuel Lora Tamayo, aleshores ministre d´Educació i Ciència. El professor Augusto Fernández Avilés inventarià la col·lecció, que s´exposà per primera vegada el 1967 al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, amb motiu del centenari del Museu, i ocupà els salons d´honor durant tot aquell any; per a l´ocasió s´edità un catàleg: Colección de antigüedades ibicencas Sáinz de la Cuesta. Museo Arqueológico Nacional. 1967. La col·lecció arribà a Eivissa el 1968 i quedà de manera provisional a la Casa de la Cúria, de la plaça de la Catedral, i únicament s´hi permetia la visita restringida per raons de seguretat. En el marc de la I Setmana Cultural d´Eivissa, organitzada per Vicent Ribas l´octubre de 1974, el Museu Arqueològic d´Eivissa va participar-hi amb una exposició antològica de la donació per donar-la a conèixer al públic. Finalment el 1981, amb la inauguració oficial de l´edifici del Puig des Molins, la col·lecció va ser instal·lada a la sala VII del Museu, amb la funció de ser el resum final i colofó selecte de tot el que es podia veure a les sales que la precedien. Igualment aquesta col·lecció, que representa un compendi de tota l´arqueologia púnica, romana i àrab de l´illa d´Eivissa i on es troben també representats els més importants jaciments, ocuparà la sala V del remodelat Museu Monogràfic del Puig des Molins. [FCC/JFG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments