Sáinz de la Cuesta, Rafael

Sáinz de la Cuesta, Rafael (Madrid 1896 — 1961) SOC/ARQUEOL Agent de borsa, encara que a Eivissa fou conegut com “es Banquer”, ja que el seu pare era el propietari del Banco Sáinz, situat al carrer d'Alcalá de Madrid.

Va venir a Eivissa per primera vegada la primavera de 1931, invitat pel pintor Rigobert Soler Pérez , amb qui mantenia una bona amistat des que el pintor valencià acudí a Madrid a cursar els estudis de belles arts. Aquell mateix any comprà una hisenda a Santa Eulària des Riu, a la sortida del poble en direcció a Sant Carles de Peralta, i li posà el nom de Getsemaní a causa de les velles oliveres que hi ha a l'indret. La casa és obra de l'arquitecte Federico López de Ocáriz. En la construcció de la casa, també hi intervengué Antoni Marí Ribas “Portmany” com a pintor-decorador, que més endavant passà uns anys a la hisenda exercint d'administrador, cosa que li va permetre dedicar-se intensivament a la pintura artística. Un cas semblant passà amb el pintor valencià Amadeu Roca, que també invitat per Sáinz treballà a la hisenda de Getsemaní.

Durant les freqüents estades estivals que realitzava a Santa Eulària des Riu, el seu caràcter franc i obert va fer que mantengués bones relacions amb els habitants del poble i amb altres estadants ocasionals com Laureà Barrau, Jack Osgood, el marquès de Lozoya, Miguel Beistegui, etc. L'estiu de 1936 el passà a Santa Eulària amb moltes dificultats a causa de la seua posició social i de la qual el seu fill Rafael Sáinz Fuertes ha deixat constància en una obra biogràfica encara inèdita el 2010.

Quan reprengué les seues estades a Eivissa una vegada acabada la Guerra Civil, inicià la compra de diverses peces arqueològiques —cosa totalment legal en aquell moment— evitant d'aquesta manera que molts d'aquells objectes sortissin d'Espanya comprats per estrangers, que eren els que en aquells anys de depressió econòmica més interès mostraven per l'esmentat comerç. Sáinz encarregà aquestes compres a Marí Ribas, personatge que ja havia realitzat aquest tipus d'adquisicions i altres antiguitats per encàrrec de Josep Costa Ferrer “Picarol”. D'aquesta manera totalment adventícia s'iniciava una col·lecció que arribà a ser molt important. S'adquiriren peces que treien els pescadors amb les xarxes, altres procedien d'anteriors excavacions autoritzades i algunes podien ser de troballes casuals. La base de la seua col·lecció va ser la formada per Joan Roman Calbet a principi del s XX, i adquirida als seus hereus el 1942, amb troballes de les excavacions de l'Illa Plana, de la cova des Culleram i del Puig des Molins, i ampliada posteriorment amb altres peces diverses procedents d'indrets no concretats, provinents de compres i de donacions d'amics i coneguts. Destaca el cap bàquic romà de marbre trobat al jaciment de can Fita, Santa Eulària des Riu, i que fou propietat d'Isidor Macabich.

L'origen d'algunes peces es pogué esbrinar perquè estaven identificades en el llibre de Joan Roman Calbet Los nombres e importancia arqueológica de las Islas Pithiusas i en el del seu fill Carles Roman Ferrer Antigüedades ebusitanas. A la mort de Sáinz de la Cuesta els seus fills traslladaren els objectes a Madrid i fou allí quan s'adonaren de la importància de la col·lecció del seu pare; tot seguit decidiren fer-ne donació a l'Estat. La donació la feia la seua vídua María del Perpetuo Socorro Fuertes Fernández-Maquieira. Les negociacions de la cessió les inicià l'aleshores director general de Belles Arts, Gratiniano Nieto, catedràtic d'arqueologia i que de seguida s'adonà de la importància de la col·lecció. La donació es feia a l'Estat i havia de romandre i conservar-se a Eivissa com una unitat en el seu conjunt, no divisible ni fraccionable i mantenint sempre el nom del seu creador. L'acceptació correspongué a Manuel Lora Tamayo, aleshores ministre d'Educació i Ciència. El professor Augusto Fernández Avilés inventarià la col·lecció, que s'exposà per primera vegada el 1967 al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, amb motiu del centenari del Museu, i ocupà els salons d'honor durant tot aquell any; per a l'ocasió s'edità un catàleg: Colección de antigüedades ibicencas Sáinz de la Cuesta. Museo Arqueológico Nacional. 1967.

La col·lecció arribà a Eivissa el 1968 i quedà de manera provisional a la Casa de la Cúria, de la plaça de la Catedral, i únicament s'hi permetia la visita restringida per raons de seguretat. En el marc de la I Setmana Cultural d'Eivissa, organitzada per Vicent Ribas l'octubre de 1974, el Museu Arqueològic d'Eivissa va participar-hi amb una exposició antològica de la donació per donar-la a conèixer al públic. Finalment el 1981, amb la inauguració oficial de l'edifici del Puig des Molins, la col·lecció va ser instal·lada a la sala VII del Museu, amb la funció de ser el resum final i colofó selecte de tot el que es podia veure a les sales que la precedien. Igualment aquesta col·lecció, que representa un compendi de tota l'arqueologia púnica, romana i àrab de l'illa d'Eivissa i on es troben també representats els més importants jaciments, ocuparà la sala V del remodelat Museu Monogràfic del Puig des Molins. [FCC/JFG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments